dimecres, 25 de novembre de 2015

NOU I VELL A LA TOPONÍMIA CINCTORRANA. Ferran Guardiola


Ja fa dos anys que vam penjar sengles entrades sobre 'Nou i vell a la toponímia" 
L'amic i toponimista Ferran Guardiola ens ofereix un preciós article sobre aquesta dualitat al seu estimat poble dels Ports.

Nou és el contrari de vell? Unes vegades si… i altres no. Nou és el contrari de cremat? Alguna vegada. S’assemblen  nou i obert? S’assemblen.  I el cas es  que als noms de lloc cinctorrans, uns urbans i altres del terme, trobem exemples dels diversos significats que li hem donat a nou i vell al llarg dels segles,  a saber:
Hospital: A l’esquena del peiró dels Quatre Camins (dels dos camins de Morella) hi havia fins  l’any 1527, el primer hospital (construcció per a refugi de caminants i pidolaires que no feien o no podien fer gasto a l’hostal). A partir de la construcció del nou hospital (1527), al costat de la Botigassa i també del camí que atravessava el poble, durant un curt espai de temps el dels Quatre Camins va estar encara en la memòria : “ospital vell…cami de morella”(1598, Llibre del Lloch). Al segle XVII s’anirà perdent la memòria de l’antic i, com que solament hi haurà un hospital, no li caldrà cap afegitó. Si allò vell ja no existeix, no cal recordar que el nou ho és. Ara tenim l’Hospitalet

Escoles: Les escoles actuals són obra  dels anys seixantes del segle passat. De les escoles antigues queda el nom del carrer i alguns  encara recorden les Escoles Velles. A les actuals ningú li afegeix noves, perque les velles, com a escoles ja van perterir fa temps. Si no quede allò vell, no cal emprar nou. 
Carrer de les Parres, amb el vall pel mig. Primeries del segle XX. Arxiu Pascual
Església: A l’any 1763 comença la construcció de l’actual església parroquial, tot ocupant l’espai de l’antiga i, per a saber que ja l’obra avança, Gaspar Querol situa una casaextramuros detrás de la  iglesia nueva”(1765). Falten tretze anys per a acabar-la, tanmateix  és la “nueva”, i també ens recorda que durant els quinze anys que va durar la construcció, va ser a la Confraria on es feien els oficis :calle piera, patio de la cofadria, mesma cofradia, ahora iglesia interina” (G. Querol, 1767).
L’esglesia nova està  construida al mateix el lloc de la vella i ara tenin l’església
Porta de la Confraria, al carreró de les Monges.
Eres : No fa massa temps, fins els anys vuitantes del passat segle, hi havia al voltant del poble un nombre grandíssim d’eres, envoltades de les corresponents pallisses. Moltes de les eres pertanyien al comú del poble i han esdevingut places i carrers actualment. No ha aparegut cap carrer amb el nom *d’eres velles, posat que cap de nova se n’ha fet. En aquest cas s’ha oblidat l’antiga era i el carrer i la plaça no recorden l’antic ofici que tenia el lloc. Com tampoc les pallisses, que s’han vist arrebossades de morter modern, canviades les velles portes de fusta i transformades en cotxeres de nova planta. Tanmateix, pel mig del terme, a la vora dels Carabassos i la Parra, unes Pallisses, que ningú ha vist mai perquè es van cremar, manté des de sempre el nom: “hun ferreginal quere den johan ponç davall les pallices cremades”(Judiciari, 7r, 1478).
Plaça: La central del poble antic és la plaça Vella:plaça vella y cortillo”(J. Tàrrega, 1410). I portava l’afegitó perqué n’havia nascut una altra: “plaça nova prop portal de la loma” (J. Perpinyà, 1419),  que amb el pas del temps esdevindrà el Pou.
Passat el temps, a primeries del segle XIX, el vell fossar de la vora de l’església va ser substituit pel nou dels Argilars, a la vora del camí del Forcall. Al  lloc que ocupava el fossar i unes eres veines va nàixer una plaça a la qual li van afegir el qualificatiu de nova, perquè ja no s’emprava per a la del Pou. Tant “vella” com “nova” encara estan vives  y assenyalen la diferència en el temps en el qual van nàixer.
Carrer Nou, amb els Graners de la Vila (escorxador) i la casa dels Sorolla

Carrer: El primer carrer que va portar el cognom  “nou” va ser el tros que va dels Quatre Cantons  al Cap de la Vila: “Pere prunyonosa: primo hun alberch al carrer nou dela esglesia” (Dbp1, 49v, 1400).
I el portava perquè, a la part de dalt, el mur estava tancat i en obrir-se va passar d’atzucac (carrer sense eixida) a carrer obert amb un “portal nou a la bassa del Cap de la Vila”. No van fer un carrer nou, van obrir-lo. No hi ha un carrer vell que s’ha renovat. Cinc-cents anys després es va repetir el mateix cas: a primeries del segle XX, el carreró sense eixida dels Graners de la Vila (Escorxador)  acabava a la paret del mur, van enrunar la paret i un carrer “nou”(amb eixida), havia nascut. Avui continua viu.
Sala: La Sala, lloc de reunió del Consell –l’Ajuntament de temps antics- ocupava una part del que ara és la casa dels Santjoans. Era menuda i ben poc cuidada i per això el consell s’ajuntava o a la Confraria o al perxe que hi havia davant del forn (ara al pati dels Santjoans). A les acaballes del XVII, el Consell  va comprar una casa al costat de la carnisseria de la vila:es compra als hereus de mossén Joan Guardiola, per a que serveixca per a sala de la vila"(Gil, CI, 1685, 265). I ja a l’any següent l’antiga sala apareix ja com la “vella”: sala vella de la vila pera la cort del justicia”(Llibre de Consells, 1685). en créixer la casa dels Santjoans ja no farà falta distingir, la “vella” haurà desaparegut i a la “nova” no li caldrà l’explicació.
El riu de Calders i el Pont Vell
Pont: Tenim un Pont Vell, que va ser pont, i ara són les restes d’un pont medieval. Encara que no està gens clar quan va caure (diuen que per alguna riuada del segle XVIIIè), l’afegitó de vell no  apareix  fins la  construcció del nou pont de la carretera (des que va caure fins 1916 es deia el Pont Trencat). I  al pont de la carretera no li fa falta senyalar-li la novetat, perquè el vell ja no fa de pont.
Mas:  Ho explica el Capatró de 1796: “Una masada nomenada el Mas Nou del Covarcho en la partida de les Solanes del covarcho que es la sobredita que el cabrevant ha fundat en les terres que adquiri dels hereus de Miguel Ripolles q confronten per sanser en la sobredita masada del Collet desde el Pou de dalt asta el riu ô Rambla de Sellumbres segons señalen les fites que el cabrevant feu posar pera dividir les dos masades , en dita rambla, en terres del Mas den Costa, propi de Dn Jph Costa, en heretat del Benifet deNabelsa, en heretat de Simo Ripolles, en terres de Chochim Antoli de Marco, en terres de Ramon Membrado, asagador de San March a Sn Pere, terres de Chochim Royo y en terres de Vicent Guardiola al Pou de dalt y basa nova”(Capatró, 308v). Ben propet de l’antic Covarxo –que ere l’antic mas-, es funda un mas nou, i s’assenyalen les fites mitgeres, encara vives. Nou ací vol dir  diferent de l’antic Covarxo.
Els Bacis
Avui són els Bacis. Primer va ser del Mas de na Gata i després els Bacis d’en Penarroja. A les acaballes del segle XVIII, F.X. Sanjuan (el rader Santjoan que va viure a Cinctorres) va fer construir el mas actual que va rebre durant un temps l’afegit de “nou”. Tanmateix l’antic nom dels Bacis li va guanyar i nou va quedar soterrat entre els Bacis: mas nou als basis den penarrocha, afronta ab terres del mas del  tosalet y terres mas den vela”(G. Querol, 1775),  “mas nou (masía nueva de Francisco X. Sanjuan) en los basis de penarrocha.”(G. Querol, 1777), “dos masias (de los sanjuan) mas vell y mas nou en terminos
de portell y cintorres afronta con comunes de cinctorres dichos el tosal pelat”(G. Querol, 1780).
El mas vell ben segur que era el de Pataquetes, el nou són els Bacis.

L’Hostal Nou
Hostal: A la vora del camí Real hi havia un hostal que a les primeries del XVII es va cremar. Així ho recorda el topònim i el notari Sorolla:: “ostal cremat y rambla de sellumbres”(P.A. Sorolla, 1631). Uns anys després Ana Marçà (de la Torre Marçà, casada amb um il·lustre Figuera) reconstrueix l’hostal que ara serà l’hostal Nou: “moli den dom borras…afronta  terres de gaspar de la figuera… dit lo hostal nou”(J. Sorolla, 1667).
Nou enfront de cremat.





2 comentaris:

  1. Saviesa: atribut de l'ésser humà. Humilitat: tret del carácter.

    Cinctorrà, t'admiro i t'estimo

    ResponElimina
  2. Por si fuera de interés para usted o para sus compañeros de rutas, tengo publicada la web http://plantararboles.blogspot.com
    Un manual sencillo para que los amantes de la naturaleza podamos reforestar, casi sobre la marcha, sembrando las semillas que producen los árboles y arbustos autóctonos de nuestra propia región.
    Salud, José Luis Sáez Sáez.

    ResponElimina