dimecres, 26 de novembre de 2014

FRANKENSTEIN, DIBUIX I MOTS.

L'alumnat de 3r, després de llegir Víctor Frankesnstein, l'obra de Mary Shelley, ha realitzat una sèrie de dibuixos al·lusius a alguns dels fragments que més els han colpit. També han escrit resums de l'argument o retrats dels personatges. Per realitzar aquesta entrada han col·laborat Ximo i Cristina.
Veiem-ne el resultat:



El monstre era una creació de Víctor Frankenstein. Quan Víctor va veure que no era el que esperava el va deixar de costat, es va oblidar d'ell. El monstre es va adonar que ningú l'estimava com a persona, ni tan sols el seu creador. Aleshores va decidir dur a terme una venjança contra Víctor. Primer va matar al seu germà menut, Williams. I tot seguit va fer que acusaren Justine, la criada de la família. Després va anar darrere Clerval, el millor amic de la infància de Víctor Frankenstein. Al cap d'un temps Víctor es va casar amb Elisabeth, la xiqueta orfe que van acollir els seus pares quan ell era menut. La nit de la boda, quan eren a l'hotel, el monstre va entrar a l'habitació per la finestra i va assassinar Elisabeth sense que Víctor poguera impedir-ho. El monstre havia fet tot allò per una simple raó; ell era menyspreat per totes les persones i quan va buscar a Víctor per a que el defensara i creara una parella per a ell, aquest el va rebutjar. Víctor després de les desgràcies que li va causar el monstre va decidir anar a matar-lo encara que li costara la vida. El monstre era molt àgil i intel·ligent i a poc a poc feia que Víctor, mentre el perseguia, anara morint-se. I així va ser, Víctor es va morir en el vaixell del capità Robert Walton i el monstre li va comunicar a aquest que amb la mort de Víctor els seus crims havien aplegat a la fi. Dafne Bariel




Víctor Frankestein crea un monstre. Aquest monstre és bo però quan Frankestein el va vore, es va asustar. El monstre, que va se rebutjat pel seu amo, es va venjar d'ell matant a tota la seua família. En un dels casos, acusen a la serventa de Frankestein de la mort de William. Encà que Víctor sabía que ella era innocent, es va callar. Justin ja era morta. Després d'aquest aconteciment tant desagradable, Víctor anà en busca del monstre per trobar-hi una explicació per a tots els assassinats que havía comés. El monstre li va contar que es sentía rebutjat per tot el món. Frankestein el va voler matar. El monstre va crear una solució, si Víctor feia un altre monstre femení, deixava a tota la família de Víctor en pau. Si no ho feia, mataría a la seua estimada Elisabeth la nit de noces. Quan Víctor estava a punt de crear el monstre, es va arrepentir, aleshores, com el monstre havía dit, va matar Elisabeth la nit de noces. Frankestein tornà a Ginebra pero vore si son pare i Ernest eren vius o morts i va comprovar que eren vius encara. Frankestein va tornar en busca del monstre. No va donar amb ell i es va rendir. Després, al diari de Robert Walton, Víctor Frankestein li explica a Walton con va aplegar fins al seu vaixell, Gemma Camacho


Apassionat pels avanços científics, Frankenstein es muda de Ginebra a Alemanya per a continuar els seus estudis i portar a fi les seues investigacions sobre la vida humana . De caràcter noble, la seua tranquil·litat es veu interrompuda en donar-li vida a un monstre, el qual és el protagonista de la història. Víctor no li fa cas a la seua creació i el monstre com odia tot el món, es revela amb tots. Sobretot amb el seu creador,Víctor, que li ha donat esquena quan mes el necessitava .Víctor viu un mal son amb la venjança del monstre, que va assassinant tots els seus éssers estimats . La seua venjança ve de donar-li una companya i no donar-li les coses que tindria que haver fet com creador que hi és. Alba Díaz Sola


Víctor va nàixer a Ginebra. Quan era menut sa mare va acollir una xiqueta, Elisabeth. Ells es van enamorar. Quan Víctor tenia 17 anys sa mare va morir i ell anà a estudiar a Alemanya. Era molt llest i li agradava saber moltes coses, i això el va portar a crear un monstre. Quan s'adonà del que havia creat s'espantà. Per això Víctor li donà l'espatlla am la seua creació. El monstre, com a venjança, va començar a matar els seus éssers volguts, fins i tot va matar Elisabeth, la dona de Víctor. Ell va voler matar el monstre, i el va perseguir fins al pol nord, on Robert Walton el va rescatar moribund i on Víctor li va contar la història. Javier Jiménez



És un ser, la vida del qual no té sentit en estar a soles i vore que tots el temen. I no hi ha diferència amb el seu creador Víctor Frankenstein; que per por que algú es donara compte que ell ha creat el ser més horrorós del món, li va donar l'espatla. I per tant la criatura, amb set de venjança i de vore al seu creador en la mateixa situació que ell, es va proposar arruinar-li la vida, ja que a més de donar-li l'espatla es va negar a crear-li una companya per no estar més sol. 

