dimecres, 25 de novembre de 2015

NOU I VELL A LA TOPONÍMIA CINCTORRANA. Ferran Guardiola


Ja fa dos anys que vam penjar sengles entrades sobre 'Nou i vell a la toponímia" 
L'amic i toponimista Ferran Guardiola ens ofereix un preciós article sobre aquesta dualitat al seu estimat poble dels Ports.

Nou és el contrari de vell? Unes vegades si… i altres no. Nou és el contrari de cremat? Alguna vegada. S’assemblen  nou i obert? S’assemblen.  I el cas es  que als noms de lloc cinctorrans, uns urbans i altres del terme, trobem exemples dels diversos significats que li hem donat a nou i vell al llarg dels segles,  a saber:
Hospital: A l’esquena del peiró dels Quatre Camins (dels dos camins de Morella) hi havia fins  l’any 1527, el primer hospital (construcció per a refugi de caminants i pidolaires que no feien o no podien fer gasto a l’hostal). A partir de la construcció del nou hospital (1527), al costat de la Botigassa i també del camí que atravessava el poble, durant un curt espai de temps el dels Quatre Camins va estar encara en la memòria : “ospital vell…cami de morella”(1598, Llibre del Lloch). Al segle XVII s’anirà perdent la memòria de l’antic i, com que solament hi haurà un hospital, no li caldrà cap afegitó. Si allò vell ja no existeix, no cal recordar que el nou ho és. Ara tenim l’Hospitalet

Escoles: Les escoles actuals són obra  dels anys seixantes del segle passat. De les escoles antigues queda el nom del carrer i alguns  encara recorden les Escoles Velles. A les actuals ningú li afegeix noves, perque les velles, com a escoles ja van perterir fa temps. Si no quede allò vell, no cal emprar nou. 
Carrer de les Parres, amb el vall pel mig. Primeries del segle XX. Arxiu Pascual
Església: A l’any 1763 comença la construcció de l’actual església parroquial, tot ocupant l’espai de l’antiga i, per a saber que ja l’obra avança, Gaspar Querol situa una casaextramuros detrás de la  iglesia nueva”(1765). Falten tretze anys per a acabar-la, tanmateix  és la “nueva”, i també ens recorda que durant els quinze anys que va durar la construcció, va ser a la Confraria on es feien els oficis :calle piera, patio de la cofadria, mesma cofradia, ahora iglesia interina” (G. Querol, 1767).
L’esglesia nova està  construida al mateix el lloc de la vella i ara tenin l’església
Porta de la Confraria, al carreró de les Monges.
Eres : No fa massa temps, fins els anys vuitantes del passat segle, hi havia al voltant del poble un nombre grandíssim d’eres, envoltades de les corresponents pallisses. Moltes de les eres pertanyien al comú del poble i han esdevingut places i carrers actualment. No ha aparegut cap carrer amb el nom *d’eres velles, posat que cap de nova se n’ha fet. En aquest cas s’ha oblidat l’antiga era i el carrer i la plaça no recorden l’antic ofici que tenia el lloc. Com tampoc les pallisses, que s’han vist arrebossades de morter modern, canviades les velles portes de fusta i transformades en cotxeres de nova planta. Tanmateix, pel mig del terme, a la vora dels Carabassos i la Parra, unes Pallisses, que ningú ha vist mai perquè es van cremar, manté des de sempre el nom: “hun ferreginal quere den johan ponç davall les pallices cremades”(Judiciari, 7r, 1478).
Plaça: La central del poble antic és la plaça Vella:plaça vella y cortillo”(J. Tàrrega, 1410). I portava l’afegitó perqué n’havia nascut una altra: “plaça nova prop portal de la loma” (J. Perpinyà, 1419),  que amb el pas del temps esdevindrà el Pou.
Passat el temps, a primeries del segle XIX, el vell fossar de la vora de l’església va ser substituit pel nou dels Argilars, a la vora del camí del Forcall. Al  lloc que ocupava el fossar i unes eres veines va nàixer una plaça a la qual li van afegir el qualificatiu de nova, perquè ja no s’emprava per a la del Pou. Tant “vella” com “nova” encara estan vives  y assenyalen la diferència en el temps en el qual van nàixer.
Carrer Nou, amb els Graners de la Vila (escorxador) i la casa dels Sorolla

Carrer: El primer carrer que va portar el cognom  “nou” va ser el tros que va dels Quatre Cantons  al Cap de la Vila: “Pere prunyonosa: primo hun alberch al carrer nou dela esglesia” (Dbp1, 49v, 1400).
I el portava perquè, a la part de dalt, el mur estava tancat i en obrir-se va passar d’atzucac (carrer sense eixida) a carrer obert amb un “portal nou a la bassa del Cap de la Vila”. No van fer un carrer nou, van obrir-lo. No hi ha un carrer vell que s’ha renovat. Cinc-cents anys després es va repetir el mateix cas: a primeries del segle XX, el carreró sense eixida dels Graners de la Vila (Escorxador)  acabava a la paret del mur, van enrunar la paret i un carrer “nou”(amb eixida), havia nascut. Avui continua viu.
Sala: La Sala, lloc de reunió del Consell –l’Ajuntament de temps antics- ocupava una part del que ara és la casa dels Santjoans. Era menuda i ben poc cuidada i per això el consell s’ajuntava o a la Confraria o al perxe que hi havia davant del forn (ara al pati dels Santjoans). A les acaballes del XVII, el Consell  va comprar una casa al costat de la carnisseria de la vila:es compra als hereus de mossén Joan Guardiola, per a que serveixca per a sala de la vila"(Gil, CI, 1685, 265). I ja a l’any següent l’antiga sala apareix ja com la “vella”: sala vella de la vila pera la cort del justicia”(Llibre de Consells, 1685). en créixer la casa dels Santjoans ja no farà falta distingir, la “vella” haurà desaparegut i a la “nova” no li caldrà l’explicació.
El riu de Calders i el Pont Vell
Pont: Tenim un Pont Vell, que va ser pont, i ara són les restes d’un pont medieval. Encara que no està gens clar quan va caure (diuen que per alguna riuada del segle XVIIIè), l’afegitó de vell no  apareix  fins la  construcció del nou pont de la carretera (des que va caure fins 1916 es deia el Pont Trencat). I  al pont de la carretera no li fa falta senyalar-li la novetat, perquè el vell ja no fa de pont.
Mas:  Ho explica el Capatró de 1796: “Una masada nomenada el Mas Nou del Covarcho en la partida de les Solanes del covarcho que es la sobredita que el cabrevant ha fundat en les terres que adquiri dels hereus de Miguel Ripolles q confronten per sanser en la sobredita masada del Collet desde el Pou de dalt asta el riu ô Rambla de Sellumbres segons señalen les fites que el cabrevant feu posar pera dividir les dos masades , en dita rambla, en terres del Mas den Costa, propi de Dn Jph Costa, en heretat del Benifet deNabelsa, en heretat de Simo Ripolles, en terres de Chochim Antoli de Marco, en terres de Ramon Membrado, asagador de San March a Sn Pere, terres de Chochim Royo y en terres de Vicent Guardiola al Pou de dalt y basa nova”(Capatró, 308v). Ben propet de l’antic Covarxo –que ere l’antic mas-, es funda un mas nou, i s’assenyalen les fites mitgeres, encara vives. Nou ací vol dir  diferent de l’antic Covarxo.
Els Bacis
Avui són els Bacis. Primer va ser del Mas de na Gata i després els Bacis d’en Penarroja. A les acaballes del segle XVIII, F.X. Sanjuan (el rader Santjoan que va viure a Cinctorres) va fer construir el mas actual que va rebre durant un temps l’afegit de “nou”. Tanmateix l’antic nom dels Bacis li va guanyar i nou va quedar soterrat entre els Bacis: mas nou als basis den penarrocha, afronta ab terres del mas del  tosalet y terres mas den vela”(G. Querol, 1775),  “mas nou (masía nueva de Francisco X. Sanjuan) en los basis de penarrocha.”(G. Querol, 1777), “dos masias (de los sanjuan) mas vell y mas nou en terminos
de portell y cintorres afronta con comunes de cinctorres dichos el tosal pelat”(G. Querol, 1780).
El mas vell ben segur que era el de Pataquetes, el nou són els Bacis.

L’Hostal Nou
Hostal: A la vora del camí Real hi havia un hostal que a les primeries del XVII es va cremar. Així ho recorda el topònim i el notari Sorolla:: “ostal cremat y rambla de sellumbres”(P.A. Sorolla, 1631). Uns anys després Ana Marçà (de la Torre Marçà, casada amb um il·lustre Figuera) reconstrueix l’hostal que ara serà l’hostal Nou: “moli den dom borras…afronta  terres de gaspar de la figuera… dit lo hostal nou”(J. Sorolla, 1667).
Nou enfront de cremat.





dilluns, 16 de novembre de 2015

SWEET SIXTEEN



En la primera seqüència Liam, amb els xiquets del veïnat, contempla els estels per un telescopi que aviat es trencarà. El paisatge final deixa un univers de solitud i desesperança. Un film de Ken Loach que és qualificat per a majors de 18 anys, sense que hi haja sexe a cada seqüència ni sang a dojo (alguns telenotícies ja ens serveixen la ració diària). Hi ha, però, un to de realisme social que ens fa sentir, ben endins, els cops que rep Liam, la malícia mafiosa d'uns majors, les desigualtats socials, l'abandonament familiar... una violència moral que no deixa ningú indiferent.
L'alumnat d'Imatgies (el de fa anys i aquest de 2015)  hi diu la seua, amb breus resums o amb comentaris sobre punts concrets del film.

