dimecres, 28 de desembre de 2016

RAMON LLULL A LINGÜISTES PEL CARRER. LxC Àngela Buj (CEL) i Jesús Bernat (Sd'O)

El 29 de març el beat han celebrat; el 29 d'aquest mes una entrada és nonada 
En morat els llocs d'on ja disposem fotografies; en taronja els que ens resten per visitar 
https://drive.google.com/open?id=1z2HRYxEa9-_sDxXSNIyx-wq28us&usp=sharing
Fil per randa 
S’estén com una randa el seguit de pobles de la nostra geografia en què hem localitzat carrers de Ramon Llull. Alguns els hem passejat, d’altres resten expectants al nostre objectiu. N’hem captat amunt i avall des de l’eixida del sol al capvespre, amb migdies calorosos viatjant per terres valencianes, d’altres temperats per la mar de ses Illes i alguns bressant-se sota els núvols del Canigó. Tal com el nostre filòsof planejava un abast universal de les seues ensenyances, així hem notat que és el lingüista –permeteu-nos-ho– més universal en els nostres territoris. Aquell que hi és a la Catalunya Nord, al Principat, al País Valencià i a les Illes Balears. És també un dels qui més vies n’hem localitzades, vora unes dos-centes. Després de Pompeu Fabra, 272, és el segon amb més presència en el bateig de les nostres places, dels nostres carrers, carrerons…, i, com dèiem, la seua universalitat es manifesta en ser present en la majoria del nostre àmbit lingüístic. 

Els 10 lingüistes amb més carrers
Fins i tot, també és reconegut en altres ciutats peninsulars com Madrid o Còrdova, amb el nom de Raimundo Lulio o a Xerès de la Frontera, calle Ramón Llull. Quant a variants del seu nom, l’accent no és exempt en algunes plaques de poblacions catalanes. També hem localitzat variants de Ramon, per exemple a Castalla (l'Alcoià), carrer Raimon Llull en un extrem del carrer i, en l’altre, carrer Ramon Llull. Casuística que també és paral·lela a la ubicació del carrer, ja que principalment hi ha una especial predilecció pel bateig de carrers d’urbanitzacions amb el nom de Llull i, en ocasions, ben enlairats com si tractés d'assegurar-se el seu Miramar. En alguns casos, com a Tàrrega (l’Urgell), el carrer és ben cèntric, però manta vegades hem hagut de dirigir-nos a la perifèria per a localitzar-lo. En algunes ocasions, com a Barcelona, és el cognom el qui ha donat el nom al carrer. Ara, però, volem mostrar només uns breus punts de la randa que hem anat teixint amb, ja ho sabeu, l’il·luminat de Randa, de qui som admiradors incansables de la seua obra, per a afegir-nos al reconeixement d’aquest savi universal de la nostra cultura i sumar-nos al punt i final d’aquest Any Llull.

Plaques fotografiades dels carrers de Ramon Llull, tot seguint un ordre alfabètic, tal i com us mostrem davall
Alaior*, Algaida*, l'Ampolla, Arenys de Munt i Artà*
Badalona, Balaguer* Barcelona*,  Bellcaire d'Urgell, Benicarló i Binissalem* 
Calafell, Calella, Cambrils, Carcaixent, Castalla i Castelló de la Plana
el Catllar, Ciutadella*, Costitx*, Deltebre, Esporles* i Felanitx*
Gavà*, Gelida, Guissona, Inca*, la Llacuna i Lloseta*
Llubí*, Malgrat de Mar, Mataró*, Mont-roig del Camp, Montaverner  i Montuïri* 
Els pobles marcats amb * són col·laboracions d'arreu del domini lingüístic. Agraïm, ben sincerament, les trameses que ens han fet Vicent Rosselló, Toni Torregrossa, Antoni Garcia, Neus Garcia, Maria Josep Franc, Eva Ferrando, Ernest Micó, Maria Josep Mira,  Lluís Gimeno, Manel Ito i Josep Andrés des del País Valencià; Ventura Castellvell, Amadeu Marco, Albert Turull, Albert Bernat, Tomàs Camacho, Joan Ferreres, Rafel Molina, Santi Arbós, Pepa Sardanyes i Agnès Camatxo Buj des del Principat; Òscar Begur, Mariona Ràfols, Joan Mut, Mercé Bernat i Djombo N'Dong des de les Illes. 
Els mosaics han estat una col·laboració d'Hugo Bernat
Móra la Nova, el Morell, Nules*, Orpesa, Palafolls i els Pallaresos 
Palma*, Perpinyà, Porqueres*, Premià de Mar , el Puig de Santamaria i Reus
Roquetes, Salou, Sant Jaume dels Domenys, Sant Julià de Vilatorta*, Sant Pol de Mar i Santa Bàrbara 
Santa Perpètua de Mogoda, Sencelles*, Sueca, Tarragona (2) i Teià
Terrassa, Tordera, la Torre de Claramunt, Tortosa, Ulldecona i València
Vic*, Vilanova del Camí, Vilassar de Dalt, Vila-seca i Vinaròs




I el 29 de desembre ens ha arribat el carrer de Ramon Llull de Ses Salines, regal de Mariona Ràfols.
Ja sabeu que aquesta entrada forma part del projecte LxC, Lingüistes pel carrer, que venim desenvolupant des d'abans de l'estiu i on podeu col·laborar.
I per tancar l'any, amb gebre i rosada matinera, pel Bages Ramon Llull també hi era.  
A Santpedor, Sant Iscle de Bages, a Masquefa i Manresa.   


 

I si aquests eren els pobles que corresponen als cartells que hem fotografiat fins ara, us oferim el llistat sencer de pobles on Ramon Llull té algun vial. Podeu obrir també el mapa de dalt per situar el carrer amb precisió:
Alaior, l’Alcúdia, Algaida, Amer, l’Ampolla, Andratx, Arenys de Munt, Argentona,  Artà, Artesa de Segre,  Arenys de Munt;  Blanes, les Borges Blanques,  Búger, BunyolaCabestany, Cadaqués,  Calafell, Caldes de Malavella, Caldes de Montbui, Calella,  Calonge, Calvià,  Cambrils, Campanet,  Campos, Capdepera,  Carcaixent, Cardedeu,  Cambrils, Campanet,  Campos, Capdepera,  Carcaixent, Cardedeu,  Cassà de la Selva, Castalla,  Castelló de la Plana, el Catllar,  Cerdanyola del Vallès, Ceret,  Ciutadella, Consell,  Costitx, Cubelles; Deià, Deltebre; Eivissa, l’Escala, Esplugues de Llobregat,  Esporles;  Felanitx, Figueres, Flix;  Gavà, Gelida,  Girona, Granollers, Guissona; Ibi,  Inca; la Llacuna,  Llançà, Lleida,  Lliçà d’Amunt, Llinars del Vallès,  Lloret de Mar, Lloret de Vistalegre,  Lloseta, Llubí, Llucmajor; Malgrat de Mar,  Manacor, Manresa,   Maria de la Salut, Marratxí,  Martorell, Masquefa,  Matadepera, Mataró,Molins de Rei, Mollet del Vallès,  Montaverner, Montcada i Reixac,  Mont-roig del Camp, Montuïri, Móra la Nova, el MorellMuro, Muro d'Alcoi; Nules; Olot, Orpesa; Palafolls, Palafrugell, els Pallaresos, Pallejà, Palma, Perpinyà, Petra,  sa Pobla,  Polinyà, Pollença,  Porqueres, Porreres, el Prat de Llobregat, Premià de Mar,  Puçol, el Puig de Santa Maria;  Regencós, Reus,  Ripollet, la Roca del Vallès, Roquetes, Roses;  Sabadell,   Salelles, ses Salines, Salou, Sant Adrià del Besós, Sant Antoni de Portmany, Sant Boi de Llobregat, Sant Cebrià de Rosselló,  Sant Celoni, Sant Cugat del Vallès, Sant Esteve Sesrovires,  Sant Feliu de Guíxols,  Sant Fost de Campsentelles, Sant Francesc de Formentera,  Sant Fruitós de Bages,  Sant Guim de Freixenet,  Sant Jaume dels Domenys, Sant Joan, Sant Josep de sa Talaia, Sant Julià de Vilatorta,  Sant Llorenç des Cardessar, Sant Martí Sarroca,  Sant Pere de Ribes, Sant Pol de Mar,  Santa Bàrbara, Santa Coloma de Gramenet,  Santa Eugènia, Santa Eulàlia de Ronçana,  Santa Eulària des Riu, Santa Margalida,  Santa Maria del Camí, Santa Perpètua de Mogoda,  Santanyí, Santpedor,  Sarrià de Ter, Sencelles,  Sentmenat, Seva;  Taradell, Tarragona, Tàrrega, Teià, Térmens,Terrassa, Tordera, Tornabous, la Torre de Claramunt,  Torrefarrera, Torres de Segre, Tortosa;  Ulldecona; València, Valldemossa, Vendrell, el,  Vic,  Viladecavalls, Vilafranca de Bonany,Vilanova de Segrià,  Vilanova del Camí,  Vilanova i la Geltrú,  Vila-seca, Vilassar de Dalt i  Vinaròs

Altres enllaços d'Imatgies relacionats:
I, com nosaltres, com Llull, seguiu fent via 
i si voleu col·laborar, 
carrers de Llull ens heu d’enviar:



"Anava l’amic consirós en son amat e atrobà en la via grans gents e grans companyes qui li demanaven de noves. E l’amic, per ço cor atrobava plaer en son amat, no respòs a ço que li demanaven e dix que per ço que no es llunyàs de son amat no volia respondre a llurs paraules."  

Libre d’Amic e Amat




divendres, 23 de desembre de 2016

NADALETES PER UN ALTRE NADAL


"Aquesta preciositat de floretes (Narcissus tazetta) han esperat soterrades, tot dormint en les seues cebetes, el pas de la primavera i de l'estiu. A la tardor van començar a estirar el collet i, quan ja s'havien assegurat que no restaven octubreres ni roses, que el fred havia adormit la natura, aleshores han esclatat amb tota la seua bellesa. El diminutiu que les bateja és l'excel·lència de l'afectivitat, nadaleta. I si bé el nom ens recorda aquestos dies 'familiars', desitgem, ben altrament, dedicar aquesta flor als que voldrien un altre nadal." 
Així ho déiem al 2011 i, tot i que les d'enguany no han esclatat encara, són les mateixes matetes que van florir fa cinc anys. 


  Ja hi déiem: "Voldríem dedicar aquestes nadaletes a tots aquells i aquelles que odien el Nadal o diuen passar del Nadal. No, no es tracta del tennista; ens referim a eixos dies farcits d'obligacions comercials que per a molts són desitjables, però que, animalets socials com som, també pateixen aquells que en volen fugir:

als que estan lluny dels que estimen i als que estimen  els que estan lluny
als que creuen que ningú els vol i als que creuen no voler ningú
als que no reben felicitacions i als que es feliciten de no rebre'n

als que no els porten cap regal i als que no en volen portar
als que discuteixen per un que i als que no volen discutir
als que treballen aquesta nit i als que no tenen treball
als xiquets, als minyons, als nens, als nins i als sagals
als que pateixen recordant i als que recorden patir
als que sopen sols i als que no volen sopar

als malalts d'amor i als sans d'esperit
als que ja no estan i als que ja no són
als indignats i als dignes

Va, sumem!
 I a la resta també!
Bon Nadal!!

diumenge, 18 de desembre de 2016

NOMS 5 i l'anuari ONOMÀSTICA-2016



El número 5 de Noms és un homenatge a Josep M. Albaigès, president que va ser de la Societat d'Onomàstica, a qui ja vam dedicar una entrada sobre Toponímia i números en saber del seu traspàs, http://imatgies.blogspot.com.es/2014/03/toponimia-numerica-jmalbaiges.html 
A més de dos articles sobre la seva persona i cinc sobre antroponímia hi trobareu les seccions habituals Notícies i Novetats bibliogràfiques. En la primera es fa un repàs a les conferències, xerrades, congressos, jornades, tesis toctorals i l'Onomàstica a la xarxa. A Novetats bibliogràfiques, a més dels articles, butlletins, revistes i llibres relacionats amb el món onomàstic, se'ns ofereixen algunes recensions. 
Tot ho podeu trobar a   http://www.onomastica.cat/ca/noms




Invitació a col·laborar amb Noms

La revista Noms és el canal de comunicació dels socis i sòcies de la Societat d'Onomàstica, pel qual circularan materials onomàstics del seu interès. Per aconseguir que la revista sigui una eina d'informació, difusió i participació bona i útil ens calen col·aboradors. Els socis són els creadors i els receptors dels continguts, amplis i diversos, que inclouen la teoria, la metodologia o el treball de camp en onomàstica o que provenen del resultat dels seus estudis, de les seves investigacions o dels seus coneixements. Són materials que, en forma d'article, posen a disposició dels lectors. Igualment, cal que hi hagi socis que redactin ressenyes, crítiques o notes de les publicacions onomàstiques (llibres o articles); socis que proporcionin les novetats bibliogràfiques, escrits o informacions (notícies, polèmiques o textos apareguts en la premsa) sobre activitats onomàstiques (congressos, jornades, cursos, conferències, presentacions de llibres, debats o exposicions), tesis, treballs acadèmics, treballs de recerca de batxillerat, documents d'arxiu o imatges amb valor onomàstic.
El nostre desig és publicar i difondre els continguts que abracin tants aspectes relacionats amb l'onomàstica i amb les ciències que li donen cobertura com sigui possible. És per això que fem una crida a la participació. Ens podeu fer arribar les vostres col·aboracions i propostes a revista@onomastica.cat. Qualsevol contribució serà benvinguda.

Per la seua banda, l’anuari Onomàstica aplega set articles, tres dels quals, seguint la voluntat internacional de l’anuari, són fruit del Simposi sobre topònims minoritaris a Eslovènia, àrees bilingües adjacents i països de parla germànica que va tenir lloc a Graz (Àustria) el mes de març d’enguany. A més de la informació que ens aporta l'índex adjunt, volem destacar José Castillo, que actualment treballa amb Pau Fuster (el Tossal Cartografies) en la redacció d'un mapa del terme del Puertomingalvo, d'on fa un repàs als orònims i la seua retolació.









dijous, 1 de desembre de 2016

LA TARDOR, CODONYAT DE TRES COLORS... ... Gràcies, companys


No, no és un codonyer... Efectivament, Ximo, ho has endevinat! És una servera.

 
No em direu, però, que no té els colors d'aquell codonyat. 
Els mateixos -mira per on, Djombo- que la bandera de Senegal.

I és que avui me n'ha anat amunt, a estrenar el vostre regal!

 Xe, quines fotos fa! Mireu a contrallum. 
Conste que encara ixen millor, però ací les he de reduir de pes..., no en sé més.  

Hi ha servera que només coneix un groc claret

I d'altres que s'acanellen vora les oliveres

 Com els roures, encantats amb les savines

Mireu, sinó, aquest bosquet: el Rourar.
El Rourar és un topònim bonic en terres on parlen de rebollars 

 I el cirer, ja despullat, encatifa el bancal de grocs envermellits,

 sufocats i avergonyits en la seua caiguda

 
I els més jovenets, sabedors que la tardor només és una primavera d'hivern, s'enjoien amb el roig

dimecres, 2 de novembre de 2016

JOAN CARLES SIMÓ PORTA LLULL A ALMASSORA

Joan Carles Simó encantà el públic i l'entusiasta presentador de l'acte, Jaime Clemente Martínez


Havia sentit a dir que Ramon Llull, en certa manera, havia estat un predecessor de la informàtica; potser per la combinatòria de la seua Ars Magna. Heus ací que un bri de veritat hi deu haver perquè, mentre al carrer la joventut almassorina s'implicava en l'ancestral tradició del Halloween, al Saló dels Llauradors  el Boig Il·luminat no acabava de veure's projectat a la pantalla tot impedint que hi hagués connexió entre l'ordinador i el projector. Així començava la Tertúlia del Portal del proppassat dilluns, 31 d'octubre. 
Joan Carles Simó, però, va suplir les deficiències tècniques amb la veu, la il·lusió i la passió que mereix qualsevol estudi estimat. Amb el didactisme de qui sap ensenyar distraient va repassar l'aventura de Ramon Llull a través de les miniatures d'aquell Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum, llibre escrit per Tomàs le Myésier, un seguidor del beat vinculat a la cort de França que es va encarregar de recopilar la vida del mallorquí universal. 
I, si bé és veritat que no vam poder gaudir en la pantalla d'aquelles petitíssimes meravelles, amb l'ajut d'un atentíssim Jaime,   la descripció acurada i la passió del ponent van fer entenedora la magna tasca del beat de Randa.
I, en acabar, encara van haver ganes de saber més de Llull i, tot aprofitant els coneixements del filòleg, va haver-hi un seguit de qüestions en què va participar el públic.
L'almassorí i solleric Joan Carles Simó és un veritable especialista en l'obra lul·liana. Col·labora amb el Raimundus Lullus Institut de Freiburg en l'edició de l'obra llatina de Ramon Llull i, en l’actualitat, prepara l’edició de l’Art de fer e solre questions del savi medieval.


dimarts, 1 de novembre de 2016

VICENT PITARCH, EL COMPROMÍS CÍVIC.

Fotografia de Tica Adell
El Forn de Dalt, a Benassal,  fou el marc idoni per acollir, el proppassat dissabte, la presentació del llibre Pere-Enric Barreda i Edo, l'humanista fidel. I si bé cal parlar del llibre, que recull articles d'un seguit de gent que homenatja Pere-Enric, no he pogut estar-me de dedicar aquesta entrada al seu editor, Vicent Pitarch i Almela. 
Encara no feia tres setmanes que al veí Catí presentava un altre llibre, del qual n'havia fet la introducció. 
A Fortanete, abans d'emprendre un tram del camí de Jaume I
I, de sempre, l'hem sentit destacar el paper d'aquells que assumeixen la veu del seu poble, d'aquells que mostren un compromís vital amb la llengua i el país. I ell mai no ha deixat de fer-ho. Infatigable, ens demostra, dia a dia, el seu compromís ferm amb el seu poble, siga de la Plana o del Maestrat, de la Ribera o l'Empordà. 
No descobrirem ara l'amistat personal que unia Pere-Enric i Vicent, ni el compromís assolit per l'amic el dia que el de Benassal va faltar. Era qüestió de temps que Vicent Pitarch poguera replegar i revisar un seguit d'escrits que es feren ressò de la personalitat i de l'immens treball de l'humanista. I, per suposat, n'havia de destacar el compromís, la fidelitat... 


I l'obra ja és al carrer. En l'índex que us oferim destaquem el gran treball de Rafael Monferrer, que ha recollit la seua extensíssima i variada bibliografia. 
A més d'aquest primer apartat, L'home i l'obra, se'ns ofereix un segon bloc, En homenatge, que recull diversos articles d'agraïment i enaltiment de la seua persona, alguns immediats al seu traspàs. Un tercer apartat, Dos textos significatius, mostren el primer i darrer article de Pere-Enric. 

I és a partir de la seua extensa obra, publicada entre 1981 i el 2013, i dels seus projectes inacabats que cal considerar aquesta llibre, no com una feina conclosa sinó com una invitació a seguir treballant per aquella flama inextingible.

divendres, 28 d’octubre de 2016

60 ANYS DE TVE i ENRIQUE AGUT


Enrique Agut (i un operari) en TVE, aquell 28 d'octubre de 1956. 
Aquest matí, potser ha estat a Catalunya Ràdio (eixa que, il·lògicament, no podem sentir d'una manera ana·lògica), he sentit unes notes de piano al fons de la veu que anunciava, un 28 d'octubre de 1956, la carta de ajuste del naixement de TVE.
A l'enyorat Enrique Agut, a més de a l'Alqueria i a la Pista de Oro d'Orpesa, aleshores jo només era un adolescent, vaig tindre el plaer de disfrutar-lo, també com amic, a la cafeteria de l'hotel Orange i al mateix bar del Maso, on vam llogar un pianet per ambientar algunes nits amb notes del Mestre de la Música. Potser fóra aleshores, quan més d'una vegada esmorzàvem junts, que vaig saber de la presència del músic almassorí en la inauguració de  la TVE. Tal vegada vaja errat, però sempre havia cregut que fou ell qui, en directe, havia posat el fons musical en aquella primera carta de ajuste.
I si no és així, perdoneu... És el temps qui fa que el realisme esdevinga màgic.


diumenge, 16 d’octubre de 2016

VICENÇ M. ROSSELLÓ, LLIÇONS D'UN HUMANISTA

fotografies de Josep Meseguer-Carbó
Ja no recorde on, però alguna vegada hem llegit o sentit que el professor Vicenç M. Rosselló es defineix com un "geògraf empeltat d'humanista". I cada vegada que sabem d'ell, que n'escoltem alguna conferència o gaudim de la seua conversa, ens trobem un savi humanista, sense empelts. I no tracte ací de descobrir el que tots els que el coneixen saben del reconegut geògraf, mestre de geògrafs i toponimistes. Volem, això sí, destacar-ne la forma multidisciplinar amb què planteja, aborda i resol cadascun dels seus estudis.
El dia de Sant Donís, dissabte 9 d'octubre, va ser ben profitós per a la nostra cultura. Si a Catí presentaven el segon volum del Vocabulari de Catí,                                  http://imatgies.blogspot.com.es/2016/10/vocabulari-de-cati-oficis-carrecs-i.html
a Xert, se celebrava la XVª Jornada d'Estudi del Maestrat, a l'abric de l'Església Vella. I heus ací que la xertolina Francesca Segura havia convidat el seu mestre i col·lega perquè ens parlara d'un fragment d'un dels seus estudis actuals, que tracta sobre les viles valencianes de planificació medieval. I el títol n'era "Quatre viles planificades medievals", tot referint-se a les veïnes Vinaròs, Benicarló, Sant Mateu i Catí. 
No desfaré, ara, el que apareixerà publicat a les Actes de la Jornada; em permet destacar-ne, però, els punts de vista de l'anàlisi de cada vila feta a partir de la geografia, també la física, de la història, de l'urbanisme, de les notes filològiques, dels costums, de les noves tecnologies... del saber, en fi, humanístic d'aquest gran i incansable mestre de la investigació contínua i diària. Humanista pel plantejament de cada treball, pels seus coneixements i pel profund compromís amb la terra que tant s'estima. 
I el seu quefer diari és, sens dubte, la lliçó d'un humanista.

dimecres, 12 d’octubre de 2016

VOCABULARI DE CATÍ. OFICIS CÀRRECS I ESTATS


El proppassat dissabte 9 d'octubre, dia de Sant Donís i festa al País Valencià, a la vila de Catí va tindre lloc la presentació del segon volum del Vocabulari de Catí, transcripció a càrrec de l'enyorat Pere-Enric Barreda i estudi de la dialectòloga Àngela Buj Alfara. Aquest segon volum se centra en tres apartats: oficis, càrrecs i estats. 
Un infatigable Vicent Pitarch i el professor Lluís Gimeno acompanyaren l'estudiosa canareva. El llibre ha estat editat per l'Associació Cultural Tossal de la Nevera, de la qual són també les molt interessants fotografies que acompanyen el text.
Fragment interior dedicat a l'ofici d'esquilador



Vicent Pitarch, amant de Catí i de tot allò que tinga a veure amb la nostra cultura, va fer des del localisme un maragallià i universal elogi de les paraules (escolteu-ne un fragment al vídeo) 

La Sala de la Vila es va omplir de catinencs i gent d'arreu interessada en aquesta nova publicació
El professor Lluís Gimeno abordà el paper de Mossén Puig dins la cultura castellonenca 
(breu fragment de la seua intervenció)

Oficis, la major part dels quals resten en el record però ens parlen de la riquesa, també etnogràfica, del Vocabulari de Catí.



Altres fragments de l'interessant estudi fet sobre el Vocabulari de Joan Puig

Per últim, Àngela Buj Alfara, coautora de l'estudi, implicà el públic assistent com a usuaris que eren d'aquell vocabulari


Si aquest segon volum té els oficis, càrrecs i estats com a camps temàtics del vocabulari (llegiu-ne la contraportada), les festes i els costums n'eren el motiu del primer volum publicat al 2012.



L'autora de l'estudi, joiosa, signà un bon grapat de llibres que ajuden a completar el panorama lexicogràfic de les nostres terres.