divendres, 2 d’octubre de 2015

TERRA I LLIBERTAT. Land and Freedom

"Malgrat el pas dels anys, ben dissortadament, aquest film de Ken Loach (on hi havia una esplèndida Rosanna Pastor i un barbut Pep Cortés)  no deixa de ser actual. D'una banda la reivindicació de la Memòria Històrica, d'una altra la lliçó sobre les esquerres, sempres dividides, darrerament abstencionistes. La pel·licula va ser rodada per terres de Terol i també a les Alberedes, a Portell.
Una altra reflexió que ens ofereix el film és la innecessària i utòpica objectivitat que ho pot pretendre a l'hora de narrar uns fets històrics. El posicionament de Ken Loach i la seua denúncia al maltracte que van rebre els anarquistes d'uns suposats companys comunistes resta palesa en una cinta que també busca la llàgrima.
L'alumnat ha aprés que l'objectiu d'una càmera deixa de ser objectiu quan emmarquem la realitat dins eixe rectangle que observa l'ull.
Quant més subjectiva no ha de ser qualsevol obra d'art?"

Veiem, però, allò que els alumnets d'enguany han copsat i també l'alumnat de 2011, quan vam realitzar aquesta entrada per primera vegada, la qual cosa explica això que deiem de 'darrerament abstencionistes".



Com be ha dit Jesús al llarg de la pel·lícula, Terra i Llibertat (Ken Loach, 1995) no és una crítica cap al franquisme, sinó una reflexió sobre les lluites internes dins del bàndol republicà. Les diferències ideològiques entre els defensors de la república foren un dels principals factors que influirien en el desenvolupament de la guerra civil espanyola, en la que lluitaven contra un grup molt més unificat. La història es centra principalment a narrar les penúries d'una brigada angloparlant anarquista, composta per estrangers que han abandonat les seues vides per defendre la seua ideologia enrolant-se en una guerra fora del seu país. Aquesta és també una història de revolucions, considerada pel mateix protagonista com a contagioses, i així ocorre amb la seua néta, que l'acomiada amb el puny en alt. Per a mi, és una molt bona pel·lícula que aconsegueix reflectir la realitat de l'època amb grans encerts com la participació de gent dels pobles on es va rodar, a qui se'ls permet debatre sobre temes claus per al bàndol d'esquerres, com la col·lectivització. La recomane per a qualsevol persona interessada en els fets ocorreguts als nostres avantpassats, que hauríem de ser tots. Vicent Tena (2015)

Aquesta pel·lícula tracta sobre guerra civil d'Espanya, on els republicans lluitaven contra els franquistes. Hem pogut observar la quantitat de gent estrangera que lluitava en les milícies junt amb els espanyols. Tots lluitaven per defendre les seves idees però, sobretot, per garantir un bon futur per als seus familiars. Tot i que no tenien recursos hem pogut observar que no els importava, ja que volien assolir el seu objectiu per damunt de tot, al preu que fóra. Per desgràcia, al final no aconseguiren derrotar els exèrcits franquistes.
En un moment de la pel·lícula s'hi discuteix sobre la col·lectivització, alguns dels ciutadans pensen que primer haurien de guanyar i altres, al contrari, pensen que han d'aprofitar abans que tot es perga. Al final s'aprovà la col·lectivització.
El que més m'ha impactat ha sigut la negativa evolució de les dones a la guerra, ja que, comencen podent formar part de l'exèrcit i lluitant com qualsevol home. Encara que finalment els ho prohibiren. Els negaren la possibilitat de tornar a disparar un arma, aleshores es van veure obligades a col·laborar com cuineres o infermeres. És molt trist la quantitat de masclisme que hi havia ja en aquell temps.
Pense que vore aquesta pel·lícula és una bona forma per estudiar la guerra civil, ja que, pots conèixer els fets d'aquesta d'una forma més didàctica i entretinguda. Laura Navarro (2015)



"Land and Freedom" ens conta, des del punt de vista d'un comunista anglés que després s'unirà al front Republicà, la Guerra Civil d'Espanya a  partir d'unes cartes que ell mateix va escriure. Aquest és un gran exemple de pel·lícula que cal veure en versió original, perquè representa molt bé com persones de diferents països van vindre per lluitar contra el feixisme.
Històricament, el film és bastant fidel a la realitat, o això tinc entés, mostrant les diferents batalles dins del país, i de forma objectiva, o això intenta. El que més m'ha cridat l'atenció és el fet de que les dones al començament de la guerra tenien un paper més important i directe, tot arribant a participar dins de les mateixes campanyes, cosa que va canviar quan quasi va finalitzar la guerra, on les dones van prendre un paper secundari (infermeres, en la cuina, rentant la roba...).
No vaig a comentar els erros de càmera, perquè per a l'any 1995 i el presupost que té la pel·lícula, el veure el micròfon no és res comparat a altres barbaritats que he pogut veure. 6.5/10 Ainhoa Vidal (2015)

Aquesta pel·lícula m´ha paregut bona, ja que reflecteix la realitat d´una època de guerra a Espanya. Ens dóna el punt de vista d´un anglés que decideix unir-se a les brigades antifeixistes a Catalunya. Mostra la crueltat de la guerra civil i com afecta totes les persones. El conflicte ens presenta als feixistes fortament armats i organitzats, mentre que els antifeixistes amb una escassa formació militar, poc armament i, a més, conflictes entre els mateixos. Reflecteix als comunistes i anarquistes enfrontats i seccionats cosa que afavoreix fortament al bloc franquista que rep suport per part d'Alemanya i Itàlia. 
Encara amb la guerra es podrà donar lloc a una relació amorosa, Blanca i David. Primerament tindran una relació d´amistat però temps després desenvoluparan una relació amorosa. A més ens mostren la vida diària dels militants dins del conflicte i les decisions que prenien. Sebastián Ramírez (2015)


Aquesta pel·lícula ens intenta mostrar de la forma més dura el que van passar els nostres avantpassats en la guerra civil. La violència, la fam, la diferència d'idees i bàndols que n'hi havia, i a més, com la gent no sabia on posar-se.
M'agrada la realitat d'aquest film, on mor gent i els seus companys no poden fer més que afrontar això. Com per exemple quan a Blanca se li mor el seu nuvi, i has de seguir per lluitar amb més força. També mostra molt bé aquesta diferència quan David Carr, el protagonista, s'allista en diferents llocs, cada cert temps, per això s'enfada amb ell Blanca, i per això torna al seu lloc natal, el POUM.
És clar que la pel·lícula vol mostrar la duresa d'aquella època, però també mostra el companyerisme i la unió de les persones. Per tot això val la pena veure-la. Cristina Garcia (2015)


La pel·lícula és una bona representació dels conflictes que va causar la guerra civil espanyola. No solament entre feixistes i republicans, sinó dins el bàndol republicà, traent a la llum les diferències que hi havia entre ells, a diferència dels feixistes. Aquests, encara que no utilitzaven els millors mitjans, lluitaven per un interés comú, organitzats i ferms en els seus ideals, el qual va ser molt determinant per a la seua victòria. Els republicans, encara què comptaven amb una gran ajuda de les brigades internacionals, és a dir, gent estrangera que va vindre per a ajudar a frenar el feixisme, no estaven prou units. Açò es deu al fet que no tots lluitaven per la república, sinó contra el feixisme; només volien frenar-los, però no tenien bases comunes sòlides.
De tot el film, el que més m'ha cridat l'atenció és la rapidesa en la qual la resta del món es va llançar a ajudar al bàndol republicà, ja que no tenien per què participar en una guerra que no era la seua. Tot i això, també ho feien amb interés propi, ja que si el feixisme triomfava en Espanya, s'aniria estenent per tota Europa. Acò demostra que, encara que les guerres són cruels, fan a la gent traure el millor d'ells mateixos. Ana Romero (2015)

Per començar, he de dir que no sóc massa aficionat de les pel·lícules de guerra, però aquesta; Terra i llibertat, m'ha agradat perquè reflecteix molt bé com van ser les milícies des de dins, tot el sofriment que hi havia i que els llibres i professors no ens transmeten.
Quan veus una pel·lícula d'aquest tipus pots intentar comprendre com ho va passar la gent, com van lluitar com podien, tot, per a que en el futur la gent, nosaltres inclosos poguérem tindre una vida digna; no van lluitar per ells, ho van fer pels seus fills, néts, i per la gent que no havia ni nascut, és admirable com a mínim.
Reflecteix molt bé com va ser la guerra per a les persones i no per als països que és al que estem acostumats. Pots comprendre-la com una realitat que molts van haver de sofrir, ja que quan ens la conten en un llibre, jo almenys, no pense en tot això, després de veure per tot el que va passar la gent m'alegre que els meus avis van nàixer després de la guerra, és una pel·lícula interessant i entretinguda, jo la recomane. Alejandro Salvador (2015)


Tracta de la Guerra Civil a Espanya. El P.O.U.M (Partit Obre d'Unificació Marxista) anava en contra del partit feixista de Franco, un grup d'ajudants estrangers vénen a combatre, amb els antifeixistes encontra del franquisme.
Des del meu punt de vista aquest film és molt interessant, per què et conta coses que no sabies, com el paper de les dones en aquella època, on algunes havien anat en contra del partit i es van unir al P.O.U.M per combatre i després el seu paper canvia directament, passen de ser "soldat" a ser cuinera o infermera. També t'explica la manera que tenien de viure les persones al règim. Després podem veure que alguns dels soldats que vénen a combatre amb el P.O.U.M són molt joves. O quan l'exèrcit comunista, els van dir que els ajudaren a combatre però els comandaments van arribar tard.
En la guerra mor molta gent innocent. Podem veure això quan arriben a un poble per combatre, mor el nuvi de Blanca i massa dones que no tenien res a veure amb aquest cas. També la col·lectivització de les terres hi ha gent a favor i unes altres en contra, això és per què les persones no tenien comunicació i no es podien entendre. La meva conclusió és que la gent ha anat evolucionat però encara que n'hi ha poca comunicació entre els membres del mateix partit. Hakima Zaitouni (2015)

Terra i llibertat és una pel·lícula que ens transmet el que va passar en la guerra civil d'Espanya. Vaig a destacar el paper que tenia les dones en aquella època. A través de les cartes de l'avi David, la néta narra tot el que havia viscut ell.
Participava com a soldat en el POUM en una campanya prop de Morella on coneix a Blanca. En el POUM participaven homes i dones on lluitaven junts contra els nacionals feixistes. Però l'exèrcit va decidir que les dones deixaren de lluitar i es dedicaren a les tasques d'infermera i cuinera perquè pensaven que era un problema i no funcionaven adequadament l'exèrcit per elles.
Al final de la pel·lícula apareix altra vegada la néta en el funeral de l'avi on li llança terra espanyola de quan va morir Blanca a la tomba d'ell i comecen a cantar la cançó de la internacional que ens fa veure que la néta tenia les mateixes idees del seu avi. Paula Fernàndez (2015)

Fa uns quants anys l'alumnat opinava...

La pel·lícula reflecteix molt bé el panorama que es vivia en Espanya durant la Guerra Civil. Ens pensem que era el bàndol republicà contra el bàndol franquista. Però hi descobrim que la realitat és molt més complexa, ja que dins del mateix bàndol dels republicans hi havia alguns partits diferents entre ells. Estaven el Comunistes i els anarquistes. Aplega un moment en que no soles lluiten contra els feixistes sinó que també es peguen entre ells mateixos. Reflexa també molt be la desconfiança que hi havia entre el mateix bloc, i hi ha un moment un poc irònic en que es veu com, el protagonista, David, parla amb un anglés de l'altre costat i es pregunten per què s'estan disparant entre ells. En la mateixa escena es veu com, una dona major, passa per baix dels balcons on estan encaramats els dos bándols, i diu a crits que per què es disparen entre ells en compte de lluitar contra els feixistes. Un altre tema interessant que tracta la pel·lícula són els desacords entre comunistes i anarquistes per col.lectivitzar o no les terres.
En resum, la pel·lícula m'ha ensenyat que no va ser tan fàcil com ho diuen en els llibres, que va haver molt moviment polític durant la guerra i que totes les guerres són dolentes, però si són guerres civils, mes dolentes encara. Jesús Albiol

Aquesta pel·lícula és molt interessant ja que ens conta coses que van passar  a la guerra civil d'Espanya. Es veu el sofriment de la gent, foren del bando que foren. També podem observar com la gent  estrangera venia des del seu país per a poder combatir per la democràcia en una guerra que no era d'ells.
Una jove acaba de perdre al seu avi i descobreix cartes, fotografies i retalls de periòdic entre altres coses. La néta s'adona que el seu avi lluità contra els feixistes a Espanya durant la Guerra Civil. Al llarg de tota la pel·lícula es desenvolupa un flashback alternant escenes de la néta en l'habitació de l'avi amb escenes d'aquest en Espanya durant la Guerra Civil.Per una altra banda m'ha impressionat molt vore com la gent patia tant i com enseguida podien matar a un company teu. Això no es bonic per a ningú. Per acabar diré que gracies a aquesta pel·lícula  m'he donat compter de com estaven les coses abans i com de malament es vivia abans. Sara Kedar                           
Una xiqueta perd al seu avi i es posa a investigar sobre la seua vida, troba informació i es fa un flashback cap a la Guerra Civil. Tardor de 1936. David Carr (Ian Hart), un jove comunista en l’atur, deixa Liverpool per a intervindre en la guerra civil espanyola, dins del bàndol republicà, i ingressa en la Brigada Internacional del front d’Aragó. Allí coneixerà a molts milicians procedents de tota Europa i Estats Units. David resulta ferit i ha de ser hospitalitzat en Barcelona, ciutat on comunistes i anarquistes resolen les seues diferències ideològiques. Dividit entre lleialtat al seu partit i el seu amor per Blanca (Rosana Pastor), David torna al front per lluitar per la revolució.
“Tierra y libertad” és una pel·lícula que m’ ha agradat bastant ja que està molt ben realitzada. Es plasma perfectamente l’ocurrit en la Guerra Civil Espanyola. Ens donem compte que dins de la Guerra Civil no sols lluitaven dos bàndols, sinò que hi havia moltes altres lliutes, inclús dins del mateix bàndol. També es desenvolupa una escena en la qual es discuteix per la col·lectivitació de les terres, la majoria volia col·lectivitzar però els propietaris de moltes terres estaven en desacord.
Per una altra banda, cal comentar l’error del micrófon. En dos casos es veu aquest en la part superior de les imatges. De totes maneres és un error minúscul i en general és un bon film, recomanable per a qualsevol persona interessada en els fets ocurrits en la Guerra Civil. Pablo Berbel



Crec que es una pel·lícula que reflecteix molt bé la situació que es va produir entre els diferents bàndols que lluitaven en la guerra. Sobretot es pot observar al llarg de tota la història les diferents ideologies que hi havia.Qualsevol guerra és dura però des del meu punt de vista, una guerra civil, una guerra entre germans, entre persones que comparteixen territori, costums, una llengua... és una guerra molt més trista.
Segueix sent un film molt bo i té moltes coses positives les quals fan que els errors (com el micro penjat) s'oblide en acabar de vore la pel·lícula. Hi ha tants temes sobre els que reflexionar i cap d'ells són sobre si s'ha vist tres vegades un micro o han sigut quatre.Tamara Gómez



La pel·lícula tracta de la Guerra Civil espanyola. S'hi veu com el protagonista deixa el seu país per vindre a lluitar al bàndol republicà i lluitarà contra els feixistes. Ell està en el POUM ( Partit Obrer de Unificació Marxista). Durant el temps que participa resulta ferit i ha d'anar a Barcelona allí es troba en una situació que no és la que s'esperava i decideix tornar, però  allí veu com la milícia s'ha de desfer ja que els obliguen perquè diuen que ja no es un partit legal. L'escena que es viu es prou dura.
Aquesta pelicula ens ha intentat mostrar perquè  la divisió dins els republicans va ajudar a perdre la guerra. Hi havia  visions molt distintes de com podría ser Espanya després de la guerra. Ens conta alguns dels processos viscuts en Aragó i Catalunya i els seus enfrontaments, les divisions, les tensions entre els partis i també entre la gent del mateix partit.
Una de les escenes tracta de la col.lectivització de les terres  i la seua oportunitat. Alguns membres del POUM creuen que abans el que han de fer és guanyar, però finalment els ciutadans reunits en eixa sala decideixen aprovar la col·lectivització. Una seqüència tensa es produeix quan un cura dispara des del campanar de l'església i ell ho nega, però hi havia proves físiques que el delaten
Crec que es una pel·licula molt ben elaborada i que esta molt be explicada. Beatriz Hidalgo

Una adolescent perd al seu avi i descobreix uns retalls de periòdic que tenia guardats de la seua joventut. La pel·lícula es desenvolupa en flashback i es pot observar com l'home viatja fins Espanya per defensar el bàndol republicà pels anys de la Guerra Civil. Era comunista i forma part de les milícies populars. Com no tenien moltes armes i munició sempre demanaven reforços, però mai aplegaven fins que un dia aplegaren els estalinistes i els feren renunciar.

En aquesta pel·lícula hi ha uns quants blocs antagònics com és el feixisme i els republicans, hi ha temes en que si no saps de que es tracta o a qui pertany cadascú et quedes amb el dubte. Però si ho mirem tot en conjunt es una bona pel·lícula que representa bé el que succeïa en aquells anys. Laura Montalban


D'aquesta pel.lícula el que mes m'ha sorprés ha sigut el final inesperat, ja que no em pensava que acabaria d'aquesta manera. Algunes escenes em pareixien avorrides perquè no les entenia molt, però les escenes d'acció em pareixien interessants i molt emocionants perquè estava pendent si moriria alguna persona o no. Els temes de la unificació de terres o del sofriment dels espanyols ha sigut uns dels temes més creatius i més interessants. Sara Segura

Aquesta pel.licula reflecteix el sofriment i els esforços dels espanyols i altres estrangers que s´uneixen a les tropes espanyoles a Catalunya per a lluitar a la Guerra Civil. Interpreta alguns temes com la col.lectivització de les terres o els afusellaments forçats. Dóna molta importancia a les trinxeres degut a que moltes escenes de la pel.lícula son rodades en aquests llocs. La utilització de les armes era una cosa molt importont per  a lluitar, per això ensenyen els jóvens a utilitzar-les i els ajuden a introduir-se en els grups de guerrilles. Aquest esforç esmentat està reflectit correctament en els personatges i pense que aquests personatges signifiquen molt per a Espanya degut a que som el que som i vivim com vivim gràcies a ells. Cristian Sànchez
"Tierra y libertad" és una pel·lícula ambientada en la guerra civil espanyola. Aquest film es presenta com un flash back i  conta com el bandol republicà estava format tant per gent espanyola com per gent estrangera voluntària que venia a defensar la democràcia front a l'arribada al poder per part del feixistes, amb un colp d'estat. També mostra com dins del mateix  bàndol hi havia dos pensaments: els anarquistes i els comunistes, aquests dos pensaments diferents feia molt difícil l' organització del bandol republicà. Angel Alarcón

Aquest film ha sigut molt interessant ja que ens a ensenyat un poc la vida que tenien abans. El tema més important  ha sigut la violència, ja que es dóna en quasi tota la pel·lícula. Hi havia de tot tipus. La mort també ha sigut un tema molt abundant, ja que hi havia lluites en contra dels feixistes. L'avi és el personatge que més m'ha agradat perquè ha sigut el home que més ha lluitat en tota la pel·lícula durant la guerra civil, una època plena de sofriment i de pèrdues de moltes persones. Aquesta obra ha sigut molt emotiva i ens ha fet reflexionar molt a tots nosaltres Belén Morillas

1 comentari:

  1. Quina feinada, mestre. Ara, els alumnes de LIteratura Universal -del curset de l'OCCC- ja sabem que tenim més d'un mestre.
    Fusterianament

    ResponElimina