dimecres, 4 de febrer de 2015

LA SELVA MARAGDA. Antropologia



La selva maragda és un film riquíssim que ens mostra un seguit de temes lligats a la relació entre l'home i la natura. La deforestació de la selva amazònica i la consegüent migració dels pobles que l'habiten; la força de la natura, que té l'escriptura més antiga que l'ésser humà; la riquesa de la biodiveristat, que no s'atura en les espècies botàniques i zoològiques sinó que té en les llengües una mostra ben palesa... I les cultures, les cultures en el sentit més ampli de forma de vida, de costums que presenten litúrgies diferents amb fons universal, de mons que no tenen en el consum la seua raó d'existir. Com sempre, la V.O. original és necessària per copsar els matissos, que Boorman ha sabut respectar.
El film ha estat comentat pels alumnes de 3B i els de Valencià: Llengua i ImatgeUna vegada més hem comptat amb la col·laboració de Cristina Garcia.



Títol original: The Emerald Forest
 Direcció: John Boorman Guió: Rospo Pallenberg 
 Fotografia: Philippe Rousselot Música:  Junior Homrich & Brian Gascoigne Repartiment: Powers Boothe, Charley Boorman, Meg Foster, Dira Pass, William Rodríguez, Yara Vaneau, Estee Chandler
Producció: MGM / UA Any: 1985 País: Regne Unit
Gènere: Aventures. Drama Premis: 1985: Premis BAFTA: 3 nominacions i Millor fotografia 1985: Premis César: Nominada a millor poster 


Ecologia
Una de les característiques principals que es pot observar en 'La Selva Maragda' és la diferència entre el paisatge selvàtic i la gran ciutat. Aquest tema crida molt l'atenció perquè es veu amb claredat les nefastes conseqüències que té l'egocentrisme humà el qual, en aquest cas, s'alimenta de zones amb vegetació abundant i necessàries per a nosaltres per tal de construir edificis i fàbriques, perilloses per al medi, tant com nosaltres mateixos.
En aquest film ens situem en el gran i conegut riu Amazones, on en aquest paisatge, ric en vegetació i fauna, viuen diverses tribus que viuen a partir dels recursos naturals que proporciona el riu Amazones. Però, de sobte, la gent comença a construir una presa hidràulica i, a causa d'aquesta, la selva amazònica és cada vegada més i més xicoteta. Aquest inconvenient obliga a les tribus amazòniques a moure's i a posseir més territoris, el que fa que hi haja conflictes entre tribus veïnes i que, com a conseqüència, es tornen més violentes.
Jo pense que nosaltres, com a habitants d'aquest planeta que anem destruint a poc a poc, però constantment, hauríem de reflexionar quines conseqüències té tot el que fem, com per exemple, talar arbres dels boscos, ja que l'únic que fem és acurtar la vida de la Terra i de tots els qui l'habitem. Per això, cadascú hem de ser conscients i moure. Dani Tarín 1Bat

Destrucció de l'Amazones. La destrucció de l'Amazones porta la destrucció d'un ecosistema; la mort d'arbres, la desaparició d'espècies vegetals i animals i que les tribus perden les seues cases i que s'hagen d'anar de la selva a la ciutat, però allà viuen en barris marginats amb pobresa i on la gent es dedica majoritàriament a les drogues... perquè com mai no havien eixit de la selva sols s'havien de fer coses amb plantes, caçar ... Però per exemple, no sabien treballar en una oficina... i per això treballen en la venda de drogues... . Per als que viuen en les tribus a l'Amazones, la fi del món és on s'acabala selva i comença a haver-hi cases, les ciutats. Quan acompanyen a Tommy fins a "la fi del món perquè ell va a la ciutat a demanar-li ajuda son pare de veritat, el pare de la tribu li comenta a ell i als altres xics que els acompanyen que abans la fi del món estava molt lluny, però com ara estaven destruint a poc a poc l'Amazones, cada vegada estava més prop i algun dia acabarien per destruir-la. Javi Jiménez-3B


La tala massiva d'arbres fa que les tribus indígenes cada vegada tinguen menys recursos, espai per a viure i que es limiten les reserves que tenen. Per això, el pare indi de Tommy diu:
-La fi del món està cada vegada més prop.
Cada vegada queden menys tribus indígenes i cada vegada que desapareix una, es perd una manera de veure el món. També, la tala fa que les tribus es barallen pel territori. La presa que fa el pare de Tommy reté l'aigua i provoca una gran sequera de manera que la tribu demana a les granotes que canten per a que ploga i hi haja una gran inundació i trenque la presa i torne l'aigua. També pareix mentira la destrucció de la selva, la manera en què les màquines van i tornen per terra que abans estava plena d'arbres i ara només queda arena. Alejandro Molina-3B

 
El primer, és la tala massiva d´arbres , les tribus de dins tenen menys recursos, diuen que el fi del món es troba proper , perquè no saben respectar la selva. El que a passat és que en la ciutat talen arbres per a construir una presa per al riu, després exploten la selva per a fer la ciutat més gran, per tant les tribus estan obligades a desplaçar-se i a lluitar entre ells per a poder viure.
El pare de Tommy, diu: "La fi del món es troba prop"
"La fi del món es troba prop "significa que per culpa de la civilització va retallant la selva on habiten essers vius i humans , per tant si retallen la selva , les tribus i el esser vius es han de buscar la vida. A les tribus els furten el seu territori per a fer la ciutat.
Una part de culpa la té el pare de Tommy, que va construir la presa per a retenir el riu. La tribu es troba molesta per què el que abans era el riu ara es un camí de carretera. La tribu  demana a les granotes que canten per a que  ploga i es recupere la normalitat. Dani Garcia
Els costums de les dones. Les dones estaven acostumades a anar nuetes perquè els feia vergonya portar roba i no que tots les veren els seus cossos, encara que porten com una fulla a les seues parts. Les dones són les que s'encarreguen del menjar, de la llar i dels xiquets. Estaven acostumades al masclisme. Els homes les tractaven com volien. I sempre era el pare qui prenia les decisions per elles. Si una dona es volia casar, devia ser el seu promés qui li diga al pare que es vol casar en ella, i si la dona no volia casar-se amb eixe home, es devia aguantar i casar-se, encara que ella no volguera. Les dones estaven sotmeses als homes, és a dir, si l'home volia fer alguna cosa amb ella, ella es devia aguantar i fer-li cas. Elles no tenien dret a caçar, prendre les seues pròpies decisions o inclús anar elles soles a qualsevol lloc, una dona això no podia fer-ho, devia estar acompanyada d'algunes dones més o d'algun home. Als homes els "drogaven", per dir-ho d'alguna manera, però a elles no, a elles no les feien això. Gemma Camacho-3B


  La Selva Maragda és una pel·lícula on es pot observar diferents peculiaritats de culturalitats com per exemple les dones. En les vides indígenes és curiós com les dones estan acostumades a anar sense roba i podem veure com quan les agafen per a portar-les a un postribul les fan posar-lis roba i elles se senten incomodes i quan aconsegueixen salvar les i fugir d'aquell lloc el primer que fan és llevar-se la roba. També es veu com en les vides indígenes a les dones les tenen una gran importància, ja que sense elles el poble s'extingiria. No tener carreges com els homes, ja que ells són els que fan la feina d'anar a pescar, caçar.. Altra cosa que es pot destacar es la naturalitat en què veuen oferir fer l'acte sexual sense cap tipus de problema. Paula Fernàndez 1BAT


Costums de les xiques en la selva maragda. A la selva maragda, com que és un poble invisible, les xiques d'aquest poble estan acostumades a anar nuetes perque no tenen vergonya que el seus veïns les veuen, les han ensenyades a anar nues des de xicotetes, no tenen vergonya del seu cos.
A elles les pareixen rares els nostres costums, les faria vergonya d'anar tan tapades com nosaltres o com persones d'altres cultures i a nosaltres ens dona molta vergonya ensenyar el nostre cos.
Jo pense que a l'hivern deuen tindre fred perquè no estan quasi tapades però també pense que deuen d'estar acostumades al fred i a la calor.
Quan les xiques elegeixen a un xic per a continuar amb ell tota la vida es casen amb ells, es casen de manera un poc estranya per a nosaltres, fan una espècie de ball o obra de teatre on el xic ha de defendre a la xica per a què la xica puga confiar en ell.Marta Claramonte 3-B

Costums femenins i la vergonya de dur roba. A nosaltres ens faria vergonya anar pel carrer nus, però en la pel·lícula hem vist que era tot el contrari. Totes les dones de la tribu anaven nues perquè durant tota la seva educació els havien ensenyat que no havien de tindre vergonya del seu cos i en la seva religió crec que era un pecat.
Durant la pel·lícula hem pogut veure que quan la tribu dels ferotges segresten a les dones i les porten a un prostíbul a elles l'únic que els dona molta vergonya a part que el fet d'acostar-se amb altres homes era que portaven samarretes i faldes, el primer que fan quan arriben els seus homes a rescatar les anaven plorant i llevant-se aquella roba. Kaoutar Daoudi 3-B


CERIMÒNIA RITUAL
 La tribu dels Invisibles tenia un ritu cerimonial al qual se sotmetien els joves de la tribu. Aquest ritual consistia a posar-se formigues al voltant del cos i suportar les seues picadures. En acabar el ritual passaven de joves a homes.
En Llatinoamèrica hi ha un altre tipus de celebració. A les dones passen de xiquetes a dones en el seu quinzé aniversari, en aquesta cerimònia la jove porta un vestit blanc o rosa i balla amb el seu pare, en acabar li donen regals per celebrar el seu traspàs de jove a dona.
Dins de la cultura jueva es considera que el jove arriba a la maduresa a l'edat dels 13 anys i passen a ser responsables dels seus actes, a més passen a ser reconeguts per la seua comunitat. En reconeixement de la maduresa se celebra un ritual que consisteix a llegir el "torà". Sebastian Ramírez1Bat


Al meu treball vaig a explicar, la diferencia entre la cerimònia de la Selva Maragda amb la cerimònia del meu país el Marroc. La cerimònia de la Selva Maragda, el noi s'enamora d'una noia. I ell vol casar-se amb ella. Perquè ella es case amb ell. Aquestes pedres que són les que les diferencien d'altres tribus els fan invisible. Quan ell troba les pedres, va corrent a la tribu, per a demanar-li la mà a son pare, ell porta un basto cerimoniós amb el qui copeja a la noia al cap i la deixa inconscient. Després se la porta a la selva on fan l'amor. A la nit comença la cerimònia on inviten a tota la tribu. Es separen homes i dones, i es fiquen els nuvis en primera fila, i comencen a ballar la dansa habitual de la seua tribu. Mentre ballen els nois intenten furtar a la noia i els nois intente furtar al noi i els nuvis es defensen l'un a l'altre. Mentre que al meu país és tot diferent, primerament el noi ha d'anar a la casa de la noia, per a poder casar-se amb ella. Després fan una petita festa, que consisteixen el "khotoba", on es reuneixen amics i famílies dels nuvis, on ballen i canten. Quan passen els dies, fan una despedida de soltar " El henna" on se separen els homes i les dones i sols s'invita a la gent jove. L'endemà és quan es fa la boda, una gran festa, que consisteix en la invitació de tota la família i amics, es va en un local anomenat "l'ecsar" o si no a la casa de la noia, la núvia vesteix, segons els diners que té des d'un fins a 5 vestit, mentre que el noi sols dos. Segons quan comence la boda, especialment comença a les 5 de la tarda i acaba fins a les 9 de l'endemà.
I quan tot ha acabat les noies van a la núvia a sa casa per a donar-li el desdejuni "El fotor". Hakima Zaitouni 1Bat


Les cerimònies en la selva Maragda. En les tribus de la selva Maragda, les cerimònies importants se celebraven d'una forma molt diferent al nostre costum de celebració. La primera celebració important que apareix en la pel·lícula és la de pas de xiquet a home que li fan a Tommy. En aquesta celebració, i en quasi totes les altres que la tribu celebrava, s'utilitzaven unes drogues. Aquestes drogues servien perquè ells pogueren veure l'animal que se supon que du a l'interior, es a dir el que li ajudaria en els moments que ho necessitara. La següent celebració és la boda de Tommy amb una xica d'una altra tribu. En aquesta celebració es realitzen uns balls especials per a ajuntar a l'home i a la dona. També es realitzen alguns soterraments, en els quals en finalitzar es guarden totes les cendres juntes. Dafne Bariel 3-B
En la pel·lícula, les cerimònies les interpretaven d'una manera molt rara per a nosaltres, ja que en les bodes, la cerimònia tractava de què l'home havia de protegir a la seua amada i resistir-se a les temptacions de les dones, si l'home es resistia, aniria a salvar a la seua promesa dels homes que la volien. Una vegada havia salvat a la seua promesa, havien d'anar on estava el cap de la tribu i el cap havia de casar-los. A l'home que havia demostrat valentia i s'havia resistit a les temptacions de les altres dones li donaven un barret en plomes de mostra de què havia sigut fidel a la seua promesa.
En la nostra cultura també hi ha una litúrgia per a les bodes. Com per exemple el dia d'abans anar-se'n de despatxada de solters, o aquesta la de quan ja s'han acabat de casar quan ixen de l'església, els invitats llancen arròs als casats. Jose Blázquez 3-B

La cerimònia de bodes a la Tribu Invisible era un espectacle en el qual l'home (Tommy) havia de protegir i salvar a la dona que havia de casar-se amb ell i per demostrar la seua valentia davant del cap de la Tribu Invisible.
Uns hòmens atacaven a Tommy  mentre uns altres intentaven segrestar a la seua dona. Tommy , lluita primer contra els seus atacants i despres lluita amb els que intrentaven segrestar a la seua dona. Ell aconseguis derrotar als seus atacants i despres tambe derrota als segrestadors de la seua dona.
Quan l'home la salvava, els dos se senten enfront del cap de la tribu perquè entregue a l'home un barret de plomes com a símbol de què ja estaven casats.Ferran Bonet 3B


La cerimònia és molt diferent de la catòlica d'ací, normalment ací abans de casar-se el dia anterior es fa un comiat de solter@. Els amics del nuvi i de la núvia contracten ballarins exòtics per a què gaudisquen de l'últim dia de solter. En la selva de Maragda abans de demanar-li la mà el pare de la dona li dóna el bastó cerimonial i el xic va cap a la dona, on les amigues de la núvia no li deixen anar-se'n amb ell, després el nuvi li dóna un cop al cap i la xica es desmaia. En canvi en el matrimoni catòlic al dia següent del comiat de solter, han d'anar a l'església per a casar-se, la xica va amb un vestit blanc i el xic vestit de negre. El capellà dona la seua benedicció i es donen un petó. Però en la selva després del cop se'n va a la selva i fan l'amor, després d'això ja estan casats. Cris García 1Bat
La droga és una substància molt present en la pel·lícula. Els indígenes l'utilitzaven per fer que els jóvens pergueren la por quan anaven a caçar. Una altra vegada que utilitzaven la droga era per a la celebració del pas de xiquet a home, era aleshores quan el xiquet que estava produint-se el pas a home troba l'animal que el representa. El protagonista de la pel·lícula es droga també per utilitzar l'àguila (que és l'animal que el representa) per recordar d'on ve per anar a demanar-li ajuda al seu pare. Al final de la pel·lícula també es droguen per utilitzar els animals que els representen per cridar a les granotes que canten perquè ploga i destruir la presa que estaven construint.
Però també podem veure que els hòmens blancs enganyen el "Poble Ferotge" i li donen tot l'alcohol que volen per aprofitar-se, això també ho podem considerar com una conseqüència de la droga. Alberto Jiménez 1Bat


