dimarts, 31 de març de 2015

BALZAC I LA JOVE COSTURERA XINESA. Col·labora Hristo

 
FITXA TÈCNICA
TÍTOL ORIGINAL: Balzac et la petite tailleuse chinoise
ANY: 2002   PAÍS: Xina
DIRECCIÓ I GUIÓ: Dai Sijie, Nadine Perront (Novela: Dai Sijie)
FOTOGRAFIA: Jean-Marie Dreujou  MÚSICA: Wang Pujian
REPARTIMENT:  Zhou Xun, Chen Kun, Liu Ye, Wang Shuangbao, Cong Zhijun, Wang Hongwei, Xiao Xiong, Ang Zouhui, Chen Wei, Chen Tianju
PRODUCTORA: Coproducció Xina-França
PREMIS: 2002: Globus d'or: Nominada millor pel·lícula de parla no anglesa
GÈNERE: Drama. Romanç. Comèdia | Drama romàntic. Revolució cultural xinesa. Anys 70. Vida rural



El comunisme a la Xina dels setanta era molt estricte, es pot dir, que era una barreja de dictadura i comunisme. La gent no tenia llibertat, com es pot veure a la pel·lícula la gent tenia prohibit llegir llibres que no estigueren aprovats pel govern xinés. La gent era obligada i portada a pobles per reeducar-los, obligant-los a realitzar treballs forçosos, treballs durs com a símbol de càstig, pel simple motiu que els seus familiars han fet alguna cosa diferent d'allò que vol el govern. La pel·lícula ens mostra com la literatura pot canviar a les persones fins al punt de deixar els pobles més tradicionals i anar-se'n a les ciutats. Aquest comunisme tan estricte era perquè el govern xinés no volia que a la gent li passara el que li passa a la protagonista, que la literatura faça reflexionar a la gent i óbriga les seues mentes.
En l'actualitat Xina és tot molt diferent, la Xina actual està sota el poder capitalista, que principalment es bassa en comprar, comprar i més comprar. La diferència econòmica de la Xina dels setanta a la Xina actual, és el que més destaca. Hui en dia Xina és un dels països amb major riquesa però a la vegada també amb molta pobresa, ja que el repartiment dels diners és desproporcionat. Alberto Jiménez
Una de les coses que es poden comentar de la pel·lícula és la diferència que hi ha entre els llocs on vivien i on han de viure. Dos adolescents són enviats a un poble perdut per a "reeducar-los. Els van portar a aquell poble perdut amb la intenció de llevar-los totes les idees que tenien sobre l'antic règim. Eren de família burgesa i, com la Xina es va tornar comunista, envien a joves per educar-los de manera "comunista".
Dies de dur treball, en les mines i en el camp, lloc d'on només aconsegueixen eixir per veure alguna pel·lícula que després havien de narrar amb gran mestratge al poble. Una jove de gran bellesa, de la qual s'enamoren els dos xics, viu en un poble proper. Els amics descobreixen un nou món amb les paraules de Balzac, que coneixen a través d'un llibre traduït al xinés, entre els que es van trobar en una maleta robada. Aquests llibres els amaguen en una cova i cada dia hi van a llegir. Ho fan amagats perquè estava prohibit la lectura de llibres estrangers. Luo utilitza un llibre de Balzac per a seduir a la néta del sastre. Però un dia, quan Luo no estava, la jove costurera comença a llegir llibres pel seu compte. I un dia va adonar-se'n que hi ha un món diferent del d'ella. I sent curiositat per visitar-lo. Per això decideix anar-se'n, perquè es dona compte que els éssers humans som lliures i hem de tindre llibertat. Encara que hages d'abandonar la teua família. Amin Ghammad
Una de les coses que cal destacar d'aquest film és la bellesa del paisatge, ja que hi abunda la verdor i la frescor, però trobar paisatges com aquests és cada vegada més difícil, ja que nosaltres, la raça humana, estem destrossant el planeta en si. A més, en aquest cas, aquest paisatge ha sigut inundat per la nostra culpa, el que vol dir que un lloc tan bonic com aquest ha desaparegut del mapa.
