dissabte, 17 de gener de 2015

SANT ANTONI. Josep Miquel Bausset

Ara fa uns dies comentàvem el fet que moltes celebracions omplen la nostra geografia i que algunes, com ara les Catalinetes http://goo.gl/qLoUpX o els Micolavets  http://goo.gl/i9e4O7 han quedat restringides a alguns pobles. Sens dubte, Sant Antoni ha de ser un dels sants més festejats de tot el domini. L'any passat vam comptar amb la col·laboració d'Agustí Ventura  http://goo.gl/3RMx6Z i també vam afegir una entrada sobre Sant Antoni a Almassora http://goo.gl/qX6Upw. Enguany comptem amb l'article de Josep Miquel Bausset, roscà a l'Abadia de Montserrat, que ens parla de la tradició festiva, de la vida del sant i i de la nostra l'actualitat. 
Les tres voltes, una ancestral tradició a Xodos. foto de 1998?
 "Dels sants de gener, Sant Antoni és el primer", diu un refrany valencià en referència a aquest sant monjo, un dels sant més populars i més venerats de la nostra terra. La prova d´això està en la multitud de festes i d´ermites dedicades a aquest sant monjo i abat, que es honorat amb les tradicionals fogueres.
Als nostres pobles, els focs de Sant Antoni presenten una gran diversitat i riquesa, sobretot a les comarques dels Ports i del Maestrat: les Santantonades d´El Forcall, la Matxà de Borriol, "el Maig" de Villores, les Rossegades d´Albocàsser, la Malea de Vilafranca, la representació de la vida del sant, la benedicció del panoli i les Albaes de Morella o les Botargues d´El Forcall.
També Canals, a la comarca de la Costera, celebra Sant Antoni amb una de les fogueres més monumentals! I amb Canals, del nord al sud, el País Valencià crema en honor al nostre sant: Almoines, Benidorm, Cullera, Gata de Gorgos, Benicàssim, Elx, Palmera, l´Alcúdia, Borriana, Ador, la Vila Joiosa i els seus populars rotllets o Palma, amb la benedicció de pans i dolços. O el típic i tradicional Rei Pàixaro de Biar.
A la Safor, a més del foc hi ha la tradició dels "Porrats", lligats a la rogativa per demanar a Sant Antoni bones collites i fertilitat per al bestiar. L´escriptor J. E. Gonga, en el seu excel·lent llibre "Les festes de la Safor", descriu els inicis del "Porrat" a Gandia i a Oliva. En aquest últim poble, hi ha constància des del segle XVII de la benedicció dels animals lligada a la festa de Sant Antoni.

Sant Antoni és considerat el pare dels monjos, ja que amb ell començà la vida monàstica. Sant Atanasi, que escrigué la "Vida d´Antoni", presenta l´experiència d´aquest monjo, caracteritzat pel despreniment, la confiança en Déu en la lluita contra el Mal i pel treball i l´almoina als pobres. Sant Atanasi volia presentar la vida d´Antoni, com un model i un exemple per als monjos. Per això són molts els refranys referits al combat i la victòria de Sant Antoni contra el Mal: "Sant Antoni i el dimoni jugaven al trenta-u. El dimoni en va fer trenta i Sant Antoni trenta-u". I també: "Per a més glòria del sant, i per a que ràbie el dimoni, diguem tots en veu alta: visca el P. Sant Antoni".
Nascut a Egipte el 251 al si d´una bona família, per l´Evangeli renuncià a tots els seus béns per seguir Jesús. La vocació d´Antoni va nàixer de la radicalitat en el seguiment del Mestre. Per això, el nom que espontàniament li donaren els seus deixebles fou "amic de Déu", theophiles, un nom que l´Escriptura havia aplicat a Abraham, i que la tradició cristiana dels primers segles assignava als justos: els màrtirs i més tard els monjos.
Antoni, després de passar un temps a prop del seu poble dedicat a la pregària, se´n va anar al desert, lloc de combat i de trobament amb Déu, on durant prop de 20 anys va fer vida d´ermità. Més tard es retirà a la muntanya, el seu "desert interior", per viure sol, centrat en la pregària i en el treball. La seua vida, amb una gran multitud de deixebles, va acabar el 356 quan morí en la pau de Déu.
Al capítol 71 de la "Vida d´Antoni", Atanasi ens presenta el nostre sant com un home que era estimat per tots. De caràcter pacient i humil de cor, el seu rostre irradiava la bondat de Déu. Per això no estava torbat mai i l´alegria que portava al seu interior feia que no estiguera trist. Aquesta serenitat i la seua mirada plena de simpatia, feia que els qui l´anaven a visitar se´n tornaren amb la pau al cor. Per això, Sant Antoni és per a tots els cristians, en ple segle XXI, un model en el seguiment del Senyor.
Sant Antoni a Xodos.1998?
L´escriptor Joan Olivares ha fet uns deliciosos Goigs en honor de Sant Antoni, amb referència a la situació que viu el nostre País per la crisi econòmica: "Sense faena a les fàbriques/ una ruïna als bancals/ els joves cap a Alemanya/ i els vells....que els tiren al mar".
Aquests Goig també parlen de la desaparició de RTVV i de la situació dels valencians sense una televisió pròpia: "Si ha plogut a Benissuera,/ a qui podria importar?/ Hay nieve en los Pirineos,/ y en Canarias mala mar./ Canal 9 era una pena,/ això no ho podem negar,/ però vist el que vegem,/ ara el trobem a faltar./ Pel·lícules i notícies,/ en llengua dels valencians,/ la de Fuster i Estellés,/ la de Corella i March".
En aquest Goigs Sant Antoni respon a la pregària dels valencians perquè els ajude: "No tinc paraules, fills meus./ Quasi res m´heu demanat!/ Fa temps que busque i no trobe,/ remei per al vostre mal./ Però ja que heu insistit,/ ací teniu un refrany:/ Llaureu i sembreu la terra,/ collireu lo que heu sembrat".

Que Sant Antoni que és el patró dels animals, siga també intercessor pels nostres governants, perquè governen amb justícia i amb equitat. Josep Miquel Bausset

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada