dimarts, 10 de juny de 2014

CARRERS (9) ELS GENÈRICS-2

Plaça Redona, València

Potser, tret de 'carrera' i 'calçada', la resta de genèrics referits a vies urbanes els trobem a Barcelona. Les grans ciutats, com també València o Mallorca, acullen genèrics de poble petit -perquè alguna vegada ho han estat- i també grans vies modernes, que no s'adiuen a viles menudes. La fotografia és d'una maqueta de l'Expo Forum. Hi ha carrers, carrerons, places i placetes, rambles i rondes, vies... Recordeu, però, que en la darrera entrada http://goo.gl/l79bhB parlàvem dels genèrics urbans fins la M. Avui tenim prou amb la P

P
Pas. Lloc per a passar, llarg i estret.
Benicarló, al baix Maestrat, ens presenta aquest pas del Forn, vora un adient despatx de pa i pastissos.

Passadís. Lloc per a passar, llarg i estret.
 
A Ciutat de Mallorca, vora el carrer del Passadís (també caldria incloure'l en els redundants o tautològics) trobem la casa on va nàixer Marià Aguiló, pare d'un gran diccionari.

Passatge. Carrer curt, galeria entre dos carrers, reservat a qui va a peu. 
El Passatge de Permanyer  és un trosset de paradís al bell mig de Barcelona.
Francesc Permanyer i Tuyet va ser alcalde de Barcelona el 1856. (foto d'Elvira Safont)
Un 'peramanyer' és també l'arbre d'aquelles 'peres magnes', peres d'hivern, grosses i dolces.

Més adient a l'accepció de galeria trobem, a València, el passatge de Ripalda.

Amb l'amenaça de canviar-li el nom, ben propet, a Vila-real localitzem el passatge Escultor Ortells.

A Cornellà de Llobregat, passatge de la Destraleta... Com per a passar-hi! (foto d'Elvira Safont)
Passatge Sant Sebastià. I aquesta preciositat, amb minúscula capelleta, la trobem a Olesa de Bonesvalls (l'Alt Penedès)
 Passeig. Carrer, via o avinguda d'una certa amplària, originalment destinat a passejar-hi.


Com aquest passeig de Pere III, llarguíssim... per llogar cadiretes, a Manresa. L'altre, el carrer de la Sèquia, ni que fóra per tindre una sèquia amb la 'e' oberta, bé que l'haguérem inclós a aquell Reg als carrers http://goo.gl/Y5PUvQ


En veure el passeig de l'Albereda de València ens ve a la memòria l'Estellés
http://goo.gl/VR8dV4 i aquell 
Animal de records, lent i trist animal 
(...) 
i evoques l'Albereda ,les granotes del riu,
les carcasses obrint-se en el cel de la fira...
També, val a dir-ho, un mal 23-F i uns tancs al carrer. 

A Barcelona tots visualitzem el passeig de Gràcia o el de Sant Joan. Aquest ens porta a un altre poeta de paraula viva. Passeig de Maragall, allà pel Guinardó. 


El passeig de Gràcia, però, que no falte. Tampoc el de Sant Joan. Fotografies d'Elvira Safont. 

Passejada. Els diccionaris normatius no recullen l'accepció com 'Lloc destinat a passejar-hi', informació que recull el DCVB com a dialectal del Rossellonès.
És a l'Alguer, però, on Ester Garcia va recollir aquest taulellet, la Passejada.

Pati. Espai clos i descobert a l'interior o a un costat d'un edifici. També es correspon amb llocs de mercat cap als afores, possiblement el sentit d'aquest.
A Xert, davant aquesta magnífica església trobem el pati Nou

Plaça. Espai públic rectangular, trapezial, quadrat o circular, sense edificar, situat a l'interior d'una població (DIEC2) Lloc ample i espaiós, en l'interior d'una població, on solen confluir diversos carrers (DNV)
Sens dubte, la plaça Redona, que ja véiem a la portada amb l'ombra rabent de dues alumnes d'audiovisuals, és un dels espais més emblemàtics de València. Actualment ha estat reestructurada i les tendes ja no llueixen aquest aspecte.

Si parlàvem d'un plaça circular a València, el rectangle porxat dissenya la plaça del Reial de Barcelona.

Efectivament, van les quatre fotos juntes perquè es troben ben pegades. Es tracta de la mateixa església de Tremp (El Pallars Jussà), la basílica de la Mare de Déu de Valldeflors, que compta amb dues places veïnes. Paradoxalment, la placeta de l'Església diríeu que és més gran que la plaça de l'Església, almenys en l'actualitat.
Plaça Major és, sens dubte, la més repetida arreu dels pobles i ciutats. Deixem aquesta qualitat magnífica per quan tornem als especificatius qualitatius.

Com ja vam veure en l'anterior entrada, http://goo.gl/l79bhB , és costum a l'Alguer trobar-nos amb dobles denominacions, potser l'oficial (en italià) i una històrica (en català).La plaça del Bisbe, piazza Teatro, tanca avui la entrada referida als genèrics vials de la Ppassatge, passeig, passejada, pati, plaça i placeta.
Podeu afegir, aclarir, debatir i rebatre a jbsensegel@gmail.com o a Comentaris.

Pujada. Ens quedava però una darrera entrada dins la P , pujada que es defineix tota sola, complementària de baixada i davallada, sinònima de costera i rotxa. En aquest cas entra com a genèric dels carrers; també, però, podia incloure's dins http://goo.gl/R68fyu amb allò d'Oronímia als carrers. La pujada Pont de Pedra ens la porta Àngela Buj des de Girona 

Col·laboracions
Antoni Garcia Osuna 


Salut Jesús,

Només una breu aportació de toponímia urbana popular: a la plaça Redona, fins ben entrats els anys noranta, es feia una mena de mercadet de l’encant diumenges i festius, on es podia fer des de bescanviar cromos o adquirir el que mai eixia per completar l’àlbum, comprar pardalets autòctons i tota mena de gossets i gatets, fins adquirir tota mena d’eines de dubtosa procedència; tot aquell mercadet anà desapareixent i ubicant-se en altres indrets de la ciutat; però, per a moltes de les persones de l’Horta que ara tenen més de setanta anys, la plaça Redona encara és el Clot, on es podia aconseguir aquella clau perduda que obria el canterano de la iaia o qualsevol altra cosa per estranya que fos.

Veig que difícilment aconseguiré el premi del pouet “mi gozo en un pozo”. A reveure’ns!

Oh pou, digueu-me on sou!
Hem vist dos pous per València, un a Sant Mateu i un a Barcelona. On trobem aquest? 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada