dimecres, 11 de novembre de 2015

UN FRANCO, 14 PESETAS. Tots hem estat emigrants

Dins Imatgies podem trobar un seguit de pel·lícules (mireu enllaços, més avall) dedicades al tema de la migració , una constant de la història de la humanitat, la qual, malgrat el pas del Paleolític al Neolític, tot i el que deien els manuals, no ha deixat de ser nòmada. Aquest era un film que fa anys trobàvem a faltar. Disposàvem de diverses cintes que parlaven de la vinguda d'africans a la península, com ara Las cartas de Alou o 14 Kilómetros; del pas del canal de la Mànega, Welcome, de l'emigració turca a Alemanya, Almanya. Willkomen in Deutschland, o també de films que en parlaven d'una manera tangencial (In America o Babel). L'emigració espanyola cap a Alemanya, Suïssa o França, no havia tingut, des d'aquella Vente a Alemania, Pepe! cap explicació tan entretinguda.


FITXA TÈCNICA  

Títol original: Un franco, 14 pesetas  Any: 2006   País: Espanya 
Direcció: Carlos Iglesias   Guió: Carlos Iglesias
Música: Mario de Benito   Fotografia: Tote Trenas
Repartiment: Carlos Iglesias, Javier Gutiérrez, Nieve de Medina, Isabel Blanco, Iván Martín, Tim Frederick, Eloisa Vargas, Aldo Sebastianelli, Ángela de Salto, Isabelle Stoffel.
Productora: Drive Cine / Adivina Producciones
Premis: 2006: Premi Goya: Nominat Millor Director Novell
2006: Festival de Màlaga: Millor Guió Novel, Premi del Públic

                                                                 Cristina Garcia


"Dedicado a ellos, a todos ellos"
Aquesta és la frase que tanca "Un Franco catorce pesetas", una frase carregada de sentiment i clarament dirigida a tres grups diferents. Aquesta frase dóna pas a una pantalla negra, a l'esquerra de la qual llisquen lentament els noms del primer d'aquests grups, les persones que han fet possible aquesta adaptació de la vida de Carlos Iglesias, actor, director i personatge principal. A la dreta, s'intercalen imatges a color amb unes altres en blanc i negre. Les primeres mostren a immigrants que arriben a Espanya buscant una qualitat de vida reservada només als més rics als seus països d'origen. Les més antigues pertanyen a aquells que van fugir del nostre país el segle passat, buscant l'abundància de la qual gaudien en el nord.
Aquesta pel·lícula va ser rodada al límit d'aquell precipici econòmic al qual es va precipitar Espanya només uns mesos després. Avui en dia caldria incloure un altre grup, el de joves preparats que tornen a llençar-se a Europa per trobar un lloc de treball, missió pràcticament impossible si es quedaren a casa.
"Un Franco catorce pesetas" tracta tots els problemes que provoca la immigració: el bloqueig de l'idioma, el contrast paisatgístic, l'impacte cultural, el primer nadal sense la família, la necessitat de trobar afecte en una amant... I sens dubte, el millor retractat de la pel·lícula, el final, on es veu clarament que el director mira des de la perspectiva del xiquet que ell va ser molts anys abans.
Els pares, presoners de l'enyorança, arranquen al fill dels amplis espais verds de la progressista Suïssa per tancar-lo en la que en aquell moment era la capital del feixisme espanyol, on els religiosos colpegen els estudiants sense motiu i des de les finestres de les cases només aprecien més cases brutes i mal construïdes. És en aquesta part de la pel·lícula on Carlos Iglesias expressa l'enorme impacte que li va causar tornar al país on va nàixer.
Aquesta pel·lícula està dedicada a ells, a tots ells, al nigerià que treballa amb mon pare, als romanesos que passaven un parell d'anys en la nostra classe per a després anar-se'n, deixant mossa en els meus companys, al xiquet saharauí que passava amb mi els estius de la infància o als amics que, després d'acabar la universitat, es van veure obligats a anar al Regne Unit per treballar.
Recomane aquesta pel·lícula a tots aquells que tinguen una mica d'empatia cap als immigrants que els rodegen, ja que, sense arribar a ser brillant, és un bon reflex d'aquest problema tan de moda en els nostres dies. Vicent Tena




Marcos és un dels protagonistes de la pel·lícula. Durant la crisi dels anys 60, com molta gent en eixe moment, decideix anar-se'n a Suïssa, junt amb el seu amic Martín, ja que allí paguen més diners, mentre deixa a la seua nóvia en Espanya. Com la majoria dels espanyols que van anar-hi, es va sorprendre de la bona qualitat de vida que hi tenien els suïssos. Temps després d'haver arribat a la pensió, comença una "relació" amb una de les treballadores del lloc, però, poc temps després hi arriba la seua nóvia d'Espanya, i es casen. 
Passen els anys i es veu com Marcos ha pujat en l'escala social, arribant a invitar els seus superiors a dinar a la seua casa, mentre que Martin s'ha convertit en "un treballador més", la qual cosa fa que es distancien. Quan Martín decideix anar-se'n a Espanya, Marcos es queda en Suïssa, ja que ací té una bona vida assegurada, mentre que, anar-se'n a Espanya és un risc molt gran, perquè la crisi no s'havia superat del tot i podria no trobar un treball. Al final podem veure com llegix una carta de Martín, junt amb la seua dona i el seu fill, nascut fa poc (i que serà el començament de la segona part :"2 Francos 40 pesetas". Ainhoa Vidal




Només en sentir el títol del film ja l'associem amb l'època de franquisme, encara que el títol, "Un franco 14 pesetas", fa referència a la moneda suïssa, no al dictador. Amb aquesta comparació del valor monetari, fa reflexionar com la qualitat de vida era molt més alta a Suïssa que a Espanya, cosa que van comprovar els protagonistes d'aquesta pel·lícula quan van haver d'emigrar per raons econòmiques. 
Al principi, enyoraven Espanya, els seus costums, però a poc a poc es van anar adaptant, fins al punt que quan la seua economia els permetia tornar al seu país d'origen, es van sentir afligits; més encara quan hi van tornar i van vore la misèria en la qual estava sumida Espanya en aquells moments, tot negant-se a viure en la pobresa quan han treballat intensament per a poder viure dignament. Per això es plantegen la possibilitat de tornar a Suïssa i fugir de la pobresa una altra vegada, però finalment, la dona de la família reflexiona que ells són espanyols, i que encara que la seua situació econòmica no era la millor, amb l'ajuda d'aquells anys fora aconseguirien eixir d'ella, i poder viure com s'ho mereixien. Ana Romero


Pablo és fill de Martin i la seua dona Pilar. Vivien a Madrid, tenia una forma de vida com la dels xiquets d'aquella època: anava a l'escola i jugava. No tenien aigua calenta i es banyava en un poal amb un ciri al costat perquè no tenien llum. Quan el seu pare viatja a Suissa hi va trobar feina. Pablo i sa mare es van quedar a Madrid. Anys després van pensar a anar a donar-li una sorpresa al pare per al seu aniversari. A l'entrada de la frontera per por que no els pillaren el menjar de porc que portaven al pare, el xiquet va anar espentant el paquet perquè els guàrdies no el veren i ho va aconseguir.


Quan van arribar a Suissa es van donar compte que tot era diferent a Madrid. Van decidir quedar-se a viure, el xiquet va començar a anar a l'escola quan un guàrdia el va trobar jugant al carrer. I des d'aquell moment va començar a anar. A l'escola la professora va explicar la formació del fetus i el naixement dels nens i ell ho va veure estrany i li va dir que a Espanya els nens venien perquè els portava la cigonya. Quan van passar cinc anys els pares van pensar a tornar a Espanya i el xiquet no volia tornar per què s'havia acostumat a aquella forma de vida. Una vegada en Espanya, va anar a la casa dels seus avis de part de la mare i va veure que això era molt diferent als paisatges suïssos. L'avi era curro i ell ho veia estrany i alli feia molta calor. El xiquet va tornar a l'escola, era molt diferent, era una escola de pagament. El professorat li pegava per coses molt estranyes. El pare i el xiquet volien tornar a Suissa perquè la forma de vida era molt diferent, però la mare va decidir quedar-s'hi i que les coses no serien les mateixes. Hakima Zaitouni


Hanna és una dona que vivia a Suïssa i era l'ama d'un hostal. Un dia va arribar Martín i Marcos, que hi van anar per buscar treball, mentre deixaven a Espanya les seues famílies, per a aconseguir diners i poder mantenir-les en Espanya. Ells es van hostatjar a l'hostal de Hanna. Ella es va fixar en Martín i li començava a agradar. Quan van passar els dies, van fer amistast i van acabar mantenint una relació sexual.
Temps després, va arribar a l'hostal la família de Martín, la seua dona i el seu fill. Quan Hanna els va veure es va quedar despagada i va salvar a Martín d'aquell embolic. La família es va quedar temps a Suïssa. Aleshores, van deixar l'hostal i van anar de lloguer a altre lloc. Quan va passar molts anys, Martin va anar a visitar Hanna i va veure que ja tenia la seua família; s'havia casat i tenia dos fills. Maria era filla seua. 
Però Martin no es va fer càrrec d'ella i van fer les seues vides per separat, amb el record del que va passar i amb aquella filla en comú. Paula Fernàndez


Aquest film tracta sobre la vida de dos amics espanyols, Martin i Marcos. Martin es pare de família, té una dona i un fill, veient que no gana els diners suficients decideix emigrar cap a Suïssa junt amb el seu amic Marcos a la recerca d'una vida millor. En arribar es queden molt sorpresos en veure que la vida es molt millor que en el seu país. Els dos homes viuen en una pensió en la qual la propietària, Hanna, mantindrà un romanç amb Martin. La dona de Martin al estranyar molt al seu home decideix anar cap a suïssa amb el seu fill i es presentarà de sorpresa a la pensió. Amb la seva arribada s´acaba la relació romanç amb Hanna. En veure que la seva família estava amb ell prenen la decisió de comprar una casa i començar una nova vida. El pare de Martin es trobarà en un estat critic de salut amb la qual cosa el seu fill no arribarà a temps per a veure-ho. Finalment retornen a Espanya per decisió de la mare, ja que ella no era feliç i enyorava la vida a Madrid. Sebastian Ramírez

 "Un Franco 14 pesetas" és una pel·lícula ambientada en l'Espanya actual, en la que dos amics Martín i Marcos es veuen obligats a anar-se'n a treballar fora perquè ací o no troben treball o els que troben són molt forçats i mal pagats. M'ha paregut interessant la facilitat en la qual s'allunyen de casa, de la seua família i del seu país per a tindre un treball millor i un millor sou per a la seua família. Tot açò es diu prompte però deu de ser molt dur, i el més interessant és que el que veiem al film és la realitat, des de fa moltíssims anys els espanyols han hagut d'anar a l'estranger, per exemple: el meu avi va haver d'anar a Alemanya quan era molt jove, perquè ací no podia treballar i la meua iaia estava embarassada, necessitava diners i no s'ho va pensar. Jo, hi hauria de vore'm en la situació de no trobar treball i haver d'anar fora i supose que aniria, però sense cap dubte ha de ser molt dur haver de deixar a la teua família, amics, costums, etc per a anar-te'n a treballar a un país en el qual no saps ni l'idioma, ni res. És  molt admirable. Alejandro Salvador

Aquest film tracta de l'Espanya en el temps de Franco. En aquesta apareix una família, un pare, una mare i un fill, que ha de viure amb els pares de l'home. Vivien tots en una casa i en males condicions i pobresa, per això, la dona que ja estava farta, decideix pagar el senyal per a un pis però no li ho comenta al seu marit. Una vegada pagat, acomiaden al seu marit i aquest s'enfada en ella perquè no tenien diners per pagar el pis i si no el pagaven, perdrien els seus diners. Per aquesta situació, l'home se'n va a Suïssa per estalviar diners. La seua dona es queda assoles, amb la família del seu home i amb el seu fill, és molt difícil viure en eixa situació. Tots els mesos el seu marit li envia part de la seua paga per poder anar pagant el pis, després d'uns mesos ja pagat, la dona va a veure'l i s'adona que era una estafa i que havia perdut tots els diners que li havia donat el seu marit, per això decideix anar a Suïssa.Quan arriba a Suïssa es troba en una situació pitjor de la qual pensava, sospita de què el seu home li hi havia traït amb altra dona però deixa passar el tema i lloguen un pis allí a Suïssa. Era la vida que ella sempre havia desitjat, li encantava Suïssa, la seua gent, les cases, el paisatge, tot. Un dia decideixen tornar a Espanya, una vegada allí s'adonen compte què tornar havia sigut un error. EL seu home no tenia treball i viuen en un pis amb lamentables condicions. Laura Navarro

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada