dimecres, 11 de març de 2015

NAVEGAR PER LA PLANA. Ferran Guardiola


Anar en bicicleta és faena de llauradors antics (que encara en queden) i de desocupats contemporanis (massa) que s’han adonat de que la Plana és plana. I per això corren per camins i carreteres sense objectiu reconegut. Alguns, despullats de l’uniforme escaient, naveguen sense pressa, miren de lluny la serra d’Espadà, s’admiren de la collita de taronges i dels milers de furgonetes atapides de gent treballadora. De vegades el sorprén alguna mostra, que sense ocupar cap “rotonda”, ensenya una creació artística o ideològica.

Prosopopeia ideològica: L’anglés “universalitza” el missatge, i l’alqueria li afegix l’estètica necessària, o com dirie algun sabut: “D’allò que és més local (alqueria i tarongers de la Plana) a allò més universal (l’anglés i Déu)….com ha avançat la intel·lectualitat de vora camí¡¡¡ Si girem a migdia de l’alquerieta: el sol i la lluna, el dia i la nit, el yin i el yan, dos ulls mal pintats, amb una estoreta de citrons blanquinosos.
I de cara a ponent la imatge de la tranquila bicicleta que pastura .
Ningú ha vedat les portes, que fa molt de temps que són història. L’alquerieta tanmateix ensenya una coberta perfecta , que conserva fins i tot la data de naixement:
Tinc una alquerieta 
que si té trespol
que si té trespol,
i a la matinadeta
ja li pega el sol
ja li pega el sol.
No massa lluny de la Llavanera imagine escoltar la cançoneta i uns collidors –tots amb bigot important i amb una fesomia que amostra que són paquistanesos- van traent cabaços de lanelates amb el cap catxo per no caure al reguer.
Una mica més avant, a la vora del Millars ha arribat la primavera i l’ametler avisa ufanós 

I per la mateixa vora una alegria toponímica: carretera del Ramblar, de rajoleta enganxada en un mollonet de formigó a l’ombra d’una tanca de cipresos. Rajoleta bonica i manufacturada amb la companyia d’uns líquens amorosos. Massa soleta la rajoleta¡¡¡
A les Alqueries de Santa Bàrbera , de camí cap a Borriana, la carretera manté als costats la mirada antiga i els noms de sempre: que senzill i bonico

de cara a Mascarell un crit contra l’autocensura en una paret/catàleg de materials-textures-temps

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada