dilluns, 29 de setembre de 2014

PRIMAVERA D'HIVERN

Enguany ha quedat ben palesa la significació d'aquest període, estació coneguda com a primavera d'hivern. Val a dir que sí, que també hem aprés això de la tardor i aquell literari autumne, mots que sumen i diuen; primavera d'hivern, però, s'adiu d'allò més a aquestes setmanes. Després d'una sequera extrema, la pluja ha reverdit el paisatge.
I, com que avui és Sant Miquel, recordem que també la santmiquelada o l'estiuet de Sant Miquel en són riques variants.
L'any passat també en déiem alguna cosa:

Fixeu-vos en la fotografia, on encara hi ha alguna argilaga seca per aquest agostejar propi l'estiu, i com ha reverdit el romer, altres argilagues, la coscollina, el coscoll...

 La gent del camp, però, no sol parlar d'estacions que no siguen l'hivern i l'estiu. S'entén d'allò més bé amb referències festives: per Atzeneta del Maestrat solen dir "allà per la Pilarica" per a collir les ametles (enguany s'han avançat) i "a la Puríssima" per a les olives; a Almassora, fa molts anys,  el curs s'iniciava "pel Roser", ja a la tardor, cinc setmanes després d'allò que ens ha marcat enguany la consellera de Calor i Educació.

Les serves són pròpies d'aquest temps


Com ho són els codonys
i el codonyat


I també els bolets

I la vida és ben viva. Eruga d'Hyles livornica.

com sovint cantem de la primavera. 

I és que l'aigua -ho deia Salvador del Tossalet- l'aigua és molt verda!




I creixen núgols d'eixos que diuen d'enclusa

El ginebre i la savina tornen a festejar,
la boira acarona els tossals

I tots els bancals verdegen farcits de renadiu

I, cada matí, em saluda un núvol amb un daurat voraviu

El DCVB també parla de santmiquelada, una expressió semblant a allò que déiem de les referències festives i del santoral.
TARDOR f.
Estació de l'any compresa entre l'equinocci de setembre i el solstici de desembre; cast. otoño. No hi ha cosa millor que la herba que ve als prats a la tardor, Agustí Secr. 166. Los aucellets hi canten primavera y tardor, Verdaguer Idilis. Es una hermosa i tranquila | vesprada de la tardor, Llorente Versos, i, 232. L'augusta porta | oberta al vent de la tardor estava, Costa Poes. 49.
Refr.—a) «A la tardor, el dia porta espardenyes»: es diu perquè el dia a la tardor ja és curt (Empordà).—b) «La tardor porta tristor» (Blanes).—c) «Pluja de tardor, fa el millor saor» (BDC, xviii, 305).
Fon.: təɾðó (pir-or., Borredà, Gombreny); təɾðú (Perpinyà, Illa del Tec, Arles, Ribesaltes, Cotlliure, Oleta); taɾðó (Sort, Vall de Barravés, Organyà, Oliana). Aquestes són les localitats i comarques on hem recollit el mot tardor com a vocable viu i popular. Literàriament s'usa a totes les comarques, fins i tot al País Valencià i a les Balears, on el nom popular d'aquesta estació de l'any és primavera d'hivern (val.) o primavera de s'hivern (bal.).
Sinòn.: autumne (poètic), primavera d'hivern, santmiquelada.
Etim.: del llatí tardatiōne, ‘tardança’. La prova d'aquest origen és la forma tardaó existent en el català occidental. La grafia tardor amb -r final es funda en una confusió del sufix -ó procedent de -ōne i el sufix -ó procedent de -ōre. De totes maneres cal acceptar la grafia tardor com a arrelada dins la llengua literària, sobretot pel fet d'existir derivats com tardoral i tardorenc que ja tenen la r derivativa com si realment el mot tardor procedís d'un mot llatí acabat en -ōre.


Àngela Buj Alfara, dialectòloga i col·laboradora assídua d'Imatgies, ens facilita aquest mapeta del Montsià on veiem la riquesa que ens aporta la diversitat.

Altres enllaços d'Imatgies lligats a la Primavera d'hivern








Col·laboracions
Ferran Guardiola: Ja acurta el dia i abans, quan el sol i l'hora anaven de la maneta, la vesprada ere cada dia més xicoteta, i així es podia estalviar el berenar. "Sant Miquel se'n duu el berenar al cel" (a Cinctorres: "Sant Miquial se'n duu el berenar al cial".
Als "Fruits saborosos", Josep Carner, en tocar les serves al poema "Les serves endreçades" diu : `´És ben plaent el viure quan endegueu les serves". Per contra la saviesa popular cinctorrana diu "Any de serves, mai el veixgos". Com de diferent són les percepcions 

Àngela Buj: El patró d'Alcanar és sant Miquel. De menuts, se'ls deia als xiquets:

Sant Miquel s'endú el brenar al cel (i els que érem pocs menjadors ens n'alegràvem, perquè eixe dia ens estalviàvem de berenar); però quan arribava sant Sebastià, (romeria a l'ermita pròxima de la població veïna de Vinaròs, el 20 de gener) ens deien: I sant Sebastià el torna a baixar (i eixe dia havies de berenar dos vegades, amb la qual cosa no t'estalviaves res).

6 comentaris:

  1. Quines entrades més boniques que fas sempre. Ens fas estimar encara més la nostra cultura, el nostre paisatge,la nostra llengua. Gràcies,Jesús

    Maribel

    ResponElimina
  2. Què bé sone això de núgol!
    Jesús, està acceptat usar núgol i núgola? ja m'entens. ¿O només convé fer-ho excepcionalment com a nota local i reivindicativa? per exemple dels escrivans de la república independent de Vistabella.

    ResponElimina
  3. Redéu, Jesús, quines fotos més boniques. Toni.

    ResponElimina
  4. Sempre és un immens plaer rebre les teues entrades per gaudir de les imatges i coneixements tan acuradament seleccionats. Gràcies per teu treball i per compartir-lo, Jesús. Una forta abraçada des de l'Horta.

    ResponElimina
  5. Quant de treball ben fet, enhorabona!
    A Alzira les serves són sorolles, tot i que no en veig des de fa anys.

    ResponElimina
  6. quatre anys d'un treball extraordinari ple de bellesa i imbuït del bon fer

    ResponElimina