Però quan Víctor Frankenstein va faltar ell no es va posar content i acabà sentit pena per ell. La criatura era un ser bo que va aprendre el pitjor sentiment de l'ésser humà , la rancúnia. Ashley


Robert, és una persona que des de xicotet volia fer la seua pròpia aventura. Un dia va decidir fer-ho i així va ser, va mamprendre en el vaixell i es va dirigir cap a la seua aventura.
Estant en el vaixell, li enviava cartes a la seua germana informant de què passava, fins que un dia, va començar a fer un diari, en el que deia que un fet extraordinari va capgirar la vida en el vaixell. Es van trobar a una persona en mig de tot el gel!! Aquella persona, no era una persona qualsevol, era Victor Fankenstein, un jove que anava darrere d'un monstre.
Cada dia que passava Walton sentia més afecte per Victor Frankenstein, l'alimentava, li donava lloc on dormir, i sobretot el cuidava, per al Sr.Walton, Frankenstein era com el seu millor amic. Jose Blàzquez

Està protagonitzat per Robert Walton, que és un explorador que va recorrent el món. Ell tenia pensat anar cap al pol nord. Arribaren a un lloc ple de gel fins que no els permetia avançar. Van trobar a dos homes i un d'ells, Víctor Frankestein, va anar al vaixell. Es trobava molt pàl·lid i molt malament. Víctor, li va contar per què es trobava en aquest lloc. Va començar de quan era xicotet, que li agradava les ciències i els descobriments. Als 17 anys, la seua mare va morir i ell se'n va anar a Alemanya a estudiar. Va aprendre moltíssim amb el propòsit de fer una creació d'un monstre. En realitat ell no volia fer un monstre sinó fer una persona del carrer.


Temps després, a Víctor li van contar que al seu poble havia succeït una desgràcia. Li van dir que el seu germà era mort. El van assassinar. El presumpte assassí deien que era Justine, però Víctor estava convençut que ella era innocent. Víctor, trist, va topetar amb el monstre i van parlar del que havia succeït. El monstre li va dir que el deixaria en pau si li creava una dona per a ell, per a no sentir-se sol. Víctor va pensar molt però la va fer perquè el deixara en pau. Ell sabia que el monstre estava present durant la creació de la seua futura dona però, Víctor es va arrepentir i la va desfer. El monstre, enfadat, li va dir que cauria una desgràcia a tota la seua família, que la nit de noces estaria present per matar Elisabeth. Dies després, el monstre va matar la dona de Víctor. Ell, enfurit, el va voler matar. Va anar a la seua ciutat per comunicar-li al pare el que havia passat i aquest, del disgust, va caure mort. Víctor va perseguir el monstre fins aplegar a la mort de la seua pròpia vida. Va morir al vaixell de Robert Walton. Per despedir-se, el mostre li va dir que ell també moriria. Que aniria darrere d'ell per a morir. Sense ell, el monstre, no era res. Daniel




Víctor Frankestein és un dels protagonistes del llibre, ell és qui crea el monstre. Pateix la rabia del monstre perquè ell li gira l'esquena . Primer mata el seu germà, després al seu pare per ultim a la seua dona. El persegueix pel fred nord i allí troba el vaixell de Robert Walton al qual li conta la història abans de morir. Home de bona educació, ric, de pares aristòcrates. Víctor es nega a fer-li una companya al monstre i ell matà la seua esposa. Ivan Agustí

El monstre diu que es cremara i fuig per la finestra (p.152)

El monstre és un ser creat per Víctor Frankenstein que se sent rebutjat perquè tot el món li té por i el maltracta, ell només vol servir al seu creador i ajudar-lo, però Víctor no l’acceptà, el rebutja com la resta de la gent. El monstre fart de ser apedregat, maltractat i humiliat comença a venjar-se de Víctor. El monstre comença a assassinar a gent que envolta Frankenstein amb l’objectiu que s'adone del que està patint ell. El monstre es troba amb Víctor i li demana que li faça una parella per companyia i per a no ser l’únic de l'espècie en el món. Frankenstein li torna a girar l’esquena i li diu que no. El monstre li diu que l'esperava en la nit de noces i que li arruïnaria la vida. En la lluna de mel el monstre es carrega l'esposa. Víctor agafa tots els diners i les joies que té i emprén una recerca per a matar el monstre. Es dirigeix fins al fred dels pols i li diu a Víctor que no aguantara i que tindria una mort lenta i dolorosa. Quan Víctor es troba a punt de morir troba la seua salvació en un vaixell que el rescata... Yoel Alcaide


He de salvar l'única cosa que em queda

Un experiment realitzat per Frankestein va donar vida a una matèria morta totalment desfigurada. En encendre el doctor l'aparell, aquell ésser va despertar. Víctor, estorat, va deixar el monstre a soles i no el va ajudar en res. El monstre, a soles i sense ajut del seu creador, va decidir dur a terme una venjança en contra de Víctor Frankenstein i tota la seva família. El primer de la llista va ser el seu germà William. Quan el va matar va fer que inculparen Justine d'aquell assassinat que va ser condemnada a mort. Després d'un retrobament entre ell i el seu creador el monstre va demanar-li que li fes una companya, però Víctor va dir que no. Així que el monstre es va enfurir més. El següent va ser Henry Clerval, el millor amic de Víctor Frankenstein. Després d'aquell assassinat el monstre pensant que ell no tenia ningú va voler que Víctor estigués com ell, així que en la nit de noces de Víctor, el monstre va matar Elisabeth. Finalment Víctor i el monstre es van quedar sols i es va enfrontar... Kaoutar Daoudi


El monstre era una creació de Víctor Frankenstein. Quan va veure que no era com pensava es va oblidar d'ell. El monstre es va adonar que ningú el recolzava, ni tan sols el seu creador. Aleshores, va decidir dur a terme una venjança. La seua primera víctima, va ser Williams, el germà menut de Víctor. A Justine, la van culpar per la mort de Williams, perquè ell li va posar el penjoll a la butxaca del seu vestit.La segona víctima, Henry Clerval, el millor amic de Víctor.
El monstre estava fent sentir a Víctor com ell volia, sol. Com quan ell el va abandonar tan sols per la seua aparença, pero no s'havia acabar tot, el monstre no havia acabat. Elisabeth també va morir a mans del monstre, ofegada la seua nit de bodes mentre Víctor estava al passadís. El creador va decidir venjar totes les morts i va perseguir el monstre. L'última vegada que va aparèixer en el libre, va ser quan Víctor es trobava mort en el llit del vaixell de Robert Walton. Maria Navarro


Victor Frankenstein era un jove que va decidir anar a estudiar a Ingolsdat on va crear al seu pitjor malson:UN MONSTRE. Després d'haver rebutjat al monstre va rebre una carta on els pares li explicaren que el seu germà havia mort. En tornar va estar en presència del judici a Justine Moritz, sospitosa de l'assassinat de William(el germà).Temps després es va casar amb Elisabeth ,la seua germana adoptiva.
El monstre anava matant tot el que Victor volía, nclús la seua esposa. Victor anà a la caça del monstre fins que va morir i no es va saber res mes del monstre. Alejandro Molina


Robert Walton l'envia una sèrie de cartes a la seua germana en les quals li conta com va el viatge que ha emprés. En una de les cartes li conta que han rescatat un foraster que li diuen Victor Frankestein. El foraster comença a contar la seua historia li diu que és de Ginebra, també li conta a què es dedicaven els seus pares i que a ell i als seus germans els cuidava una dona que li diuen Elisabeth. Victor era un científic que va descobrir com donar-li vida a la matèria morta, durant mesos ho va estar intentant fins que ho va aconseguir. El seu amic Henrry Clerval el va salvar del seu propi monstre que ell havia creat a partir de cadàvers. 
Passat un temps Victor es casa amb Elisabeth, se'n van anar de viatge però ell no estava tranquil per allò que fa temps li va dir el seu monstre i aquella nit el monstre va matar Elisabeth. Després de la mort d'Elisabeth, Victor es va dedicar a perseguir el monstre, fins que un dia el va trobar... Ruben Pons


Hi havia un home anomenat Víctor Franskenstein que era de Ginebra. La seua família era una de les més importants, la mare era filla d'un important comerciat i el pare era polític. Quan va morir el pare d'ella, el pare de Víctor es va encarregar de la mare de Víctor, fins que un dia es casaren, van deixar de treballar i se'n van anar cap a Itàlia, i van tindre un fill, Víctor Frankenstein, qui va tindre una infància meravellosa. Per al seu aniversari els pares li van regalar una germana adoptiva - Elizabeth. Dos anys més tard els pares van tindre un altre fill - Ernest, i es van instal·lar definitivament a la seua ciutat natal. Més tard van tindre un altre germà, Williams.
Els pares volien que la vida de Víctor prenguera un nou rumb. Van decidir anar-se'n a Inglosland per a estudiar a la universitat. Quan estava estudiant, li va agradar una cosa diferent a la que estudiava, fins que li van dir que el seu germà havia mort. En aquell moment, Víctor decideix estudiar en relació amb cadàvers. Va passar un temps, i Víctor va crear un mostre, quan va despertar, Víctor es va espantar d'ell i se'n va anar corrent.
Quan va veure al seu amic Henry per la universitat i li va preguntar si es podia quedar amb ell i acceptà. El monstre es volia venjar d'ell, per no fer un altre monstre, ja que no podia relacionar-se amb ningú. El monstre va començar a venjar-se matant a Williams. Després Victor i Elitzabet es van casar i més tard viatjar a Itàlia, però el monstre els seguia. Quan estaven en l'hotel el monstre va matar a Elitzabeth...Víctor volia venjança i seguir al monstre per tot el nord, Víctor va veure el vaixell del senyor Walton al que li demana que el porte pels mars del nord. Quan estava en el vaixell buscant al monstre pel gel... David Andreu


Elizabeth és la dona de Víctor Frankenstein, el creador del monstre. Elizabeth no sap res del monstre perquè el seu futur home està de viatge encara que no li hi ha eixit molt bé. Arriba el dia en què Víctor Frankenstein es casa amb Elizabeth ja està preparada amb tots els accessoris penjats i ...... APAREIX EL MONSTRE La seva història acaba ací, quan el monstre la mata Marta Claramonte



Quan va nàixer el monstre, el seu creador, Víctor, es va espantar. Va començar a córrer i va deixar a la criatura seva abandonada, el monstre se'n va anar d'aquell lloc. El monstre va aprendre a parlar gràcies a una musulmana perquè ella vivia en una casa on li ensenyaven a parlar i al mateix temps van aprendre a parlar els dos. Víctor va tornar on es trobava la seva família i va saber que el seu germà havia mort; era el monstre que volia venjar se dels humans perquè sempre el menyspreaven. Víctor va anar-se'n a capturar el monstre i se'l se va emportar al seu cau i li va dir que, si volia que parara que li creara un monstre com ell. Víctor va acceptar, però al final no la va crear. El monstre li va dir que es trobaria amb ell la nit de noces i va matar la seva noia. Víctor, ja sense res a perdre, va emprendre una batalla que no podia guanyar... Ahmed Ouadi

ALFABET DE L'INSTITUT: Hakima Zaitouni, Jose Arjona i Adrian Beltran.


 
 Arbre
La sava de l'arbre
pareix marbre

 Barracons
No hi ha més collons
que anar als barracons

Continuïtat 
Amb la igualtat
el país té continuïtat


 Desgastat
El pati està desgastat
perquè molta gent ha jugat


 Entrada
Hi ha molta gent parada
sempre en l'entrada

Font
No hi ha font
 baix el pont

 
Horta
 A l'horta
s'entra per la porta 


Igualtat
 Estic desgastat
 perquè no hi ha igualtat


Llibertat
Amb aquesta desigualtat 
no hi ha llibertat

 
Malaltia
Ma tia Maria
 té una malaltia


 Ombra
M'assombra
 veure la meua ombra
  Pobresa
Amb la pobresa
tot el món fa malesa


Reixa
Tot el món es queixa
 pel fet que hi ha una reixa


 Soledat
M'han retat
a superar la soledat

Terra
Al terra 
la flor s'aferra

dimarts, 25 de novembre de 2014

HALLOWEEN Vicent Tena


                                                    
   A HALLOWEEN TALE

In my village, a long time ago, a rich woman lived with her two sons. When they were seven years old, one of them had an illness on his skin, so the mother looked for a doctor. She found a strange doctor who could cure their problems, but the solution was worse than the problem. The only way to change the child’s skin was with another skin.
The mother didn’t want to kill one of his sons to save the other, so she decided to look for another child. She went to the orphanage and she killed a child. The woman took the body home and then she cut the face off the child.
The doctor was going to arrive next morning to change the skins, but that night the ill child died. The doctor went to another country and the woman, who put the orphan’s skin in a box, remained in the village with her son.
Some months later, in winter, the woman was preparing the wood for the chimney with a poker. At the same time, the boy was playing alone in the rooms when he found the box. He opened it and he took out the mask made of human skin. He thought that it was only a mask, so he wore it and he decided to surprise his mother.
The woman saw the child she had killed some months before, so she threw the poker at him. When she discovered that it was her son with the mask it was too late, because he was dead.
The woman could not believe it. She went out of the house and she started to walk through the forest. Then, it started snowing, and it didn’t stop for three weeks. 
Nobody has seen the woman since that day.

(Amb la colaboració de Hristo Mladenchev i Dani Tarín) 

POÉMES TERMINALES. Col.labora Paula Fernández.



Vu de ma classe



Vu de ma classe, un petit chat

Il est noir et il se balade,

Un autre chat, cette fois blanc

Qui joue au-dessous d’un banc.

Vu de ma classe, une fontaine, au milieu

Il y a des poissons entre les eaux,

Autour les gens qui passent sans la voir

En courant, très occupées pour le savoir.

Vu de ma classe, la bibliothèque

Elle est solitaire et discrète,

Les livres tombent

Et les oiseaux se reposent.

Vu de ma classe, ça c’est fini

La fin des classes, je peux sortir,                                    
Aujourd’hui je n’ai rien compris,

Mais je veux seulement dormir.


Elisa Guirao (2n Bat A) Maite Pablos (2n Bat B)









  La ville enchantée



Il pleut dans la ville

Les oiseaux sont partis,

Tous les gens ont disparu,

Il n’y a personne dans la rue,

Il commence à faire nuit.

La pleine lune est sortie,

On écoute des hurlements

Les loups viennent rapidement

La ville est attaquée,

Tous les gens sont enfermés.

La pluie continue à tomber,

Tout à coup le ciel est ensoleillé

Tout est dans la normalité.



Belén Rebollar (2n Bat A)

dilluns, 24 de novembre de 2014

HALLOWEEN'S STORY. Denisa



MORTAL NIGHTMARE

It was an ordinary weekend when suddenly I remembered that it was actually a very much awaited day for all children. It was the Day of Terror and Horror . It was Halloween. I gladly had a time to make my fluffy bed at the same time that I made my plans for the day that had just begun.

I took some money and went off to the store to buy some costumes. I found the one that I was looking for. A vampire-zombie costume with a few drops of blood. As soon as I had finished I went home. Behind me I coud feel a rustling. The first time I felt scared and turned round to see what it could be. The next time a cold hand grabbed my neck and said :
_ You are Mine! Will- you - come - with - meeeeee ???

I almost fainted from fear but I listened. When I turned to see who it was I saw a frightening creature with a thick neck and black skin and a tail that had a spear on top of three elephant legs at the end . So awful!!!

I was terrified bot I took my courage and followed him. He spoke some misunderstandable words . An invisible door opened and I was being taken somewhere below ground where I could only hear moans of pain.
There were terrible monsters and vampires who savagely killed victims. There were terrifying zombies trying to catch me and ripe me. Ghosts went round everywhere. Then we arrived next to a big wheel where my clothes were stripped off. Two zombies put me on the wheel and some spears came through my skin. I was screaming with pain...

At the moment I woke up soaking wet . It had just been a dream. Just now my Halloween day started. What disguise would you like to wear next time ?


By Elena Denisa Lupoin
1st Batx B 
 Amb la col.laboració d'Alberto Jiménez i Jorge Rovira.

dijous, 20 de novembre de 2014

CARRERS (14) LA QUALITAT

Carrer Estret, a Xàbia.
Les qualitats d'un carrer, la seua amplària o la llargària; ser clar, fosc o airejat; fred o calent; el major... o no tindre eixida, són característiques que defineixen tan bé un vial que, tot i ser substituïdes per algun nom oficial, no han deixat de mantenir-se com a les formes més populars.
Els carrers qualificats són justament aquells que no precisen de la preposició 'de': carrer ample, baix, blanc, calent, cec, cobert, cremat, curt, empedrat, enrajolat, estret, fondo, fosc, fred, gran, llarg, major, mitger, nou, particular, petit, pla, principal, que no passa, qui no passa, sense cap, trencat, vell o xic, són les troballes qualitatives dels nostres vials. 
Repassem ara, doncs, alguns carrers amb l'especificatiu de qualitat. Seguirem amb l'ordre alfabètic que hem vingut emprant per a d'altres camps semàntics.
Val a dir que la present entrada, a banda d'alguna col·laboració puntual i aquelles que esperem de tots vosaltres, té un co-autor, l'amic Antoni Garcia Osuna, (G.O.) asidu col·laborador d'aquestes monografies de toponímia urbana.

AMPLE
A Barcelona, el carrer Ample voreja l'església de la Mercè.
"Passejar pel carrer Ample significa passejar per un dels carrers nobiliaris de la Barcelona antiga, un carrer que aleshores es caracteritzava per l’amplada, tot i que actualment això s’ha convertit en una simple anècdota. El carrer acollia la majoria de palaus i cases de famílies nobiliàries catalanes" (Arnau Sabaté, Biel Mauri) http://goo.gl/WZCzCq


Curiosament, a Ciutat de Mallorca hi ha el carrer Ample de la Mercè, també vora l'església del convent de la Mercè.

El carrer Ample, a Reus, ens porta de l'estació del tren cap al carrer de l'Amargura (sense metàfores). 


A Benicarló, prop de l'església de Sant Bartomeu, carrer Ample.

Carrer Ample, a Godella (l'Horta) G.O.









I a Santpedor, poble del gran Josep Guardiola (el que cantava no, l'altre) aquest carrer Ample


BAIX
Horta de Sant Joan (la Terra Alta). Carrer Baix
En veure 'carrer Baix' pensàvem si no es referia a un carrer de Baix (adverbi i no adjectiu) que ja va aparèixer a http://imatgies.blogspot.com.es/2014/05/carrers-7-situacio-i-orientacio.html
La confirmació de la gent del poble i aquesta equivalència del rètol en castellà, però, ens solventà el dubte. Dalt hi havia el carrer d'Enmig, ara carrer de Picasso, qui, segons que ens conten, hi va trobar una natura cubista.

BLANC




El carrer Blanc, a Xàtiva (la Costera). Encara hi ha el rètol 'calle Blanca', que veiem dalt.
Raimon hi va viure i hi dedicà la següent cançó.

CALENT
"el Vall Calent és el nom autèntic i popular en el parlar de la gent de Solsona, però oficialment, per la pressió del Bisbat, la varen batejar amb el nom d' AVINGUDA DE LA MARE DE DÉU DEL CLAUSTRE, que és un nom que no fa servir ningú, es veuen alguns trossos de la muralla que s'han conservat. Espot apreciar que hi toca molt el sol al matí, i això justifica el nom de calent." Albert Algorreta des de Solsona
Aquest exemple, junt al complementari Vall Fred, ja el vam fer servir en l'entrada Carrers. Situació i orientació

CEC
A Tortosa hi ha aquest carrer Cec, al fons d'aquest cobert o passatge, la Travessia Cec, que imaginem travessia del Carrer Cec per poder comprendre l'absència de concordança. Si bé a Googlemaps apareix com carrer del Cec, creiem que es tracta d'un atzucac, carrer cec, sense eixida, com un 'pou cego'







COBERT
A Santpedor, poble del Bages que vam visitar a les darreries del 2016, vam localitzar aquest carrer Cobert, ben explícit en la seua qualitat. 








Cal recordar que trobàvem 'cobert' com un dels genèrics dels carrers a Tremp; en aquest cas es tracta d'un especificatiu de qualitat, tot i que el referent coincideix.

CREMAT







A Terrassa, carrer Cremat i ben explicat




CURT
'Ben batejat' diríem d'aquest carrer Curt de Barcelona, situat en la part alta de la ciutat, a Horta. Encara hi ha, però, de més curts com ens fan saber http://www.shbarcelona.cat/blog/cat/el-carrer-mes/
"El més curt: el carrer de l’Anisadeta, amb només un número a cada banda. Es diu així perquè en altres temps hi havia una paradeta amb aigua i anís, que compraven els obrers per prendre-s’ho abans d’anar a la feina."

Aquest carrer Curt, de Rafelguaraf (la Ribera), el trobem ben adient a la llargària del carrer.


També a Palma (2017), carrer Curt

Ben curt i esglaonat aquest carrer de Sogorb, la calle Corta. G.O.

EMPEDRAT
Placa de Novelda, carrer Empedrat, que ens ha tramés l'amic Ventura Castellvell. Fem constar, a més, l'encertat costum d'afegir el nom tradicional, popular, dels carrers quan hom creu necessari el manteniment del nom oficial, en aquest cas sense normalitzar.

ENRAJOLAT
Més apanyat, aquest carrer Enrajolat
"El carrer Enrajolat de Palamós (Baix Empordà) ja no manté cap diferència amb la resta del barri mariner del Pedró, però encara als anys cinquanta, mentre que la resta de carrers eren de terra o de bolos de platja, aquest carrer lluïa una mena de enllosat" G.O.

ESTRET
Alguna d'aquestes qualitats ha donat obres literàries ben significades, com el carrer Estret de Josep Pla, o cançons, com aquell carrer Blanc de Raimon. Xàtiva. (imatge de www.todocoleccion.net) 


El carrer Estret, a Palafrugell, és avui conegut com a carrer de Sant Antoni. Oficial vs. popular


Ben amunt, a Sant Llorenç de Morunys trobem aquest carrer  Estret, veí d'un preciós claustre romànic 

Ben ornat de plantes, el carrer Estret, a Càlig (el Baix Maestrat)

A Campos, un altre exemple de l'aternativa oficial / popular: carrer Estret. Afegir una rajoleta amb el nom antic, quan l'oficialitat no ha respectat el nom popular, és una manera de manifestar la riquesa toponímica d'un poble.

Carrer Estret de la Companyia (de Jesús, dels Jesuïtes), a València, no lluny de la Llotja.



Carrer Estret de l'Almodí, guardat pel ràfel d'aquest bell edifici de València. També 'angost' és mot admés però sembla 'estret' la solució més emprada. 

Carrer Estret esdevingut carrer Angosta de las Eras (amb barreja de gènere i llengües), potser de 'calle Angosta', a Bétera G.O.

FONDA-O
A Benlloc, Bell-lloc del Pla, hi ha aquest carrer Fondo, carrer costerur que davalla fins els Llavadors.
http://imatgies.blogspot.com.es/2014/04/llavador-llavaner-safareig-i-rentador.html

Prou més amunt, a Juneda, aquest carrer Fondo que ens ha enviat Ventura Castelvell.

Podria semblar-nos paradoxal, però aquestes imatges que ens tramet Antoni G.O., calle Honda i plaza Honda, provenen d'Altura.

FOSC

Carrer Fosc, a l'Alcora (l'Alcalatén) pensem que es tracta d'una adjectivació del carrer per la seua orientació i estretor. Desconeixem, però, si es tracta d'un cognom, per la grafia arcaica. En tot cas, mereixeria un article per les corrupcions fòniques que proposa. Entre els joves d'Almassora ja és habitual sentir la plaça del Botànic Caldutx, per Calduch. Potser, almenys en la toponímia, caldria evitar la 'hac' final. 
Carrer Fosc a Miravet, vora el carrer del Riu que guaita sobre l'Ebre
http://imatgies.blogspot.com.es/2014/04/carrers-5-hidronimia-als-carrers.html

FRED
"VALL FRED, on també es veuen trossos de muralla que s'han conservat, i aquí si que es veu el nom autèntic en una placa posada en una paret. Ja es veu que al matí queda més a l'ombra del sol, i d'aquí el nom de fred" Solsona, Albert Algorreta ens ho comentà i ens aportà diverses fotografies.
GRAN
També a Gràcia, crec recordar, hi ha un carrer Gran, que encara no tenim. La riquesa en la toponímia urbana de Santpedor, però, ens regala aquesta plaça Gran, equivalent a moltes places majors d'arreu del domini.

LLARG
Ben llarg i recte aquest carrer de Xàbia, el carrer Llarg.

També a Bétera, carrer Llarg. G.O.

No trobem a Castelló de la Plana, d'on era alcalde l'actual President de la Generalitat, el carrer Llarg, però sí aquesta calle Larga
Es lo que tiene defender nuestra valencianía i blindar nuestras señas de identidad. 
Sobre el bilingüisme de les retolacions o el bilingüisme sectari que empren alguns pobles i ciutats ens caldrà dedicar un capítol sencer. Sociolingüística de la retolació urbana.

De Sardenya ens arriba aquesta carrera Longa, germana dels nostres carrers llargs.

MAJOR
Ben difícil és no trobar en qualsevol poble una plaça Major, com aquesta de Ciutat de Mallorca.
"Gran plaça de la Ciutat Vella, rectangular i porticada pels quatre costats, que és una de les grans innovacions urbanístiques del segle XIX" 
G. Bibiloni, Els carrers de Palma.
A Vilanova i la Geltrú, com a Vilafranca del Penedés, trobem la denominació plaça de la Vila, equivalent a la plaça Major. Potser el mateix nom del poble demane aquesta denominació. Fixem-nos que trobem exemples a pobles lligats a Vila; Vilanova, Vilafranca, Vila-real, la Vilavella...

A Vila-real trobem la doble denominació, tot i que hom puga deixar 'plaça de la Vila' només per al retranquejat que fa la plaça, vora els perxes, la més antiga.

A Llombai, com a tants pobles, hi ha plaça Major i carrer Major


A Alfara de Carles, s'ajunten tots dos, plaça Major i carrer Major

Preciós, aquest carrer Major de Xàbia.

Maniseta nova per al carrer Major d'Almenara

Llíria (Camp del Túria) suma dos qualificatius;  Major i Antic, segurament oposat a un altre carrer Major Nou. G.O.

En aquesta retolació del carrer Major (Almassora) podem observar la convivència de l'hagiotopònim amb el qualificatiu, més popular, tot i que la rajoleta ens faça dubtar si es tracta d'un Sant Vicent Major, diferent del Ferrer i del Màrtir.


L'Alguer (Sardenya) opta pel doblet entre el nom popular en català, carrer Major, i un italià via Carlo Alberto, que no era tan major.

MITGER

"Calle Medianera de Geldo; és curiós el terme municipal tan petit de Geldo que, fins i tot, a l’entrada del poble, la galta d’enfront del primer carrer encara pertany al terme de Sogorb i com a testimoni del fet la rajoleta del segle XIX que ho testimonia." G.O.

NOU
Plaça Nova de la Ferreria (Ciutat de Mallorca)
Nou i vell són adjectius que també caldria incloure en aquest apartat. Recordem, però, que vam dedicar dos capítols a aquests especificatius on també esmentàvem exemples de toponímia urbana.
i
Afegim dues mostres que ens ha tramés Antoni Garcia Osuna
Alboraia (l'Horta)


Picassent (l'Horta)

Josep Pla, al Quadern Gris, tot parlant del carrer Nou de Barcelona, ens diu: 
«De vegades, en arribar al carrer Nou, em submergia en els carrerons de la part baixa del districte cinquè. Però no hi podia pas aguantar gaire estona. Dels carrers en venia una tan repugnant olor de pixats, que acabava portant-me el mocador a la boca i al nas. M'asfixiava. Desagradable esgarrifança que em produïa la simple possibilitat de posar les soles de les sabates sobre un líquid equívoc. No. No era pas el meu barri. Sortia a les Drassanes i em dirigia cap al moll ―de vegades cap al moll de carbó, altres cap a la Barceloneta; m'era igual. Al cap de poca estona de caminar al fil de l'aigua, m'agafava la calma que hi regnava. Hi havia un silenci que semblava buit ―el silenci que sembla reflectir l'agitació de les estones de repòs, que no és el de les coses mortes, sinó el de la vida aturada. Donava la volta als espais d'aigua tancats per la pedra, vagament il·luminats per alts arcs voltaics, amb la palpitació dels reflexos de les llums de posició sobre l'aigua densa, greixosa, col·loïdal. Dins el repòs, se sentia el clapoteig de l'aigua densa, el gemec estirat de les amarres dels vaixells, el passar rítmic de les sabates dures d'un tripulant solitari, de vegades la crispació esgarrifada dels carbons d'un arc voltaic. Trobava algun rar pescador de canya, assegut a la pedra, resignat, amb un cabasset al costat.»
Val a dir que aquest és un fragment d'un escrit d'Àngela Buj que podeu trobar a


Ben interessant resulta aquesta aportació del carrer Nou de Cinctorres pel seu sentit diferent a vell. Potser caldria relacionar-lo amb el carrer Trencat de Rafelbunyol, el carrer Foradat de Sueca, modificacions d'atzucacs o carrers sense cap.  Veiem com ens ho conta l'amic Ferran Guardiola.
Joanet de la Fura encara recordava quan a la dècada dels vint es va tirar un tros del mur i es va obrir el vell atzucac del carreró del Graner de la Vila (també anomenat "carrucho"). Aleshores va esdevenir popularment el carrer Nou, on l'adjectiu més que oposar-se a "vell", és el contrari de "tancat", (atzucac).
PARTICULAR
Carrer Particular en oposició al caràcter general dels carrers de públics. A Benaguasil (Camp de Túria), l’amo del solar construí aquests dos blocs d’edificis deixant un carrer entre ambdós amb un genuí caràcter; Fraga degué d’inspirar-se en la feta, perquè no s’entén d’altra manera allò de “¡ La calle es mía!” G.O.

PETITA
Amb el mateix disseny de les plaques d'Alcanar, a Caldes de Malavella, l'Àngela Buj Alfara ha trobat aquesta plaça Petita

PLA
El caràcter de pla atorgat a alguns carrers poques vegades és exacte. Cal entendre, però, que aquest adjectiu es fixa en carrers que contrasten amb els costeruts, que són la majoria en pobles de muntanya. 
La 'relativitat', sempre tan escèptica!
Ens referim ací a l'adjectiu 'pla', no a l'orònim que també batejava espais, com el Pla, a Borriana.

A Benassal, el carrer Pla no ho és tan com ho especifica l'adjectiu.
També ens deixa el dubte aquest carrer Pla. Cal dir, però, que en passejar pels costeruts carrers de Vallibona, aquest pot semblar pla.

A Culla, el carrer Pla, si tenim en compte la resta de carrers i carrerons, ben bé mereix la qualitat expressada.

El carrer Pla, a Xert, manifesta sense embuts la seua inclinació.

A Cervera del Maestrat, aquest carrer Planet ha tingut la sort de no esdevindre calle Llanita, malgrat l'esquizofrènia bilingüista.
També Xàbia, tan prop del majestuós Montgó, té el seu carrer Planet.

PRINCIPAL
"Carrer Principal, més bé com sinònim de carrer Major però amb la modernitat de la 5a avenguda del Llogaret del Castellar (L’Horta-València)" G.O.

QUE/QUI NO PASSA

A Piera (l'Anoia), 30-12-2016, vam trobar una perifrasi més per a un atzucac: carrer Que-No Passa







A Palma (2017) trobem aquest atzucac amb una variant 'qui', carrer qui no Passa, literalment C. qui no paseretolació de 1797, com una denominació anterior de l'actual carrer de can Boneo. 
A banda de la duplicitat que/qui formes de relatiu que ens ofereix aquest exemple i el de Piera, en aquesta retolació es deixa veure la neutralització a/e de passa per passe.

SENSE CAP
Una qualificació perifràstica per parlar-nos d'un atzucac. Carrer Sense Cap, a Vistabella del Maestrat, exemple que ja vam utilitzar en parlars dels genèrics vials.

Pensàvem que l'exemple de Vistabella era únic. Heus acú, però, que Maria Josep Franc ens ha trobat una altra mostra ben avall, a Finestrat. La foto ens mostra, a més, el sentit d'atzucac, de carrer Sense Cap.


 No tenim, encara, cap carrer Tancat, però valga aquesta mostra, variant d'atzucac, que Ferran Guardiola ens aporta de Logronyo
TORT
Permeteu-me la llunyania. No havíem tingut ocasió de penjar aquest carrer Tort de Goré, a Senegal; fotografia que ens va regalar Ferran Guardiola.

TRENCAT
A Rafelbunyol, poble de l’Horta Nord i ben al nord, atrobí aquest curiós carrer Trencat; no és que un superheroi l’hagués partit en dos parts; la cosa és més senzilla, al 1893 arribà el trenet – avui línia 3 del metro- a Rafelbunyol i escapsà aquest carrer que tenia totes les paperetes per estendre’s urbanísticament per l’horta. Un adjectiu una mica exagerat, però és que els de Rafelbunyol , com deia un oncle meu, són ja “turdetanos”. G.O.

Un altre carrer Trencat el trobem a Carlet (la Ribera Alta)

VELL
recordem l'entrada vell i nou a la toponímia 
http://imatgies.blogspot.com.es/2013/11/nou-i-vell-la-toponimia-i.html 
i
però n'afegim un de Sagunt
carrer Vell del Castell, no lluny i paral·lel al carrer del Castell.

...aquest carrer Vell de Santpedor (30-12-2016)

una altra tramesa de l'amic Ventura. Aquesta plaça Vella de Novelda, amb el nom tradicional recuperat al costat de l'ofical, almenys al googlemaps, plaza de España.

XIC
A Sant Llorenç d'Hortons (l'Alt Penedès) hi ha un carrer curt que ací és carrer Xic, un geosinònim ben interessant

Si sabeu d'altres qualificatius per als nostres carrers, podeu trametre'ls a jbsensegel@gmail.com

Oh pou, digueu-me on sou!

Es tracta d'un pou d'aigo i literari
Si sabeu on és envieu-ne la resposta a jbsensegel@gmail.com