FITXA TÈCNICA
TÍTOL ORIGINAL:  Sweet sixteen ANY: 2002 PAÍS: Regne Unit
DIRECCIÓ:  Ken Loach      GUIÓ: Paul Laverty
MÚSICA:  George Fenton FOTOGRAFIA: Barry Ackroyd
REPARTIMENTENT: Martin Compston (Liam), William Ruane (Pinball), Annmarie Fulton (Chantelle), Gary McCormack (Stan)
PRODUCCIÓ: Rebeca O'Brien
GÈNERE: Drama social. Joventut, drogues, crisi social...




Benvinguts a la BBC

"Benvinguts a la BBC, tenim 4 actors (la meitat escocesos), 2 escenaris i un guió". Qui veja la BBC ho entendrà, i ho dic seriosament. En aquesta pel·lícula, Ken Loach torna a criticar un tema que no molts directors s'atrevixen, el món del tràfic de drogues en mans d'adolescents. Liam és un jove de 15 anys que no ho ha passat bé, la seua mare és a la presó i el seu nuvi l'obliga a traficar dins la presó mateixa, tot corrent el risc d'augmentar la seua condemna. L'única solució que Liam troba, és anant-se'n a casa de la seua germana, i començar a guanyar diners junt amb el seu amic Pinball, traficant amb cocaïna que al començament li roben al seu pare, i després amb l'ajuda de un traficant professional.
Tot aquest desenvolupament m'ha recordat a la sèrie "Breaking Bad" però amb metamfetamina; ambdós protagonistes es fiquen dins d'aquest món per a tindre/assegurar, un bon futur per a la seua família (encara que tots sabem com va acabar el senyor White). A pesar del final "mig obert" de la pel·lícula, es pot deduir que Liam no va a tindre un "final feliç", ja que en haver-se ficat dins del món del tràfic de drogues i /SPOILER/ apunyala el seu padrastre /FIN SPOILER/ té totes les paperetes d'acabar en la presó, segurament mort, o assassinat per algun "amic" del padrastre. Ainhoa Vidal (2015)

Una crítica social
   Un adolescent observa l'univers amb un telescopi. Pareix feliç. Potser acabe convertint-se en un astrònom, o tal vegada en un futur siga un obrer. Ambdós casos igual d'honorables. L'endemà, el telescopi ha sigut completament destruït pel seu padrastre, maltractador habitual i venedor de drogues conegut. L'únic objecte que enllaçava a Liam, el nostre protagonista, a la curiositat ha desaparegut, i amb ell, les possibilitats que tenia de prosperar.
Els dos primers articles que apareixen en introduir "Margaret Tatcher" foren escrits per persones amb punts de vista prou diferents. El primer parla de la líder que va salvar al Regne Unit de la crisi econòmica. El segon la defineix com la dona que va esclavitzar al seu poble.
Que va aconseguir superar l'enfonsament del país és un fet innegable, però ho va fer deixant pel camí als que més ajuda necessitaven, els pobres.
Barris obrers des del nord d'Escòcia fins al sud d'Anglaterra es van afonar en la droga i la violència, ofegant amb ells a milers de joves que podrien haver arribat a tindre una vida tranquil·la, però es van veure arrossegats cap a la delinqüència.
Algunes persones donen esperança d'un futur millor als barris. Centella elegeix el camí difícil, estudiar i treballar, mes per salvar al seu fill que a ella mateixa, però el seu germà, Liam, opta per la via ràpida.
Valent, intel·ligent i amb bones intencions, Liam lluita per aconseguir la seua vida ideal. Una cabanya a la vora d'un llac, on la seua família podria viure tranquil·la, sense la delinqüència pròpia del barri. Aquest jove escosses furta, trafica i es disposa a matar per tal d'aconseguir aquesta situació utòpica i completament irreal, sense tindre en compter que, sa mare, empresonada per les drogues, no tinga el mateix pla de vida.
Ken Loach repetix la jugada amb la qual va guanyar en Terra i Llibertat, la hiperrealitat. Aquesta pel·lícula podria passar perfectament com un documental, un amb escenes excel·lents, com els derrapes de Pinball, Liam i Calum amb un cotxe furtat mentre sona música clàssica.
Sweet sixteen és una broma. Una frase irònica que se li diu amb menyspreu a un adolescent el dia del seu aniversari. El dia que tot perd el sentit, el dia que s'acaba la vida. Vicent Tena (2015)
 Com la majoria de les pel·lícules del director de cinema Ken Loach, podem interpretar aquesta com una crítica a les diferents classes socials, ficant el focus en les més baixes i marginals. Gràcies a ell podem veure un món que, per desgràcia, continua estant present en la societat. Aquest film ens mostra la vida d'un xiquet de 15 anys qui està condemnat a viure la mateixa vida que els qui l'envolten. Sempre hi ha una via d'escapar, com fa la seua germana. Aquesta via és estudiar. Però, no pren exemple d'açò el protagonista, sinó que, amb tota la seua bona intenció d'aconseguir diners per a traure sa mare d'aquell món, l'únic que fa és entrar ell en la misèria, sense adonar-se que, per a sa mare, ja és massa tard. Amb aquesta trista història ens adonem que encara que açò és solament un film, està passant, ara, en qualsevol barri marginal. Aquesta pel·lícula està situada en Escòcia, un país modern i desenvolupat, però per més avançat que siga un país qui sempre ix perjudicat són les classes baixes. Ana Romero (2015)
 
Els germans. Eixir de la crisi
Un aspecte que em crida molt l'atenció en el film és la diferència abismal que n'hi ha entre el xic protagonista, Liam, i la seua germana Chantelle. Tots dos han viscut una vida de pobresa, però mentre que Liam viu amb el seu avi i la parella de la seua mare, Chantelle decideix viure en un pis amb el seu fill. Aquest fet es produeix perquè l'avi i el nuvi de la mare maltracten Liam, li donen pallisses però a ell li dóna igual el que li passe, no es vol res i per això aguanta moltes de les situacions que viu a la pel·lícula. Podem observar com Liam creu que la millor forma d'eixir d'aquell món pobre i cruel és ser el millor venent droga i relacionant-se amb la gent que està immersa en eixe món que "l'ajuda". A conseqüència d'aquest pensament ell comença robant droga per vendre-la, rebent pallisses... Tot per poder comprar una caravana i després poder llogar un pis lluny d'aquell lloc obscur. A diferència d'ell, la seua germana es contraria al món de la droga, ella també vol allunyar-se de la pobresa per poder tirar endavant al seu fill i per això comença a estudiar i a anar a classes. Veurem com ella aconsegueix un treball que a poc a poc li donarà la vida que ella desitja, al contrari que Liam. Ell guanyarà diners de forma més ràpida però al final tota eixa situació li farà explotar i açò donarà lloc a una situació pitjor de la qual estava. En conclusió, una persona lluitadora que encara que no tinga recursos intenta eixir d'una forma legal i costosa aconseguirà més que una persona que ho vol tot i farà el que li manen per aconseguir-ho. Laura Navarro (2015)



Sweet 16 és una pel·lícula ambientada en l'Anglaterra de 1980. El protagonista és un xic que es diu Liam i té 15 anys, en el transcurs del film farà el 16 anys. Al començament podem veure a Liam amb els xiquets del barri mirant les estreles en un telescopi. Després, Liam va amb el nóvio de la seva mare i el pare d'aquest a vore-la a la presó. Quan van a visitar-la el pare té un pla per colar droga a la presó i que la mare de Liam la passe per a guanyar diners. Però és Liam l'encarregat de passar-li la droga i no vol fer-ho. A la tornada a casa el padrastre para el cotxe i li pega una pallissa. Després de tot això Liam va a vore la seua germana Chantelle a la seua casa. Aquesta li cura les ferides i li demana que deixe la vida dels delictes, que busque un treball i ixca de tot això, i li diu que si és bo amb el seu fill Calum pot quedar-se a vivir amb ells, Liam accepta l'oferta de Chantelle, però Liam té un amic amb el qual, lluny de deixar tot això, li furten al padrastre de Liam droga i comencen a passar-la al barri. Amb els diners que aconseguirà donarà l'entrada d'una caravana que després el seu millor amic li cremarà. Durant la cinta entraran en el món de la droga i les màfies, finalment la mare de Liam és alliberada de la presó i Liam vol viure amb ella, Chantelle i Calum. Però l'endemà de ser alliberada torna amb el seu novio i quan Liam va a la seua casa perquè torne amb ell, acaba apunyalant-lo. La pel·lícula deixa un final obert en el qual podem imaginar que Liam és empresonat. Alejandro Salvador (2015) 
 
En Sweet sixteen la germana del protagonista Liam té un fill i viu sola a sa casa. Quan sa mare entra a la presó, Liam viu a casa del seu avi i del nuvi de la seua mare. La germana adopta Liam quan aquests dos el van expulsar de casa, per no fer una tasca que li hi havien encomanat.
La germana, a diferència del seu germà, intenta buscar una solució a la seua vida. De manera més senzilla i pot ser una mica difícil, estudiant, una cosa que no fa el seu germà sinó que ell va per la via fàcil (la droga). Ella viu un apartament amb el seu fill menut, al que s'acopla el seu germà quan és expulsat de casa del seu padrastre per no fer una feina que li havia manat. La mare dels dos germans està a la presó per droga i que el seu fill va sempre a visitar-la quan pot, cosa molt diferent al que fa la germana, perquè ella no li perdona mai el que ha fet. Perquè la mare s'havia oblidat dels dos en conéixer un altre home i d'aquesta manera havia perdut la seua vida a la presó. El germà ha d'ajudar una mica en la feina de casa. Treballa venent cigarrets i porta diners a casa, però també ens infiltra en un altre treball més perillós amb més diners i amb més facilitat. La germana intenta convéncer al seu germà perquè s'oblide de la mare. Però l'única cosa que fe això és causar-li problemes. Amb els estudis acabats busca un treball i ho troba fàcilment i la seua vida canvia per sempre i no sols per aquesta raó. Amb aquesta conclusió podem veure que hi ha dues vides molts diferents de guanyar diners. Hakima Zaitouni (2015)

Aquesta pel·lícula ens mostra la dificultat que tenen alguns xiquets a molt primerenca edat. Per exemple aquest xic tenia a la seua mare en la presó i no sabia res del seu pare, a més a més el seu padrastre l'odiava i el feia portar droga per a sa mare.
Tenia una vida dedicada a la droga per a aconseguir diners i així viure bé amb sa mare, però això portava a la violència amb l'altra gent que venia droga. No podia anar a l'escola, no va poder eixir d'aquesta forma de vida, en canvi la seua germana sí, ja que estava estudiant en la universitat, treballant i tenint el seu fill. 

Finalment es deixa veure com els sentiments van manar sobre ell i, finalment, va anar a la presó. Cristina Garcia (2015)

Vaig a destacar d'aquesta pel.licula "Sweet sixteen" les males condicions en la que viuen la família. La mare residia en la presó per la culpa del seu nuvi, el qual no es duia bé amb el fill d'ella, Liam.r causa de la droga. El padrastre utilitzava al fill per a passar droga dins la presó el qual li podria traure problemes d'ella. Liam en va anar del costat del seu padrastre i va buscar a la seua germana, on es va quedar a viure en ella. Vivien de lloguer i Liam volia aconseguir diners perquè tant la seua germana ell i sa mare tingueren una bona vida quan isquera de la presó, allunyat de l'amic de sa mare i del seu avi. El fill va entrar al món de la droga per a aconseguir els diners que necessitava i va començar a guanyar molt. Com que el seu nivell de vida no els donava com per a tindre un vehicle va començar a utilitzar la moto de la pizzeria on treballaven els seus amics fins que l'amo van pillar als amics. Com que li van cremar la caravana que tenia preparada per a la seua mare, ell va haver de vendre més droga per a recaptar diners per a comprar una casa. Quan la mare va eixir de la presó, el nivell de vida que tenien, va millorar moltíssim, encara que va comprar  eixa casa perquè tingueren una bona vida tant la seua germana com sa mare, no va servir per a res, ja que la germana es va enfadar i va tornar a viure al seu pis i sa mare va tornar amb el seu nuvi. Això ens dóna a entendre que tindre molts diners no és tindre una bona vida i viure feliç, ja que els diners no l'és tot en aquesta vida. Paula Fernàndez (2015)

LA FAMÍLIA
Aquesta pel.lícula té molts aspectes dels quals parlar, però jo he elegit la família, aquesta família tan destructurada que ha portat a un xiquet de quinze anys a traficar drogues i ferir persones. Liam, el protagonista, només té una germana major, la mare i un padrastre, ja que el seu pare de sang no apareix en la pel.lícula. Començant per la mare, és una dona que em pareix massa jove per tindre ja uns fills tan majors, supose que els ha tingut de molt petita i no ha sabut fer el seu paper de mare, per tant els ha tingut massa abandonats. La mare está enamorada d'un home que l'ha portada a la presó per delictes de droga, i açò ha fet que aquesta família estiga encara més destructurada, ja que Liam encara depén d'ella com qualsevol altre xiquet. El padrastre només vol a Liam per poder traficar millor la seua droga, i passar-li-la a la presó a la seua mare. No sent cap tipus de sentiment pel xiquet, fins i tot el maltracta físicament i psicològicament. La conclusió és que Liam només té una persona que el vullga,encara que ell no vol vore açò, la seua germana major, que té un xiquet petit. Chantelle, la germana, no vol saber res de sa mare, ja que ella vol eixir de la mala vida que tenen, i té molt clar que tenint a sa mare prop d'ella no podrà. A més, la pel.lícula m'ha donat a entendre que a Chantelle la va abandonar de molt xicoteta i ara, el que vol es eixir d'aquesta mala vida a través d'un bon camí com els estudis, tot pel seu fill xicotet.
Es poden diferenciar els camins que cada persona ha agafat. La mare deixar als fills abandonats i anar darrere d'aquell traficant sense peus ni cap. A Liam l'únic que li pot esperar és la presó i molts problemes, perquè va agafar el camí curt de traficar dorgues per obtindre diners, encara que ell ho va fer amb un bon fi, guanyar diners per a poder viure millor i amb una bona vida amb sa mare, ha arribat a un punt incontrolable per a ell. Chantelle ha sigut l'única que ha sabut quin camí escollir per a eixir d'aquest embolic i no acabar com tota la seua família, un camí lent i amb molts esforços, però que d'ací un temps tindrà els seus bons resultats, o això esperem.
 Catalina Toma



EL MÓN DELS JOVES I DELS MAJORS
Liam un xic de quinze anys viu en un barri conflictiu d' Anglaterra. En aquest barri conviu amb el seu amic Pinball. Tots junts van per el carrer fent negocis il·legals amb paquets de tabac.En aquest treball trauen diners per a les seues despeses. Poc a poc es van donant compte que poden traure diners fàcilment però pensen que amb això no trauran molts diners i furten cocaïna per vendre-la per poder comprar una caravana a la mare de Liam. Primer comencen repartint la droga pel barri i furtant clients al les màfies del lloc. Una d' aquestes màfies incorporarà als dos xics al seu grup.També es donarà compte que trau molt diners sense fer a penes res. Ací Liam veurà tot un món molt diferent al que està acostumat, un món de drogues, alcohol... Però aceptarà tot tipus de xantatges per aconseguir la caravana a la seua mare. Per culpa d'aquest món Liam serà molt més agressiu, maltractarà la seua germana i utilitzarà un gavinet contra el novio de sa mare. Ángel Alarcon


Liam, un xic que va a complir 16 anys, es veu envoltat en un món de drogues i armes per a poder assegurar-li un futur millor a la seva mare. Primer comença a vendre cavall que va robar a la parella de sa mare. El seu amic Pinball li recomana portar una navalla per si algun consumidor l'ataca però Liam opta per defensar-se utilitzant, com diu ell, l'astúcia. Poc després, tot intentant vendre a uns hòmens l'atraquen i li roben la droga; no va poder recuperar el cavall fins que el seu amic Pinball va anar a ajudar-lo i els van pegar unes garrotades per a recuperar-ho. En eixa escena es pot veure que sense armes la droga no haguera sigut recuperada. Poc després forma part d'una banda de traficants que el posen a prova per a vore si es de fiar, com a premi li regalen una navalla que ell accepta. Les circumstàncies el van fer canviar d'opinió respecte a les armes per tindre seguretat. Tindre en el seu poder una arma blanca fa que la seua conducta es torne més violenta i cause que Pinball es talle la cara. Finalment les armes li causen un problema que li costarà la llibertat, fereix al seu padrastre amb la mateixa navalla que va ferir al seu amic. En conclusió, el perill de les armes mostra que l'arma no mata sinó la persona, però sense arma no mata. Àlex Ocaña.


LA MARE
Liam, als seus 15 anys, deixa la seua adolescencia intentant ser un adult al voler solucionar els seus problemes familiars. La seua mare no es comporta com tal i es desprén dels seus dos fills, Liam i Chantelle, tot actuant com una jove sense obligacions i atrapada per l'amor d'Stan, el seu novio que no es comporta com un padrastre. Front aquesta situació, Chantelle té molt clar que sa mare no té remei i perjudica la seua vida,així que no vol ajudar-la perquè ho ha intentat diverses vegades i res, així doncs, Chantelle pensa en el seu fill Calum i el seu germà Liam.
Pel contrari, Liam confia en que ell pot canviar a sa mare, s'arrisca pensant que pot aconseguir que sa mare faça el paper de mare que, des de petit, ell ha desitjat. Açò fa que Liam prenga decisions que no li corresponen. Míriam Fernàndez




En la película em crida l'atenció el comportament de la mare amb els seus fills. La mare de Chantelle i Liam té un novi que la utilitza per a passar droga dins la presó, ella no té en compte els seus fills, ni si estan bé ni el futur que els espera. Chantelle, que és la filla major, no té relació amb la mare perquè sap que sa mare no la vol. Ella mateixa és mare i sap la importància que és tindre un fill i s'adona que la seua mare no ha fet el seu paper correctament. L'únic que li importa a Chantelle és educar i veure feliç el seu fill, en canvi la seua mare té un comportament egoista. D'altra banda està Liam, un adolescent de 16 anys que troba a faltar la seua mare. Ell pensa que allunyant a la seua mare del barri i del seu novi, ella començarà de nou i es preocuparà més per ells. Per aconseguir això fa tot el possible, entra en el món perillós del tràfic de drogues i la violència, i aconsegueix diners per a que sa mare comence una nova vida amb ell, però la mare elegeix el seu novi i seguir amb la mateixa mala vida abans que els seus propis fills. Laura Cayuela

Aquest film és considerat per major de 18 anys no pel fet de mostrar violència o sexe, si no per ser molt realista. Liam decideix endinsar-se en el món de les drogues i això és un tema que tots tenim molt a prop ja siga per viure en un barri marginal, que també és important en aquest llargmetratge, o per altres temes. Liam, el protagonista no sap que el camí que ha elegit potser només siga d'anada i encara que quasi sempre són escenes tristes, ell aconsegueix tindre un motiu pel qual somriure: sa mare, que només es preocupa pel fet que puga sortir de la presó i es vagen a viure tots junts, sense el seu padrastre, començant una nova vida i en un bon barri. En aquesta pel·lícula també es demostra com tindre 15 anys són suficients per tractar aspectes de persones més majors, com són les màfies, negocis o saber mantindre amistats, que per damunt d'altres coses prefereix no matar al seu amic. Per a Liam li pareix molt fàcil guanyar diners i això el fa viure com en una mena de núvol però que cau ràpidament quan sa mare decideix deixar-lo una altra vegada més per anar amb el seu nuvi. Laura Montalban

La història transcorre a l'Anglaterra, en plena crisis, on un jove (Liam), a punt de complir 16 anys, intentarà per tots els seus mitjans fugir del món on viu i canviar la vida de sa mare, que està empresonada. Per aconseguir tot això, haurà de ficar-se en el món de la droga i la violència. La família amb la cual viu li farà la vida impossible, però a mesura que avançarà la pel.lícula s'anirà independitzant. El valor de l'amistat estarà present durant el relat i es podrà vore que els sentiments que posseix una persona estan per davant de tot. Pablo Soriano

 La pel·lícula Sweet sixteen és una de les històries més reals que haja vist en la meua vida. La vida que te Liam (protagonista) li ocorre a molts xiquets, viure sense mare, sense pare, sense diners i en una barri marginal on hi ha molts traficants i ionquis. En una societat així crec que molt poques persones podrien viure bé ja que el seu entorn és dolent, com li ocorre al protagonista Liam que inclús ell mateix vol anar-se'n d'aquella situació encara que siga mitjançant la droga, tot siga per sortir de la miserable situació. En una part de la pel·lícula Liam volia més clientela tot per arribar fins als 6.000 euros i poder comprar la caravana; doncs el que va fer fou avançar-se als xics abans que se'n vagin a un altre traficant, i el que va aconseguir va ser una pallissa ben merescuda i li van furtar tota la droga que tenia, doncs ell per recuperar-la el que va fer es barallar-se amb ells, però el que va aconseguir va ser una altra pallissa i li va sortir massa sang, però gràcies al seu amic que va actuar ràpidament va agafar un pal i li donà un altre a Liam doncs amb la por que tenien ells van deixar a terra tota la droga que havien furtat i se'n van anar corrents. Aquesta sotuació es bastant freqüent ja que tots volen vendre i tots volen diners. Hiba Ouadi

Aquest film és considerat per als majors de 18 anys perqué és un retrat realista i crític de les condicions en què viu molta gent oblidada per la societat i pels seus governs. Té uns actors que no són professionals encara que semblen de l’ofici; la història avança, i amb aquesta els seus personatges, viuen reflex de la tristesa, la solitud, la marginalitat i la incomprensió. A més quasi totes les persones pensen que si un film és per als majors de 18 anys té sexe i escenes amb molta violencia. Però com hem vist, els escenaris en què es desenvolupa el film són llocs tristos, grisos, molt propers a la realitat.
Però el millor de Sweet Sixteen són els moments en els quals les escenes de violencia estan tractades d´una altra manera. Per exemple quan Pintbull es fa les dos tallades a la cara, la persona que esta filmant no deixa vore la sang, i s'aparta; igual ho fa quan Liam ataca a Sam el novi de sa mare. Mihaela Elena

 
La vida d'unes persones que viuen en el món de la droga. Un adolescent intenta traure a la família de l'abisme marginal, encara que interiorment el jove creix mes de 20 anys en les setmanes en que transcorre la historia. Hi ha molta violència. Està present també l'amistat, que és important. Podem observar el que és capaç de fer un fill per una mare, a més de la influencia d'altres persones sobre ella. I tot això li ocorre cuan té que complir 16 anys. És una bona pel·lícula per reflexionar sobre les persones que estan vivint en eixes circumstancies. Ana Guiral

Aquest film transcorre en un barri molt conflictiu i on venien molta droga. Liam, pensa que l'única manera d'eixir d'aquell poble és a través de la venda de les drogues, motiu que fa que recórrega a aquestes per a aconseguir comprar-li una casa decent a sa mare, la qual estava en la presó per aquest mateix motiu. Aquesta manera de pensar, només feia que portar-li problemes, per la qual cada vegada es feia més complicat aquell "treball" i fins i tot canvia la seua forma de ser. D'altra banda, estava la seua germana, la qual pensava de forma totalment diferent i deia què la millor opció per a aconseguir eixir d'aquell poble era mitjançant els estudis. Per aquest mateix motiu, es preocupa pel seu germà Liam, que sempre estava en algun problema i pensava que així no podria cuidar d'ella i el seu fill, i decideix buscar un treball digne per a eixir d'aquell poble. Victor Blanch


Té aspectes molt positius i negatius: Reflecteix de forma real la vida del món de les drogues i el valor d'algunes persones que volen eixir d'aquest món i ho aconsegueixen perquè hi fan tot el possible per canviar d'ambients. Tenim l'exemple perfecte en la germana de Liam, el protagonista d'aquesta història, que pel fill xicotet que té decideix tindre una vida distinta a la de la resta dels seus familiars. També s'enfoca el bon valor maternofilial, quan Liam, malgrat que està dins d' aquest món dificil, perillós, frustrant ... li té tanta estima a la seua mare que intenta de totes les formes possibles fer que ella isca d'allí i que se separe de la nova parella que s'havia triat peque la perjudica.

D'altra banda és una mica trista i forta per al espectador ja que a l'hora de parlar fan ús de massa paraulotes, expressions lletge... i aixó no sembla gens agradable per l'oïda de cap espectador/espectadora. Hi ha moltes escenes de violència en què es veuen nens adolescents com nosaltres que lluiten de manera exagerada per aconseguir uns grams d'aquesta nociva substància i això ens transmet molta llàstima.

Aquesta pel.licula potser que la recomanara per a altres pel sol fet que puga interessar aquesta temàtica de com viuen la gent que està dins del món fastigós de les drogues, i perquè s'adonen de la gran estima que mostra el fill Liam a la seua mare.  Natàlia Galindo

Liam, el protagonista, té una vida una mica masa dura per als anys que té, perquè la seua mare està en la presó i ell no vol que quan isca torne amb el seu nuvi, Stam, perquè ell no és la persona indicada, desprès d'eixir d'eixe lloc tant terrorific. Liam i Stam es porten molt malament. Arran d'una discusió que tenen, Stam el tira de casa i va a viure amb la seua germana. Ell i el seus amics tenen una pizzeria però, a més d`aixo, ven cigarrets amb el seu millor amic, Pinball. El protagonista veu una caravana per a que la seua mare i ell estiguen tranquils però no té suficients diners, i aleshores es fica en el món de la droga. Després entra dins d'una banda de camells. El flim està molt bé perquè tracta uns temes molts bons com el tràfic de drogues per a guanyar-se la vida. Andrea Caro

Aquest film tracta d'un xic que està en un barri més bé pobre que de rics. El xic té un amic, amb el qui ven cigarrets, per així, guanyar-se una mica de diners. Un dia va anar a visitar a la seua mare amb el seu padrastre i el seu avi a la presó i li donen droga per a que li la passe a la seua mare per a vendre-la allí. Per circumstàncies, el seu amic i ell es van endinsant en el món de les drogues. Al cap del temps, el seu amic ha de desaparéixer. El xic quan la seua mare va eixir de la presó volia que començara una nova vida amb ell, però el pare estava pel mig. Alejandro Montoya


Quant a l'aspecte a comentar de la pel.lícula em centraré en el tema de la soletat. El protagonista, arrán dels problemes i circumstàncies de la seva vida, es troba a soles i es refugia sobretot en el seu millor amic, amb el qual comença un treball de venta de droga per a guanyar diners. Ell espera impacientment al llarg de la història que la seva mare surta de la presó, ja que la figura paterna no la té i la de la mare la troba a faltar. La seva família més propera, i amb la qual comparteix moments, és la seva germana, la qual no té relació amb la mare i això li fa molt de mal al protagonista. A la fi, acaba sol, degut a que ha tingut diversos problemes, tant amb el seu amic com amb la seva mare, per tant, en aquesta situació de solitud que pateix, només li queda el consol de la seva germana. Belén Morillas

Aquest film comença en un barri molt conflictiu, ja que hi ha drogues, armes... En aquest barri viuen dos xics que venen "cigarrets" per a guanyar un poquet de diners, la relació d'un d'eixos amb el seu padrastre no és bona, ja que la seua mare esta a la presó i el pare li dóna droga per a que la venga i si la pillen passant-la li cauran 6 mesos. El xic li lleva la droga al seu padrastre i la ven ell per un altre costat per a que quan isca la seua mare se'n vaja a viure amb ell. El xic es col·loca amb uns traficants i deixa de costat el seu amic, finalment el xic deixa de costat als traficants i ell i el seu amic han de fugir per motius... Javi Alarcón

Sweet Sixteen ens parla de la lluita de Liam, el protagonista, contra la vida que li ha tocat viure. Es un drama de Ken Loach en el qual ens mostra l'amor que sent per la seua mare fins al punt d'integrar-se en un mon tèrbol, on manen els majors.
Ens fa reflexionar sobre si els mitjans pels que opta el protagonista per a donar-li una vida millor a la seva mare son ètics o no. Al seu costat té a la seva germana, però la desesperació i el desig d'una altra vida farà perillar tot açò. Ella és el seu suport, qui el retorna a la realitat. En canvi el seu amic li dóna ales i el recolza en les seues decisions, encara que siguen perilloses. La raó d'açò és la vida que ha portat ell també, ja que el seu pare estava en el món de la droga. Marina Esteve


Sweet sixteen és un drama social que conta la història d'un xiquet de quinze anys que està apunt de cumplir setze anys, amb sa mare a la presó i el xiquet viu amb el novio de la seua mare i amb el seu iaio, un poc "cabró" amb ell. Liam decideix anar-se'n de casa i se'n va al pis de la seua germana. Liam vol que ell i la seua mare se'n vagen a viure junts a una caravana amb vistes a la mar, per això necessita diners i li roben la droga al padrastre i ell i el seu amic la venen. Ell aconsegueix reunir els diners, però això va a més i el cap d'una banda de droga li propossa a Liam vendre dorga i ell acepta, però al seu amic no li cau bé i fa coses que no hauria de fer i el cap de la mafia li diu a Liam que es desfera d'ell. Finalment Liam fa una cosa que si haguera estat en fred no ho hauria fet. Jaime Muñoz

Aquest film és per a majors de dihuit anys, no perquè apareguen escenes de sexe i de violència. En el entorn dels amics entre ells parlen de tot i ho insinuen, encara que no es veja que ho fan ens deixa en la intriga de si faran alguna cosa o no i aixo ens fa imaginar més coses de les que pareixen o vol dir el film. Liam és un xiquet que està enganxat a sa mare i no pot estar amb ella fins que isca de la presó. Ell només vol que sa mare estiga amb ell i la seua germana i ser una família feliç però hi ha un inconvenient entre tot açò que és el novi de la mare. Ella vol estar en el novi perquè pensa que és el millor per a ella i s'allunya dels seus familiars. La germana sap el que hi ha per això no vol estar amb la mare perquè sap que el seu xiquet podria acabar mal i no ho vol. Intenta que Liam s'adone del que pasa i ell no vol admitir-ho i continua igual tota la pel·lícula. Si no hagera tingut armes no haguera fet tot el que ha fet. Andrea Gas
 Ací teniu el trailer

dimecres, 11 de novembre de 2015

UN FRANCO, 14 PESETAS. Tots hem estat emigrants

Dins Imatgies podem trobar un seguit de pel·lícules (mireu enllaços, més avall) dedicades al tema de la migració , una constant de la història de la humanitat, la qual, malgrat el pas del Paleolític al Neolític, tot i el que deien els manuals, no ha deixat de ser nòmada. Aquest era un film que fa anys trobàvem a faltar. Disposàvem de diverses cintes que parlaven de la vinguda d'africans a la península, com ara Las cartas de Alou o 14 Kilómetros; del pas del canal de la Mànega, Welcome, de l'emigració turca a Alemanya, Almanya. Willkomen in Deutschland, o també de films que en parlaven d'una manera tangencial (In America o Babel). L'emigració espanyola cap a Alemanya, Suïssa o França, no havia tingut, des d'aquella Vente a Alemania, Pepe! cap explicació tan entretinguda.


FITXA TÈCNICA  

Títol original: Un franco, 14 pesetas  Any: 2006   País: Espanya 
Direcció: Carlos Iglesias   Guió: Carlos Iglesias
Música: Mario de Benito   Fotografia: Tote Trenas
Repartiment: Carlos Iglesias, Javier Gutiérrez, Nieve de Medina, Isabel Blanco, Iván Martín, Tim Frederick, Eloisa Vargas, Aldo Sebastianelli, Ángela de Salto, Isabelle Stoffel.
Productora: Drive Cine / Adivina Producciones
Premis: 2006: Premi Goya: Nominat Millor Director Novell
2006: Festival de Màlaga: Millor Guió Novel, Premi del Públic

                                                                 Cristina Garcia


"Dedicado a ellos, a todos ellos"
Aquesta és la frase que tanca "Un Franco catorce pesetas", una frase carregada de sentiment i clarament dirigida a tres grups diferents. Aquesta frase dóna pas a una pantalla negra, a l'esquerra de la qual llisquen lentament els noms del primer d'aquests grups, les persones que han fet possible aquesta adaptació de la vida de Carlos Iglesias, actor, director i personatge principal. A la dreta, s'intercalen imatges a color amb unes altres en blanc i negre. Les primeres mostren a immigrants que arriben a Espanya buscant una qualitat de vida reservada només als més rics als seus països d'origen. Les més antigues pertanyen a aquells que van fugir del nostre país el segle passat, buscant l'abundància de la qual gaudien en el nord.
Aquesta pel·lícula va ser rodada al límit d'aquell precipici econòmic al qual es va precipitar Espanya només uns mesos després. Avui en dia caldria incloure un altre grup, el de joves preparats que tornen a llençar-se a Europa per trobar un lloc de treball, missió pràcticament impossible si es quedaren a casa.
"Un Franco catorce pesetas" tracta tots els problemes que provoca la immigració: el bloqueig de l'idioma, el contrast paisatgístic, l'impacte cultural, el primer nadal sense la família, la necessitat de trobar afecte en una amant... I sens dubte, el millor retractat de la pel·lícula, el final, on es veu clarament que el director mira des de la perspectiva del xiquet que ell va ser molts anys abans.
Els pares, presoners de l'enyorança, arranquen al fill dels amplis espais verds de la progressista Suïssa per tancar-lo en la que en aquell moment era la capital del feixisme espanyol, on els religiosos colpegen els estudiants sense motiu i des de les finestres de les cases només aprecien més cases brutes i mal construïdes. És en aquesta part de la pel·lícula on Carlos Iglesias expressa l'enorme impacte que li va causar tornar al país on va nàixer.
Aquesta pel·lícula està dedicada a ells, a tots ells, al nigerià que treballa amb mon pare, als romanesos que passaven un parell d'anys en la nostra classe per a després anar-se'n, deixant mossa en els meus companys, al xiquet saharauí que passava amb mi els estius de la infància o als amics que, després d'acabar la universitat, es van veure obligats a anar al Regne Unit per treballar.
Recomane aquesta pel·lícula a tots aquells que tinguen una mica d'empatia cap als immigrants que els rodegen, ja que, sense arribar a ser brillant, és un bon reflex d'aquest problema tan de moda en els nostres dies. Vicent Tena




Marcos és un dels protagonistes de la pel·lícula. Durant la crisi dels anys 60, com molta gent en eixe moment, decideix anar-se'n a Suïssa, junt amb el seu amic Martín, ja que allí paguen més diners, mentre deixa a la seua nóvia en Espanya. Com la majoria dels espanyols que van anar-hi, es va sorprendre de la bona qualitat de vida que hi tenien els suïssos. Temps després d'haver arribat a la pensió, comença una "relació" amb una de les treballadores del lloc, però, poc temps després hi arriba la seua nóvia d'Espanya, i es casen. 
Passen els anys i es veu com Marcos ha pujat en l'escala social, arribant a invitar els seus superiors a dinar a la seua casa, mentre que Martin s'ha convertit en "un treballador més", la qual cosa fa que es distancien. Quan Martín decideix anar-se'n a Espanya, Marcos es queda en Suïssa, ja que ací té una bona vida assegurada, mentre que, anar-se'n a Espanya és un risc molt gran, perquè la crisi no s'havia superat del tot i podria no trobar un treball. Al final podem veure com llegix una carta de Martín, junt amb la seua dona i el seu fill, nascut fa poc (i que serà el començament de la segona part :"2 Francos 40 pesetas". Ainhoa Vidal




Només en sentir el títol del film ja l'associem amb l'època de franquisme, encara que el títol, "Un franco 14 pesetas", fa referència a la moneda suïssa, no al dictador. Amb aquesta comparació del valor monetari, fa reflexionar com la qualitat de vida era molt més alta a Suïssa que a Espanya, cosa que van comprovar els protagonistes d'aquesta pel·lícula quan van haver d'emigrar per raons econòmiques. 
Al principi, enyoraven Espanya, els seus costums, però a poc a poc es van anar adaptant, fins al punt que quan la seua economia els permetia tornar al seu país d'origen, es van sentir afligits; més encara quan hi van tornar i van vore la misèria en la qual estava sumida Espanya en aquells moments, tot negant-se a viure en la pobresa quan han treballat intensament per a poder viure dignament. Per això es plantegen la possibilitat de tornar a Suïssa i fugir de la pobresa una altra vegada, però finalment, la dona de la família reflexiona que ells són espanyols, i que encara que la seua situació econòmica no era la millor, amb l'ajuda d'aquells anys fora aconseguirien eixir d'ella, i poder viure com s'ho mereixien. Ana Romero


Pablo és fill de Martin i la seua dona Pilar. Vivien a Madrid, tenia una forma de vida com la dels xiquets d'aquella època: anava a l'escola i jugava. No tenien aigua calenta i es banyava en un poal amb un ciri al costat perquè no tenien llum. Quan el seu pare viatja a Suissa hi va trobar feina. Pablo i sa mare es van quedar a Madrid. Anys després van pensar a anar a donar-li una sorpresa al pare per al seu aniversari. A l'entrada de la frontera per por que no els pillaren el menjar de porc que portaven al pare, el xiquet va anar espentant el paquet perquè els guàrdies no el veren i ho va aconseguir.


Quan van arribar a Suissa es van donar compte que tot era diferent a Madrid. Van decidir quedar-se a viure, el xiquet va començar a anar a l'escola quan un guàrdia el va trobar jugant al carrer. I des d'aquell moment va començar a anar. A l'escola la professora va explicar la formació del fetus i el naixement dels nens i ell ho va veure estrany i li va dir que a Espanya els nens venien perquè els portava la cigonya. Quan van passar cinc anys els pares van pensar a tornar a Espanya i el xiquet no volia tornar per què s'havia acostumat a aquella forma de vida. Una vegada en Espanya, va anar a la casa dels seus avis de part de la mare i va veure que això era molt diferent als paisatges suïssos. L'avi era curro i ell ho veia estrany i alli feia molta calor. El xiquet va tornar a l'escola, era molt diferent, era una escola de pagament. El professorat li pegava per coses molt estranyes. El pare i el xiquet volien tornar a Suissa perquè la forma de vida era molt diferent, però la mare va decidir quedar-s'hi i que les coses no serien les mateixes. Hakima Zaitouni


Hanna és una dona que vivia a Suïssa i era l'ama d'un hostal. Un dia va arribar Martín i Marcos, que hi van anar per buscar treball, mentre deixaven a Espanya les seues famílies, per a aconseguir diners i poder mantenir-les en Espanya. Ells es van hostatjar a l'hostal de Hanna. Ella es va fixar en Martín i li començava a agradar. Quan van passar els dies, van fer amistast i van acabar mantenint una relació sexual.
Temps després, va arribar a l'hostal la família de Martín, la seua dona i el seu fill. Quan Hanna els va veure es va quedar despagada i va salvar a Martín d'aquell embolic. La família es va quedar temps a Suïssa. Aleshores, van deixar l'hostal i van anar de lloguer a altre lloc. Quan va passar molts anys, Martin va anar a visitar Hanna i va veure que ja tenia la seua família; s'havia casat i tenia dos fills. Maria era filla seua. 
Però Martin no es va fer càrrec d'ella i van fer les seues vides per separat, amb el record del que va passar i amb aquella filla en comú. Paula Fernàndez


Aquest film tracta sobre la vida de dos amics espanyols, Martin i Marcos. Martin es pare de família, té una dona i un fill, veient que no gana els diners suficients decideix emigrar cap a Suïssa junt amb el seu amic Marcos a la recerca d'una vida millor. En arribar es queden molt sorpresos en veure que la vida es molt millor que en el seu país. Els dos homes viuen en una pensió en la qual la propietària, Hanna, mantindrà un romanç amb Martin. La dona de Martin al estranyar molt al seu home decideix anar cap a suïssa amb el seu fill i es presentarà de sorpresa a la pensió. Amb la seva arribada s´acaba la relació romanç amb Hanna. En veure que la seva família estava amb ell prenen la decisió de comprar una casa i començar una nova vida. El pare de Martin es trobarà en un estat critic de salut amb la qual cosa el seu fill no arribarà a temps per a veure-ho. Finalment retornen a Espanya per decisió de la mare, ja que ella no era feliç i enyorava la vida a Madrid. Sebastian Ramírez

 "Un Franco 14 pesetas" és una pel·lícula ambientada en l'Espanya actual, en la que dos amics Martín i Marcos es veuen obligats a anar-se'n a treballar fora perquè ací o no troben treball o els que troben són molt forçats i mal pagats. M'ha paregut interessant la facilitat en la qual s'allunyen de casa, de la seua família i del seu país per a tindre un treball millor i un millor sou per a la seua família. Tot açò es diu prompte però deu de ser molt dur, i el més interessant és que el que veiem al film és la realitat, des de fa moltíssims anys els espanyols han hagut d'anar a l'estranger, per exemple: el meu avi va haver d'anar a Alemanya quan era molt jove, perquè ací no podia treballar i la meua iaia estava embarassada, necessitava diners i no s'ho va pensar. Jo, hi hauria de vore'm en la situació de no trobar treball i haver d'anar fora i supose que aniria, però sense cap dubte ha de ser molt dur haver de deixar a la teua família, amics, costums, etc per a anar-te'n a treballar a un país en el qual no saps ni l'idioma, ni res. És  molt admirable. Alejandro Salvador

Aquest film tracta de l'Espanya en el temps de Franco. En aquesta apareix una família, un pare, una mare i un fill, que ha de viure amb els pares de l'home. Vivien tots en una casa i en males condicions i pobresa, per això, la dona que ja estava farta, decideix pagar el senyal per a un pis però no li ho comenta al seu marit. Una vegada pagat, acomiaden al seu marit i aquest s'enfada en ella perquè no tenien diners per pagar el pis i si no el pagaven, perdrien els seus diners. Per aquesta situació, l'home se'n va a Suïssa per estalviar diners. La seua dona es queda assoles, amb la família del seu home i amb el seu fill, és molt difícil viure en eixa situació. Tots els mesos el seu marit li envia part de la seua paga per poder anar pagant el pis, després d'uns mesos ja pagat, la dona va a veure'l i s'adona que era una estafa i que havia perdut tots els diners que li havia donat el seu marit, per això decideix anar a Suïssa.Quan arriba a Suïssa es troba en una situació pitjor de la qual pensava, sospita de què el seu home li hi havia traït amb altra dona però deixa passar el tema i lloguen un pis allí a Suïssa. Era la vida que ella sempre havia desitjat, li encantava Suïssa, la seua gent, les cases, el paisatge, tot. Un dia decideixen tornar a Espanya, una vegada allí s'adonen compte què tornar havia sigut un error. EL seu home no tenia treball i viuen en un pis amb lamentables condicions. Laura Navarro

dissabte, 7 de novembre de 2015

INCENDIES I EDIPO RE. Dos films sobre Èdip Rei



Dos films ben distints, dues maneres de veure la tragèdia de Sòfocles. Si l'obra de Pasolini recorda el text grec, tot i les seues pinzellades personals o les seues anades i vingudes en el temps, Incendies ens fa comprendre que la crudesa de la tragèdia grega és fàcilment superable dins la bestiesa humana de qualsevol guerra 'moderna'. El designi dels déus esdevé, ara, atzar o fatalitat, però el resultat és ben semblant. L'alumnat de Literatura Universal, després d'haver llegit l'obra i visualitzar els dos films, ens mostra els semblants i les diferències entre el text de Sòfocles i les cintes.


TÍTOL ORIGINAL: Incendies   ANY: 2010     PAÍS: Canadà
DIRECTOR: Denis Villeneuve
GUIÓ: Valérie Beaugrand-Champagne, Denis Villeneuve
MÚSICA: Grégoire Hetzel  FOTOGRAFÍA: André Turpin
REPARTIMENT: Lubna Azabal (Nawal Marwan), Mélissa Désormeaux-Poulin (Jeanne Marwan), Maxim Gaudette (Simon Marwan), Rémy Girard (Jean Lebel), Abdelghafour Elaaziz (Abou Tarek), Allen Altman (Maddad), Mohamed Majd (Chamseddine), Nabil Sawalha (Fahim), Baya Belal (Maika), Bader Alami (Nicolas), Karim Babin (Guàrdia de Chamseddine), Yousef Shweihat (Sharif)
PRODUCTORA: PHI Films    GÈNERE: Drama/Intriga/Thriller
SINOPSIS: Jeanne i Simon Marwan són dos bessons la mare dels quals, que porta molt de temps sense parlar, ha mort. En l'acte d'obertura del testament, el notari els dóna dos cartes que han de ser entregades a un pare a qui creien mort i a un germà l'existència del qual desconeixien. Ambdós emprendran un viatge al Líban per a localitzar-los i trobar respostes a la seua existència. Basada en una obra de teatre de Wajdi Mouawad.

SEMBLANCES QUE HI HA ENTRE INCENDIES I L'OBRA DE SÒFOCLES
En la història d'Èdip, tenim una família que, a causa d'una profecia, abandonen el seu fill amb els peus nugats, amb els peus inflats (èdip). En la pel·lícula, Marwan té un fill amb un musulmà i, quan aquest naix, el marquen els peus amb tres punts, fent una referència als peus d'Èdip. Ambdós personatges són abandonats, però després, en són rescatats, Èdip per un pastor que el donarà a uns reis que el crien com a un fill, i Nihad és rescatat de l'orfenat i és entrenat des de menut per a ser un soldat, un franctirador; així tenim a dos personatges que han sigut criats sense saber qui són en realitat, però en un futur retrobaran el seu passat.

Les dos històries comencen amb una mort: en Èdip, la mort de Laios; i en Incendies, la mort de Marwan, la mare. Mentre que en la pel·lícula són els altres dos fills de Marwan els qui van esbrinant la història, interrogant a gent que va conèixer a la seua mare; Èdip és qui esbrina el seu propi passat, interrogant ell mateix a pastors que van treballar per a Laios.
Prompte, en la pel·lícula descobreixen que Marwan va ser violada per un torturador i que ells dos, els fills d'ella, van nàixer d'aquella tortura. Aleshores, comença un altre paral·lelisme amb l'obra de Sòfocles, quan els fills descobreixen que el seu germà desaparegut i el torturador de Marwan és la mateixa persona, és a dir, és també el seu pare; en Èdip veiem com ell mateix, a partir de la història del fill suposadament mort de la seua dona, i amb les històries dels pastors, esbrina que ell és el fill abandonat de Iocasta i Laios, és a dir, és el fill i marit de sa mare, amb qui va tindre fills.
Al final d'Èdip, Iocasta amb aquesta notícia se suïcida i després Èdip es punxa els ulls, quedant-se cec. En Incendies, Nihal troba la veritat a partir de dos cartes de Marwal, una per al fill, i altra per al pare. La pel·lícula acaba així, però es pot intuir que el futur no li és amable, podent arribar fins i tot a suïcidar-se, o continuar amb la seua vida, però sempre amb el pensament del que va fer a la seua pròpia mare i amb les paraules de la carta al seu pensament. Ainhoa Vidal


Incendies va ser una pel·lícula feta l’any 2010 pel director Denis Villenueve. En el seu film trobem unes característiques molt importants que s’assemblen a l’obra de Sòfocles, anomenada Èdip rei i que ens portaran a raonar fets molt puntuals en el seu transcurs.
Una de les grans semblances que podem trobar entre aquests són, per exemple, la cerca de la veritat. Dins de l'obra de Sòfocles, Èdip intenta buscar qui va ser l'assassí de Laios. En la pel·lícula, és Jeanne qui intenta buscar al seu germà i fill de la seua mare Marwan, cerca que els portarà a una terrible tragèdia que mai hauran imaginat. Per això, tant en la film com en l'obra, apareix la frase ''de vegades és millor no saber tota la veritat''. És una frase que té una gran importància, ja que Èdip, a l’hora de parlar amb l’oracle, sent la necessitat de saber que és el que va passar en un futur amb eixe assassí. Aquest oracle, en un principi, no ho vol confessar i fica una excusa utilitzant l’oració esmentada. En la pel·lícula es desenvoluparà una acció molt semblant, en la qual Jeanne, la filla de Nawall Marwan intentarà buscar més informació sobre la seua mare que va estar empresonada. Jeanne recurrirà a un un funcionari de la presó que manifestarà i tornarà a aconsellar-li que no busque la veritat, que és dolenta.

En el principi de l'obra, els pares d'Èdip, com que no l’accepten com a fill, l'abandonen en un bosc i com a símbol significatiu, li lligaran una corda, per a saber la seua identificació. Posteriorment per aquest fet, l'anomenaran ''el dels peus unflats''. El mateix passa a Incendies, on Nawall Marwan, cristiana, en tenir relacions amb un musulmà, causa la mort del seu amant, a mans dels seus germans. La seua àvia, després que Narwan parisca, l'ajudarà a escapar del país i marcarà el nét amb tres punts en el peu, per a que quan arribe el moment de buscar-lo Nawall estiga assabentada qui és el seu fill.
Jeanne sempre tindrà eixa necessitat de cercar el seu germà desaparegut i mai es rendirà. El mateix passa amb l’obra de Sòfocles, on Èdip no es rendeix mai per trobar l'assassí de Laios. 


Un altre aspecte important, és el de l’exili. En un principi Èdip conta a Iocasta com va arribar a Tebas. A partir d’aquest moment, serà el principi que portarà a la tragèdia i a un final dramàtic. Una cosa molt pareguda passa amb Nawall Marwan, que quan es creia que tots la coneixien, a l’hora de la veritat ningú sabia res d’ella mateixa, sobretot del seu avantpassat. Només amb la seua mort, tots s’assabentaran de la gran veritat.
Finalment, caldrà destacar que son dos històries en què els personatges els porten a reflexionar sobre ells mateixos, ja que constantment s’està investigant s’obre els seus orígens, es cerca quina és realment la veritat, com s’aconsegueix solucionar la qüestió de matemàtiques sorgida en la pel·lícula, etc. Tots aquestos, són els aspectes importants de la reflexió d'una com a pel·lícula i l’altra com a text dramàtic.  Patricia Palacios


Les semblances entre Incendies i l'Èdip Rei, són innegables. La recerca de la veritat i de la identitat són els temes principals de les dues històries, però en Incendies la història canvia i s'ajusta a la societat d'avui en dia, les guerres, les diferents religions i els seus conflictes. A Incendies, l'autor canadenc s'inspira en la tragèdia de Sòfocles, on el destí està escrit per l'oracle, però en Incendies per l'atzar i la fatalitat.
A Incendies a Nihad, fill de Nawall, la seua àvia li tatua uns puntets abans d'entregar-lo a l'orfenat per a poder reconèixer-lo en un futur, i en la tragèdia grega Èdip té els peus unflats. També trobem que en les dues històries l'incest i el crim estan presents. En Èdip, el protagonista manté relacions amb la seua mare i assassina al seu pare, sense saber el seu origen; en Incendies Abou Tarek o Nihad viola  la seua mare i la deixa embarassada, també sense saber la veritat.
Un dels elements significatius de les dues històries és l'enigma que amaga la realitat. A Èdip, l'oracle amaga la resposta de qui es Èdip, i a Incendies, el problema matemàtic de "1 més 1 no sempre es dos", acaba sent la clau de la vida dels germans, ja que s'adonen que el seu pare és en realitat també el seu germà. Alba Milian

 Entre ambdues obres hi ha una gran varietat de paral·lelismes. Principalment, podem observar el paral·lelisme entre Èdip i Jeanne i Simon Marwan, en què els tres buscaven la veritat sobre la seua família. Conta pràcticament la mateixa història en els dos casos, però en Incendies, està adaptada a l'època d'ara, a l'actualitat, perquè el lector puga comprendre millor la tragèdia, perquè en el segle XXI és poc probable que ens creguem el que ens diga un oracle.
Un segon paral·lelisme molt important és l'incest en les dues històries. En Èdip rei podem veure com ell sense saber-ho, havent se'n anat de la seua ciutat a una altra per a no poder matar el seu pare com va dir l'oracle es casa amb Iocasta, sa mare biològica, i tenen fills. I en Incendies, podem veure com Nawal Marwan, és tancada a la presó i li porten al torturador que la viola diverses vegades i la deixa embarassada. Finalment, veurem en la pel·lícula que el torturador era Abu Tarek, el seu fill i ara pare dels seus fills. 
Un altre paral·lelisme podia ser, el paregut en les anomalies que tenien als peus Èdip, els dels peus unflats, perquè quan el seu pare el va voler portar al riu per a abandonar-ho perquè no el matara, li va lligar els peus perquè es morguera i no li puga fer mal al pare, i Abu Tarek, porta tres puntets al taló que els va fer la seua àvia quan va nàixer per a poder reconeixer-lo en el futur si el trobava la seua mare. 
Un altre xicotet paral·lelisme és el que relaciona Jeanne Marwan amb Èdip, el fet que cap dels dos va abandonar la recerca i la investigació de la veritat fins que ho va comprendre tot. A més quan Jeanne va anar a la ciutat natal de Nawal per a saber la veritat, un home que va treballar a la presó on va estar Nawal, li va dir que no sempre havia de saber tota la veritat. D'aquesta manera tampoc li va voler dir a Èdip, el pastor que el va entregar en comptes d'abandonar-lo, tota la veritat sobre el seu pare. 
Després, els problemes matemàtics, als que es fa referència en diverses ocasions, tenen un paral·lelisme amb l'enigma de la Esfinge en el mite d' Èdip, aparentment irresoluble, però que amaga tota la veritat.
Finalment, l'últim paral·lelisme és el de l'exili en què Èdip va anar a una altra ciutat on ningú el coneixia per començar una nova vida, i de la mateixa manera Nawal Marwan tampoc era coneguda per ningú, ni pels seus fills, ni pels pares ni per ningú, només ella sabia la seua història. Hristiyana Davidova

TÍTOL: Edipo Re
ANY: 1967  DURACIÓ 104 minuts
DIRECTOR: Pier Paolo Pasolini
GUIÓ: Pier Paolo Pasolini (basat en Èdip Rei de Sòfocles)
FOTOGRAFÍA: Giuseppe Ruzzolini
REPART: Silvana Mangano (Giocasta), Franco Citti (Edipo), Alida Valli (Merope), Carmelo Bene (Creonte), Julian Beck (Tiresia), Luciano Bartoli (Laio), Ahmed Belhachmi (Polibo), Pier Paolo Pasolini (Gran Sacerdot), Giandomenico Davoli (Pastor), Ninetto Davoli (Anghelos), Francesco Leonetti (Servent de Laio)
PRODUCTORA: Cooproducció Itàlia-Marroc; Arco Film; Somafis
GÈNERE: Drama, Antiga Grècia

PREMIS: Festival de Venecia: Nominada al Lleó d'Oro (1967)
Italian National Syndicate of Film Journalist: millor prodictor Alfredo Bini (1968)
Kinema Junpo Awards: millor pel·lícula de llenguatge original (1970)
SINOPSIS: Èdip, fill de Laios i Iocasta, reis de Tebes, es abandonat de xicotet, al conèixer per una profecia que serà l'assassí de son pare. Però el xiquet és rescatat i adoptat pel  rei de Corint. Sense conèixer els seus orígens, retorna a Tebes quan ja és adult i es  troba amb Laios. Després d'una discusió el mata, sense sabre que és el seu pare. Després es casa, en Tebes, amb la viuda del rei, es a dir, la seua mare.
 

Pasolini també va fer la seua pròpia adaptació de la obra de Sòfocles en l'any 1967; però no hi es una versió 100% adaptada al text. La pel·lícula comença en els anys 20 del segle passat, durant el naixement d'un xiquet, que després serà abandonat pel seu pare, perquè aquest, te cels del xiquet (el qual també "pareix" que sent cels del pare). Aleshores, hi ha un salt en el temps i els personatges viuen en l'època de la Grècia clàssica, on es desenvolupa l'Èdip de Sòfocles. Des d'ací la pel·lícula transcorre igual que en el mite; tret de la història de l'Esfinx, ja que en el mite li pregunta a Èdip un enigma i se'n va quan Èdip el resol, i en la pel·lícula Èdip l'espenta a un precipici.
Al final hi ha un altre salt en el temps fins als anys 60, tornant el personatges de l'època grega al present. Hi trobem que Èdip és el xiquet que va nàixer al principi, ara cec, hi passa pel mateix lloc on va nàixer. Ainhoa Vidal


En el mite d'Èdip rei i la pel·lícula de Passolini, Edipo Re, la relació és molt directa, ja que descriu molt bé tot el mite, i explica totes les situacions, de manera que, tot el que es conta al mite d'Èdip apareix a la pel·lícula. A més, però, l'estructura és ben diferent, perquè a la pel·lícula conta la història des del principi, des que va nàixer fins al final del mite i la història, en el mite en canvi, només s'explica com va nàixer i com el van abandonar però és un flashback, no és la continuïtat de la vida d'Èdip, és a dir no es produeix a mesura que es va contant. Una altra diferència, podria ser el per què el pare d'Èdip vol desfer-se d'ell i matar-lo. En el mite és clar que l'oracle li diu al pare, que el seu fill el matarà i per això aquest l'abandona. Però, en la pel·lícula, l'oracle li diu que serà reemplaçat pel seu fill, que la muller el voldrà més al fill que al seu home.
Una diferència molt gran, seria l'escena de l'esfinx, ja que, en el mite fou una escena que mostrava intel·ligència i valentia per part d'Èdip, d'aquesta forma, aquest aconsegueix derrotar l'esfinx, contestant correctament a la seua pregunta, la que ningú pot resoldre correctament. En la pel·lícula, en canvi, no es mostra aquesta actitud madura i intel·ligent, perquè l'únic que fa Èdip per derrotar l'esfingx és espentar-la cap al barranc. 


Una semblança, però, seria el que l'oracle li va dir a Èdip quan va anar a veure'l, en la pel·lícula l'oracle li diu que matarà el seu pare i farà l'amor amb la seua mare, igual que en el mite. De primer Èdip no s'ho creu però a mesura que ho va pensant, comença a creure-s'ho i per això decideix no tornar a sa casa, per no poder fer-li mal al pare o a la mare, però no sap que el seu pare no és aquell que pensa sinó que és un altre, i que sense voler, el va matar per incident, al seu pare vertader, i es va començar a complir la profecia, tant en la pel·lícula com en el mite.
Una altra, podria ser la més important, la de l'incest que apareix tot sovint, en les dues històries, en el mite i en el film, ja que, Èdip està destinat a fer l'amor amb la seua mare i no va a poder canviar el seu destí, el que li han donat el déus, uns éssers superiors. D'aquesta manera, apareix l'incest entre mare i fill, d'una manera molt continuada i violenta, perquè el tema de l'incest és un tema que ens pareix cada vegada més tabú i en aquest mite el tracta de forma contínua.
Finalment, en la meua opinió és un mite ple de sentiments, que ens vol donar a conéixer que si alguna cosa esta escrita en el nostre destí, ocorrerà tard o prompte. Però que si alguna cosa del nostre destí no ens agrada, hem de fer tot el possible per a aconseguir el que vulguem que passe, perquè ara no hi ha déu que et diga que passarà amb la teua vida, només tu pots dir i elegir qui seràs tu i que serà de la teua vida i del teu destí. Hristiyana Davidova

En primer lloc, en la pel.lícula de Pasolini, podem veure escenes representades que en el llibre s'expressen amb la paraula o el record.
També podem veure que la pel.lícula segueix una estructura linial, mentre que en l'obra de Sòfocles, els successos passen i es recorda el passat al llarg de la història.
La ubicació espacial i temporal tampoc coincideix en algunes escenes amb la de la tragèdia primitiva, i la seqüència d'escenes es veu alterada en la pel·lícula. A més la pel·lícula intenta contemporitzar un poc el mite. En la narració, la història comença amb l'epidèmia a Tebes, i el rei Èdip vol trobar la causa de tots els mals que hi ocorren pels déus. A partir d'açò comença a desenvolupar-se la història, i tanmateix la del propi Èdip. que va recorda'n a la llarga el seu passat. Pel contrari la pel·lícula comença amb el naixement d'Èdip i els fets ocorren en ordre i cronològicament, que després empalma amb la època contemporània.
Un altra diferència que hi trobem és que a la narració, el desig de Laios de desfer-se del seu fill, es causa de la predicció de l'oracle que li anuncia que el matarà i que tindrà fills amb la seua dona. En la pel·lícula, el desig del pare de desfer-se d'Èdip no es per ninguna predicció, sinó per por que té que el seu fill li robe l'amor de la seua esposa.
També podem vore una gran diferència quan en la pel·lícula Èdip venç l'esfinx amb la força i en la narració la venç amb la intel·ligencia.
Les semblances entre la narració i la pel·lícula son també clares. En la pel·lícula moltes escenes comencen a tindre la forma del mite, per exemple amb el símbol dels peus unflats," fill de la fortuna". Alba Millan
 

Dins de l'obra de Sófocles podem trobar algunes diferències molt importants amb la pel·lícula de Pasolini. Una d’elles és que en aquesta última, els fets es desenvolupen de manera linial, mentre que en l'obra es desenvolupen una sèrie de flash-backs o un retorn als records. Per exemple, en l'obra no s'explica com va ser Èdip, rei de Corint, encara que en la pel·lícula sí. 
Una altra característica important és la de l'esfinx. En el llibre podem dir que Èdip s'enfronta a l'esfinx mitjançant una endevinalla que ha de resoldre per a poder sobreviure. L'esfinx li preguntarà quin es aquell animal que naix amb quatre potes, creix amb dos i mor amb tres. En aquest moment, Èdip haurà de respondre correctament per a que no perille la seua vida. A diferència d'aquest esdeveniment, en el film Èdip mata l'esfinx amb la seua espassa sense cap por i sense haver d'endevinar res.
També podem trobar en el llibre que l'abandonament d'Èdip es deu a l'advertència que fa l'oracle als seus pares, perquè sabien que un futur el seu fill aniria a matar al seu propi pare. En la pel·lícula la causa del seu abandonament és la gelosia, característica del seu pare, al veure que la mare d'Èdip passava molt més temps amb aquest que no amb ell.
Finalment, en el moment que Èdip coneix la veritat, aquest deu vagar pel mon cec i pobre. Però el Èdip de Pasolini, acabarà en els carrers de Bolonia dels anys setanta, és a dir, fa un canvi important en l'eix cronològic. Quan ens trobàvem en els anys 20 en Tebes (Grècia) ara ens trobarem en Bolonia dels anys setanta. Per tant podem parlar d'un espai dualista. Patricia Palacios