dilluns, 29 de setembre de 2014

PRIMAVERA D'HIVERN

Enguany ha quedat ben palesa la significació d'aquest període, estació coneguda com a primavera d'hivern. Val a dir que sí, que també hem aprés això de la tardor i aquell literari autumne, mots que sumen i diuen; primavera d'hivern, però, s'adiu d'allò més a aquestes setmanes. Després d'una sequera extrema, la pluja ha reverdit el paisatge.
I, com que avui és Sant Miquel, recordem que també la santmiquelada o l'estiuet de Sant Miquel en són riques variants.
L'any passat també en déiem alguna cosa:

Fixeu-vos en la fotografia, on encara hi ha alguna argilaga seca per aquest agostejar propi l'estiu, i com ha reverdit el romer, altres argilagues, la coscollina, el coscoll...

 La gent del camp, però, no sol parlar d'estacions que no siguen l'hivern i l'estiu. S'entén d'allò més bé amb referències festives: per Atzeneta del Maestrat solen dir "allà per la Pilarica" per a collir les ametles (enguany s'han avançat) i "a la Puríssima" per a les olives; a Almassora, fa molts anys,  el curs s'iniciava "pel Roser", ja a la tardor, cinc setmanes després d'allò que ens ha marcat enguany la consellera de Calor i Educació.

Les serves són pròpies d'aquest temps


Com ho són els codonys
i el codonyat


I també els bolets

I la vida és ben viva. Eruga d'Hyles livornica.

com sovint cantem de la primavera. 

I és que l'aigua -ho deia Salvador del Tossalet- l'aigua és molt verda!




I creixen núgols d'eixos que diuen d'enclusa

El ginebre i la savina tornen a festejar,
la boira acarona els tossals

I tots els bancals verdegen farcits de renadiu

I, cada matí, em saluda un núvol amb un daurat voraviu

El DCVB també parla de santmiquelada, una expressió semblant a allò que déiem de les referències festives i del santoral.
TARDOR f.
Estació de l'any compresa entre l'equinocci de setembre i el solstici de desembre; cast. otoño. No hi ha cosa millor que la herba que ve als prats a la tardor, Agustí Secr. 166. Los aucellets hi canten primavera y tardor, Verdaguer Idilis. Es una hermosa i tranquila | vesprada de la tardor, Llorente Versos, i, 232. L'augusta porta | oberta al vent de la tardor estava, Costa Poes. 49.
Refr.—a) «A la tardor, el dia porta espardenyes»: es diu perquè el dia a la tardor ja és curt (Empordà).—b) «La tardor porta tristor» (Blanes).—c) «Pluja de tardor, fa el millor saor» (BDC, xviii, 305).
Fon.: təɾðó (pir-or., Borredà, Gombreny); təɾðú (Perpinyà, Illa del Tec, Arles, Ribesaltes, Cotlliure, Oleta); taɾðó (Sort, Vall de Barravés, Organyà, Oliana). Aquestes són les localitats i comarques on hem recollit el mot tardor com a vocable viu i popular. Literàriament s'usa a totes les comarques, fins i tot al País Valencià i a les Balears, on el nom popular d'aquesta estació de l'any és primavera d'hivern (val.) o primavera de s'hivern (bal.).
Sinòn.: autumne (poètic), primavera d'hivern, santmiquelada.
Etim.: del llatí tardatiōne, ‘tardança’. La prova d'aquest origen és la forma tardaó existent en el català occidental. La grafia tardor amb -r final es funda en una confusió del sufix -ó procedent de -ōne i el sufix -ó procedent de -ōre. De totes maneres cal acceptar la grafia tardor com a arrelada dins la llengua literària, sobretot pel fet d'existir derivats com tardoral i tardorenc que ja tenen la r derivativa com si realment el mot tardor procedís d'un mot llatí acabat en -ōre.


Àngela Buj Alfara, dialectòloga i col·laboradora assídua d'Imatgies, ens facilita aquest mapeta del Montsià on veiem la riquesa que ens aporta la diversitat.

Altres enllaços d'Imatgies lligats a la Primavera d'hivern








Col·laboracions
Ferran Guardiola: Ja acurta el dia i abans, quan el sol i l'hora anaven de la maneta, la vesprada ere cada dia més xicoteta, i així es podia estalviar el berenar. "Sant Miquel se'n duu el berenar al cel" (a Cinctorres: "Sant Miquial se'n duu el berenar al cial".
Als "Fruits saborosos", Josep Carner, en tocar les serves al poema "Les serves endreçades" diu : `´És ben plaent el viure quan endegueu les serves". Per contra la saviesa popular cinctorrana diu "Any de serves, mai el veixgos". Com de diferent són les percepcions 

Àngela Buj: El patró d'Alcanar és sant Miquel. De menuts, se'ls deia als xiquets:

Sant Miquel s'endú el brenar al cel (i els que érem pocs menjadors ens n'alegràvem, perquè eixe dia ens estalviàvem de berenar); però quan arribava sant Sebastià, (romeria a l'ermita pròxima de la població veïna de Vinaròs, el 20 de gener) ens deien: I sant Sebastià el torna a baixar (i eixe dia havies de berenar dos vegades, amb la qual cosa no t'estalviaves res).

dimarts, 23 de setembre de 2014

CARRERS (13) FITÒNIMS-2

Fa uns anys l'om de l'Hortissella (Benafigos) lluïa aquest aspecte. Al seu interior, m'ho van assegurar, podien jugar quatre persones a la baralla; la tauleta, això sí, havia de ser menuda. Aleshores, la grafosi encara no l'havia vençut. 
L'om (en molts casos Ulmus minor) és l'arbre que bateja més carrers i places del nostre domini.
Després de http://goo.gl/9P0sXG  on hem vist vials urbans amb els noms: acàcia, albereda, alfàbega, ametller, arbre, atzavara, avellaner, bosc, castanyer, cedre, cirerer, figuera, freixe, gavarrera, ginjoler, hedra, lledoner, llimera, morera, murta i noguer, afegim avui la resta dels nostres carrers nomats amb fitònims: olivera, om, om blanc, palma, palmera, pi, pòpul, roldor, romeguera, rosa, roure, salze, senill, taronger, til·ler, timó, verger, xiprer i xopar.
I si encara en teniu qualsevol que no hi veieu, trameteu-lo a jbsensegel@gmail.com i farem més ric el mostrari.
Agraïm la col·laboració, que ja ve sent habitual, d'Antoni Garcia Osuna i els mapetes dialectals que ens fa arribar des del Montsià la dialectòloga Àngela Buj Alfara.

O
Olivera. Olea europaea. De les olives i l'oli que ha de lluir lo plat.

Agraïda amb l'aigua dels darrers dies mostra ufanosa els fruits.

El carrer (de les) Oliveres ens porta de la carretera d'Alcossebre a l'ermita de Santa Llúcia i Sant Benet (Alcalà de Xivert)

I aquest carrer de l'Olivera no fa massa que el vam trobar per Dénia

"Als voltants del Parterre del Cap i Casal atrobem el carrer de l’Olivera tot guaitant per veure el nostre rei En Jaume" Antoni G.O.


"Geldo (El Alto Palancia) té una interessant calle de la Olivera amb una mostra de femení afí amb la nostra manera d’anomenar els arbres que crien fruites mengívoles: olivera, manzanera o perera vs olivo, manzano o peral." Antoni G.O.



Com aquest de Viver

Om: Ulmus minor. L'om el trobem batejant carrers i places arreu del domini lingüístic. Observeu, a més, les variants: om, oms, omet, olmets...
L'om de l'Hortissella esdevingut escultura

A València, no lluny de la Llotja i de l'olivera del Doctor Collado hi ha aquest carrer de l'Om, ornat amb un arbre. I al Cabanyal un altre carrer, que no hem fotografiat, nom amb el diminutiu carrer de l'Omet.

A Ciutat de Mallorca, no lluny d'aquella costa de la Polshttp://goo.gl/jAfbcF , que tenia un pollancre en el seu origen (Populus), trobem aquest carrer dels Oms 
"En el segle XIV ja duia el mateix nom, sens dubte agafat dels oms que hi devia haver o bé en el carrer o bé en aquell redol, potser en el mateix convent de Santa Margalida, tenint en compte la referència oms de Santa Margalida, que surt en la documentació" (Gabriel Bibiloni, Els carrers de Palma)
A Almassora, un seguit d'oms, com aquell que veiem al fons, fou la motivació del recent bateig d'un dels carrers d'aquesta nova urbanització de vora mar, carrer dels Oms

A Manresa vam localitzar aquesta Plana de l'Om, amb la presència de l'arbre esmentat. Potser caldria afegir aquest exemple dins les entrades referides als genèrics, entre plaça i pujada http://goo.gl/R7I0VP

A Bocairent hi ha la plaça dels Olmets, també amb presència arbòria

"A Navajas, majestuosament ens acull el seu om en un diumenge de juliol plantat per Roque Pastor en 1635: plaza del Olmo" Antoni G.O.

"També Soneja ens ofereix una plaza del Olmo però sense" Antoni G.O.

Om blanc: Populus alba. Tot i no pertànyer al gènere Ulmus, l'àlber blanc o platejat, el pollancre blanc, rep també aquest nom per terres de la Plana. I, com veurem després, també xop blanc.
Camí esdevingut carrer per l'urbanisme descontrolat d'aquesta partida marítima d'Almassora. No lluny de l'inici d'aquest camí de l'Om Blanc hi ha l'om de Camarilles, arbre de grans dimensions.

P
Palma: Chamaerops humilis és el nom científic del margalló o palma, planta que bateja el paratge conegut com Desert de les Palmes. Palma, però, pot referir-se també a la fulla de palmera o margalló emprades per a l'art de la cistelleria o l'elaboració de graneres.

"Al Cap i Casal, fitant amb la plaça del Carme, el carrer de la Palma." Antoni G.O. 
Imaginem que es tracta de la retolació incorrecta, mancada de l'article; altrament ens fa pensar en una ciutat salada.
Aquest carrer de la Palma sí que correspon a Ciutat i podem relacionar-lo amb la palma del Diumenge de Rams (de la palmera) i també amb el material bàsic per l'ofici de palmer. No trobem el seu significat, potser per obvi, al llibre de Bibiloni però hi ha ampla informació sobre el palmer a Els nostres arts i oficis d'antany, col·lecció de la Porciúncula sobre la qual tornarem en parlar de carrers i oficis.
També a Lleida (foto d'Àngela Buj)
I a Vilafranca (el Penedés) apareix aquest carrer de la Palma que també  ens fa dubtar entre l'ofici i l'esdeveniment religiós.
Palmera: Arecaceae. Diverses espècies d'aquesta família.
A Montroi, dins la Vall dels Alcalans, trobem el carrer de les Palmeres.

Sagunt ens aboca un tautològic carrer atzucac de la Palmera

Les variants dialectals del Montsià, regal d'Àngela Buj Alfara.

Pi: arbres del gènere Pinus


"A Mislata atrobem el carrer dels Pins – popularment els pinets- restes d’un carrer a mig urbanitzar als anys setanta, ara totalment desapareguts." Antoni.G.O.


Tot i que es trobe amagat i haja esdevingut opac, aquest carrer Piber res té a veure amb argentins infants, més aviat hi cal veure un carrer del Pi Ver, forma ben nostra d'anomenar el Pinus pinea, el que dóna pinyons, fruit que el fa ver i estimable. Al mateix carrer d'Alcossebre (Alcalà de Xivert) en trobem uns quants. Si bé aquest primer és un pi blanc (Pinus alepensis) el del fons a l'esquerra, fieu-vos-en, és un pi pinyer, un pi ver. 
Només passar la Pobla Tornesa, ja al terme de Vilafamés hi ha un pinar Ver, espai ombrejat per aquesta espècie.
Mapa del Montsià amb les variants del pi ver. (Àngela Buj Alfara)

Pòpul: Populus. Si bé podem relacionar 'pòpul' amb qualque pollancre, àlber i xop, pensem que la majoria de casos responen a una Mare de déu del Pòpul, més que no pas al fitònim; una qüestió semblant als Loretos, que tot i tindre una etimologia lauretum que ens portava al llorer, es tractava, més aviat, d'una devoció importada, una Mare de déu del Loreto. Aquesta es festeja a Torrent, Quart de les Valls i Vallfogona de Ripollés, entre d'altres poblacions.
"Al barri de Velluters, a tocar la plaça de la Mercè, atrobem una joia lingüística, l’arcaisme, carrer del Pòpul, ‘pollancre, xop –POPULUS NIGRA’; arbre que ja apareix citat en l’Espill de Jaume Roig. La manca d'accentuació crònica als rètols fa creure que el carrer es dedica a un gurú de l'art contemporani, si més no!" Antoni G.O.
R
Roldor: Coriaria Myrtifolia. Roldor, raudor o emborratxacabres. Al terme d'Atzeneta trobem unes roques del Raudo(r) que s'hi relacionen.
"El nom de Coriaria ve de corium, cuir, i significa "herba d'adobadors", indicant-ne l'ús en el tractament de les pells. També se l'anomena 'emborratxacabres' un nom del tot justificat, ja que quan les cabres se la mengen els produïx uns efectes similars a una borratxera" Plantes del Port, I Grup de Recerca Científica "Terres de l'Ebre"

A Caldes de Montbui el tancament de la o i la pèrdua de la r final amaguen un 'roldor'. Carrer del Ruldó (roldor)


Romeguera: Rubus ulmifolius.  Esbarzer, albarzer, sarsa, romiguera, romeguera... A Vistabella en diuen sarsa mora, diferent de la sarsa gavernera, Rosa canina.
Carrer de la Romaguera, a Sóller (Mallorca). Fotografia i mapa del Montsià tramesos per Àngela Buj.


romi[ ŋ ]guera: Bc, Fr, Ga, Go, Jp, Mu, Mv, Po, Rà, SB, Sé, Ul, Va, Ve romiguera: Al, Am, Ca, Mb, SJ


RosaFlor del roser i gènere de plantes amb flor de la família Rosaceae. 
Rosa planera i perfumada del Montsià que ens porta l'Àngela Buj des de Santa Bàrbara, carrer de la Rosa.

Roure: Quercus faginea. Roure, i també reboll, sol tindre rebollar com a col·lectiu pels pobles del Penyagolosa, tret del Rourar, al mas de Vicent (Atzeneta). També als pobles aragonesos de l'altra banda del Montlleó, hom parla de rebollar, i aquesta podria ser una de les raons que al rovelló en facen la metàtesi i en diguen rebollón.
Veritat és que fem una trampeta en incloure aquest carrer dins els relacionats amb fitònims perquè l'especificatiu és un hidrònim, la font del Roure d'Atzeneta, que ja vam veure a http://goo.gl/27ckzo . Vist, però, que no hem aconseguit cap carrer amb un arbre tan bonic ens permetem la llicència. Carrer de la Font del Roure
Mapa dialectal del roure al Montsià. (Àngela Buj Alfara)
S
Salze: Salix alba. 
Aquesta vegada no cal justificar-ne el pecat. Tot i el baladre que el volta, aquest carrer d'Alcossebre recorda l'hidrònim batejat pel salze; carrer del Pou del Salze
Senill
Gramínia de l'espècie Phragmites communis, mena de canya que creix per les vores de rius, recs i altres llocs humits (Ross., Conflent, Ribera d'Ebre, Cast., Val.); cast. cañiza, carrizo. Les cèquies se li atapien de bova i senill, J. Pascual Tirado (BSCC, viii, 246).
A Càlig (el Baix Maestrat) trobem el carrer del Senill.


T
Taronger
Amb la ridiculesa que expliciten els rètols esquizofrènics de Castelló que, dissortadament, mereixen una entrada sencera, trobem aquest merescut carrer del Taronger
"Avinguda dels Tarongers on, a banda i banda, tenen instal·lats l’Estudi General i la Politècnica llurs respectius campus universitaris." A.Garcia


I a Sagunt, una plaça dels Tarongers.


La flor del taronger ens la porta l'Àngela Buj amb el carrer Tarongina, de Santa Bàrbara (el Montsià)
Til·ler: Tilia platyphyllos. A Imatgies ja hem dedicat dues entrades al tell  http://goo.gl/UuzCx6  i http://goo.gl/YGnzmR 
Pepa Sardanyes ens envia aquesta foto d'Olot (la Garrotxa) Hi falta carrer del Til·ler
Una miqueta més avall, a Sant Sadurní d'Anoia vam localitzar aquesta placeta nova amb uns joves til·lers; plaça dels Til·lers. 

Timó La farigola, frígola, timó, timonet, tem, tomello o tomell (Thymus vulgaris) planta saborosa, aromàtica i diversa en la seua nominació

Vinaròs, tot i que sembla que el timó haja virat la càmera, pertany aquest rètol del carrer del Timonet que ens envia l'Àngela Buj.
V
Verger


"Als voltants del carrer de la Nau, atrobem el carrer del Verger tot reblit de contenidors de fem. Vaja paradoxa!" Antoni G.O.


X
Xiprer: Cupressus sempervirens. A banda de la seua simbologia funerària, tan lligat a cementeris, també a la Plana ha estat aprofitada com a tanca per a guardar molts horts de vents marítims com el gregal. També, en moltes torres i masades catalanes simbolitza l'hospitalitat de la casa.
 Per la zona del Guinardó, a Barcelona, trobem aquest carrer del Xiprer que...
... sembla tenir relació amb l'arbre que, encara n'hi trobem dos exemplars, ornava aquesta Torre Garcini.
I aquesta de Santa Bàrbara, travessia del Xiprer. (foto Àngela Buj Alfara)

Xop: Populus nigra. El xop, diferent d'aquell om blanc, Populus alba, ha batejat diveros indrets del pla de la Torre, a Almassora.
El carrer batejat com a tal, però, fou aquest carrer del Xopar de vora els Deu Mandaments http://goo.gl/6HgwIz que participa en un dels seus cantons del bilingüismo bien entendido


Xop blanc: Populus alba. Sinònim d'aquell om blanc que hem vist, un àlber.
A la mar de Nules, Vicent Rosselló ens ha trobat aquest carrrer del Xop Blanc.

Oh pou, digueu-me on sou!
Posem aquest que també és facilet.  Encara en queden dos per encertar a http://goo.gl/5rrG5G  i a http://goo.gl/Su7eRw

Podeu enviar la solució a jbsensegel@gmail.com
També els vostres comentaris i col.laboracions.

Una vegada més, Antoni Garcia Osuna, bon coneixedor del Cap i Casal, ens diu:
"Com veig que passen els dies i ningú es fa avant, ara vaig a dir la meua: es tracta del pou del pati gòtic que dóna- més bé, donava; perquè ara és seu d'una conselleria del govern de la Generalitat Valenciana i cal portar el carnet a la boca- la benvinguda al palau de l'Almirall. Ben bé no sé si és el d'Aragó o el de Nàpols; si fos aquest darrer, almenys al segle XVI, corresponia als Cardona que eren els senyors de la Vall d'Almonesir abans que passés a les mans de la comtessa d'Aranda."

Resten encara dos pous, fins avui anònims.