Jo pense que tant aquest paisatge com qualsevol altre cal defensar-lo de qualsevol amenaça, com nosaltres, ja que són molt bonics i a la vegada molt importants. Els vegetals ens proporcionen oxigen per a viure i a més aquests paisatges són la llar de diverses espècies, tant d'animals com de vegetals. Per tant, cal educar en la tolerància i respectar el planeta i la natura d'aquest, ja que és, a la fi, la nostra llar, i la compartim amb diversos éssers que cada vegada són menys els que podem trobar. Dani Tarin
En aquesta pel·lícula dos xinesos anomenats Luo i Ma són portats a un poble que està en una zona muntanyosa per a ser reeducats. El pares d'ells eren burgesos. Els van reclutar perquè el pare d'un d'ells era dentista i li va arreglar la dent a una que estaven en contra del partit polític de Mao, i l'altre no diu res de perquè està en la reeducació.
En aquest poble no tenen res de coneixement de les coses que no es troben dins del seu poble. Per exemple quan un d'ells porta un violí i el poble sencer es pensa que és un joguet i el volien cremar. Tenien prohibits tots els llibres de cultura que feren que aprengueren alguna cosa en contra del règim. Per això Ma i Luo volen furtar els llibres prohibits d'un altre xic que està reeducant-se.
En aquest poble la gent continua amb l'agricultura, la ramaderia com fa molts anys. Utilitzen coses que fan ells i no tenen res de noves tecnologies. Cultiven utilitzant animals, sense eines com l'aixada, el càvec. Utilitzen la força animal, com agafar un ruc i amarrar-li un aparell amb tres ferros per cultivar la terra. Quan van a fer la pressa i van a afonar els pobles d'eixa zona apareix un documental on està el seu poble i les cases ja tenien antenes per a la televisió i diversos aparells electrònics. La diferència entre el poble antic que es feia tot a mà amb el nou poble que tenia diversos aparells. José Arjona
En la pel·lícula es mostren les diferències culturals entre la ciutat i els pobles de l'interior de Xina. La gent de la ciutat, també denominats burgesos, hi han aprés a llegir i a escriure, mentre que els habitants dels pobles són tots analfabets, és a dir, no saben escriure ni llegir. Aquest analfabetisme dels habitants del poble ens proporciona moments graciosos com per exemple quan els protagonistes arriben per a ser reeducats i un d'ells toca un peça de violí la qual titula "Mozart pensant en Mao", perquè el cap de l'aldea no sospitara de l'origen de la peça.
Aquest analfabetisme provoca que un dels protagonistes, Luo, es propose ensenyar-li a la xicoteta costurera a llegir i a escriure perquè tinga més cultura. Aquest fet provoca que al final del film la xicoteta costurera vulga anar-se de l'aldea per a conéixer mon.
Ximo Martínez

Balzac i la jove costurera xinesa tracta de dos jóvens xinesos que són enviats a una zona rural per a ser reeducats. En la Xina dels anys 70 havia una dictadura comunista imposada per Mao Zedong, en la qual no podien llegir llibres dels països capitalistes, ja que aleshores es podien revelar sobre la que tenien imposada.
Qüatreulls, es un altre represaliat com ells, que posseïa una preuada maleta amb algunes novel·les franceses traduïdes. Quan es van adonar Luo i Ma, van anar a parlar en ell per a deixar-les a canvi de favors però Qüatreulls es va negar i aleshores van decidir furtar-li'l. Luo li llegia a la jove costurera cada dia fins que va aprendre a llegir. Un policia passava de vegades per controlar la reeducació i aleshores els jóvens han d'amagar els llibres sinó se'l llevaven. La jove costurera es va anar del pobre per què a descobert en les lectures de Balzac la llibertat i un món diferent. Paula Fernàndez

La importància de la literatura per al món
Al llarg de la pel·lícula es veu com Luo i Ma volen trobar a tot arreu llibres que no parlaren de Mao, el dictador que hi havia en aquell temps. Eren llibres prohibits, els quals només tenia un xiquet que també estava en el poble. Quan els tenien van descobrir un nou món, ells ja tenien un pensament diferent del d'ara pels seus pares, però volien saber més.
Van conéixer a una xica que era analfabeta, no sabia res sobre el món de fora. Lao i Ma li van llegir llibres de Honoré de Balzac, un escriptor antic amb dos llibres molt importants com: Papá Goriot i Ursule Mirouët.
Aquests xics li lligen els dos llibres i ella veu la importància de llegir, de valer-se per si mateixa i, el més important, la llibertat. Però sobretot no ser ignorant. Per això Lao i Ma a poc a poc conten històries d'aquest llibre perquè reflexionen.
Amb això fins i tot el iaio de La Jove Costurera va canviar la forma de fer la roba, i també la xicoteta va canviar la seua forma de ser. Finalment en la pel·lícula es va tallar els cabells i va anar a la ciutat a trobar treball.
Amb això es pot veure com la literatura és important per a nosaltres, i com la gent ja no li agrada llegir com abans. Però aquestes persones el que no sàpiguen és que la lectura fomenta la imaginació, el vocabulari i la forma de pensar. Cristina Garcia

 
En aquest film veiem com les coses eren molt diferents dels de la Xina actual i els protagonistes tenen molts problemes. Quan una persona va en contra del poder, especialment en les famílies burgeses que no solen estar a favor del comunisme, els seus fills són enviats a un poble agricultor per a ser reeducats. En aquesta pel·lícula podem veure com es dóna aquesta situació. Als nois els passa això i són reclutats a un poble agricultor. Quan ells arriben al poble troben moltes dificultats per a poder sobreviure, i poder conviure amb la gent del poble. La primera dificultat que troben és quan els homes del poble van trobar un llibre de cuina i el van cremar perquè no teniainterès, i també esta el problema del violí, per a poder quedar-sel, li diuen que Mozart havia escrit una cançó sobre l'emperador Mao. L'altre problema és quan els dos protagonistes de la pel·lícula s'enamoren de la mateixa jove, i un d'ells mostra els seus sentiments i l'altre no. I ara això en l'actualitat ja no existeix, aquest tipus de reeducació ha sigut eliminat. Quan es va inundar la Presa de les Tres Gorges, tots els pobles es van ofegar i els seus habitants van abandonar la seua forma de viure al camp, per ser traslladats a les ciutats.
Al final del film veiem com els joves recorden el temps passat en el poble, quan ix a les notícies que serà inundat el poble. I ara actualment Xina és un país capitalista Hakima Zaitouni


 
  


dilluns, 30 de març de 2015

DE LA PENILLA A LA MAR. AIGÜES DEL RIU DE MONTLLEÓ

Ponent la mou i llevant la plou
 http://imatgies.blogspot.com.es/2013/03/llevant-la-plou-dictats-de-la-natura-12.html
Però el 25 de març bufa mestral i pentina les ones. Al fons, el color de la mar esdevé terra, fang arrossegat des de ben amunt. Les pluges d'aquest inici de Primavera han estat abundants i han fet moure barrancs, rambles i rius d'arreu. En aquesta entrada fem un seguiment de les aigües que, des de diversos punts, conflueixen al riu de Montlleó.
Recordem també que l'amic Josep Joan Miralles amb "Un somni vora el mar" va narrar la baixada del Montlleó  d'uns personatges, alumnes seus de Vistabella.
 http://imatgies.blogspot.com.es/2011/04/un-somni-vora-el-mar.html
Sobre aquest mapa que ens va amanir l'amic Pau Fuster hem anotat una sèrie de punts que relacionem amb les imatges lligades al riu de Montlleó (guarisme entre parèntesi). Deixem fora la rambla de la Viuda i el tram darrer del riu Millars, de fàcil reconeixement. 
Les dates entre parèntesi són d'interés si hom té en compte les pluges del 21 i 22 de març i el color de les aigües.


(1) De la Penilla a la mar no és el lament de cap copla. La Penilla és una font i un paratge del Puerto, al veí Aragó, des d'on enceta el camí un riu mític que recull pluges del Maestrat i les aboca a la rambla de la Viuda. I aquesta, bé ho sabem els almassorins, s'engrava amb el riu Millars, que no mor sinó reviu dins la Mediterrània.  
La gent del Puerto sempre n'ha estat conscient d'on van a parar aquelles aigües "A las estacas de Almazora". Vés a saber si l'expressió és ben antiga i parlaven d'un assut primitiu. (foto Ximo Garcia)

(1) Aquesta vegada no ha estat només la font. Els ullals de la Penilla  (d'una pinna menuda o petita elevació) han mogut amb la força que els ha donat la pluja d'un desitjat llevant. (21-03) (foto Ximo Garcia)

(1) Tot i ser capaçalera del riu de Montlleó, encara tardarà uns quilòmetres a ser batejat així. Rep ací el nom de la Rambla, en un espai relativament pla i ample. (21-03) (foto Ximo Garcia)

(2) En aquest tram, ja encaixat entre tossals, rep el nom genèric d'el Riu o riu Sec, com apareixia als vells papers. (26-03) (foto Maria José Escrig i Ajuntament de Vistabella)


(2) El conegut, a Vistabella del Maestrat, com a pont Romà, pont de les Meravelles o, senzillament, el Pont, és un pont medieval que uneix les dues ribes del Montlleó, dos països veïns (València i l'Aragó), dos pobles (Vistabella i Mosquerola) i dues llengües que, ho veiem en la toponímia dels voltants, s'han estimat i s'han deixat voler. (26-03) (foto Maria José Escrig i Ajuntament de Vistabella)
Veieu "Frontera permeable i pont toponímic. Entre el Penyagolosa i la Menadella." (J.Bernat i F.Guardiola) dins
http://www.avl.gva.es/data/colleccions/Col-lecci---Actes-/Actes-de-la-VII-Jornada-d-Onom-stica--X-rica--2013/contentDocument/Actes_12.pdf

(3) El nostre riu té un amic que, tot davallant del terme de Mosquerola, s'hi engrava pel marge esquerre. La fotografia del riu Mallo o Majo és del 29-03, una setmana després de les pluges, i les seues aigües, procedents de diversos ullals, ja canten clar.


(4) I, ben prop, el mateix riu de Montlleó, esdevé riu de la Estrella, perquè passa vora aquest preciós indret del terme de Mosquerola. (29-03)


(5) Unes voltes després, els ullals del Molí seran els primers en batejar el riu com a riu de Montlleó. (1999)


(5) El molí dels Ullals es troba al terme de Mosquerola, vora el trifini Vistabella-Vilafranca-Mosquerola. (1999)


(5) Raimundo del Tossal ens va mostrar aquests paratges (cap al 1998) i, en veure que el riu s'havia emportat un gual de formigó amb què pretenia fer més fàcil el camí al molí, ens va dir: "Ja m'ho havia dit el riu, que els seus papers eren més antics que els meus... El riu té l'escriptura més antiga."


(5) El riu de Montlleó segueix el seu camí penya Blanca avall.


(6) Dalt, al pla de Vistabella, l'aigua no flueix educadament. La font de l'Alforí no té prou amb les tres eixides i vessa per les vores.(foto Maria José Escrig i Ajuntament de Vistabella)


(7) I la rambla del Pla, amb els voltants nevats, corre cap al Quinyó (foto Maria José Escrig i Ajuntament de Vistabella)

(7) Els ulls del pont s'inunden de joia (foto Maria José Escrig i Ajuntament de Vistabella)
(8) I el Quinyó esdeve mirall de la Torre Martines i el Rotxero. (foto Maria José Escrig i Ajuntament de Vistabella)


(8) La carretera del Pla desapareix sota les aigües. El pla de Vistabella és un immens poljé, tancat el pas de la seua rambla pel collet de Padilla, extrem septentrional del pla. Aquesta part final és coneguda com el Quinyó (topònim relacionat amb el repartiment de terres. Recordem el cognom Quiñonero) on les aigües s'entollen, almenys quan les pluges són abundants i la rambla hi aplega com enguany. (foto Maria José Escrig i Ajuntament de Vistabella)

(8) L'aigua entollada al Quinyó desapareix per aquest avenc, conegut com l'Engolidor. (març de 2014)

(9) Uns quilòmetres més al nord reapareix l'aigua del Quinyó a través de dos ullals situats vora la Caseta de Làssaro. (28-03)
Un dels comentaris publicats suggereix un blog que hem trobat ben interessant i que amplia la informació d'aquestos dies pel que fa a diversos ullals o  surgències temporals (xarxes de drenatge immediat en paraules de l'almassorí Joaquín Arenós)
http://cavitats-subterranies.blogspot.com.es/

(9) Amb el testimoni de la Sorbus domestica, l'amic Ximo i jo mateix, ens felicitem per haver trobat l'ullal de la Cervera. Encara n'hi ha un altre, ben prop, conegut com l'ullal de Baix la Roca. Ens caldria, però, creuar el riu per poder-lo contemplar. (28-03)

(9) Riu avall trobem altres ullals, fonts que sorgeixen de les muntanyes veïnes i expliquen el significat de Montlleó: muntanya de les fonts; un híbrid compost del mot romànic 'mont' i l'àrab 'al.uyun', tal i com ho interpretava Sanchis Guarner. De toponímia aràbigo-valentina. RVF 1951
També, l'enyorat Pere-Enric Barreda aportava un mapeta amb el nom de Montlleó sobre una zona que abraçaria el marge esquerre del riu, tot assenyalant part del terme de Vilafranca i de Benassal.


(9) Ximo s'alegrava en comprovar que sí, que la cota on sorgeixen les diverses fonts és la mateixa. Hem d'entendre que la impermeabilitat d'un roca provoque les surgències temporals. La meua alegria provenia del fet de comprovar que el recull oral sempre ens parlava de riu de Montlleó, amb una preposició que suposava un origen una muntanya de les Fonts que batejara el riu. (28-03)

(10) I com si les aigües s'haguessen assabentat de la nostra joia corrien amb les tonalitats regalades pel boix, el ginebre i la savina.(28-03)

(10) El riu de Montlleó, com també podeu comprovar al mapeta adjunt, no deixa de voltar i revoltar. En aquesta ocasió visita el molí Colau, del terme de Benassal. (28-03)
(11) I, ja en el Boi, el riu besa el molí del Pas (2001)


(12) Des del capdamunt del morralet Pardo, a la lloma de Benafigos, amb Penyacalba al davant i Culla al fons, veiem aplegar el riu de Montlleó. (28-03)


(12) El Rivet, que recull totes les aigües de Foia d'Ores i la Vallussera, s'engrava (fixeu-vos baix, entre l'arbreda) en el riu de Montlleó en aquest punt conegut com el Forcall. (28-03)

(13) Una altra panoràmica ens l'ofereix aquest planet proper a l'Hortissella. El riu de Montlleó (també sentit riu de Safont i riu de la Marededeu en aquest terme) parteix Culla i Benafigos, tots dos pobles del Maestrat, reubicats avui en comarques diferents (29-03)

(14) Uns dies abans l'aigua baixava nutrida, tèrbola i abundant. (25-03)

(14) Encaixonada entre els sediments que els segles han anat esgarrant (25-03)

(17) I ja quan parteix el pla de Meanes i el pla d'Atzeneta s'obre el riu abans de rebre aigües de dues rambles (25-03) 

(15) La rambla d'Atzeneta, dimecres, i després de les aigües tèrboles de pluja del cap de setmana, ja pinta una aigua clara, potser d'ullals com el del Gorg o d'aquells que nodreixen el barranc de Sant Miquel, cap a les Torrocelles. (25-03)


(15) I el poble, acaronat per la seua rambla, llueix posat de postal. (25-03)


(16) La rambla de Benafigos ha recollit aigües seues i també les del Cap de Terme, com aquelles que mostràvem en l'entrada sobre l'ullal de la Crebada.(25-03)
http://imatgies.blogspot.com.es/2014/12/lullal-de-la-crebada-i-altres-dictats.html


(16) i corren cap a la rambla d'Atzeneta (25-03)


(17) En aquest punt, també batejat com el Forcall, a les aigües encara terroses del riu de Montlleó arriben les de la rambla d'Atzeneta. (25-03)


(17) El mateix indret, tres dies després, amb la formació d'illots.


(17) El Forcall rebla el seu significat amb l'entrada, pel marge esquerre, de la ramblella de Meanes, tres aigües que davallen cap a llevant.(25-03)


(17) Vora el riu de Montlleó, el mas de Cabrera ens recorda que a darreries del XIX, segons que conten, l'aigua va arribar ben prop de les seues parets. (25-03)

Dalt, el coll de la Bassa s'omple de significat mentre la neu enfarina Penyagolosa. (25-03)


La 'molsà' adherida a les mates i arbrets denuncia fins on arribava el toll (28-03)

Damunt la rambla Carbonera, on s'engrava al riu de Montlleó (als Ivarsos). I d'ací cap a avall esdevé rambla de la Viuda. (28-03)


 Tio Vic ens ofereix unes imatges d'aquest indret el dia 23 de març, quan la rambla Carbonera espentava molt més que el riu de Montlleó.


La Serra d'En Galceran també ofereix un magnífic vídeo sobre el Saltador, a la rambla Carbonera, vora els Ivarsos.  

L'aigua del riu de Montlleó corre ja damunt la rambla de la Viuda. (28-03)

Entre el terme de les Useres i la Vall d'Alba, la rambla de la Viuda s'eixampla abans de passar el pont (25-03)



I ara, amb els baladres sotaiguats, corre cap al Mollet. (25-03)


I, amb un bonic bolero, Juan Antonio Nebot ens conta com apleguen les aigües fins l'embassament de Maria Cristina

I ja en terme d'Almassora, ben prop d'engravar-se en el riu Millars (foto de Blas Sempere)


L'assut d'Almassora i Castelló ens diu que també el Millars porta aigua. (26-03) (foto de Lídia Amiguet)

El riu Millars, al seu pas per Almassora (24-03)(foto Ximo Garcia)

Sota el pont de Borriana (25-03)  (foto Ximo Garcia)

Aigües de la Penilla, del Mallo, del Quinyó 
i del mític riu de Montlleó,
de les rambles de Benafigos i d'Atzeneta
de les basses on sembla quieta
de la rambla Carbonera
i de la Viuda que no ho era.
Aigües avall cap al Millars
i de les Goles als mars.
I que n'estan d'agraïts els peixos i les platges!
d'aquestos fangs d'aquells paratges
Sabeu que l'aigua d'un riu
mai es perd... perquè reviu.

 I uns dies després, ja en abril, amb la gola oberta, entre dues aigües aprofiten els pescadors el regal del riu de Montlleó.

I ens resta el dibuix del riu a vora mar, illots de grava i cordons litorals que expliquen el solatge, com a les goles del riu de la Sénia, un sòl de riu.