diumenge, 13 de desembre de 2015

PER SANTA LLÚCIA, UN PAS DE PUÇA. PER SANT ANTONI, UN PAS DE DIMONI. Àngela Buj Alfara

Ermita de Santa Llúcia i Sant Benet (Alcalà de Xivert)
Avui, dia de Santa Llúcia, volem donar unes breus referències sobre aquestes dos celebracions. D’una banda, Santa Llúcia aplega fires i actes tant al Principat com al País Valencià i us en deixem unes mostres en aquests enllaços perquè viatgeu pel país aprofitant la miqueta de claror vespertina que avui s’enceta. En la informació etnogràfica trobareu referències recollides en el Costumari Català, de Joan Amades i Gelats, folklorista de tots conegut, d’origen familiar pròxim a les nostres terres, a la població de Bot, a la Terra Alta http://joanamades.cat/
Carrer de Joan Amades, a Bot. Foto de M.Mercè Todó Alcocer
Aquest va nàixer a Barcelona el 23 de juliol de 1905 i hi va morir el 17 de gener de 1959 http://www.auques.cat/tot.php?auca=amades. Curiosament, qui tantes llegendes, festes, tradicions, etc., arreplegà de tot el nostre àmbit cultural morí un dia ben significatiu de l’univers festiu hivernal: el dia de Sant Antoni. Enguany ha fet 110 anys del seu naixement i el pròxim 17 de gener farà 47 anys de la seua mort. Per a encetar aquesta festa d’hivern, de foc, barraques i balls us deixem uns apunts del Sant Antoni d’enguany a Alcanar, el qual ja es prepara ―com en tants d’altres llocs de la nostra geografia― per a celebrar, el 17 de gener, el Sant Antoni del 2016.   

ROMANÇ DE SANTA LLÚCIA

Perquè avui és Santa Llúcia, 
dia de l'any gloriós, 
pels volts de la Plaça Nova 
rondava amb la meva amor.
-Anem tots dos a la fira, 
amiga, anem-hi dejorn, 
que una mica de muntanya 
alegri nostra tristor. 
Comprarem grapats de molsa, 
i una enramada d'arboç, 
i una blanca molinera, 
i una ovella i un pastor. 
Ho posarem a migdia 
dins del nostre menjador, 
i abans de seure a la taula 
ens ho mirarem tots dos; 
que una mica de muntanya 
ens faci el menjar més dolç!- 
Perquè avui és Santa Llúcia, 
dia de l'any gloriós, 
tals paraules m'acudien 
quan he vist la meva amor.
                                Josep Maria de Sagarra

El cap de setmana més pròxim a sant Antoni, a Alcanar, se celebra la festa de sant Antoni. Enguany ha coincidit que ha estat dissabte 17, el dia de l'onomàstica, quan ha començat la festa i ha continuat diumenge 18. Aquesta festa consta de diferents actes. El més lluït i esperat és el ball. En aquest ball es balla la Jota Vella (la qual té lletra), interpretada en aquesta fotografia per la Banda Municipal de Música d'Alcanar, entitat que data de l'any 1845. Cal dir que cada torn del ball és acompanyat interpretat per una de les dos bandes de la població: la Banda Municipal o l'Agrupació Musical Canareva. I en total els músics arriben a acompanyar més de dos-centes parelles de balladors.


Actualment hi ha tres torns de balladors, els que tenen entre 6 i 14 anys aproximadament "los menuts", que comencen la festa el dissabte a les 6 de la vesprada, i a partir de 15 anys "los grans" a les 7.30 del vespre. Aquests balls se repetixen en diumenge. Fa uns anys que s'ha incorporat un tercer torn que es balla diumenge al matí, passat migdia, després de la benedicció dels animals, i havent fet prèviament la missa en honor del sant i la professó fins a arribar a l'indret habilitat per a la benedicció. En aquest ball hi ballen els encara més menuts de 6 anys, els més xicotets que ja comencen a caminar i que es poden mantindre plantats. Acompanyen la comitiva els gegants Miquel i Remei, patrons de la població, vestits amb la indumentària dels balladors de la jota, la Banda Municipal, i els balladors que volen. El sant és portat en una peanya per balladors grans i presidix la benedicció dels animals. Cada persona que hi acudix amb animalet o sense rep un panet i un rotllo, que cada any s'encarrega a un forn diferent del poble.



A la festa hi ha uns majorals que són els encarregats d'organitzar-la i de coordinar els assajos de la jota que prèviament es fan la setmana anterior a la celebració. Aquests formen part de la Comissió de Festa de sant Antoni, la qual organitza els diferents actes com el ball, la despertada (acte en què va, la matinada del dissabte al diumenge, la rondalla cantant una tonada sobre les temptacions de sant Antoni, en aquesta volta matinal per la població és molt característic el so del bombo que se sent com ressona pel poble com un eco esperat i a l'endemà és habitual preguntar entre els familiars i veïns si hom ha sentit la despertada, el bombo). També es realitza un sorteig d'un manton i una faixa per a contribuir amb les despeses de la festa.


Al carrer de sant Antoni es fa el primer ball, a la plaça del Camí Ample el segon i a la plaça Major el tercer. Pensem que aquests tres llocs tradicionals representaven els tres tombs, ritual que es coneix en altres indrets associat a la festa. Més modernament es va incorporar un quart lloc i potser això faça perdre la idea inicial dels tres tombs. També relacionat amb aquest fet, la melodia s'interpreta tres vegades, és a dir, la jota es balla tres cops en cada lloc i entre melodia i melodia hi ha un redoble de caixa en el qual antigament les parelles de balladors voltaven la plaça, fet que afavoria el lluïment dels mantons de les balladores, la qual cosa era molt apreciada pel públic. Durant potser uns vint anys s'ha perdut el costum de voltar el rogle de balladors (a part d'altres condicionants urbanístics com la desfiguració de les places redones) i les parelles resten quietes mentre se sent la percussió. Enguany s'ha recuperat aquest costum, com també un pas del ball en creuat i ha estat molt emocionant reviure una part idiosincràtica de la dansa. Hom recorda que fa molts anys hi havia la representació d'una obra de teatre sobre la vida de sant Antoni, "La barraca". Seguint la tradició teatral, de fa anys també, el grup de teatre de la població, Gresol, estrena una obra i contribuïx així a la festa.

Un altre acte és la trencada d'olles que es realitza el diumenge a les 15h al carrer de sant Antoni. El veïnat d'aquest carrer oferix també esmorzar a la població el mateix dia.

Festa de Sant Antoni 1952
La festa de sant Antoni ha estat sempre una celebració molt entranyable a Alcanar, que ha sobreviscut èpoques en què les nostres manifestacions culturals han estat prohibides i ha crescut en interès i participació del poble. Com a romanalles d'aquells moments tenim que la lletra de la Jota Vella i de les temptacions de sant Antoni és en castellà, però el nom de la festa sempre ha estat sant Antoni. Durant el franquisme els xiquets rebien el nom d'Antonio, però sant Antoni com a nom popular de la festa o del carrer es va mantindre. El mateix passa a Alcanar amb el carrer de Jesús, dit en català, en canvi hi havia xiquets canareus que eren anomenats en castellà. O bé carrer del Remei o ronda del Remei, però el bateig de xiquetes: Remedios. Costum que sortosament ja és en desús.

Caldria evocar el fet important que representava, fa molts d'anys, per a aquell a qui se li atorgava el càrrec de majoral. En l'actualitat, diverses iniciatives com exposicions fotogràfiques sobre el ball, la indumentària, etc,. o la intenció de l'ajuntament que siga declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional, per la Generalitat de Catalunya, fan que siga una festa reconeguda i valorada pel poble d'Alcanar. 



Sobre Sant Antoni a Imatgies també podeu trobar:

2 comentaris:

  1. La dita popular "Per Santa Llúcia, un pas de puça, per Nadal, un pas de pardal" que fa referència a l'augment de minuts de llum solar, em sembla que no és gaire correcta. Havia sentit dir que en els segles XVI o XVII hi va haver canvis en el calendari i el dia de Santa Llúcia va passar del 23 de desembre al 13 de desembre, quan encara no ha començat l'hivern i aquest el refrany ja era ben viu. Si això és cert -algú ho hauria de confirmar- sí que té sentit que el dia 23 la llum del dia guanyi una miqueta: un pas de puça.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament, Ventura. Gabriel Bibiloni, des del seu blog http://bibiloni.cat/blog/, en l'entrada "Santa Llúcia o Llucia" ens ho diu:
      "Una dita popular, i molt antiga pel que ara veurem, assegura que “per Santa Llucia s’acurça la nit i s’allarga el dia”, cosa que realment no ocorre fins una desena de dies més tard. Però tot té la seva explicació: l’expressió data d’abans de la substitució del calendari julià pel gregorià (1582); en el primer el solstici d’hivern queia en el dia fixat per a recordar i venerar la verge siciliana, el suposat dia de la seva tràgica mort, avui 13 de desembre."

      Elimina