dimecres, 14 d’octubre de 2015

LOS SANTOS INOCENTES

Tot i que no ho semble, el film de Mario Camus, basat en la novel.la de Delibes, és una bona pel.lícula per entendre l'emigració, aquella interior de l'estat espanyol, dels anys 50, 60 i 70. En aquest cas, veiem una família que subsisteix explotada pel manteniment d'un feudalisme latifundista en terres d'Extremadura i la necessitat i el desig que els fills caminen lluny d'aquell malson.  
Enguany, com que l'alumnat de Valencià: Habilitats Comunicatives estudia també Història d'Espanya, ens ha anat bé visualitzar Terra i Llibertat, per conéixer un aspecte de la Guerra Civil, i, ara, Los santos inocentes com a pervivència d'un règim feudal. Afegim els seus comentaris a aquells de l'alumnat de 2012


TÍTOL ORIGINAL: Los santos inocentes 
ANY: 1984  PAÍS: Espanya DIRECCIÓ: Mario Camus
 GUIÓ: Mario Camus, Antonio Larreta, Manuel Matji
MÚSICA: Anton Garcia Abril   FOTOGRAFIA: Hans Burmann
REPARTIMENT: Alfredo Landa, Francisco Rabal, Terele Pávez, Juan Diego, Agustín González, Agata Lys PRODUCTORA: Ganesh 
PREMIS: Cannes 1984: millor actor (Paco Rabal i Alfredo Landa)
GÈNERE: Drama social- Vida rural i Emigració




La immensa majoria de les pel·lícules conten la història de personatges que passen per una experiència insòlita, “Los santos inocentes” no. Delibes analitza minuciosament la relació entre els “señoritos” i els treballadors de les seues terres. Camus, el director del film, arriba a la casa de Paco el Bajo i deixa la càmera rodant, per poder recollir els comportaments dels camperols del segle passat. Per comentar aquesta pel·lícula cal fixar-se en els personatges.
La marquesa és adorada pels treballadors: la seua aparició és motiu de celebració. L'escena, en la qual ix al balcó per ser aclamada pels camperols, resumeix quin era el paper d'aquestes persones a la perfecció.
Iván és la megalomania, no dubta en forçar els seus servents en el seu propi benefici, sense reparar en les conseqüències que els seus actes poden causar. El tir que dóna mort a la Milana és la màxima expressió de menyspreu cap als sentiments dels qui ell considera éssers inferiors.
Pedro és l'esclavó intermedi en aquesta cadena alimentària que és la societat estamental. Enganyat per la seua dona i ignorat pel seu amo, transmet aquesta opressió als seus subordinats, als quals ignora, fins i tot maltractant-los físicament.

Paco, una de les grans actuacions de la pel·lícula, se sent orgullós d'Iván, encara que aquest l'utilitze com si no fóra més que un animal. El seu amo és un ser superior i benevolent, a qui ha d'obeir cegament. Quan és forçat per a ser secretari de caça, en cap moment es planteja que Iván no hauria de comportar-se de tal forma.
Regula és la resignació. La seua única ambició en la vida és que els seus fills arriben a ser escolaritzats. "A mandar que para eso estamos" és la síntesi perfecta per a la seua forma de vida.
Els fills de Paco i Regula, Quirze i Nieves, són els únics que aconsegueixen escapar del “cortijo”, però queden marcats pel seu ambient. Els silencis ocupen gran part de la seua vida.
“La Niña Chica” és la condensació de tot el sofriment de la família. Ella emet els desesperats crits d'angoixa per l'opressió que els seus relatius ofeguen. Durant la pel·lícula, aquest personatge no arriba a obrir els ulls. Alguna vegada els deguera obrir? Sabria aquesta xiqueta parlar? L'aspecte dels seus pares? El món on viu? “La Niña Chica” és l'últim clau que travessa la desgraciada vida dels seus pares.
I Azarias. Paco Raval realitza la millor actuació que he vist en la meua vida. Des de la manera de moure's fins a la forma de mirar, tot en Azarias és increïble. Aquest és el nivell més baix de tota aquesta jerarquia. Vell, mentalment deficient i rebutjat pels amos a qui els va dedicar la vida. Per a Azarias, el més important és la natura, simbolitzada en Milana. Quantes milanes deguera haver-hi abans de l'òliba? Per a aquest home, Milana és una amiga que canvia de cos contínuament. Adora la gralla com si fóra la primera, com si no hi haguera hagut cap altre ocell abans.


I és Azarias l'únic que trenca l'ordre. Només necessita una corda i un arbre per doblegar la cadena tròfica fins a trencar-la. Iván l'intocable, el ser superior que té poder sobre qualsevol criatura de la seua terra és destruït per un vell deficient. Però el sistema fa que pague. Al final de la pel·lícula veiem Azarias presoner, mirant els ocells per la finestra, sense poder atrapar una última milana, el que li provoca una absoluta desconnexió del món. Quantes vegades haurà corregut algun cas similar? Durant milers danys, la societat jeràrquica va ser el model predominant en quasi tot el món. La majoria de les persones dels últims segles va viure en ambients molt més precaris que els relatats en aquesta història. L'únic que podem fer per ells és conéixer-los i respectar-los, i una bona forma de fer-ho és veient aquesta magnífica pel·lícula. Vicent Tena (2015)


Aquesta pel·lícula està ambientada en els anys seixanta, després d'una dura postguerra. La societat espanyola en eixa època estava distribuïda d'una forma desigual, la majoria de la població era pobra i una minoria eren rics i estaven per damunt dels pobres amb un certs privilegis i amb aquesta gran crisi les diferències s'accentuaren. En la part d'Extremadura la majoria dels que tenien diners eren els senyors dels cortijos que tenien a criats al seu servici. Aquestos criats estaven totalment subordinats als amos i rebien la seua opressió i també humiliacions i menyspreus. Els fills dels criats no tenien moltes oportunitats i la majoria seguien fent de criats per als amos i no podien estudiar per això la majoria de la població de les classes baixes era analfabeta i inculta. I els pares no volien el mateix futur  per als seus fills i el major desig dels pares era que els seus filles tingueren l'oportunitat de poder estudiar i així tindre una millor vida sense treballs miserables i passant fam. Amb aquest desig de canviar l'estil de vida sorgeixen les emigracions. Les possibilitats d'eixir de la pobresa en el camp era molt baixa i per això va sorgir la necessitat d’emigrar del camp a les ciutats on la indústria estava més desenvolupada i hi havia més llocs de treball. Es pot observar que el film reflecteix molt bé aquesta situació de misèria on els pares no volen el mateix per al seus fills. Régula i Paco quan passen a viure al cortijo volien que els seus fills anaren a l'escola per a que així tingueren més possibilitats i de poder tindre un futur millor, però com a la majoria de xiquets de l'època, estudiar era una privilegi que molt pocs podien gaudir d'ell, i Nieves i Quirce van haver de treballar per als amos del cortijo. Actualment no valorem l'educació pública i gratuïta i més que semblar-nos un regal ens sembla un càstig. I els que realment l'aprecien són els que no tenen accés a ella i han de pagar per rebre una educació. I encara que no ho valorem, l'educació és importantíssima per a formar-nos com a persones, si som analfabets i incults som fàcils de manipular i d’estar sotmesos a una minoria. Tamara Gómez

Encarregat de les terres, D. Pedro i la seua dona Doña Purita    La vida al cortijo segueix la mateixa rutina de sempre, uns manen i d'altres obeeixen. Don Pedro és l'encarregat de les terres mentre que el señorito Iván no està al cortijo. Don Pedro és un home insegur, preocupat perqué totes les coses surten bé i a la perfecció, tenint en compte als seus subordinats, assumint les seues funcions i sense extralimitar-se. Aquest és traït pel señorito Iván però no queda molt clar perquè la seua dona Doña Purita desapareix i el seu aliat és Iván, exposant-li hipòcritament la situació que haguera pogut passar aquella nit, així que a Pedro no li queda més remei que resignar-se davant els fets. Doña Purita representa una clàssica dona de l'època, molt guapa ella i capaç de tindre una doble vida liant-se amb el señorito Iván sense importar-li que el seu home sàpiga el que succeeix. Ella només s'arregla quan sap que ha de vindre Iván; si no està ell, sempre li diu a Nieves, una criada que tenen, que s'encarregue de fer el menjar, d'arreglar la casa i de dir-li al seu home que li fa mal el cap, que no té ganes de vore ningú. Laura Montalban.
També s'hi aprecia com el maltracte rebut es transforma en maltracte dels que té baix, com quan sorprén Azarías agafant blat per a l'ocell. 

Don Pedro és la màxima autoritat que n'hi ha en el "cortijo", un dels més rics, lloc on es desenvolupa la pel·lícula, sempre i quan no hi és el "Señorito" Ivan, aleshores es convertirà en un treballador més d'aquest. Es pot veure bé que açò l'està afectant de forma que se sent una mica insegur amb tot, sobretot amb la seua relació amb la seua dona, que l'està enganyant amb el "Señorito", encara que Pedro intenta fer veure que no ho sap, ja que no pot fer res contra un "superior" seu i corre el risc de père la seua posició social; al final d'aquesta història, es pot veure com la seua dona li ha abandonat, es creu, amb Ivan, però aquest continuarà negant-lo. Ajuntant tots aquests "pals" que li donen, acaba maltractant als treballadors, que són inferiors a ell, com quan li pega a Azarías quan el troba agafant blat per al seu ocell. També podem veure com, quan la família arriba al "cortijo", arruïna els somnis dels pares de que la seua filla vagi a l'escola, fent-la ser la serventa de la seua dona. Açò últim és el millor exemple de la piràmide social que n'hi havia en eixa època. Ainhoa Vidal (2015)

En aquest film podem observar tres classes socials que conviuen al cortijo . En  la més "alta" trobem el señorito Ivan. Habitualment  no vivia en el cortijo sinó a Madrid, i sols anava els caps de setmana per a caçar. En la segona classe, que es podria considerar la mitjana, trobem Don Pedro que  era l'encarregat d'organitzar  els criats per a que mantingueren el cortijo i les  terres del cortijo. La tercera classe seria, la més pobra, la que correspondria al criats del cortijo . Les diferents classes socials es veuen molt bé en les cases on viuen cadascú: el señorito Ivan en Madrid en una casa de luxe,  Don Pedro en el cortijo, que no tenia moltes coses i, per últim, els criats que vivien en males condicions al costat del cortijo o a la muntanya en una cabanya.Un altre aspecte que caldria  tenir en compte és el poder que tenia cadascú: el señorito Ivan tenia el poder sobre tots,  tan sobre  Don Pedro com sobre els criats; Don Pedro sobre els criats, i aquestos sobre ningú. Una escena que podem observar molt bé els fets que acabe d'explicar és quan el señorito Ivan s'enrrolla amb la dona de Don Pedro i aquest es calla i no els diu res, però aquest cabreig el paga amb  uns dels criats del cortijo, Azarias. Sara Kedar

Paco:

Aquest peculiar personatge és prou important al llarg de tota la pel.lícula. Es pot considerar com el típic treballador de camp, un home just i sensat, que soles vol que la seva família surti endavant. Es pot veure açò clarament en dos ocasions: pel seu interés a que els seus fills aprenguen a llegir i a tindre un poc de coneixement de la vida, i en l'altra oscasió quan el señorito li diu a la filla de Paco que vaja a treballar a sa casa, de criada. Es veu la cara de tristesa i d'impotència que posa, perquè no pot contradir al seu amo. Paco té una relació prou lligada amb el señorito, no perquè siguen amics, si no perquè de més jovens, Paco ajudava molt el seu amo en el tema de la caça. Hi ha cert moment en que, en meitat d'una competició, Paco no té més remei que anar olorant per terra com si fóra un gos mentre que els amos miren sorpresos i orgullosos la gran l'habilitat que te Paco per a saber on cauen els pardals caçats. Així, en cert moment, es veu a Paco contant una història, en flash back, dient com gràcies a ell van guanyar la competició de caçar, gràcies a la seua prodigiosa memòria i a la gran pràctica de carregar les armes. Però tot això s'acaba quan ell, un dia com altre de caça amb el seu amo, puja a un arbre i cau. Es trenca la cama completament i el doctor els diu que no podrá assistir a la següent competició de caça. Al senyorito no li fa cap gràcia i pràcticament l'obliga a anar-hi, a pesar dels crits de dolor que feia Paco al posar el peu a terra. I passa el pitjor: es torna a trencar la cama degut a l'esforç i a la falta de repòs i es queda per a la resta de la seua vida coixejant. Es veu ací la crueltat de l'amo i el menyspreu als seus treballadors, de qui només li interesen els beneficis que puga traure i on deixa el benestar de les persones en el segon pla. A pesar de tot, segueix tirant cap avant, amb l'ajuda inestimable de la seua dona. Aquest film reflecteix molt bé la duresa del camps i les penoses situacions que vivien els llauradors en un món ple d'avaricia. I açò ens pensem que no ocorre des de fa segles, però la realitat es un altra, ocorre encara avui en dia: la sobrexplotació i les condicions infrahumanes en què moltes persones, desgraciadament, viuen. Jesús Albiol


Paco el Bajo és l´home de família que junt amb la seva dona intenta mantenir a la seva família i treure-la endavant. Paco és un home noble que per a garantir l´educació dels seus fills decideix anar-se'n al "cortijo" amb l´esperança que pogueren anar a escola. Aquest home adopta la seva condició de servent de manera natural sense la possibilitat de revelar-se de manera que ho accepta sense resignar-se. A més suporta totes les coses que fa el seu cunyat i els crits de la seva filla minusvàlida. Sempre pensa en el millor per a la seva família i fins i tot anteposa la seva salut a la de les demés. Paco té la peculiaritat que el seu olfacte és molt bo i a més es pot comparar amb la d'un gos de caça, cosa que "El Señorito" aprofita per a utilitzar-lo quan va de caça i presentar-lo als seus amics com si fóra d'un gos ensinistrat. Sebastian Ramírez (2015)

Aquest és un film ambientat en una època antiga, després d'una guerra. La gent de diners en aquesta època, també anomenats señoritos, vivíen als anomenats cortijos, on teníen criats a les seves ordres i no ningú protestava. Aquesta peculiar família de la qual es parla a la pel·lícula és una família pobra, sense molts recursos. Vivien a una xicoteta caseta al costat del cortijo del seu amo. El pare de família era l'encarregat d'anar amb l'amo a recollir els pardals que aquest caçava, mentrestant la dona s'encarregava de la casa i de cuidar una filla que tenia amb una malaltia. Els altres dos fills, Nieves i Quirce, eren uns xiquets analfabets, ja que els seus pares no havien tingut recursos per a donar-los l'educació que necessitaven. Aquestos quan van créixer, van decidir anar-se'n a provar sort a un altre lloc i buscar un treball per a poder alimentar i ajudar la seva família. Mentre Nieves treballava a una fàbrica, Quirce se'n va anar a fer de soldat. Belén Morillas. Tampoc fa tants anys!
D'aquesta pel·lícula m'agradaria destacar els elements paisagístics. En primer lloc apareix un paisatge molt verd típic de la devesa extremenya on hi predominen arbres com la carrasca o la surera. També apareixen animals com la perdiu, l'òliba, o el turcàs.  Pel que fa al paisatge rural, apareix en primer lloc el chozo, una casa fabicada amb canyes i fang, aillada en el paisatge extremeny,(en el film ens apareix en La Ralla) sense llum ni aigua corrent; també apaeix el cortijo un conjunt cases on destaca la del señorito que es la casa més gran i luxosa. En aquesta casa treballen servs a la seva disposició. A banda d'això hi havia més gent treballant en les diferents ocupacions que hi havia en les terres de la finca. A banda de la luxosa casa del señorito també trobem cases menys grans on vivia la gent que treballava per a ell. Aquesta gent vivia en aquelles cases a canvi de treballar per al señorito i poc més. Ángel Alarcón.

 
El señorito Iván
Cal dir que aquest personatge representa molt bé el señorito d'eixa època, un home ambiciós i cruel que soles l'importa manar i que es faça el que ell vulga per a que així isca beneficiat de la faena d'altres més pobres, bones persones i humils.
Com a escenes peculiars del film i en que clarament es veuen els propòsits d'aquest personatge cal destacar el moment que estan dinant amb l'ambaixador de França. Iván fa cridar a Regula a Paco i a un altre treballador per a que firmen en un paper i així demostrar que ja no hi ha analfabets a Espanya i sobretot entre els treballadors, fa veure que  saben escriure be però en realitat es veu que no saben apenes escriure, que ho fan molt malament i amb les lletres tortes, això fa que es visca una situació un tant hipòcrita i com de burla cap a eixos treballadors. Es veu una relació diguérem d'amo-criat entre el  señorito i Paco. Ell li mana fer de tot a Paco, és el seu criat de confidència com es diria ara, li ajuda a tot inclús en una ocasió ha d'anar a caçar amb Paco, perquè ell presumeix d'ell com si fóra un animal perquè se li donava molt bé el caçar i el rastrejar els animals que caien al terra, així que un dia se'n van anar a caçar ja que estava prop una quedada de caça, Paco es cau de l'arbre i el señorito Iván actua amb normalitat com si res li haguera passat, encara es veu una mica de dignitat quan el porta al metge, però quan li diu que el que ha de fer es practicar i recuperar-se per a poder acudir a eixa cacera veiem clarament que segueix sent una persona rona i que no es preocupa per res¨, només pels seus interessos.
Veim que en algunes ocasion que señorito tracta molt malament a Paco a pesar de ser el seu home de confiança es dirigeix a ell amb tons despectius com quan l'insulta dient-li maricón o quan diu que l'edat ja li juga males passades   
Un altre dels temes és la relació que te amb Doña Purita, la dona de Don Pedro l'administrador, conscient de l'aventura que té amb la seva dona però li convé més no dir res perquè el seu lloc de treball està en perill si diu alguna cosa encara que tots sabien el que passava entre ells dos.
Podem veure una altra vegada el poder que tenia en eixa època un amo amb eixe poderiu.
Crec que aquest film està molt ben fet per explicar el que es donava en l'època amb eixos senyors, amos de terres que es pensaven que ho sabien tot i eren molt hipòcrites, que explotaven als seus treballadors i els rebaixaven a l'altura que volien, sols miraven per ells mateixos i això no es ser una bona persona.Beatriz Hidalgo



El "Señorito" Iván representa molt bé com eren els rics de l'època i les relacions amb els seus criats.
Tal com es veu en la pel·lícula, aquest home quasi mai estava en casa, el que vivia en casa sempre era el seu encarregat amb la seua dona, i aquest també tenia criats, però no tenia tant de poder com el "Señorito". En la pel·lícula es veu que sempre que arribava Iván, la dona de l'encarregat estava amb el "Señorito". L'encarregat ho sabia però no podia dir res, ja que el podia rebutjar i treure-li el seu poder.
Podem observar també la relació que té amb els seus criats, un home cruel i sense empatia. Com per exemple amb Paco, el seu criat de confiança, que el va veure créixer des de xicotet. Al principi es veu amb molt bona relació dient bromes però, Paco sempre amb educació, tot el contrari que el "Señorito". Al llarg de la pel·lícula es veu com Paco anava de caça amb Ivan, però Paco sempre feia el treball dur. Quan Paco ja no podia fer res, ja que es va trencar la cama, el "Señorito" ja no li interessava, va intentar recuperar la seua cama però li importava més la caça que el seu criat. Després de veure que Paco ja no li servia per a res, van rebutjar a tota la família una altra vegada al camp.Cristina Garcia (2015)

La manera de viure d'aquesta família és molt camperola ja que encara que normalment vivien al cortijo, exactament a una casa molt propera a aquest, feta de pedra i d'una manera molt artesana. També tenien una caseta a La Ralla. Aquesta vivenda era prou xicoteta i es trobava just als peus de la casa dels señoritos. Estava en aquesta ubicació per a tenir més disponibilitat enfront de les necessitats dels seus amos, com per exemple quan necessiten que els obriren la porta de la casa principal. Per aquells temps s'ulititzava una dieta molt sana ja que eren tots productes naturals. Un exemple de la dieta sana és quan el fill, que està fent el servei militar, va a visitar-los i el pare diu que al dia següent tindrà un desdejuni molt sa, perquè el pare sortirà a caçar a la matinada següent. Cristian Sánchez 

AZARIAS
Aquest film tracta sobre la vida als anys 60 d'una família de camperols que depenien del "Señorito". En aquesta apareixen diversos personatges però parlarem exclusivament de Azarias interpretat per l'actor Francisco Rabal. En la pel·lícula és un personatge que pateix una minusvàlua mental i el tracten com a un borinot, sempre pensen que el que fa tindrà conseqüències, de vegades les té. Era un home molt impulsiu i amant de la natura que feia les coses que ell creia que eren les millors tant per la natura com el seu amo. Ell treballava en un "cortijo" anomenat "la Jara" però després de treballar per a ells 62 anys el van tirar perquè es feia major i no servia com feia anys, per això va al "cortijo" a viure amb la seua germana i la seua família. Allí el seu nebot li regala un corb i ell li ensenya i li agafa molt d'afecte, l'anomena "Milana", la qual serà assassinada pel "Senyorito Ivan" un dia en què no va caçar res i la va matar per frustració. Per aquesta acció Azarias mata el "Señorito Ivan" perquè creu que és just. Azarias acaba empresonat. És irònic que la persona que tractaven de borinot siga la que es done compte del mal que tractava "El Señorito Ivan" als que l'envoltaven i l'injust que és amb ells. És l'únic que intenta imposar la justícia encara que siga d'una forma un poc instintiva i salvatge. Laura Navarro (2015)


La pel·lícula es situa sobre els anys seixanta, després de la postguerra. Gran part de la societat estava discriminada i tenia desavantatges, mentre que altres, una minoria, eren els que manaven i posseïn les terres.
Azarias, cunyat de Paco, un dels personatges principals de la pel·lícula, viu en un “cortijo” junt amb Paco i la seua família. Aquesta persona és molt de camp, com s’observa al llarg de tota la pel·lícula. Fa les seues necessitats on vol sense pensar si era el lloc apropiat, i també s’orina en les mans per tal d'estalviar-se les crebasses.
Azarias tenia un animal al qual estimava molt. Un dia, ha d'anar amb el senyorito Iván a caçar ocupant el lloc del seu cunyat Paco, ferit en la cama. Al senyorito no se li ocorre una altra cosa que disparar a l’animalet d'Azarias, ja que aquell día no havia caçat res més. Azarias va en busca de l’animal ferit i quan es dona compte que està mort, es posa a plorar i pensa en una venjança. Finalment acab penjant al senyorito i se l’emporten a la presó. Pablo Berbel

Règula,
El personatge mes sofrit d'aquest film. Règula és mare de tres fills, un d'ells amb una malaltia que va acabar amb la mort. Volia per a ells uns bons estudis, però amb els pocs diners que tenien (ja que es una pel.licula dels anys en que l'economia era baixa per a quasi tots) ella i el seu marit, no era possible enviarlos a l'escola. El pare era qui ensenyava als fills a llegir i escriure, mentrestant, ella cuidava de la filla amb la malaltia, ja que no la podia deixar sola, ni tan sols per la nit perquè cridava i havien d'estar pendents d'ella. No tenien una bona casa ni tampoc vivien en un bon lloc. ''Los santos inocentes'', una obra que fa patir que es caracteritza per la pobresa. Sara Segura


Quirce
Juan Sánchez interpreta a Quirce, el fill de Paco el Bajo i Règula, en aquesta pel·lícula titulada "Los santos inocentes". Encara que el seu paper es més secundari que principal, la seua actuació és determinant en el film, ja que representa les generacions que van nàixer durant el franquisme i que es negaven a acceptar la mateixa vida que hi tenien els seus pares, per això apareix vestit amb uniforme militar, perquè açò representa com la mili va ajudar a aquestes generacions a escapar del destí que els esperava si es quedaven als pobles treballant per al "señorito". Un detall important també es que, quan el "señorito" Iván requereix l'ajuda de Quirce per a ocupar el treball del seu pare, li ofereix diners com a agraïment després del treball, i aquest els refusa, negant-se a rebre diners per això, ja que s'oposava a la societat jeràrquica que hi havia en aquell moment. Anna Romero (2015)

La Niña Chica
Al film podem veure que n'hi ha un personatge molt diferent i que crida molt l'atenció, és la Niña Chica, que té una malaltia rara que no pot moure's ni parlar. En aquella època podem veure que vivien en unes condicions molts diferents i especialment difícils, ningú sabia el que li passava. Es passava el dia dormint al llit i quan es cansava es començava a cridar d'una manera molt estranya. Els seus pares vivien al camp en una casa, en unes condicions horribles i es van traslladar al "cortijo" per millorar la seva forma de viure.
L'oncle Azarias, que l'havien acomiadat d'un altre "cortijo" diferent on treballava com a "secretari de casa", va tindre una relació molt especial amb ella, es passava el dia amb la xica i jugava amb ella encara que ella no comprenia res, estava callada. La relació cada vegada es feia més intensa, com passaven més temps junts, fins i tot que li va apegar els polls. Va passar molt de temps i la família va ser acomiadada del treball i van tornar a la seva antiga casa i uns mesos després la Niña Chica es va morir perquè  va caure del llit. Actualment aquestes condicions en pareixen molt estranyes, per què si una persona té aquest tipus de malaltia, es pot ajudar-lo i no deixar-los en aquelles condicions de vida. Hakima Zaitouni (2015)

divendres, 2 d’octubre de 2015

TERRA I LLIBERTAT. Land and Freedom

"Malgrat el pas dels anys, ben dissortadament, aquest film de Ken Loach (on hi havia una esplèndida Rosanna Pastor i un barbut Pep Cortés)  no deixa de ser actual. D'una banda la reivindicació de la Memòria Històrica, d'una altra la lliçó sobre les esquerres, sempres dividides, darrerament abstencionistes. La pel·licula va ser rodada per terres de Terol i també a les Alberedes, a Portell.
Una altra reflexió que ens ofereix el film és la innecessària i utòpica objectivitat que ho pot pretendre a l'hora de narrar uns fets històrics. El posicionament de Ken Loach i la seua denúncia al maltracte que van rebre els anarquistes d'uns suposats companys comunistes resta palesa en una cinta que també busca la llàgrima.
L'alumnat ha aprés que l'objectiu d'una càmera deixa de ser objectiu quan emmarquem la realitat dins eixe rectangle que observa l'ull.
Quant més subjectiva no ha de ser qualsevol obra d'art?"

Veiem, però, allò que els alumnets d'enguany han copsat i també l'alumnat de 2011, quan vam realitzar aquesta entrada per primera vegada, la qual cosa explica això que deiem de 'darrerament abstencionistes".



Com be ha dit Jesús al llarg de la pel·lícula, Terra i Llibertat (Ken Loach, 1995) no és una crítica cap al franquisme, sinó una reflexió sobre les lluites internes dins del bàndol republicà. Les diferències ideològiques entre els defensors de la república foren un dels principals factors que influirien en el desenvolupament de la guerra civil espanyola, en la que lluitaven contra un grup molt més unificat. La història es centra principalment a narrar les penúries d'una brigada angloparlant anarquista, composta per estrangers que han abandonat les seues vides per defendre la seua ideologia enrolant-se en una guerra fora del seu país. Aquesta és també una història de revolucions, considerada pel mateix protagonista com a contagioses, i així ocorre amb la seua néta, que l'acomiada amb el puny en alt. Per a mi, és una molt bona pel·lícula que aconsegueix reflectir la realitat de l'època amb grans encerts com la participació de gent dels pobles on es va rodar, a qui se'ls permet debatre sobre temes claus per al bàndol d'esquerres, com la col·lectivització. La recomane per a qualsevol persona interessada en els fets ocorreguts als nostres avantpassats, que hauríem de ser tots. Vicent Tena (2015)

Aquesta pel·lícula tracta sobre guerra civil d'Espanya, on els republicans lluitaven contra els franquistes. Hem pogut observar la quantitat de gent estrangera que lluitava en les milícies junt amb els espanyols. Tots lluitaven per defendre les seves idees però, sobretot, per garantir un bon futur per als seus familiars. Tot i que no tenien recursos hem pogut observar que no els importava, ja que volien assolir el seu objectiu per damunt de tot, al preu que fóra. Per desgràcia, al final no aconseguiren derrotar els exèrcits franquistes.
En un moment de la pel·lícula s'hi discuteix sobre la col·lectivització, alguns dels ciutadans pensen que primer haurien de guanyar i altres, al contrari, pensen que han d'aprofitar abans que tot es perga. Al final s'aprovà la col·lectivització.
El que més m'ha impactat ha sigut la negativa evolució de les dones a la guerra, ja que, comencen podent formar part de l'exèrcit i lluitant com qualsevol home. Encara que finalment els ho prohibiren. Els negaren la possibilitat de tornar a disparar un arma, aleshores es van veure obligades a col·laborar com cuineres o infermeres. És molt trist la quantitat de masclisme que hi havia ja en aquell temps.
Pense que vore aquesta pel·lícula és una bona forma per estudiar la guerra civil, ja que, pots conèixer els fets d'aquesta d'una forma més didàctica i entretinguda. Laura Navarro (2015)



"Land and Freedom" ens conta, des del punt de vista d'un comunista anglés que després s'unirà al front Republicà, la Guerra Civil d'Espanya a  partir d'unes cartes que ell mateix va escriure. Aquest és un gran exemple de pel·lícula que cal veure en versió original, perquè representa molt bé com persones de diferents països van vindre per lluitar contra el feixisme.
Històricament, el film és bastant fidel a la realitat, o això tinc entés, mostrant les diferents batalles dins del país, i de forma objectiva, o això intenta. El que més m'ha cridat l'atenció és el fet de que les dones al començament de la guerra tenien un paper més important i directe, tot arribant a participar dins de les mateixes campanyes, cosa que va canviar quan quasi va finalitzar la guerra, on les dones van prendre un paper secundari (infermeres, en la cuina, rentant la roba...).
No vaig a comentar els erros de càmera, perquè per a l'any 1995 i el presupost que té la pel·lícula, el veure el micròfon no és res comparat a altres barbaritats que he pogut veure. 6.5/10 Ainhoa Vidal (2015)

Aquesta pel·lícula m´ha paregut bona, ja que reflecteix la realitat d´una època de guerra a Espanya. Ens dóna el punt de vista d´un anglés que decideix unir-se a les brigades antifeixistes a Catalunya. Mostra la crueltat de la guerra civil i com afecta totes les persones. El conflicte ens presenta als feixistes fortament armats i organitzats, mentre que els antifeixistes amb una escassa formació militar, poc armament i, a més, conflictes entre els mateixos. Reflecteix als comunistes i anarquistes enfrontats i seccionats cosa que afavoreix fortament al bloc franquista que rep suport per part d'Alemanya i Itàlia. 
Encara amb la guerra es podrà donar lloc a una relació amorosa, Blanca i David. Primerament tindran una relació d´amistat però temps després desenvoluparan una relació amorosa. A més ens mostren la vida diària dels militants dins del conflicte i les decisions que prenien. Sebastián Ramírez (2015)


Aquesta pel·lícula ens intenta mostrar de la forma més dura el que van passar els nostres avantpassats en la guerra civil. La violència, la fam, la diferència d'idees i bàndols que n'hi havia, i a més, com la gent no sabia on posar-se.
M'agrada la realitat d'aquest film, on mor gent i els seus companys no poden fer més que afrontar això. Com per exemple quan a Blanca se li mor el seu nuvi, i has de seguir per lluitar amb més força. També mostra molt bé aquesta diferència quan David Carr, el protagonista, s'allista en diferents llocs, cada cert temps, per això s'enfada amb ell Blanca, i per això torna al seu lloc natal, el POUM.
És clar que la pel·lícula vol mostrar la duresa d'aquella època, però també mostra el companyerisme i la unió de les persones. Per tot això val la pena veure-la. Cristina Garcia (2015)


La pel·lícula és una bona representació dels conflictes que va causar la guerra civil espanyola. No solament entre feixistes i republicans, sinó dins el bàndol republicà, traent a la llum les diferències que hi havia entre ells, a diferència dels feixistes. Aquests, encara que no utilitzaven els millors mitjans, lluitaven per un interés comú, organitzats i ferms en els seus ideals, el qual va ser molt determinant per a la seua victòria. Els republicans, encara què comptaven amb una gran ajuda de les brigades internacionals, és a dir, gent estrangera que va vindre per a ajudar a frenar el feixisme, no estaven prou units. Açò es deu al fet que no tots lluitaven per la república, sinó contra el feixisme; només volien frenar-los, però no tenien bases comunes sòlides.
De tot el film, el que més m'ha cridat l'atenció és la rapidesa en la qual la resta del món es va llançar a ajudar al bàndol republicà, ja que no tenien per què participar en una guerra que no era la seua. Tot i això, també ho feien amb interés propi, ja que si el feixisme triomfava en Espanya, s'aniria estenent per tota Europa. Acò demostra que, encara que les guerres són cruels, fan a la gent traure el millor d'ells mateixos. Ana Romero (2015)

Per començar, he de dir que no sóc massa aficionat de les pel·lícules de guerra, però aquesta; Terra i llibertat, m'ha agradat perquè reflecteix molt bé com van ser les milícies des de dins, tot el sofriment que hi havia i que els llibres i professors no ens transmeten.
Quan veus una pel·lícula d'aquest tipus pots intentar comprendre com ho va passar la gent, com van lluitar com podien, tot, per a que en el futur la gent, nosaltres inclosos poguérem tindre una vida digna; no van lluitar per ells, ho van fer pels seus fills, néts, i per la gent que no havia ni nascut, és admirable com a mínim.
Reflecteix molt bé com va ser la guerra per a les persones i no per als països que és al que estem acostumats. Pots comprendre-la com una realitat que molts van haver de sofrir, ja que quan ens la conten en un llibre, jo almenys, no pense en tot això, després de veure per tot el que va passar la gent m'alegre que els meus avis van nàixer després de la guerra, és una pel·lícula interessant i entretinguda, jo la recomane. Alejandro Salvador (2015)


Tracta de la Guerra Civil a Espanya. El P.O.U.M (Partit Obre d'Unificació Marxista) anava en contra del partit feixista de Franco, un grup d'ajudants estrangers vénen a combatre, amb els antifeixistes encontra del franquisme.
Des del meu punt de vista aquest film és molt interessant, per què et conta coses que no sabies, com el paper de les dones en aquella època, on algunes havien anat en contra del partit i es van unir al P.O.U.M per combatre i després el seu paper canvia directament, passen de ser "soldat" a ser cuinera o infermera. També t'explica la manera que tenien de viure les persones al règim. Després podem veure que alguns dels soldats que vénen a combatre amb el P.O.U.M són molt joves. O quan l'exèrcit comunista, els van dir que els ajudaren a combatre però els comandaments van arribar tard.
En la guerra mor molta gent innocent. Podem veure això quan arriben a un poble per combatre, mor el nuvi de Blanca i massa dones que no tenien res a veure amb aquest cas. També la col·lectivització de les terres hi ha gent a favor i unes altres en contra, això és per què les persones no tenien comunicació i no es podien entendre. La meva conclusió és que la gent ha anat evolucionat però encara que n'hi ha poca comunicació entre els membres del mateix partit. Hakima Zaitouni (2015)

Terra i llibertat és una pel·lícula que ens transmet el que va passar en la guerra civil d'Espanya. Vaig a destacar el paper que tenia les dones en aquella època. A través de les cartes de l'avi David, la néta narra tot el que havia viscut ell.
Participava com a soldat en el POUM en una campanya prop de Morella on coneix a Blanca. En el POUM participaven homes i dones on lluitaven junts contra els nacionals feixistes. Però l'exèrcit va decidir que les dones deixaren de lluitar i es dedicaren a les tasques d'infermera i cuinera perquè pensaven que era un problema i no funcionaven adequadament l'exèrcit per elles.
Al final de la pel·lícula apareix altra vegada la néta en el funeral de l'avi on li llança terra espanyola de quan va morir Blanca a la tomba d'ell i comecen a cantar la cançó de la internacional que ens fa veure que la néta tenia les mateixes idees del seu avi. Paula Fernàndez (2015)

Fa uns quants anys l'alumnat opinava...

La pel·lícula reflecteix molt bé el panorama que es vivia en Espanya durant la Guerra Civil. Ens pensem que era el bàndol republicà contra el bàndol franquista. Però hi descobrim que la realitat és molt més complexa, ja que dins del mateix bàndol dels republicans hi havia alguns partits diferents entre ells. Estaven el Comunistes i els anarquistes. Aplega un moment en que no soles lluiten contra els feixistes sinó que també es peguen entre ells mateixos. Reflexa també molt be la desconfiança que hi havia entre el mateix bloc, i hi ha un moment un poc irònic en que es veu com, el protagonista, David, parla amb un anglés de l'altre costat i es pregunten per què s'estan disparant entre ells. En la mateixa escena es veu com, una dona major, passa per baix dels balcons on estan encaramats els dos bándols, i diu a crits que per què es disparen entre ells en compte de lluitar contra els feixistes. Un altre tema interessant que tracta la pel·lícula són els desacords entre comunistes i anarquistes per col.lectivitzar o no les terres.
En resum, la pel·lícula m'ha ensenyat que no va ser tan fàcil com ho diuen en els llibres, que va haver molt moviment polític durant la guerra i que totes les guerres són dolentes, però si són guerres civils, mes dolentes encara. Jesús Albiol

Aquesta pel·lícula és molt interessant ja que ens conta coses que van passar  a la guerra civil d'Espanya. Es veu el sofriment de la gent, foren del bando que foren. També podem observar com la gent  estrangera venia des del seu país per a poder combatir per la democràcia en una guerra que no era d'ells.
Una jove acaba de perdre al seu avi i descobreix cartes, fotografies i retalls de periòdic entre altres coses. La néta s'adona que el seu avi lluità contra els feixistes a Espanya durant la Guerra Civil. Al llarg de tota la pel·lícula es desenvolupa un flashback alternant escenes de la néta en l'habitació de l'avi amb escenes d'aquest en Espanya durant la Guerra Civil.Per una altra banda m'ha impressionat molt vore com la gent patia tant i com enseguida podien matar a un company teu. Això no es bonic per a ningú. Per acabar diré que gracies a aquesta pel·lícula  m'he donat compter de com estaven les coses abans i com de malament es vivia abans. Sara Kedar                           
Una xiqueta perd al seu avi i es posa a investigar sobre la seua vida, troba informació i es fa un flashback cap a la Guerra Civil. Tardor de 1936. David Carr (Ian Hart), un jove comunista en l’atur, deixa Liverpool per a intervindre en la guerra civil espanyola, dins del bàndol republicà, i ingressa en la Brigada Internacional del front d’Aragó. Allí coneixerà a molts milicians procedents de tota Europa i Estats Units. David resulta ferit i ha de ser hospitalitzat en Barcelona, ciutat on comunistes i anarquistes resolen les seues diferències ideològiques. Dividit entre lleialtat al seu partit i el seu amor per Blanca (Rosana Pastor), David torna al front per lluitar per la revolució.
“Tierra y libertad” és una pel·lícula que m’ ha agradat bastant ja que està molt ben realitzada. Es plasma perfectamente l’ocurrit en la Guerra Civil Espanyola. Ens donem compte que dins de la Guerra Civil no sols lluitaven dos bàndols, sinò que hi havia moltes altres lliutes, inclús dins del mateix bàndol. També es desenvolupa una escena en la qual es discuteix per la col·lectivitació de les terres, la majoria volia col·lectivitzar però els propietaris de moltes terres estaven en desacord.
Per una altra banda, cal comentar l’error del micrófon. En dos casos es veu aquest en la part superior de les imatges. De totes maneres és un error minúscul i en general és un bon film, recomanable per a qualsevol persona interessada en els fets ocurrits en la Guerra Civil. Pablo Berbel



Crec que es una pel·lícula que reflecteix molt bé la situació que es va produir entre els diferents bàndols que lluitaven en la guerra. Sobretot es pot observar al llarg de tota la història les diferents ideologies que hi havia.Qualsevol guerra és dura però des del meu punt de vista, una guerra civil, una guerra entre germans, entre persones que comparteixen territori, costums, una llengua... és una guerra molt més trista.
Segueix sent un film molt bo i té moltes coses positives les quals fan que els errors (com el micro penjat) s'oblide en acabar de vore la pel·lícula. Hi ha tants temes sobre els que reflexionar i cap d'ells són sobre si s'ha vist tres vegades un micro o han sigut quatre.Tamara Gómez



La pel·lícula tracta de la Guerra Civil espanyola. S'hi veu com el protagonista deixa el seu país per vindre a lluitar al bàndol republicà i lluitarà contra els feixistes. Ell està en el POUM ( Partit Obrer de Unificació Marxista). Durant el temps que participa resulta ferit i ha d'anar a Barcelona allí es troba en una situació que no és la que s'esperava i decideix tornar, però  allí veu com la milícia s'ha de desfer ja que els obliguen perquè diuen que ja no es un partit legal. L'escena que es viu es prou dura.
Aquesta pelicula ens ha intentat mostrar perquè  la divisió dins els republicans va ajudar a perdre la guerra. Hi havia  visions molt distintes de com podría ser Espanya després de la guerra. Ens conta alguns dels processos viscuts en Aragó i Catalunya i els seus enfrontaments, les divisions, les tensions entre els partis i també entre la gent del mateix partit.
Una de les escenes tracta de la col.lectivització de les terres  i la seua oportunitat. Alguns membres del POUM creuen que abans el que han de fer és guanyar, però finalment els ciutadans reunits en eixa sala decideixen aprovar la col·lectivització. Una seqüència tensa es produeix quan un cura dispara des del campanar de l'església i ell ho nega, però hi havia proves físiques que el delaten
Crec que es una pel·licula molt ben elaborada i que esta molt be explicada. Beatriz Hidalgo

Una adolescent perd al seu avi i descobreix uns retalls de periòdic que tenia guardats de la seua joventut. La pel·lícula es desenvolupa en flashback i es pot observar com l'home viatja fins Espanya per defensar el bàndol republicà pels anys de la Guerra Civil. Era comunista i forma part de les milícies populars. Com no tenien moltes armes i munició sempre demanaven reforços, però mai aplegaven fins que un dia aplegaren els estalinistes i els feren renunciar.

En aquesta pel·lícula hi ha uns quants blocs antagònics com és el feixisme i els republicans, hi ha temes en que si no saps de que es tracta o a qui pertany cadascú et quedes amb el dubte. Però si ho mirem tot en conjunt es una bona pel·lícula que representa bé el que succeïa en aquells anys. Laura Montalban


D'aquesta pel.lícula el que mes m'ha sorprés ha sigut el final inesperat, ja que no em pensava que acabaria d'aquesta manera. Algunes escenes em pareixien avorrides perquè no les entenia molt, però les escenes d'acció em pareixien interessants i molt emocionants perquè estava pendent si moriria alguna persona o no. Els temes de la unificació de terres o del sofriment dels espanyols ha sigut uns dels temes més creatius i més interessants. Sara Segura

Aquesta pel.licula reflecteix el sofriment i els esforços dels espanyols i altres estrangers que s´uneixen a les tropes espanyoles a Catalunya per a lluitar a la Guerra Civil. Interpreta alguns temes com la col.lectivització de les terres o els afusellaments forçats. Dóna molta importancia a les trinxeres degut a que moltes escenes de la pel.lícula son rodades en aquests llocs. La utilització de les armes era una cosa molt importont per  a lluitar, per això ensenyen els jóvens a utilitzar-les i els ajuden a introduir-se en els grups de guerrilles. Aquest esforç esmentat està reflectit correctament en els personatges i pense que aquests personatges signifiquen molt per a Espanya degut a que som el que som i vivim com vivim gràcies a ells. Cristian Sànchez
"Tierra y libertad" és una pel·lícula ambientada en la guerra civil espanyola. Aquest film es presenta com un flash back i  conta com el bandol republicà estava format tant per gent espanyola com per gent estrangera voluntària que venia a defensar la democràcia front a l'arribada al poder per part del feixistes, amb un colp d'estat. També mostra com dins del mateix  bàndol hi havia dos pensaments: els anarquistes i els comunistes, aquests dos pensaments diferents feia molt difícil l' organització del bandol republicà. Angel Alarcón

Aquest film ha sigut molt interessant ja que ens a ensenyat un poc la vida que tenien abans. El tema més important  ha sigut la violència, ja que es dóna en quasi tota la pel·lícula. Hi havia de tot tipus. La mort també ha sigut un tema molt abundant, ja que hi havia lluites en contra dels feixistes. L'avi és el personatge que més m'ha agradat perquè ha sigut el home que més ha lluitat en tota la pel·lícula durant la guerra civil, una època plena de sofriment i de pèrdues de moltes persones. Aquesta obra ha sigut molt emotiva i ens ha fet reflexionar molt a tots nosaltres Belén Morillas