divendres, 9 de maig de 2014

CARRERS (6) EL REG ALS CARRERS

En l'anterior entrada toponímica http://goo.gl/DpqV40 mostràvem diversos exemples de carrers batejats amb hidrònims (riu, rambla, pou, font, abeurador...) però ja advertíem que n'excloíem aquells que es trobaven relacionats amb el reg, raó de tants termes amb horta. En aquesta ocasió ens hi fixem. 
La varietat de genèrics que podem trobar al món del reg és extensíssima. Només cal pensar que a Borriana localitzem un seguit de genèrics sobre variants de séquia desconeguts a Almassora, poble veí. Ull, ullet, portell, boquera, marge, rajolí i gola són mots transparents en el lèxic comú d'ambdós pobles però no formen part de cap topònim almassorí. 
Amb aquestes entrades només pretenem mostrar la riquesa lèxica que també ofereix la retolació dels nostres carrers i, a més, com la visita de qualsevol poble pot enriquir-se en repassar els taulellets que ornen, o haurien d'ornar, les façanes cantoneres. Val a dir que el topònim tradicional, com a notari del paisatge i de la seua història, hauria de respectar-se i no ser substituït pel caprici polític.

Carrer de la Font de Quart de les Valls. Font ja va ser tractat en l'anterior entrada, però en aquesta ocasió mereix reaparèixer pel fet que es troba referit a la font de Quart (reflex de portada) i regadora de tants termes. (foto de Pepa Vilar)

10.000 fanecades regades en sis termes ben bé mereixen els taulellets.

Un dels significats del mot 'almenara' equival a comporta d'una séquia i, per tant, es troba relacionat amb el reg. Aquest carrer Almenara ens l'envia Àngela Buj, des d'Alcanar.

Bocairent dedica un carrer al Tribunal de les Aigües, el justícia del reg.

A l'Alcúdia (la Ribera Alta) trobem aquesta magnífica sénia prop del carrer de la Nòria

Va aplegar a regar vora tres mil fanecades amb l'aigua que porta la séquia Reial del Xúquer


A la plaça del Correu Vell, inici del magnífic Els treballs perduts de J.F.Mira, hi ha la seu de tan important séquia.

Potser a molts us haja sobtat 'nòria', que a terres de Castelló no deixaria de ser un castellanisme lligat a la fira. Heus ací, però, que el gran dialectòleg Joan Veny ens mostra la riquesa lèxica del català.


Una informació centrada a la zona del Montsià, precisa i preciosa, ens l'ofereix la dialectòloga Àngela Buj. Hi podem veure la varietat lèxica i els doblets al voltant de la sénia-nòria on s'afegeix 'mota', túmul on situem l'enginy, i 'andador' recollit al Poblenou del Delta.  

 També ens ha tramés aquests taulellets d'un carrer d'Ulldecona, carretera de la Sénia, poble batejat per l'enginy.


I la sénia de Raimundo, que eleva l'aigua d'un 'canalat' a un altre, a la Sénia
Toponímia menor i major regada per un mateix enginy.

Al Cap i Casal, no lluny de la Llotja, trobem un carrer de la Sénia 

Des de la font o des d'una sénia, de vegades, l'aigua va a la bassa per regar segons tanda. http://goo.gl/9JMC78

A més d'hidrònim general, doncs, també la bassa té el seu paper al reg. Amb aquesta disposició fotogràfica, Àngela Buj ajuda perquè l'aigua de la bassa fluïsca millor. Carrer de la Bassa, a Alcanar.

L'any 1977 aquest encantador espai de vianants portava el nom oficial de carrer de la Séquia Major que, com podeu veure, per allí trafega. Des del 1985 es reparteix entre carrer de les Solades i  carrer de Carinyena, dues partides que creua la séquia en passar pel poble, Vila-real. Al mateix nucli, a darrers del XIX, hi havia el carrer de la Sequieta (ara Aviador Franco) i el carrer de la Sequiola (Francisco Tàrrega), dues variants del diminutiu de séquia.
Al llibre Els carrers de Vila-real, de Jacinto Heredia (2007), podeu trobar informació dels carrers de la ciutat.
A la Veu (http://opinions.laveupv.com/imatgies), Francesc, des de Cocentaina, ens va fer saber que al seu poble hi ha un carrer anomenat Sequieta del Campanar

El carrer dels Recs de Reus ja l'incloíem a l'entrada sobre hidronímia per la seua polisèmia: séquia, riera, acció de regar... 

Pepa Vilar ens envia aquest rètol de Quartell, carrer del Sifó, tram d'una séquia que salva desnivells, com ara en creuar un camí.

Carrer del Sistar de Faura. El sistar és el partidor d'aigües d'una séquia.

A Borriana, tot eixint del Pla trobem aquest carrer de la Tanda que recorda el torn de reg de la séquia Major.


Boquera, com a boca d'una séquia mare a una altra de filial, no apareix a Almassora però hi trobem la séquia Major de Castelló, soterrada al llarg d'aquest carrer de les Boqueres. En el seu moment l'ajuntament va tindre a bé fer desaparèixer els elements que bategen el carrer. Només a la baixada cap al riu en trobem unes quantes. La boquera passà a denominar cadascun dels repiralls de la séquia, avui cegats.  http://goo.gl/5a7TIg

A la pujada de Santa Quitèria trobem aquesta meravella que ens mostra com és una boquera i el pas de l'aigua de reg.


En una reproducció sobre un mapa de reg d'Almassora del 1790 vam trobar que moltes séquies portaven el nom de 'rollo', sense transparència per a la gent de la Plana. El rollo de la Malafa hi apareixia i ha batejat -amb hipercorrecció inclosa- el carrer d'una nova urbanització.


Tard vam saber que 'roll' i 'rollo' són mots habituals de séquies a les comarques centrals. Aquest carrer del Roll pertany a Real de Montroi (a la Vall dels Alcalans)
I aquest carrer del Roll de les Eres es troba vora el metro, a Quart de Poblet. Des d'allí ens l'envia Mireia Mora

Comentàvem, al principi, que convé respectar els topònims tradicionals i populars d'un indret. El boom immobiliari, però, veritable crisi del nostre país, va exigir el bateig de tants carrers nous que apareixien com bolets. El Servei de Dinamització Lingüística d'Almassora va tindre a bé compartir les nostres experiències. Si un carrer tenia prop algun element ja batejat i popular, com ara la font de la Rabassota, el consideràvem apte per donar nom al carrer més proper. El nou traçat urbanístic, però, soterrava un seguit de séquies i elements lligats al reg que vam poder reivindicar amb el bateig dels nous vials: carrer de la Fileta,...

el carrer de la Filloleta, diminutiu d'un diminutiu, una altra séquia filial d'una major,...

Carrer del Canalat perquè no lluny hi ha el canalat de la Branca, séquia provinent de la Malafa amb un genèric diferenciat.

Avinguda del Partidor del Mig ens recorda la séquia principal que, amb braços, bracets i files rega gran part d'aquesta contrada.

En aquestos partidors, veïns de la séquia del Batà, trobem la Malafa, el Partidor del Mig i la Tarongera, séquies que amb la de Vilamoncarro reguen l'horta fins la mar.

Aquest polígon va trobar la segona crisi abans que s'hi cronstruïra. El carrer del Bracet fa referència a un 'braç' de la séquia de la Murgonada, soterrada per la urbanització

L'avinguda del Braç dels Cutxos respon a un braç de la séquia de Vilamoncarro. La placa, però, en fer desaparèixer el genèric del reg sembla parlar-nos del món caní. Cutxo és, també, una mala herba semblant a la cisca. 
Al mateix cantó trobem el carrer de la Vareta, tot recordant-nos una peça fonamental en el reg.

Evidentment, no es tracta d'una vara tan gran.

La vareta, com aquesta de la Malafa que ens ha tramés Blas Sempere, atorga al circumstancial posseïdor el dret de la tanda.

Potser amb el degoteig i l'abandonament de molts horts, hom acabe per desconèixer un dels oficis lligats a l'horta; calia retre'ls un homenatge: carrer dels Regadors.

I també a l'encarregat de fer-ne el seguiment de l'estat i manteniment de séquies, sequiols, reguers, files, filetes, braços i bracets, canalats i rolls... carrer del Sequier


Com hem vist, la retolació de carrers ens aporta uns coneixements afegits sobre la cultura d'un poble. Fóra desitjable també que les mateixes séquies foren de tots conegudes. Ja fa uns quants anys, des de l'IES Álvaro Falomir, el Seminari Viure Ací i l'assignatura de Ceràmica (ja desapareguda) van treballar perquè les séquies més importants es trobaren retolades i afegiren una mica de llum sobre el bateig del reg.

Participeu amb els vostres comentaris o enviant-nos fotografies de carrers amb genèrics del reg dels vostres pobles. jbsensegel@gmail.com
Tot seguint amb el concurs. Sabríeu el nom i lloc d'aquest pouet?
Una vegada més, Antoni Garcia Osuna l'ha encertat: pouet de Sant Vicent,a València
No tinc cap dubte, es tracta del pouet situat en una mena de soterrani davall de l'entrada pel, valga la redundància, carrer Pouet de sant Vicent a la casa natalícia del sant dominicà, tot i que els panells ceràmics més antics deuen ser del s. XVIII a tot estirar. Generalment, i així ho aprenguí de la meua iaia Almerinda - tot i que era de l'Algímia, havia estat servint en casa d'uns amos que bevien fins i tot xampany i m'explicava perquè s'anomenava així: al destapar l'ampolla s'oïa un sonor "xam...pany!,- quan, en vindre a València per comprar cafè, tela o llanes, a més d'indis i vaquers, no deixàvem d'entrar a la casa del pouet a veure aigua de la pileta situada a l'entrada; i en una ocasió, gràcies a una paisana monja, baixàrem al sòtan per tal de veure el tan anomenat i miraculós Pouet. També a Tavernes Blanques se celebra la festa de sant Vicent fent una mena d'aplec al Pouet situat a la vora de la carretera d'Alboraia, però fins 1972 constituïa una mena de molló trifini que a la vora del camí vell d'Alboraia assenyalava la divisió del terme entre València, Alboraia i Tavernes.
Col·laboracions
El nostre asidu col·laborador Antoni Garcia Osuna, que tantes coses ens va fer saber d'aquella placeta amb pouet, també té coses a contar de carrers del reg.

En veure la pàgina dels carrers amb hidrònims del reg no he pogut passar sense dir la meua.
Els pobles de l’Horta i el propi Cap i Casal han crescut tapant sèquies i camps però aquests han deixat la seua petjada al nomenclator urbà. Així a l’antic lloc de Benimaclet el braç d’Alegret derivat de la sèquia mare de Mestalla ha donat nom al carrer que s’urbanitzà a finals del segle XIX; encara és ben viu el record de la sèquia oberta al bell mig del carrer; la retolació actual recupera el nom del molí d’Alegret-cognom del propietari- documentat al segle XVII tot i que la placa dels anys cinquanta presenta una lleu alteració amb la inclusió de l’article fruit de la remotivació popular: calle del Alegret(f.1). El partidor del braç d’Alegret es troba en la vorera del carrer Baron de San Petrillo – antic carrer València- i encara el pany de cases respecta el pas de la sèquia.(f.2)




Des d’aquest partidor urbà neix encara el braç del Poble que alimentava l’antic molí de Benimaclet tot just a tocar la plaça de l’Església. Des d’aquesta plaça s’encamina cap a llevant el carrer anomenat de la Murta(f.3). En creuar el carrer de Mistral, ja entre camps, començava el camí de les Fonts. Aquesta denominació la prenia dels nombrosos ullals o fonts que neixien de dins la sèquia, hom parla de més de cinc ullals o fonts, d’entre elles la més notòria era la font de la Murta que dóna nom al carrer inicial. El més curiós és que el carrer de la [font de la] Murta ha anant allargassant-se quasi fins topar amb la Ronda Nord i la cinquantena de metres que ocupen les dues alqueries conservades(f.4) – la més famosa és la del Bisquet perquè l’ombra de la seua esplendorosa figuera reuneix una mena de “senat” cassolà- manté l’antiga denominació de camí de les Fonts.(f. 5)



A quatre passes de Benimaclet atrobem a la Malva-rosa el baixador de la Cadena de l’antic trenet i ara tramvia (f.6) i ja, vora el passeig marítim, el carrer de la Séquia de la Cadena sense que manque cap element toponímic(f.7). Aquest especificatiu és prou habitual a l’Horta perquè moltes parades o partidors estaven protegides per cadenats per evitar que algun mal intencionat hi alcés les posts o, fins i tot, les furtés.



Molt a prop, al poble de Tavernes que ha triplicat la seua població ha hagut d’anar tapant de rajoles el migrat terme. L’ajuntament encara ha tingut el detall de no deixar en l’oblit l’antiga bassa d’amerar cànem – i de piscina casolana- de Barber: Carrer de la Basseta de Barber.(f.8)



I, finalment, sense oblidar-nos de la comarca palantina, a la Vall d’Almonesir, la calle de la Cequiola ens il·lumina el significat de la Calle Macacil – si no anem errats- de la qual és continuació a més de donar-nos una lliçó de dialectologia xurra.(ff.9-10)

Un plaer.







1 comentari: