dimecres, 9 de desembre de 2015

SABATES ROGES. Un pas contra la violència de gènere



L'alumnat de l'assignatura de Plàstica, tot seguint els passos d'una artista mexicana, Elina Chauvet, ha fet el seu muntatge d'unes sabates roges que denuncien la violència de gènere. Tot fent un cercle a les sabates hi ha el nom de les 48 dones que, fins el 25 de novembre, havien estat víctimes a l'estat espanyol.
Alguns alumnes van deixar escrits dins les sabates. L'alumnat de Valencià: llengua i imatge n'ha estat testimoni i ens aporta un seguit de fotografies. També hi trobareu frases de l'alumnat de 1r d'ESO i de gent cèlebre.


ELINA CHAUVET PARLA SOBRE 'SABATES ROGES' 

(feminicidio.net) traducció de César Gargallo



Irene Ballester va tenir l'oportunitat de xerrar amb Elina Chauvet sobre la seva famosa instal·lació 'Sabates Vermelles' i sobre el que aquesta simbolitza. L'artista va parlar sobre els assassinats de dones de Ciutat Juàrez, i sobre la canalització pública del dolor i l'efecte de catarsi de la instal·lació.
Sabates Roges va néixer en Ciutat Juàrez el 20 d'agost de l'any 2009 amb 33 parells de sabates donades per dones, moltes d'elles familiars de dones desaparegudes o víctimes, un any en el qual d'altra banda es van registrar en aquesta ciutat 130 assassinats.



Elina Chauvet és arquitecta de professió i autodidacta dins del món de l'art. És una dona forta, combativa i feminista, que a través de diferents eines artístiques ha plantat cara al patriarcat en un país que a l'any es cobra la vida de centenars de dones. Segons l'ONU, entre 2012 i 2013 van ser documentats 3.892 casos, però únicament 613 d'ells van ser investigats com «feminicidios» per la falta de perspectiva de gènere de les autoritats. Enmig d'aquest context la instal·lació Sabates Roges és un exemple de canalització pública del dolor i de visualització del «feminicidio», i no deixa indiferent a ningú. Com va comentar l'artista, la instal·lació posseeix un efecte catàrtic a través del com es produeix la seqüela del dolor, la petjada de la presència esborrada i extingida, un dolor que, d'altra banda, es converteix en polític i social.

1993 va ser l'any en què la germana d'Elina va ser assassinada per la seva parella quan residia en Chiapas. El dolor i el sofriment ocasionat davant tal pèrdua va ser canalitzat a través del seu treball; primer en pintura, i després van venir les seves Sabates Vermelles a través dels quals va començar a visibilitzar la presència extingida per la violència patriarcal, la petjada del dolor, un dolor que es denuncia enfront del silenci imperant de tint patriarcal i envoltat d'impunitat. I és que la violència contra les dones deixa marques. Les dones a Mèxic són víctimes de violacions tumultuàries, desaparicions forçades, el crim organitzat, diferents càrtels, el racisme present en les artèries de la mateixa societat, la violència de gènere, la forma més extrema d'aquesta violència contra les dones. El Govern i l'Estat patriarcal oculten les xifres de víctimes i neguen la realitat, doncs, és la mateixa societat patriarcal la que tolera la violència cap a les dones, que és assumida amb total normalitat.





Sabates Vermelles és una escenificació del duel col·lectiu, i suposa la posada en valor de la presència extingida i de la magnitud de les seves xifres. La societat patriarcal acostuma a venerar els cementiris dels soldats caiguts en grans batalles, en grans guerres, mentre que la vida de les dones té un valor insignificant igual que les seves morts, explicades com a simples xifres. Aquesta instal·lació d'art públic increpa perquè lluita per la dignitat de les dones. “Ens volem vives”, tal com diu la premissa feminista, i urgeix que els Estats declarin la definitiva pau cap a les dones. 
Quan teixim xarxes i treballem des de la igualtat ens ubiquem enfront de les xacres patriarcals i Sabates Vermelles és un clar exemple d'això, doncs, forma part de la iconografia mundial contra l'assassinat de les dones, igual que les creus roses que lamentablement envaeixen Ciutat Juárez. Tots dos llenguatges, comuns a les dones, no necessiten paraules, perquè és una pandèmia mundial i, com a tal, ha de ser denunciada enfront de la ceguesa i a la indiferència d'una realitat la violència de la qual cap a les dones, i segons la politòloga d'origen somali *Ayaan *Hirsi Ali, és pròpia d'un holocaust, doncs es calcula que a tot el món estan desaparegudes “demogràficament” entre 113 i 200 milions de dones.



  
                   FRASES DELS ALUMNES

NO PEGUEU! Em sembla bonic el gest que ha tingut avui el nostre institut.

La violència no beneficia ni als homes ni a les dones. Aconselle a totes les persones, siguen joves o majors, que parlen, callar no és bo, que no tinguen vergonya.

Em fa ràbia i tristor. Alguns homes encara pensen que les dones li pertanyen. 

Com és matar a una persona que estimes?





Em dóna rabia saber que hi ha homes que maltracten dones.

Cap home té dret a manar sobre la vida d'una dona, açò ha d'acabar ja.
Hem de fer fora la violència de gènere, JA!!
Sóc home i estic totalment en contra del masclisme. Demane un minut de silenci contra aquesta injustícia.

Em pareixen fatals les conseqüències de la violència de gènere.

Sempre es pot solucionar de forma verbal.

Molt mal, la violència de gènere no és normal.
Em produeix gran tristor que assassinen dones perquè creuen que són més febles... i això és.


No al maltractament.

Aquests inútils devien experimentar ells mateixos tot el sofriment que els han provocat a les dones que han maltractat.






FRASES CÈLEBRES

La violència és la por als ideals dels altres.
Mohandas K. Gandhi


La gent m’anomena feminista sempre que expresso sentiments que em diferencien d’una estora o d’una prostituta. 
       Rebecca West



És evident que es pot ser femenina i feminista: de fet, les dones som femenines per definició i feministes gairebé per obligació.
            Eva Piquer





Mantingue’t lluny de les persones que intenten empetitir les teves ambicions. Vés amb aquells que alimentin les teves possibilitats de ser gran.
         William Shakespeare


3 comentaris:

  1. "Una ànima trista pot matar-te més de pressa, molt més de pressa que un germen" John Steinbeck, novel·lista nord-americà (1902-1968)
    A.R.

    ResponElimina
  2. "Tots aquests segles, les dones no han estat més que un mirall dotat de la propietat de reflectir la figura de l’home a una mida doble de la real."
    Virginia Woolf

    ResponElimina