dijous, 26 de febrer de 2015

VENTS D'ULLDECONA. IES Manuel Sales i Ferré


Aquest grup tan bonic d'alumnes ens ve d'una mica més al nord "...d'allà on diuen que la gent és culta..." Bo, la veritat és que, deixant la reflexió d'Espriu, són veïns, bons veïns. I sabem, sobretot pel que fa a la nostra llengua, que una frontera no és més que un canvi d'administració. Ells i elles parlen com la nostra Llum Segarra, com la gent de Xert -si fa no fa. De fet, sabem de bona tinta, que en aquest grup també estudia alguna valencianeta d'aquest banda del riu de la Sénia.
Amb l'exercici següent encetem una col·laboració, que esperem engrescadora, entre aquest grup d'Ulldecona i el 3rB de l'IES Álvaro Falomir, d'Almassora.
 Àngela Buj, dialectòloga i, sovint, "imatginària", és la profe de català d'aquest grup. I ella ens diu el que ha amanit.
  


A la classe de llengua catalana i literatura de 3r d’ESO hem treballat el text «La nomenclatura dels vents», de Josep Pla (Palafrugell 1897- Llofriu 1981), inclòs en el llibre Lluna de mar, d’editorial Destino. L’activitat ha estat prèviament gramatical, de morfologia nominal, per a després realitzar un exercici d’expressió escrita lliure. Primerament, la professora ha llegit en veu alta el text i els alumnes han anat escrivint tots els adjectius que sentien, tant qualificatius com possessius, demostratius, etc. Després els alumnes n’han triat deu i han elaborat ells un text de la mateixa temàtica. Amb aquesta activitat hem treballat la descripció i els alumnes han pogut apreciar la riquesa lingüística, descriptiva i detallista de l’estil narratiu de Pla. Us copiem el text i vosaltres mateixos podeu fer el recompte del gairebé centenar d’adjectius que hi apareixen.

«La nomenclatura dels vents» 
Josep Pla
En la nostra llengua els vents tenen noms propis d’un sabor popular deliciós, bellíssims. La nomenclatura popular dels vents, en el Mediterrani ─amb les variants fonètiques naturals─, és perfectament viva. En les costes d’aquest mar hi ha, per a la formulació dels sentiments bàsics i per a pregar a Déu, una unitat lingüística anomenada llengua franca, amb la qual es pot viatjar amb molta més eficàcia que amb les anomenades llengües sàvies, mortes, en el sentit que el poble les ignora, literàries, desproveïdes de sabor, estereotipades. Des de les costes peninsulars en què es parla la nostra llengua, el Migdia de França i la Provença, totes les costes d’Itàlia i la Dalmàcia, totes les illes, les escales de llevant en què deixà la seva marca el lleó de Venècia, en tots els enclavaments que sobre el món musulmà elevà la cristiandat, hi ha una manera de dir les coses importants pràcticament idèntica.

            Això és visible, per exemple, en la rosa dels vents. A continuació va la nostra nomenclatura dels vents, posada al costat de la nomenclatura italiana i de la grega moderna, seguint l’ordre de les agulles del rellotge.
            Aquests noms corresponen  ─respectivament─ als que podríem anomenar científics d’aquests vents, als noms del compàs: nord, nord-est; est, sud-est; sud, sud-oest; oest, nord-oest.
NOMENCLATURA                           NOMENCLATURA               NOMENCLATURA
CATALANA                                    ITALIANA                         GREGA MODERNA
Tramuntana                                  Tramontana                     Tramontana
Gregal                                          Greco o grecale                Grego
Llevant                                         Levante                           Levanti
Xaloc                                            Sirocco                            Sorocco
Migjorn                                         Mezzogiorno                    Ostria
Garbí o llebeig                               Libeccio                           Garbí
Ponent                                          Ponente                           Ponenti
Mestral                                         Maestro o maestrale          Maestro

            Si entréssim ara en els noms dels vents situats en les quartes de la rosa, no acabaríem mai. En el Mediterrani, el pes dels factors locals i comarcals és enorme ─tant els factors geogràfics com climatològics. Un catàleg d’aquesta substantivació variadíssima exigida per la naturalesa de les coses emplenaria un volum saturat de sabor i de vivacitat. A Barcelona, per exemple, és anomenat vent del Montseny el mestral una quarta a nord. Al golf de Roses ─a l’Escala, per exemple─ és anomenat canigonenc el mestral una quarta a ponent. A l’interior de Catalunya els vents del primer i del quart quadrants són anomenats, genèricament, el vent serè. Però aquests vents poden venir d’innombrables direccions,  una cosa és el serè de Montblanc, una altra el serè de la Segarra i una altra el serè de l’Urgell.
            La fatalitat, el destí dels vents, és bufar. Això és evident. Però els vents no bufen pas per caprici, la direcció que segueixen no és mai atzarosa. Si ha d’ésser bon temps, en un règim climatològic d’equilibri, els vents no van pas on volen, sinó on poden... i gràcies! El seu procés d’allargament és en realitat una carrera d’obstacles. Proven, sondegen, temptegen, intenten, es llencen... però generalment troben un sistema de forces que corregeix les seves pretensions. El curs d’un riu, un massís muntanyós, un accident geogràfic determinat, els desvia, els atura, els embordereix. Aquest estira-i-arronsa, aquest sistema d’accions i reaccions, aquesta lluita, aquesta agonia, incessant, permanent, es produeix a una escala fabulosa, a l’escala de la meteorologia intercontinental. Quan, a un vent determinat, una força oposada li atura l’embranzida amb el conegut «fins aquí hem arribat!» poden succeir dues coses: pot produir-se el xoc o es pot pasterejar. El pastereig dels vents es produeix quan, en lloc d’arribar pel camí real, vénen per les quartes, i de vegades per les quartes de les quartes del compàs. Aquests matisos tan afinats són recollits en aquest mar per noms vinculats amb accidents locals, generalment exactes.
            A l’època de la navegació a vela, aquestes coses eren perfectament sabudes pels mariners i navegants. Ara han perdut importància, i arribarà un moment en què, de tot això, no se’n sabrà ni un borrall. Per a les màquines potents d’un vaixell, per a un avió gegant, el vent ha d’ésser molt dur perquè hom li concedeixi una bel·ligerància. Aquest vell tresor de coneixements és mantingut pels pescadors ─i encara!
            Els vents, quan són de bon temps, són una cursa d’obstacles. Són curvilinis i ondulants, dibuixats i diversos. Amb el timó a la mà, de vegades us trobeu en la necessitat de discriminar quartes de quartes de vent. Aquesta és la seva gràcia, el seu caprici, la sorpresa constant de la seva fabulosa dialèctica.

ESPAIS NATURALS Josep Soriano Garcia 
La nostra cultura popular dels espais naturals és important. Hi ha llocs bellíssims que geogràficament són desconeguts, estan poc anomenats i tot i que són reals ningú els coneix. Alguns estan situats en un lloc muntanyós, altres en llocs marítims, la majoria són peninsulars.
Aquests espais solen ser curvilínis i ondulats, dibuixats per una fabulosa geografia. És evident que algun d’aquests llocs són anomenats segons la seva situació. Tenen moltes curiositats per veure i els veïns de la zona promocionen perquè el turisme pugui arribar a visitar-los. Per tant són territoris que els qui els visita queda molt content i amb ganes de tornar-hi a gaudir d’aquests llocs magnífics.

ROSA DELS VENTS Núria Castell Girona 
L’origen de la rosa dels vents és molt popular, imprescindiblement fabulosa. Ha fet que els noms del vents apareguin en les llengües: grega, italiana i catalana. Anteriorment, eren dibuixats ja que no tenien nom, però ara a l’edat modernaha canviat de manera gegant. De manera popular hi ha molt noms i els científics que estudien la llengua, els filòlegs asseguren que en els parlants locals ja quasi han desaparegut, això és un pas enorme cap endarrere. I en aquest procés, es va dur un deliciós tema.  

UNA TARDA D’HIVERN Laia Forné Sanz
Era una tarda d’hivern, feia molt de fred, i feia un vent molt gelat, la llum anava disminuint, el vent feia un soroll enorme, es sentia com donava cops gegants amb la porta, i jo em vaig quedar mirant el carrer i observant tot el que estava passant fora.
Es veien els fils de llum moure’s sense parar, ningú pel carrer, no hi havia cap ocell volant, innombrables deixalles volant per tot el carrer formant remolins ondulants.
El vent bufava amb tota la seva força.  El primer arbre que es veia, estava sense fulles, si el vent es mantenia permanent,  l’arbre cauria al terra.
Aquest vent bufava amb molta força, era el més fort que havia vist mai, el meu avi deia que feia dues dècades que no havia vist aquella força, en canvi el meu pare recordava perfectament un vent paregut de fa uns 10 anys. Finalment, el vent es va calmar, i tot va passar.

ELS VENTS ESTRANYS Sophie van Giersbergen 
Un deliciós vent bufava sobre la nostra ciutat. Venia del món Nord, és a dir, la de Tramuntana, viva i fabulosa. Es veia com bufava per sobre els paisatges muntanyosos ondulats.
Tot era d'una manera diferent, la casa moderna de la senyora catalana pareixia haver desaparegut i que s'haja fet una casa més vella, tota plena de fulles escrupuloses. Tota la ciutat estava estranyada perquè aquesta senyora sempre tenia la casa neta, sense cap cosa que fes que la seua reputació baixés. El vent tenia un aspecte estrany, un aspecte que ningú no havia notat, això pareixia, el vent bufa fortíssim, bufava com mai havia bufat, moltes families no s'atrevien a sortir de casa, tots tenien una mena de temor indescriptiva, però, de cop, sense que ningú s'ho esperés, va parar. Es veia com els locals s'anaven buidant, i les cares del nens amb els somriures dibuixats a la cara anaven sortint.
EL NOSTRE AMIC EL VENT Mar Vidal Sanz
El vent és un factor climatològic, però jo crec que ve a ser com un personatge que té vida pròpia. De vegades està tranquil, sense fer massa soroll, paregut a aquell soroll de l’estiu al costat de la mar quan el vent xiula com si volgués adormir-la. D’altres vegades està furiós, i xiula amb una  energia viva, quan  fa que els arbres perdin les seues fulles i se les endú al terra poc a poc, quan s’enfada, de vegades fa que caiguen al terra cases, edificis, destrueix ponts i moltes més coses.
 Hi ha diferents maneres conegudes d’anomenar  cada vent segons el seu origen, tot i que de vegades aquí a la nostra terra catalana no ho fem així,  sinó que són anomenats com sentim que els nostres iaios, pares o coneguts ho fan, com per exemple: garrig, vent de dalt...etc.
Si poguéssem veure el vent amb els ulls, segur que faria diverses formes sorprenents. Mai serien exactes, ja que el vent ballaria d’un lloc a un altre, fent unes formes ondulants i passant per tots els llocs.
Així que potser a algunes persones els agrada més que a altres, a algunes els molesta i als altres els encanta però tot i això el vent és un factor bellíssim, que segur que ens ha despentinat més d’un cop a tots.

EL PARLAR SOBRE EL VENTS   Marina Campos Ferré
Hi ha molta varietat de com anomenar-lo, pot venir de dalt, de baix, etc...però sempre sabem que es diu vent. En la llengua catalana s’anomenen llevant, cerç, ponent, gregal, xaloc, etc... Els científics de les llengües, els filòlegs, han fet diversos estudis i demostren que un quart dels joves sap diferenciar els vents amb els noms populars. Els altres tres terços no ho saben perquè elparlar oral no és permanent, ja que va de generació en generació i canvia constantment. Aquests tenen tantes possibilitats que quasi semblen que no s’acaben. Però de manera oposada els més vells sempre els anomenen en el seu parlar. Independentment d’això tothom té un bon parlar sigui amb els noms populars dels vents o si diem vent de Nord, Sud, etc...

L’EXCURSIÓ Marc Fabregat Campos
Ens vam llevar molt d’hora, bufava una mica el cerç però feia un dia deliciós, vam esmorzar uns sucs de fruita naturals i vam sortir a passejar per la muntanya. El vent feia que la llum del sol fos més viva de l’habitual. Portava una moderna jaqueta tèrmica que era bàsica perquè el vent no em fes agafar fred. Els fenòmens climatològics són capritxosos i al cap d’unes hores, després de visitar la font de Sant Martí, que té molta anomenada per la seua bona aigua, el vent va girar a ponent fent que la temperatura pugés i que hagués de traure’m la jaqueta. El meu amic que és una persona molt franca em va dir que li feia molta il·lusió haver fet aquella excursió juntament amb mi i que si alguna vegada en teníem oportunitat havíem de repetir una experiència tan fabulosa. Els núvols rogencs a l’horitzó anunciaven, com diuen les sàvies dites que l’endemà continuaria bufant el vent i amb aquestes sensacions tan potents vam arribar altre cop a casa nostra.

ELS VENTS DE LA ROSA Paloma Calvo Cintas
Existeix un cercle que té marcats els 32 rumbs en què es divideix la circumferència, pot ser de pedra o de qualsevol altre material, l’igual que pot ser enorme com una finestra o tan menut com un rellotge de polsera, aquesta circumferència s’anomena rosa del vents, és un aparell molt vell, normalment els utilitzaven els pescadors, els primers que es van fer tenen molt segles. els vents que coneixem són:
El del sud: migjorn
El del sud-oest: garbí i llebeig
El de l’oest: ponent
I el del nord-oest: mestral
El vent del nord: tramuntana i cerç
El del nord-est: gregal
El de l’est: llevant
El del sud-est: xaloc

El primer vent que hem anomenat el del migjorn, a la nostra part, a la catalana hi ha un hemidelta anomenat igual, per tant es podria dir que és el nom dels vents  més popular de tots.


ELS VENTS SÓN NATURALS Pau Morera Doménech
Els vents més potents poden arrencar un arbre gegant i poden emportar-se la terrassa de la pizzeria italiana més fabulosa. Els vents són naturals i no es pot fer res per aturar-los.
L’anemòmetre és una tecnologia molt moderna, ens serveix per mesurar la velocitat o la intensitat del vent, acostumen a anar amb un penell que ens indica la direcció d’on prové el vent. A casa nostra en teníem un de vell però es va fer malbé un dia de tramuntana.
Es fa molt dur quan un vent bufa molt fort i és constant,  a mi em costa concentrar-me per a fer la faena o de nit dormir.


QUALITATS DELS VENTS Miquel Pla Forcadell 
La rosa dels vents és un símbol d'interpretació de les direccions dels vents que ens permet saber el nom d’un vent que bufa en un moment determinat. Tot i que la direcció d’aquests pot semblar molt atzarosa, hem de ser francs: els comportaments climatològics que observem amb marques curvilínies a la pantalla del televisor quan mirem el telenotícies ens diuen que els vents es mouen de manera vinculada i intercontinental, ja que són presents, amb major o menor intensitat, de manera incessant i permanent, a tots els continents i mars del planeta. 

Encara que els vents poden ser molt bonics, també poden ser molt destructius; al llarg de la història s’han produït innombrables tornados i tsunamis molt potents. Però, a qui no li agrada notar una fabulosa brisa a la cara en ple estiu? Qui no ha vist mai una ventada aixecant un remolí gegant de fulles mortes i seques

Així doncs, veiem que el dels vents és un món bellíssim, que des de fa molts anys està de manera viva entre la nostra cultura popular. I com a mostra aquí tenim alguna de les expressions més nostrades.

Cel rogent: pluja o vent. Pel desembre, el fred i el vent fan tremolar el més valent. Febrer ventós i maig plujós fan abril ufanós



LA ROSA DELS VENTS  Erica Garcia Najas 
La rosa dels vents és fabulosa. Hi ha vuit bellíssims vents: tramuntana, gregal, llevant, xaloc, migjorn, garbí, ponent i mestral. Sentir aquest soroll tan gegant és deliciós. Les fulles mortes deixen dibuixats al terra que la tardor ja és viva. A punt està d’arribar un altre dur hivern i tornar-me a posar aquella bufanda tan moderna

EL VENT BELL  Enric Cruzado Campos 
De vents n’hi ha de diferents però el més bonic i més suau és l’anomenat vent del Canigó o canigonenc és el més calorós de tots els vents i el més seré també la sevabrisa és fabulosa sobretot als dies d’hivern perquè és un vent templat, tots els ocellsbellíssims volen amb el vent. Té uns núvols de cotó de sucre són espumosos. La varietat de vents a les terres de l’Ebre és molt nombrosa però el vent més bonic detots és el canigonenc. En una foto d’un paisatge saturat que la vam fer a un lloc d’Aragó on hi ha un prat amb l’herba alta i té uns traçats ondulats gràcies al vent és molt bonic, també tenim una altra foto al desert dels Monegros movent la sorra amb molta suavitat.



ELS VENTS Jordi Rodríguez Beltran

Els vents, n’hi ha de diferents, cadascun té un nom propi, com per exemple aquests: el vent de ponent, vent de mestral, de tramuntana, de llevant... Els més potents són els que més mal fan. Quan fa vent sempre fa fred, els vents naturals són els frescos i els que no porten terra. Els vents no són visibles. En la nostra península ibèrica és on hi ha més vent, depenent d’on estàs situat fa més vent o menys vent. Amb el vent sempre hi ha un bon vent de ponent. Hi ha una frase que diu: cel rogenc pluja o vent.

COM ÉS EL VENT Crina Florentina Bolos
El vent és el moviment de gasos a gran escala. Els vents de llarga durada tenen diversos noms segons la seva força mitjana, com per exemple "brisa", "temporal", "tempesta", "huracà" o "tifó". Podries gaudir d'una brisa una tarda fabulosa gaudint d'un menjar deliciós. El vent es pot produir a diverses escales, des de fluxos tempestuosos que duren desenes de minuts fins a brises locals generades per l'escalfament de superfícies de terra i duren unes quantes hores. Aquestes brises fan moure les fulles, les branques, els pèls de la gent, tan ondulats com llisos. Quan el vent és potent, per exemple en el cas d'un huracà, el vent pot arrancar un tros de fusta vell, com cases i tot el que està al seu voltant. Existeix també el vent còsmic, creat ja que l'atracció gravitatòria d'un forat negre és tan violenta que la matèria atreta provoca un vent centrípet. Un perill habitual en mitjans de trànsit és que un vaixell quedi encalmat a causa de la manca de vent, o que sigui desviat del seu rumb per grans tempestes o vents que no li permeten avançar en la direcció desitjada. Els vaixells de vela només poden dur una determinada quantitat de provisions a la bodega. 

BUFA EL VENT Andrea Oana Teleki
L’altre dia, estàvem a casa de la meva tia quan de copvam notar una ràfega de vent que venia cap a dins de la casa, ho va remoure tot. Aquesta vegada, teníem temor de veritat, era com si la nostra pròpia casa es vulgues caure i matar-nos a tots. El meu avi, un home vell de 87 anys, estava malament, tenia depressió de fa 3 mesos. Però la meva àvia i la seva germana eren molt sàvies. I elles sabien que fer en aquests casos de extrems aires.
Primer, vam anar tots al garatge subterrani que hi havia. I estàvem tots baix de una taula gegant per als sopars familiars de Nadals.
Recordo tancar els ulls, i sentir sorolls, de com estaven caient  les coses de dalt de casa l’àvia. Pensava en que el vent podria travessar el terra, i podria morir, però l’àvia i la tieta em van prometre que sortiria viva d’això.
Després de mitja hora, el musulmà que vivia al costat va venir amb nosaltres,  amb els seus xiquets per protegir-los del fort vent que corria per fora, ja que era el lloc que més ben protegit estava.
Quan es va fer de nit, vam sortir tots, només al sortit vam veure una fabulosa estrella que il·luminava tot el cel amb la seva llum.
Era evident que aquests vents no eren normal en les nostres terres, i que alguna cosa tenia que passar amb el món. 


ELS VENTS Mei Ramada Querol 
Els vents poden formar diversos paisatges per tota nostra geosfera.
L’altre dia buscant informació sobre el vent em va sortir un enorme i bellíssim paisatge amb una fabulosa vista d’unes muntanyes amb una sanefa idèntica passant per tota la superfície de la muntanya. A sobre, hi havia uns núvols perfectament dibuixats iespumosos,com si fossin cotó.
També hi havia una altra imatge però amb un paisatge molt saturat encara que la foto estava ben feta, al fons quasi que no era visible un detall molt curiós. Hi havia un petit turonet, amb unes línies ondulades i paral·leles entre elles.
De les dues fotografies podem observar que són de llocs on fa un vent molt fort ja que un dia, aquestes muntanyes que ara decoren els nostres paisatges amb formes extravagants han sigut llises i planes.

ELS VENTS  Miquel Roig Castell
Hi han diversos vents, i tots tenen noms propis, de vegades fan un soroll molt afinat, que pareix que estiguin vius, a algunes persones els encanta escoltar-lo i a altres li tenen temor. Quan es dibuixa el vent, algunes persones el fan de forma ondulada, però la veritat és que no sabem com és, perquè és invisible però real, jo crec que la seua forma deu ser fabulosa. Quan aquest bufa fort pot tombar qualsevol cosa per molt enorme i dura que sigui.

D’EXCURSIÓ PER CARO Paula Lluch Edo
El passat cap de setmana vam anar d’excursió per Caro. En arribar vam observar el bellíssim paisatge propi del territori. Ens vam quedar mirant el cel i ens vam fixar que els núvols pareixien dibuixats i tenien unes formes curvilínies i ondulades.A la posta de sol, vam veure un cel com de color roig i aquí hi ha una dita popular que diu: cel rogenc o pluja o vent. Quan es va fer fosc va quedar un cel seré i es veien totes les estrelles. Vam acampar com estava previst a la zona autoritzada per acampar i vam passar una nit molt tranquil·la però a les primeres hores del matí es va fer visible la dita popular, ja que feia un vent molt potent anomenat mestral.
Durant el matí, vam visitar el Parc Natural de Caro i a la tarda vam baixar cap al poble. Vam passar un dia molt agradable, i decidírem tornar l’any que ve. 

EL VENT DIVERGENT Javier Salvatierra Villagaray
Si mai has donat importància  al vent o fins i tot no t’agrada sapigues que és una força de la natura que agrada a alguns. Aquells diversos vents formen la rosa dels vents, van ser molt importants per a la cultura grega i ara ho és per als pescadors que no tenen una tecnologia d’avui en dia, el necessiten per a poder moure’s pel mar quan mou les veles dels seu vaixell amb formes ondulants. Un pescador pot sentir coses del vent que nosaltres no podem, pot fer visible el vent, pot sentir-se en una altra galàxia còsmica, sent un sensació fabulosa i quan xiula és molt més impressionant que la música moderna, en sentir-ho ets un home serè, com una persona desproveïda de calor en tocar-te la cara, que recorre totes les arrugues i formes dibuixades que tens en el teu rostre, són sensacions que tan sols les persones que senten els vents tots els dies ho senten, ho poden descriure amb facilitat.

EL RECORREGUT DEL VENT Denisa Maria Crisan
Al vent li agrada recórrer els paisatges de clima muntanyós que, per cert,  són bellíssimsTan potents i gegants com són tots els vents, que recorren les muntanyes de formes ondulants.
I durant el temps, deixen dibuixades unes formes permanents que fan que al dia d’avui hi hagin estes muntanyes tan modernes i populars com l’Everest.


BUFA I BUFA SENSE PARAR Liria Castell Torren
Els vents són fenòmens meteorològics bellíssims, bufen i bufen sense parar, aquests els distingim pels punts cardinals, al del nord l’anomenem vent de Tramuntana, d’aquest vent n’hi ha un refrany que hi diu “quan bufi la tramuntana, no surtis amb la tartana”,  vent del Port i a la nostra zona vent de Dalt, els quals són forts, durs i potents.
Al nord-est el vent de Gregal, al nord-oest el Serè i Mestral, a l’est el Llevant el qual és més popular a la nostra zona, perquè després sempre porta pluja, com ho diu el refrany “Vent de llevant, pluja a l'instant”, però en la nostra zona també hi destaca el vent de Ponent, el qual ve del nord, al sud el vent de Migjorn.
Al sud-est el vent de Xaloc, un vent molt incessant i calorós, i finalment del sud-oest el vent de Garbí o Llebeig, el qual és saturat i càlid.

ELS VENTS Oriol Morera Doménech
A la península ibèrica els vents fan una fabulosa simfonia, igual que a les nostres les terres i a totes les del mon. Els vents poden bufar molt molt fort, que de vegades han bufat tant fort han tombat alguna casa moderna, arbres gegants al mig de la carretera, han arrancat sostre d’algunes fàbriques, destrossen mobiliari urbà, totes les ventades fortes sempre acaben d’aquesta manera. Els vents quan es mesclen amb la pluja no fan una bona combinació, perquè els paraigües es trenquen i et mulles, llavors venen els refredats. Els vents poden venir de diferents direccions  del nord, nord-est, l’est, del sud-est, del sud, del sud-oest, de l’oest i del nord-oest, aquestes son totes les direccions del vent. A l’àmbit local i popular és difícil conviure amb vents durs i amb molta intensitat.


LA ROSA DELS VENTS Marc Ferreres Zaragoza 
 Els vents segons la direcció reben un nom a la literatura catalana, la gent vella els anomenava i els anomena d’una manera popular amb uns noms bellíssims. Cada vent rep un nom, el del nord o tramuntana, del nord-est o gregal, del’est o llevant, del sud-est o xaloc, del sud o migjorn, del sud-oest, garbí o llebeig, del’oesto ponent i del nord-oest, mestral o cerç. El vent conegut amb el nom de tramuntana ve amb una enorme força, normalment amb més força que els altres, no convé sortir de casa. Els vents sempre van en una direcció constant corresponent a cadascun, sabent la direcció del vent pots saber el nom del vent amb evidència. La rosa dels vents ve de la cartografia portolana, la primera rosa descoberta correspon a Cresques Abraham i data del 1375 exactamentamb els noms dels vents escrits en italià. Antigament la rosa dels vents estava formada per 16 rombes units però el la rosa modernitzada en té 32.

1 comentari: