dijous, 24 de juliol de 2014

CARRERS (11) ELS JOCS

Antonio, Juanito Olària i Salvadoret, el germà, asseguts al Pedrís i no lluny del Dau, recordaven partides de pilota a la paret d'aquesta església de Vistabella del Maestrat.
Vacances sembla anar amb joc, però el nostre clima canvia les suades per melons d'alger i mesdies del borreguet. Sí són festes, però, si que hi ha jocs.
Molts pobles tenen algun carrer dedicat a la pilota o al trinquet; en alguns trobem el dau i, amb remembrances medievals, hi ha ciutat que llueix el born... i molts el cós o la cossa. Veiem-ne, per ordre alfabètic, alguns exemples dins el nostre domini lingüístic.
Les col·laboracions que ens van arribant, ben substancioses, les incloem dins l'entrada general per a millor seguiment dels diferents jocs.

Birla, mirla i bitla:  Joc d'habilitat consistent a tombar, llançant una bola o un bitlot, un conjunts de bitles. DNV
Joan Ortí Ferreres és autor d'un llibre bàsic per entendre i conèixer els nostres jocs tradicionals. 
 
Hi trobem l'explicació al joc de les mirles (birles)


"A Soneja, a la part més baixa i planera atrobem la plaça on se solia jugar a birles on s'ha bastit un homenatge a la mirla: plaza de la Mirla - una bona lliçó dialectològica on tan sols es mostra un canvi bilabial oclusiva per la bilabial nasal que observem a Billeneta / Milleneta del Comtat" A. Garcia Osuna.


L'amiga i dialectòloga Àngela Buj i Alfara, tot fent servir un altre joc, ens enriqueix aquesta consideració:


A propòsit de la dissimilació que observem en birla > mirla, hi ha el mateix fenomen en menar > benar, en l'accepció de dirigir, conduir algun objecte giratori. En el treball de camp de la nostra tesi sobre els parlars del Montsià, hem observat com la 'desorientació' del verb original menar (de color roig en el mapa adjunt), el qual ha perdut el seu ús originari, ha donat altres interpretacions per part dels parlants. Aquest és el cas, p. ex., d'Alcanar o la Ràpita (en blau al mapa adjunt) en què l'acció per a fer girar la corda per dos extrems i que algú salte s'anomena també benar. Joc de bilabials equivalent a l'observat en la birla > mirla santmatevana. En aquest cas la dissimilació s'origina des de la bilabial oclusiva sonora a la bilabial nasal, en el cas canareu el fenomen és invers, de la nasal a l'oclusiva. Aquesta 'desorientació' o pèrdua de sentit del significat -recordem que el 'sentit' etimològic ens emparenta amb el sema del significant- ha donat també altres versions en què el parlant interpreta un verb més proper com remar, a Amposta, Freginals, la Galera, Godall o Masdenverge (color groc del mapa adjunt), encara que l'acció, evident, no tinga res a veure amb el moviment de braços que cal fer per a fer avançar una nau de rems i el moviment de fer girar la corda i saltar. 
roig > menar; groc > remar, blau > benar
menar: Al, Bc, Ca, Jp, Mb, Po, Rà, SB, Sé, SJ, Ul, Va, Ve; remar: Am, Fr, Ga, Go, Mv; benar: Al, Rà

Bola
No hem sabut traure'n el sentit recte d'aquest exemple. Una de els accepcions de bola al DCVB es refereix a allò que a la Plana s'expressa amb el diminutiu "jugar a boletes". Ben bé podria tractar-se, però, del joc de pilota, bé referida al trinquet o al frontó. Esperem els aclariments de les terres de ponent.
Lleida, Àngela Buj ens ha trobat aquest carrer del Joc de la Bola que, possiblement, també ajude a perdre pes.
Born: Espai on tenien lloc els tornejos.
Passeig del Born, a Mallorca, popularment es Born, davant el palau Solleric. 
"Era escenari de justes i torneigs d'ençà de l'època medieval. Born és un derivat de la paraular bornar, d'origen fràncic (germànic), que significa 'justar', 'combatre a cavall'. Born és el fet de bornar i, per extensió, el lloc on es fa aquesta activitat" Gabriel Bibiloni a Els carrers de Palma. Palma 2012.

Tots recordem el mercat del Born, a Barcelona. Hi ha d'altres mostres en algunes poblacions catalanes com Manresa, Calaf, el Vendrell o com aquest carrer del Born de Banyoles (fotografia de Pepa Sardanyes)

Cós, Cossa"Cós, lloc on es fan les corregudes (Cast.) cast. coso 'la cossa d'Almassora'. La Cossa és el nom d'un camí que travessa els termes d'Almassora, Castelló, Vila-real i Borriana"
Aquestos mots del Diccionari Catala-Valencià-Balear ens recorden que Mossén Alcover va passar per Almassora. No coincidim, però, amb l'apreciació d'allò que sembla el Caminàs, perquè la Cossa, a Almassora té un sentit de llevant a ponent, transversal a allò que seria un camí que unira els quatre pobles.


Aquesta foto dels anys vint del segle passat ens parlen de les corregudes de cavalls, les curses, que es feien a la Cossa. Recordem que cós, com cursa, prové del llatí cursu. (fotografia de Rodolfo Beltran  de l'arxiu http://www.almassoraenfotos.es/)


Un equivalent, potser més transparent, el trobem a Montuïri (illa de Mallorca) en aquest carrer de ses Corregudes.


A Maó, però, hi ha es Cós de Gràcia.
(Foto de Carmela Puig)

Els guanyadors de les corregudes de cavalls que es feien a la Cossa aconsegyuien la joia, un mocador de seda. Aquesta fotografia, que ja és una joia, ens l'explica http://www.almassoraenfotos.es/  "Tornant a l'Ajuntament. Els mocadors penjaven d'una roda que portava l'agutzil Joaquim Blanc, el dolçainer de Tales i el xiquet Morellà"


A Vistabella del Maestrat, per Sant Antoni encara es fan algunes curses i   corregudes de burrets i matxos per a la distracció dels més menuts.
Cosses on cal estalviar les coces.


A Tarragona trobem aquest antic carrer del Cós del Bou, amb l'exemple d'eixe diacrític que costa trobar.



 Cossiers d’Alaró que dansen per Sant Roc (16 d’agost).
Joan Carles Simó Artero, almassorí i solleric, ens aporta aquestes fotografies i la informació adient, relacionada amb cós. 
Aquí a Mallorca hi ha la tradició dels cossiers, el nom dels quals deriva de “cós”, que com bé dieu al blog, deriva de cursum, és a dir, el lloc on es feien les curses. És una dansa religiosa en honor del patró i que té molta relació amb les danses semblants existents a València a la festa del Corpus. Es tracta de la lluita simbòlica de la virtut (representada per un home vestit de dona) contra els pecats. A Mallorca existien cossiers a gairebé tots els pobles, el primer on apareix documentat és Sóller, però també és el primer lloc on es va perdre la tradició. Sembla que es conserven bastant intactes els cossiers d’Alaró (Sant Roc), Montuïri (Sant Bartomeu) i Manacor (Sant Antoni). Els nom els ve del lloc on es feien les curses que era on es feia la dansa. Encara a Alaró, en finalitzar el passacarrer, els cossiers fan una cursa per obtenir un premi.

Dau: m. ESPORT En pilota valenciana, espai situat en l'angle que forma l'escala amb el frontó de la part de dalt del trinquet on ha d'introduir-se la pilota en la ferida, i que està delimitat per dos rectangles, l'un en terra i l'altre en la paret de rebot. DNV


A Vistabella, la plaça que hi ha davant l'església és coneguda com el Dau, tot i que no hi ha rètol que ens ho conte. La paret de l'església que no apareix a la fotografia, el tram que s'inicia davant el cotxe, es feia servir com a frontó per al joc de la pilota.


A Montuïri vam trobar aquesta avinguda des Dau que no necessàriament es troba relacionada amb el Dau de Vistabella. Ens va sobta, però, la coincidència en trobar un bar que, com a Vistabella, prenia el nom de Dau, es Dau; a Vistabella, com al veí Puertomingalvo, trobem sengles restaurants batejats com el Dau i el Dao. A les Illes, però, pot ser també una peça del molí, d'una embarcació o, senzillament, la forma quadrada d'un terreny. 
Potser algun mallorquí ens en done llum.

"Plaça del Dau (Quart de Poblet) Amb les mateixes funcions que el Dau de Vistabella, tot i que la plaça té més traça de carrer". (A.Garcia Osuna)


Frontó. 
1.
m. ESPORT Paret principal contra la qual es llança la pilota en certs jocs de pilota.
2.
m. ESPORT Mur d'uns quatre metres d'alçària que es correspon amb els dos costats més estrets del rectangle del trinquet.
3.
m. ESPORT Edifici disposat per a jugar a l'esport de la pilota.
4.
m. ESPORT Activitat esportiva que es practica en este lloc.

El nostre amic i consoci de la Sd'O Ventura Castellvell ha aprofitat el II Congrés d'Onomàstica, celebrat a Manacor aquest octubre de 2014, per fer turisme toponímic i regalar-nos algun taulellet, com aquest carrer del Frontó del poble de Sineu.

Galotxa. Modalitat de joc de pilota valenciana en què la pilota s'ha de fer passar per damunt d'una corda o galotxa fixada a la paret a una certa altura. DNV


Carrer de la Galotxa, a Alaquàs (l'Horta) Foto de Mireia Mora.

Joc. Hiperònim del tema tractat ací, els jocs. De vegades, però no sempre, referit al joc de la pilota. 
"A Benassal tenim també el carrer del Joc. El podem veure tal com era després de la guerra en una foto de Carles Salvador" Andreu Beltran

I, a la Mola, potser darrer la porta que véiem en la foto anterior, encara hi juguen.

"A Geldo, un dels carrers més plans on se solia jugar a pilota i altres jocs com ara les birles i el canut es denomina calle del Juego" Antoni Garcia.

"Anant amunt i avall, al poble de Vinalesa, i tot just a les parets ponentines de la seua imponent fàbrica de la seda del segle XVIII, atrobem el carrer dels Jocs on no sols s’aplegaven els xiquets i xiquetes quan eixien de costura, sinó els propis treballadors a jugar, entre altres jocs, a birles que, com podem comprovar en diversos processos judicials del s. XVII, donaren lloc a bregues i baralles les quals, fins i tot, s’acabaren traient a relluir els coltells." (Antoni Garcia Osuna)

Pilota. El joc de la pilota, tan nostre, el trobem a molts pobles amb aquesta expressió; en altres resta el record o la presència del trinquet.

El carrer de la Pilota, a Aldaia (fotografia de Mireia Mora). Amb la pèrdua de la preposició i l'article, 'pilota' sembla més un atribut o un defecte d'un carrer carregat de 'pamplines'. 
En la traducció, tan necessària per comprendre que una pilota és una pelota, també se'ns aclareix que es tracta d'un joc i no d'un vici del carrer.
Seguim sent un país esquizofrènic.

Més amunt, a Manresa, dins el nucli antic vam trobar aquest carrer Joc de la Pilota

I a Montblanc també: carrer del Joc de la Pilota

Carrer de la Pilota a Algímia d'Afara (Camp de Morvedre)

Carrer (de la) Pilota Valenciana. L'ajuntament d'Alaquàs ha dedicat uns quants carrers a la pilota i les seues modalitats. Foto de Mireia Mora.


"Benimàmet (l'Horta) i Benaguasil (el Camp de Túria) ens ofereixen sengles carrer de la Pilota amb el característic rètol amb aposició que em recorda el binomio fantastico de Gianni Rodari." A. Garcia Osuna

També a Dénia (la Marina), carrer de la Pilota

Raspall: En pilota valenciana, modalitat de joc que es pot jugar tant per l'aire com raspant-la per terra. DNV

Carrer del Raspall a la vila d'Alaquàs (l'Horta) Fotografia de Mireia Mora

RecreatiuHiperònim i adjectiu de traça cultista que també bateja algun carrer, imaginem prou modern.

 "El lloc de Benicalap -ara barri del Cap i Casal des de finals del segle XIX- ens ofereix el carrer Recreatiu perquè era on solia jugar la xicalla i la jovenalla i no tan sols a pilota" (Garcia Osuna)

RutllaCorona cilíndrica de fusta o de ferro amb què jugaven els infants fent-la rodar amb la mà o amb un pal curt (DIEC2)
Miqui Giménez ens aporta un carrer de la Rutlla, a Terrassa. Ens falta la foto del rètol i carrer, però. I un bloc joganer http://jocsanonima.wordpress.com/

Tella. Ens ho conta Joan Ortí Ferreres al llibre ja esmentat

 La por a la preposició? L'estalvi de pigments? El carrer del Joc de la Tella, a Vilanova d'Alcolea. (fotografies de J.Miquel Ribés) 

Val a dir que, amb un nom semblant hi ha allò que anomenenm 'jugar a tello' o 'a pisso', el sambori. Es tracta, però, d'un joc diferent. Les variants dialectològiques d'aquest darrer joc han estat analitzades per Àngela Buj  per a la comarca del Montsià.
 En roig, pisso; groc, tello i verd entro

Trinquet: Lloc tancat, en forma de rectangle, on es juga a pilota.
Evidentment, el trinquet mereixeria tota una entrada farcida de fotografies de l'espai i dels grans pilotaris. Recordem, però, que només volem mostrar la presència d'alguns jocs a la retolació urbana.

Una excepció merescuda ens porta a recordar Josep Lluís Bausset i Císcar, un gran valencianista, fill de l'Alcúdia, que durant més de trenta-cinc anys dedicà moltes cròniques escrites al Levante a les partides del trinquet de Pelayo de València. Val la pena llegir una mica de la llarga vida- 102 anys- de J.Ll.Bausset  http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Llu%C3%ADs_Bausset_i_Ciscar

"Pel que fa al carrer del Trinquet dels Cavallers caldria oferir les dades documentades de Manuel Carboneres que arriba a nomenar onze trinquets diferents, quatre d'ells documentats al segle XVI. El trinquet de Cavallers ha rebut cinc denominacions diferents: Trinquet dels Pavorde (1505), de Cavallers (1562), dels Montaguts, de Chepolella i Nou de sent Johan del Hespital" Antoni Garcia Osuna

Carrer del Trinquet, a Xert (el Baix Maestrat)

Un poc més amunt, a Alcanar (el Montsià) també hi ha el carrer del Trinquet
(fotografia d'Àngela Buj)

Morella, més costeruda, ens regala aquesta costa del Trinquet.


Carrer del Trinquet, a Benaguasil.


Carrer del Trinquet, a Alaquàs, on trobem diveros carrers relacionats amb la pilota valenciana. Foto de Mireia Mora
També a Dénia (la Marina) carrer del Trinquet

I prou més amunt, a l'Alta Ribagorça, a Vilaller també carrer Trinquet. (foto de Josep Miquel Bausset)

I ben avall, a Elx, un altre carrer Trinquet (fotografia tramesa per Josep Miquel Bausset)

 A Tarragona localitzem aquests dos carrers; l'un del Trinquet Vell i l'altre del Trinquet Nou

A Sineu, al bell mig de l'illa de Mallorca, Ventura Castellvell ens ha trobat aquest carrer del Triquet.
"Trinquet (.) El que és segur és que la forma triquet és més antiga que trinquet, tant en català com en castellà (car apareix documentat abans triquete que trinquete)

Imagine que molts coneixu altres carrers del Trinquet o Dau, Pilota, Cós, Cossa, Born... i algun joc que no hi és. Envieu-nos les vostres col·laboracions a jbsensegel@gmail.com o feu els vostres comentaris ací davall.

Oh pou, dieu-me on sou!
Val a dir que els dos darrers pous  http://goo.gl/jC1a1Z  i  http://goo.gl/Ae4Fmw encara no tenen ubicació. El primer s'omple d'aigo i l'altre és més proper. A vore si encerteu aquest.

 fa prop de trenta anys una amiga de Torreblanca ens porta a fer un tomb per la serra d'Irta i el primer que férem va ser pujar a l'ermita de sant Benet. Tot ho tinc un poc boirós, però a més de l'ermita no estaria aquest pou? Antoni Garcia Osuna.
Efectivament, es tracta d'un dels pous de l'ermita de Santa Llúcia i Sant Benet, a Alcossebre (Alcalà de Xivert) I com és el tercer encert té premi.

1 comentari:

  1. M'agrada moltíssim aquest article. Jo també em fixo i de vegades prenc alguna imatge de carrers que tenen noms de jocs. Et diré que, si vens a Terrassa, podràs retratar el Carrer de la Rutlla. Bona feina. Miqui Giménez. jocsanonima.wordpress.com

    ResponElimina