Tommy recorda la seua vida abans de viure amb la tribu invisible, per un ritual que pren una droga,hi recorda el passat, apareix en la visió com una àguila.
Quan Tommy necessita l'ajuda del seu pare, pren aquesta substància i en forma d'àguila, i en la visió, va on vivia abans amb el seus pares biològics, en despertar ja sap on és gràcies a la visió que la fa veure aquesta substància, encamina el pas al fi del món a demanar li ajuda a son pare.
També aquesta substancia la prenen en el ritual de canvi de jove a home, quan eres un home ja pots demanar alguna xiqueta ser la seua noia, per aquesta raó Tommy es fa home. I l'efecte de la substancia fa veure coses que ja ha viscut. Alba Díaz 3B

Per a poder viure a la selva has de ser molt caut, perquè a la selva hi ha moltes tribus i cada tribu es respecta entre ells però entre tribus no es respecten. Cada tribu té la seua cultura. La selva és enorme te milions d'hectàrees és un dels pulmons del món. Hi ha molts aliments alguns que són aptes per al consum i altres que es troben esclafades pels animals de la selva, es poden trobar diversos animals de moltes espècies, de diferent pes. Les plantes són de molts tipus hi ha verinoses i les normals. Els rèptils solen ser verinoses com serps. A la selva és molt fàcil conviure si estàs molt ben informat del que et pots trobar, aquestes tribus que viuen allí es troben molt qualificats sempre és troben pràctica pera en un futur estar preparats per si els animals pesats passen per allí o les altres tribus desig isquen començar una batalla. Ahmed Ouadi 3B

La distinció entre els rituals de boda procedents de Bulgària i les de la selva Maragda. Quan s'anava a casar el xic, van aparéixer uns quants rituals principals que en la cultura moderna, de Bulgària per exemple, es poden relacionar amb el que és el comiat de fadrí. Consisteix en posar el futur marit per una sèrie de seduccions per part d'altres xiques del poble, i si es manté fort és considerat digne de ser un marit. La mateixa cerimònia s'aplica a la xica. Tot això és molt paregut al que forma part de la tradició búlgara.
Però nosaltres, a més, fem unes quantes cerimònies més. Com pot ser la de robar la núvia de la seva casa i portar-la directament amb el vestit en l'església. Això es porta a fí de la següent manera: El nóvio, amb un gran grup format pels seus millors amics i germans si en té, es dirigeixen cap a la casa on està "amagada" la núvia. De primer, s'intenta negociar amb els pares de la xica, oferint-les diners per a comprar a la futura dona. En la majoria dels cassos, els pares sempre volen més i més diners fins que finalment, el nóvio es queda sense més diners per a oferir, i és quan es passa a l'autèntic robatori de la promesa. Tot el grup del nóvio, fa una recreació d'una batalla entre els pares que intenten impedir-li el pas per a arribar cap a la núvia, però el grup per la seva quantitat, aconsegueix "vèncer" als protectors de la núvia i la furten. Hristo Mlandenchev 1Bat

Els pobles 
En la pel·lícula Selva Maragda es diferencien 3 tribus amb diferents característiques bastant grans.
- La tribu Invisible: són un grup de persones que reben el seu nom de "invisibles" perquè es camuflen en la selva perfectament. Gràcies a unes pedres de maragda que són sagrades per a ells que tenen el color de les plantes de la selva, cosa que fa que es camuflen molt bé.
-La tribu Ferotge: aquesta tribu rep el nom de ferotge perquè són caníbals i en veure la seua part de selva desforestada veuen la necessitat d'anar a l'espai que ocupaven altres tribus. Després s'alien amb unes persones que volen fer un prostíbul i la tribu ferotge amb les armes que li donen aquestes persones arrasen la tribu Invisible i s'emporten les seues dones.
-La tribu rata penada: rep el seu nom de rata penada perquè caçaven de nit. Solament apareix quan Tomme arriba a la ciutat, es trobaven a la ciutat perquè havien desforestat també la seua part de la selva i van haver d'anar a la ciutat per a viure. Els ajuden a recuperar a les seues dones assaltant el prostíbul. Al salvar-les es casen amb elles i s'uneixen a la tribu invisible. Jose Arjona 1Bat


 





En la pel·lícula apareixen tres tribus que vivien en la selva de l'Amazones:
La tribu invisible: Aquesta formada per gent que es caracteritza per ser silenciosa i per estar sempre amagada, la tribu té un ritual que consisteix a transformar el xiquet en adultes mitjancen una droga que fa que el xiquet mora i naixia un adult, mentre estan drogats veuen des dels ulls d'un animal. A més tenen un altre ritual que consisteix en el fet que quan una persona de la tribu mor, es crema i es beuen les cendres amb aigua. S'alimenten capturant animals que cacen amb arcs i fletxes.
La tribu ferotge: Aquesta està formada per caníbals que s'alimenten tant de persones com d'animals, el seu nom ve a ser el que és perquè és una tribu que li agraden destruir altres tribus, i arrasen amb tot allò que veuen, aquesta tribu te costums molt rares, A més van perdre el seu habitatge per què els humans el van destruir, per aquesta manera es van traspassar de lloc i van fer un pacte amb els xuloputes que consistia a entregar li dones d'altres tribus a canvi d'armes menjar i roba.
La tribu de les rates panades: Aquesta tribu rebia aquest nom com que era una tribu que íxia a caçar assoles a la nit, i en les altres tribus és parlava que aquests podien veure a través de la foscor, peró la seua tribu va ser destruïda i es van veure obligats a conviure amb els humans i anaren a viure a un barri. Adrian Beltran 1Bat


Els Poblats són tres
El poble Invisible té aquest poder gràcies a unes pedres que es troben en el riu, gràcies a aquestes pedres es poden pintar i camuflar-se; es veuen pressionats pel poble Ferotge per la nova construcció.
El poble ferotge és un poble caníbal que es troba enfrontat amb el poble invisible perquè cada vegada a causa de la construcció de la presa es queden sense espai de manera que es veuen obligats a atacar el territori del poble invisible.
Els poblats de les Rates Penades és el que van tirar de la selva per a poder construir la presa d'aigua. Yoel Alcaide 3B

En la pel·lícula, les tribus, sobretot la dels «homes invisibles» mantenen una especial relació amb l'entorn que els embolica. Connecten místicament amb l'entorn i amb els animals esnifant drogues que ells fabriquen pels seus mitjans.
Els esperits dels animals, com per exemple una àguila o un jaguar, ajuden als indígenes. Per exemple en la pel·lícula, el protagonista utilitza les drogues per a connectar-se amb una àguila que li indica el lloc on s'encontra la maragda, una pedra que utilitzen per a camuflar-se.
Al contrari del que fa la societat actual que utilitza les drogues per passar una bona estona o alguna cosa pitjor, les tribus de l'Amazones utilitzen les drogues per a trobar els recursos que necessiten per a sobreviure en la selva, servint-se de la naturalesa en general. Ximo Miralles 1BAT

En la pel·lícula "La selva maragda"es troben tres tribus diferents, "Les rates penades", "La tribu ferotge", i "La tribu invisible".La tribu de les rates penades rep aquest nom perquè cacen de nit. La tribu ferotge està caracteritzada per la ferocitat que tenen a l'hora d'invadir el territori dels altres, i perquè a més se'ls mengen. I la tribu invisible es diu així perquè quan van a caçar, es camuflen amb maragda, la qual cosa fa que darrere dels arbres no se'ls vegi.
La tribu que caça a la nit és obligada a deixar el territori on viuen per anar-se'n a viure a la ciutat, a causa de la tala d'arbres. Com els blancs lleven cada vegada més arbres per construir una presa d'aigua, doncs, la tribu es quedava sense territori on viure.
La tribu invisible va evolucionant de manera que quan les rates penades se'n van a viure a la ciutat, el poble ferotge aprofita per a emportar-se'n les dones del poble invisible. De manera que al final de la pel·lícula els invisibles reben ajuda de la tribu de les rates, ja que aquestes tenen armes. La qual cosa facilita la recuperació de les xiques utilitzades com a prostitutes. Amin Ghamad 1BAT

Els pobles i els costums
Hi havia tres pobles:
- La tribu invisible es deia així perquè tenia la particularitat de camuflar-se per la vegetació de la selva. Posar- se en tota la cara una pedra màgica que en els rituals d'anisàssio veien com si foren una Agilà on estaven les roques, anaven tots les dones i els homes quasi desnuats, després quan sabien fent grans les feien una cerimònia per celebrar el pas de jove a home.
-La tribu ferotge: És caracteritza pel seu canibalisme i estaven enfrontats amb la tribu invisible.
-La tribu de les xaboles: van tirar part de la selva per a construir la presa en un lloc de la selva. David Andreu 3B

El pare
Bill Markham és el pare de Tommy, és un xiquet de 7 anys, Bill és un enginyer que ha anat a construir una presa d'aigua en un riu de la selva amazònica. És agafat per una tribu d'indis: els invisibles. Durant deu anys el seu pare el cerca debades, mentre que Tommy és criat per la tribu segons la cultura dels invisibles.
Quan rep la iniciació que fa d'ell un home, marxa sol al bosc per tal de buscar-hi maragdes. En el transcurs de la seva cerca, troba el seu pare Bill, que ha estat ferit pels feroços, enemics jurats dels Invisibles.
El porta al seu campament, on el bruixot Wanadi, que és el pare de Tommy en la tribu, el cuida. Una vegada curat, Bill vol tornar portant Tommy amb ell, però aquest refusa i el deixa sol.
Bill i Wanadi volen per igual a Tommy, i la relació entre aquestos pares és l'amor per Tommy i els dos volen que es quede amb ells, però ell tant de temps en la selva prefereix quedar-se allí. Jorge Rovira 1Bat


En la tribu dels invisibles la màgia esta molt present, En les bodes, soterraments, curacions...
Per exemple: Una vegada li van introduir pel nas una espècie de droga a Tomy, perquè ell vora on havia d'anar per les pedres que ells utilitzaven per a tornar se invisible "les pedres màgiques". L'efecte que li va tocar va ser una àguila volant la cascada on estaven eixes pedres. També la va utilitzar per a recordar on vivia abans de convertir-se en nòmada per a trobar-se amb el seu pare biològic, i l'àguila va volar per damunt de la seua casa.
La màgia sols la podia fer servir el cap de la tribu que era el pare de Tomy allà en la tribu. Ell va fer un ritual per a curar al pare biològic amb màgia per a espantar el foc del seu cos. Maria Navarro 3B



Les dones són les que s'encarreguen del menjar, de la llar i dels xiquets. Estaven acostumades al masclisme. Els homes les tractaven com volien. I sempre era el pare qui prenia les decisions per elles. Si una dona es volia casar, devia ser el seu promés qui li diga al pare que es vol casar en ella, i si la dona no volia casar-se amb eixe home, es devia aguantar i casar-se, encara que ella no volguera. Les dones estaven sotmeses als homes, és a dir, si l'home volia fer alguna cosa amb ella, ella es devia aguantar i fer-li cas. Elles no tenien dret a caçar, prendre les seues pròpies decisions o inclús anar elles soles a qualsevol lloc, una dona això no podia fer-ho, devia estar acompanyada d'algunes dones més o d'algun home. Als homes els "drogaven", per dir-ho d'alguna manera, però a elles no, a elles no les feien això.

Tommy era un xiquet d'una família acomodada però un dia en el treball del seu pare es va perdre. I el cap de la tribu que el va segrestar ,va fer de son pare perquè el va agafar afecte i per això el té no un sinó dos pares . Però ell no s'acordava del seu pare biològic, fins que el va veure. El seu pare li estava buscant tot el temps, i quan el va veure, va sentir una gran felicitat però el seu fill no podia anar-se amb ell degut que el cap de la tribu va faltar i ell com fill seu tenia la obligació de quedar-se i protegir la tribu. Ashley Solange

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada