dimecres, 29 d’abril de 2015

SANT JORDI A L'INSTITUT MANUEL SALES I FERRÉ (ULLDECONA)

Des d'Ulldecona, uns alumnes amb  una mestra entusiasta, l'Àngela Buj Alfara, ens acomboien amb la millor rosa, l'estima pels mots.
Aquesta setmana hem pogut gaudir de diverses activitats relacionades amb el món del llibre, de la literatura, i del voler anar més enllà. El dia 24 d'abril, divendres, ens va visitar el sr. Josep Murgades, professor del departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona, dins del programa endegat per aquest departament d'aproximar els estudis de filologia als estudiants. La seua conferència "Per a què serveix una llengua (i la literatura que s'hi fa)" va fer veure als nostres alumnes de batxillerat allò d'anar més enllà en el conreu de la literatura, en el gust per llegir i en el gust també de trobar-se a pler en la companyia d'un mateix, com la literatura podia resultar un plaer per a la solitud. Va acompanyar la seua intervenció amb la recitació de versos d'Horaci, de Gabriel Ferrater, de Marià Manent, de Josep Carner i idees d'aquelles que distingeixen els humans dels altres animals: uns desitgen el que necessiten i altres necessiten el que desitgen.


També hi va haver alguna reflexió sociolingüística sobre un mal ús de la literatura com en l'anècdota que va explicar referida a Francesc Cambó quan sobre l'any 1920 aquest va fer un míting a València, parlant el seu català, i algú des del fons de la sala digué "Viva Cervantes!". L'autor del magnífic Quixot no s'hagués pensat que seria enarborat per a eclipsar la llengua d'aquell Tirant que ell evitava de les flames.


Anècdotes a banda, el que més ens va agradar de la seua dissertació va ser l'enfocament que va donar a "l'utilitarisme" que hom atribueix als estudis humanístics, el perquè algú pot sentir interès per entendre els mecanismes d'una llengua i voler-ne saber més, el perquè algú pot trobar plaer davant d'una obra d'art, el perquè algú sent necessitat d'expressar l'emoció amorosa no dient simplement "Pepeta quan et veig el cor me peta", sinó que pot sentir la necessitat d'escriure 

"Sóc més lluny que estimar-te. Quan els cucs
faran un sopar fred amb el meu cos

trobaran un regust de tu." ("Posseït", G. Ferrater)


I ens va agradar que Maria Castell, l'alumna que féu la presentació, exemplificara aquest pensament suggerent i creatiu, de la Mercè Rodoreda, en boca del jardiner de Jardí vora el mar, quan aquest en parlar de la muller morta, Cecília, no sabia com descriure el seu amor, només li venia la paraula "tendresa". I també que l'alumne Maxi von Wietersheim, futur estudiant de Física, ens expliqués com se sentia ell quan hom li deia que per a què havia d'especialitzar-se en Cosmologia, que per a què servia això i ell trobava que la resposta era paral·lela al que comentava el professor Murgades sobre la literatura.




I, finalment, veure com s'il·luminaven les caretes dels alumnes quan, per acabar, el professor Murgades els deixava una recomanació pentaliterària, d'autors els va dir "no locals, sinó catalans, i universals" i ells reconeixien els autors en haver-los treballat a les aules: Sebastià Juan Arbó (Sant Carles de la Ràpita 1902 - Barcelona 1984; autor d'una magistral biografia sobre Cervantes, novel·les com Terres de l'Ebre, Camins de nit), Gerard Vergés (Tortosa 1931 - 2014; autor dels magnífics versos de L'ombra rogenca de la lloba, de la traducció catalana de Tots els sonets de Shakespeare o l'assaig Eros i art), Artur Bladé i Desumvila (Benissanet 1907 - Barcelona 1995; memorialista de L'edat d'or o biògraf essencial de Pompeu Fabra), Jesús Moncada (Mequinensa 1941 - 2005; un dels autors catalans més traduïts arreu, conegudíssim per Camí de Sirga o Calaveres atònites) i Marta Rojals (la Palma d'Ebre 1975; autora de les imprescindibles Primavera, estiu, etcètera i L'altra). 



Allò que diuen els alumnes:
ACTIVITATS RELACIONADES AMB EL 23 D’ABRIL
Aquesta setmana hem fet diferents activitats relacionades amb el dia mundial de la lectura, el dia de Sant Jordi. El dilluns el primer dia de la setmana vam llegir dos textos sobre el llibre Del bes i l’absència, de Jesús Bernat Agut, els dos textos que hem llegit son “perduda” i “brevíssim”. “Perduda” anava sobre una noia que estava al jutjat i explica com va ferir un noi perquè li havia faltat al respecte, i “brevíssim” anava sobre un home que va tancar els ulls per mantenir el record de la seva amiga que se’n va anar en les ninetes dels ulls, però un dia el seu nét va portar-lo a veure-la i llavors va obrir els ulls dient “et portava en les ninetes i tenia por de perdre’t”. Després de llegir el segon text hem vist un vídeo que es deia Ulls clucs, i anava sobre el text brevíssim, i hem comparat els dos.




El dimecres va venir l’autor del llibre Del bes i l’absència, Jesús Bernat Agut, nosaltres li fèiem preguntes sobre la seva vida i ell les responia. Jo l’he hagut de presentar davant tota la classe, Jesús Bernat Agut és un mestre, filòleg i toponimista, i un gran investigador dels noms dels llocs d’alguns pobles del País Valencià. De la toponímia de Vistabella ho sap tot perquè està finalitzant la seua tesi sobre Toponímia de Vistabella. 
Actualment ensenya a l’IES Álvaro Falomir del seu poble, Almassora. Ha estudiat la toponímia d’Almassora, Xodos, Atzeneta, les Alqueries, Borriana, Benafigos i Vistabella del Maestrat. Aquests estudis de topònims del País Valencià han estat editats amb el nom de Toponímia dels Pobles Valencians per la Conselleria de Cultura i Educació. També escriu relats com els que trobem en el llibre Del bes i l’absència. Una altra afició és la imatge, com la que ens ofereix en el seu bloc “imatgies”, en el qual tots els alumnes del subgrup 1 de 3r hem participat amb les nostres narracions dels vents a partir d’un text de Josep Pla. 
http://imatgies.blogspot.com.es/2015/02/vents-dulldecona-ies-manuel-sales-i.html


També té afició per la fotografia, generalment de paisatges i realitats quotidianes. Després de la xerrada ens ha firmat i fet un dedicatòria en els textos “perduda i brevíssim”.
El divendres hem mirat un vídeo sobre el procés d’edició d’un llibre: Primer quan el text està filmat i corregit, situem el fotolit damunt la planxa i entra en el l’Offset, cada vegada que passa és més enriquida, quan la pàgina conté una imatge passa quatre vegades per l’Offset, cada vegada es neteja la màquina, els rodets i el cartutx i es posa una tinta nova, amb els colors roig, groc, blau i negre es fan totes les imatges, després amb l’enquadernació, comencem plegant tots els fulls tallats i ordenant-los en plecs per a ordenar-los per pàgines en una màquina. Després cal ordenar els quaderns i cosir-los amb els lloms ben enfilats, cal guillotinar-los, marcar la portada, plegar les solapes i amb el bes de la portada ja encolada ho dobleguem. I per últim cal posar tots els llibres ja acabats en caixes.                             Liria Castell Torrén
 



TEXT EXPOSITIU
Durant aquesta setmana, la setmana de Sant Jordi, hem fet dos activitats diferents i entretingudes. El primer dia ens va visitar un escriptor i toponimista, Jesús Bernat.
Hem treballat algun conte del seu llibre ‘’el bes i l’absència’’, hem llegit alguns contes i finalment hem vist l’enquadernació.
IMPRESSIÓ I ENQUADERNAMENT
  • Primer que tot es posa una làmina amb les imatges i el text, també posen un fotòlit dalt de la planxa.
  • Llavors passen al revelat, es deixa enllestit el negatiu i passa pel offset. Tal com surt, es torna a passar i així cada vegada surt millor.
  • Dins de cada full hi ha quatre pàgines de llibre.
  • Cada vegada cal canviar la planxa, llevar la tinta i netejar els rodets i el cautxú que imprimeix el paper.
  • L’impressor fica la planxa gravada a una altra màquina, Mesclen quatre colors, que junts en fan un milió i llavors fabriquen les portades.
  • Fan l’enquadernació, pleguen els fulls tallats i fan plecs.
  • Posen els plecs a una màquina per a interpolar-los, per a ordenar les fulles del quadern.
  • El paper s’acomboia i ordenen els quaderns i els cusen.
  • Els passen per una guillotina per a tallar la part que sobra.
  • Marquen la portada, pleguen les solapes, les encolen i quan la portada està feta sols cal encaixar.
M’ha agradat veure tot el procediment poc a poc i el treball que comporta fabricar un llibre. Em va agradar poder tindre a Jesús Bernat al meu davant i conèixer-lo un poc més. Ha segut una setmana divertida i entretinguda. Laia Forné Sanz

COM ES FA UN LLIBRE?
EL BES I L’ABSÈNCIA I ALTRES CONTES DE JESÚS BERNAT
INTRODUCCIÓ:
Ja que el dia 23 d’abril era Sant Jordi. Àngela, la nostra professora de català, ha aprofitat per a ensenyar-nos com es fan els llibres. Hem vist un vídeo de com es fa, en aquest hi surt el llibre del Bes i l’absència, de Jesús Bernat. Aquest autor el dia de Sant Jordi ens va vindre a visitar al nostre institut, va ser molt interessant.
       Primer de tot posem el ‘’fotolit’’ damunt la planxa, tanquen la màquina i la màquina solta un raig de llum i es graven els mots i les imatges. Quan aquest procés ja està fet, surt un full amb les imatges i el text sobre la planxa, sense color. Posen el full en una màquina, el que fa aquesta màquina és fer que els colors surten d’un color negatiu. Posen tots els fulls en una màquina anomenada ‘’Offset’’.
En cada pàgina hi ha 4 fulls d’un llibre, els fulls passen quatre vegades per ‘’L’Offset’’ per a donar color a les imatges. Canvien la tinta, netegen els rodets i el cautxú que imprimeix el paper, als rodets hi posen tinta groga i  posen la planxa, deixen que el color groc rellisque sobre la planxa per a donar color a les imatges, fan el mateix procés amb el blau i el roig.
Després ve el pas de l’enquadernació, en el procés d’enquadernació el que es fa és plegar els fulls tallats, després cal ordenar tal com toca els plecs de fulls per a ‘’embutxar-los’’ i fer-ne els quaderns que situen en una altra màquina per a intercalar-los, és a dir, ordenar les pàgines del quadern, el paper s’acomboia amb el tacte humaníssim de les mans. Ara, el que s’ha de fer és ordenar els quaderns, i després cal cosir-los, amb una màquina, és clar, es dobleguen les portades i després s’encola la portada. Aquest és el procés per a fer un llibre.
Conclusió:
Jo en aquest  vídeo que he vist he trobat una raó més per a tractar millor els llibres. Els llibres passen un llarg i difícil procés, per això cal tractar-los millor. Ha sigut molt interessant. Asmaa Yechou

Els alumnes repassen els fullets de Toponímia Valenciana






Sant Jordi, encore.
À propos de la Fête du livre et de la rose, dans ce cas la fleur représente une sorte de métaphore du sentiment, comme il disait le professeur Murgades (comme celle-là métaphore du poème de Salvat-Papasseit), nos élèves de français ont travaillé aussi la symbolique de la rose. Dans ce cas il s'agit de la rose du Petit Prince, au chapitre 8 elle arrive et peut-être elle habite dans le coeur du Petit Prince. Mais il faut la comprendre, comme toutes les roses que nous gardons dans notre coeur... 

Les élèves ont connu la rose du Petit Prince en écoutant ces vidéos. Dans cette vidéo vous pouvez l'écouter et lire, à partir de la minute 5' 12" :








Et la voix intelligente et suggestive de Maria Guillan qui joue la rose, nous montre son métier de doublage dans cette interéssante interview :



dissabte, 25 d’abril de 2015

DIA DEL LLIBRE A L'IES ÁLVARO FALOMIR

Hi ha mestres, com Lucia, que ho són tots els dies i saben, amb la fermesa que cal per ensenyar i la mà esquerra del somriure, educar també en la lectura, en l'estima cap als autors, en l'amor als mots. 
Us contem com va anar l'experiència i també reproduïm alguns fragments de la lectura que va ajuntar una setantena d'alumnes, des de 1r d'ESO fins a 1r de Batxillerat.

A l'aula de 1rA Lucia i els alumnes, amb l'ajut de Vicent Pasqual, van muntar una exposició sobre l'obra de Joanot Martorell, Shakespeare, Cervantes, Josep Pla i Gerard Vergés; els quatre darrers traspassats (si fa no fa) un 23 d'abril, raó de la data de la Diada de Sant Jordi, Dia del Llibre.
Sobre Sant Jordi veieu aquesta bonica entrada de Josep Miquel Bausset
http://opinions.laveupv.com/josep-miquel-bausset/blog/5244/sant-jordi-1

Jesús Ruiz (2n E) donava entrada a cada lectura i omplia de notes el respectuós silenci dels alumnes, atents al quefer musical dels seus companys.

També Reyes ens va llegir un fragment d'aquell cavaller idealista.

I aquest grup de 2nE va continuar amb fragments cervantins 
(foto de la nostra companya Cristina García-Carpintero)
Capítulo Primero
Que trata de la condición y ejercicio del famoso hidalgo D. Quijote de la Mancha



En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme, no ha mucho tiempo que vivía un hidalgo de los de lanza en astillero, adarga antigua, rocín flaco y galgo corredor. Una olla de algo más vaca que carnero, salpicón las más noches, duelos y quebrantos los sábados, lentejas los viernes, algún palomino de añadidura los domingos, consumían las tres partes de su hacienda. El resto della concluían sayo de velarte, calzas de velludo para las fiestas con sus pantuflos de lo mismo, los días de entre semana se honraba con su vellori de lo más fino. Tenía en su casa una ama que pasaba de los cuarenta, y una sobrina que no llegaba a los veinte, y un mozo de campo y plaza, que así ensillaba el rocín como tomaba la podadera. Frisaba la edad de nuestro hidalgo con los cincuenta años, era de complexión recia, seco de carnes, enjuto de rostro; gran madrugador y amigo de la caza. Quieren decir que tenía el sobrenombre de Quijada o Quesada (que en esto hay alguna diferencia en los autores que deste caso escriben), aunque por conjeturas verosímiles se deja entender que se llama Quijana; pero esto importa poco a nuestro cuento; basta que en la narración dél no se salga un punto de la verdad.



L'alumnat de 1r Bat participà en una lectura a cinc veus de l'obra cervantina.


Angel López Ortiz (2n E) ens va regalar unes quantes peces de guitarra.


Josep Pla, també mort un 23 d'abril, a La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964) fa referència al dia de Sant Jordi 

23 d'abril de 1964
Els castanyers d'índies de l'era, que aquests últims dies han anat traient la fulla, han aparegut avui completament enfullats. Sant Jordi. Dia plenament primaveral. A la tarda s'emboirina. Acabat l'homenot de Jaume Bofill. Apareix Martinell amb el seu cotxe, que em porta a Palafrugell a dos quarts de vuit. Algunes diligències. Martinell em retorna a casa. Al llit, a les nou. Sopo i treballo al llit.
Carmen Adell (4t A) llegeix un fragment sobre les fruites estiuenques. Adrià Carda va llegir un text breu sobre l'ermita de Sant Sebastià i Natàlia Jarque un paràgraf sobre els seus ulls. Us reproduïm el darrer text:


Fragment de l'autoretrat
Sota les celles poblades i les pestanyes desproveïdes de llargada, de corba romàntica i de caient fascinador, els ulls, petits, tancats dins d'una incisió d'escletxa de guardiola, tenen una certa vivacitat, molta mobilitat, i son –segons m'han dit– molt impressionables, tant a la visió exterior com als reflexos interns. Són uns ulls sense educació i sense hipocresia, que em traeixen, sembla, a cada moment. Aquest defecte dels meus ulls és característic de les meves faccions, extremament mòbils –d'una mobilitat tan acusada que sempre que a algun amic dibuixant m'ha volgut fer un retrat de cara ho ha hagut de deixar córrer ràpidament. És trist no poder disposar d'unes faccions estàtiques, fixes i acadèmiques, d'un mecanisme facial impassible. Perquè, de què serveixen unes faccions així? ¿Què signifiquen? No crec pas que siguin un símptoma de sensibilitat important –com el front ample no és un símptoma d'intel·ligència segura, diguin el que diguin els novel·listes. Amb una cara tan mòbil, val més no moure's de casa, abstenir-se de tot contacte amb la
També l'Alicia de Lewis Caroll fou lectura d'aquests alumnes.

Alumnes de 1rC1 van llegir aquest poema de Juana de Ibarbourou
La higuera
Porque es áspera y fea,
porque todas sus ramas son grises,
yo le tengo piedad a la higuera.
En mi quinta hay cien árboles bellos,
ciruelos redondos,
limoneros rectos
y naranjos de brotes lustrosos.
En las primaveras,
todos ellos se cubren de flores
en torno a la higuera.
Y la pobre parece tan triste
con sus gajos torcidos que nunca
de apretados capullos se viste...
Por eso,
cada vez que yo paso a su lado,
digo, procurando
hacer dulce y alegre mi acento:
«Es la higuera el más bello
de los árboles todos del huerto».
Si ella escucha,
si comprende el idioma en que hablo,
¡qué dulzura tan honda hará nido
en su alma sensible de árbol!
Y tal vez, a la noche,
cuando el viento abanique su copa,
embriagada de gozo le cuente:
¡Hoy a mí me dijeron hermosa!

César, tutor de 1rA, sempre amorós amb els seus alumnes, els guardà al sí d'una capseta màgica mentre llegien poemes de Machado.

Rocío, Sandra i Loubna van recitar un poema del tortosí Gerard Vergés, de qui celebràvem el primer aniversari del seu traspàs (23-04-2014). 

Maig d’amor

Són certes les paraules que vam dir-nos,
certa la primavera del teu cos
i cert l’espill d’amor dels teus ulls negres.

Suau plovia sobre el bosc tendríssim
de pins i diminutes margarides.
Sols el silenci, sols nosaltres sols.

D’aquí a molts anys potser recordaràs
que algú, algun dia, et va estimar moltíssim.
I et pujarà a la gola una dolçor
com una immensa mel, com una música.
La mateixa dolçor que ara jo sento
recordant-te en la meva soledat.

Res no val tant com un instant d’amor.


Vicent Pasqual, tot aprofitant el temps que restava, va llegir uns fragments del cavaller Tirant lo Blanc, llibre de Joanot Martorell, també cavaller, i que Cervantes va salvar, per la seua gran qualitat, de ser cremat. Mireu, sinó, aquest fragment del Quixot:

—¡Válame Dios! —dijo el cura, dando una gran voz—. ¡Que aquí esté Tirante el Blanco! Dádmele acá, compadre; que hago cuenta que he hallado en él un tesoro de contento y una mina de pasatiempos. Aquí está don Quirieleisón de Montalbán, valeroso caballero, y su hermano Tomás de Montalbán, y el caballero Fonseca, con la batalla que el valiente de Tirante hizo con el alano, y las agudezas de la doncella Placerdemivida, con los amores y embustes de la viuda Reposada, y la señora Emperatriz, enamorada de Hipólito, su escudero.


I tanquem amb un bell poema de Gabriel Celaya a l'educació que la gran mestra, veïna de la rosa, va llegir per a la reflexió de tants adolescents.


Educar es lo mismo
que poner motor a una barca…
hay que medir, pesar, equilibrar…
… y poner todo en marcha.
Para eso,
uno tiene que llevar en el alma
un poco de marino…
un poco de pirata…
un poco de poeta…
y un kilo y medio de paciencia
concentrada.
Pero es consolador soñar
mientras uno trabaja,
que ese barco, ese niño
irá muy lejos por el agua.
Soñar que ese navío
llevará nuestra carga de palabras
hacia puertos distantes,
hacia islas lejanas.
Soñar que cuando un día
esté durmiendo nuestra propia barca,
en barcos nuevos seguirá
nuestra bandera
enarbolada.

dijous, 23 d’abril de 2015

ESPERANÇA CAMPS A LA PRIMAVERA LITERÀRIA

Un any més, i en van 18, celebrem a l'Institut la primavera Literària. I enguany, ja majors d'edat, ens hem atrevit amb Vertígen, llibre d'Esperança Camps i Empar Marco.

I, com sempre, ha aparegut el Badallet amb les opinions dels alumnes.

Els que hi han participat no tarden a cercar-hi els mots.

També l'escriptora aprofita aquestos moments inicials per saber el que pensa el jovent del seu llibre

En un dia tan assolellat, la fresca ombria de les parets explica la distància.

Josep Miquel enceta l'acte amb una explicació necessària sobre el dia de Sant Jordi i la sabuda tradició del llibre i la rosa. Vicent, des de la taula de control, afegeix la música i els mots d'un altre record necessari: Ovidi Montllor, que porta 20 anys fent vacances.

I passa a presentar aquesta escriptora, també periodista, menorquina i valenciana que escriu en català.

Ben aviat i promptet esdevé ventall el Badallet, un espantaocells de la caloreta que ens ir-rita.

Esperança ens parla, clar i català, d'aquells moments viscuts i la necessitat que els va sorgir a les dues autores de contar la desfeta de RTVV i les conseqüències silencioses que se'n derivaven.

Des de la gespa, amb atenció, descobreixen la realitat i la ficció.

I ens diu que hi ha veritats que semblen ficció i d'altres moments extrets de la malesa. També ens diu que la vinguda d'aquell Andreas grec els possibilatava el necessari distanciament.

I elles segueixen els mots aguts de qui ha conegut el naixement de Canal-9 (Eperança en fou la primera veu)

I la conversa s'anima. Els alumnes pregunten i Esperança els respon amb arguments ben aclaridors.

Els codonyers s'ho escolten tot, com cada any, ben atents.

Mestre i autora, sempre amatents, escolten els parers divergents.

Amb Vertigen i el Badallet a les mans
mostren la joia d'uns infants

I contents reben una dedicatòria
que guardaran sempre en la memòria.

Podeu trobar una reflexió d'Esperança Camps a
http://www.ecamps.cat/post/122963

I EL BADALLET D'AQUESTA XVIIIa EDICIÓ