dimecres, 16 de març de 2016

ALIENS I CINEMA. Ainhoa Vidal

Dins del món del cinema, el tema dels alienígenes o extraterrestres és un dels més aclamats pel públic. En aquesta entrada parlarem d'algunes de les pel·lícules de diferents gèneres més famoses, amb els seus personatges iconogràfics, tant com els pacífics com el qui venen a causar el terror.


 
 Alien, the eight passenger  (1979) Director: Ridley Scott

Alien, el vuitè passatger

Cinc homes i dos dones treballen en el carguer espacial Nostromo, que està de viatge retornant a la Terra. El viatge es veurà interromput quan es troben amb una abominació galàctica després d'acudir en reposta d'una cridada d'auxili realitzada des d'un planeta desconegut. Un rere l'altre, els tripulants seràn víctimes de la bèstia que han pujat a la nau.







 Battleship (2012) Director: Peter Berg

Adaptació cinematogràfica del popular joc de taula de Hasbro conegut com “Enfonsar la flota” o ”Batalla naval”. En aquest cas la batalla serà entre la flota dels Estats Units i una sura alienígena. Èpica aventura que transcorre per mar, cel i terra, en la qual el nostre planeta lluita per sobreviure contra una força molt superior.



 
Close Encounters of the Third Kind (1977) Director: Steven Spielberg

 Trobades en la tercera fase

Uns avions donats per desapareguts en 1945 apareixen de sobte en el desert de Mojave. Un vol comercial es creua amb un objecte brillant que el pilot no és capaç de descriure... El govern d'Estats Units, sospitant de l'existència de fenòmens estranys, aconsegueix esbrinar on van a aterrar els visitants i desenvolupar una operació d'encobriment perquè ningú s'assabenti. Però un grup de persones comparteix una visió sobre la vida en altres mons que els arrossega a aquest lloc.





  District 9 (2009) Director: Neill Blomkamp
   
   Districte 9

  Després de l'arribada d'una enorme nau espacial extraterrestre a Johannesburg (Sud-àfrica), la raça extraterrestre nouvinguda a la Terra serà obligada a viure en condicions penoses en una espècie de camp de concentració construït als afores la ciutat.





 

Doctor Who: The day of the Doctor (2013) Director: Nick Hurran

Doctor Who: El dia del Doctor

Celebració del 50 aniversari de la sèrie, aquest nou especial reuneix a l'Onzè Doctor i a la seva nova companya Clara amb dos vells amics... Rose Tyler i el Desè Doctor! En una aventura a través del temps i l'espai, els dos Doctors s'enfrontaran al retorn d'un antic enemic: els malvats canvia-formes coneguts com Zygons






 E.T. Extraterrestrial (1982) Director: Steven Spielberg
  
E.T. L'extraterrestre

Un petit ser d'un altre planeta es queda abandonat a la Terra quan la seva nau, en emprendre el retorn, s'oblida d'ell. Està completament solament i té por, però es farà amic d'un nen, que ho amaga a la seva casa. El petit i els seus germans intenten trobar la forma que el petit extraterrestre torni al seu planeta abans que ho trobin els científics i la policia.





 

 Mars Attacks! (1996) Director: Tim Burton


Els habitants de Mart ataquen als Estats Units i al món conegut. Diferents grups d'individus tracten de resistir la invasió o rebre'ls amistosament. A Washington el President és aconsellat per buscar la pau i no la guerra, malgrat l'hostilitat dels visitants. A Las Vegas un magnat tracta d'atreure inversions. Finalment a Nova York dos periodistes competeixen per la primícia.






 

Predator (1987) Director: John McTiernan

Depredador

Un grup de mercenaris és contractat per la CIA per rescatar a uns pilots que han estat capturats per la guerrilla en la selva centroamericana. La missió és un èxit, però durant el viatge de retorn s'adonen que alguna cosa misteriós i invisible està donant-los caça un a un. Aquest alguna cosa resulta ser un caçador alienígena que es queda amb les calaveres de les seves víctimes com a trofeus.


 

 The Iron Giant (1999) Director: Brad Bird

El Gegant de Ferro

En 1957, en la petita localitat de Rockwell, algú ha vist com un enorme home metàl·lic queia al mar. Un imaginatiu nen descobreix que es tracta d'un robot gegant, l'apetit del qual de metall és insaciable. Entre tots dos neix una forta amistat, però el govern envia a un agent per investigar els fets. El nen amaga al seu nou company en la deixalleria d'un amic. I mentre, els habitants del poble comencen a sentir-se aterrits perquè creuen que és una nova amenaça en plena Guerra Freda.



  
Transformers: The Movie Director: Nelson Shin
 
Any 2005, Els Autobots, uns robots intel·ligents liderats per Optimus Prime, es preparen per intentar recuperar el planeta Cybertron, de les arpes dels Decepticons. Ignoren que el planeta Cybertron és a punt de desaparèixer, perquè va a col·lisionar amb Unicron, un planeta vivent que devora tot el que troba al seu pas.

diumenge, 13 de març de 2016

CARRERS (19) SITUACIÓ I ORIENTACIÓ (II)

Carrers de Baix, d'Enmig i de Dalt, una mostra ben aclaridora a la Torre d'en Besora (l'Alt Maestrat)
Efectivament, estimat lector que tot ho recordes, ja vam dedicar, gairebé fa dos anys, una entrada de carrers relacionats amb la situació, possiblement els més toponímics. http://imatgies.blogspot.com.es/2014/05/carrers-7-situacio-i-orientacio.html
El fet, però, de trobar molts més exemples, alguns ben aclaridors, com 'el soto', i d'altres, com 'd'avall' i 'de davall', que obrin altres interpretacions, ens ha portat a dedicar una nova entrada que també vosaltres podeu fer pujar com el rent. 


La Torre d'en Besora, com veiem al plànol, conté al nucli antic tres carrers paral·lels i esglaonats des de la plaça de l'Església fins la circumval·lació, també situacional, anomenada Baix la Vila; en la retolació: carrer de Baix la Vila. 
El més amunter, evidentment, aquest carrer de Dalt.

Entre el de Dalt i el de Baix, el d'Enmig, calle del Medio en la retolació anterior. Sempre ens resta el dubte, "d'enmig" o "del mig"; perquè trobem les dues variants arreu: pobles on hi ha carrer del Mig (Almenara, la Jana, Miravet) i d'altres d'Enmig (la Pobla Tornesa, Vilar de Canes, Xodos). 
"Al mig" i "enmig" són sinònims, tot i que semble que aquest "enmig" denote més una situació entre dos, mentre "al mig" siga entre molts. Cal pensar que la caiguda de preposicions és ben habitual a la toponímia; de fet a Castelló hom coneix, en la pronunciació, el carrer Mig, sense preposició, al costat de la forma antiga carrer d'Enmig que encara hem sentit a la gent major. 
Aquesta triple posició es completa amb el carrer de Baix, el més avaller del nucli antic. 
 


Ja fora del nucli antic,  apareix el carrer de Baix la Vila, possiblement 'de baix de la' amb pèrdua d'una preposició. També trobem aquest carrer a la Pobla Tornesa que es completava amb un carrer de Dalt la Vila. 


Recentment, l'equip Tandemoor va poder visitar Paüls (el Baix Ebre), que ens va oferir, amb la seua tipologia urbana arrapada a la muntanya, un seguit de carrers ben interessants.



Tot i que semble un cognom, per la pèrdua de l'article, la ubicació ben amuntera d'aquest carrer de Capdevila no deixava cap dubte. Més si trobem després el complementari 'sòl de vila'.






Amb la veïna serra dels Masos, el poble de Paüls davalla, des del castell fins la vall de Vinyes, amb un seguit de carrers paral·lels i un serpentejant carrer de les Voltes.






I, més avall, aquest carrer de Soldevila, orònim urbà (sòl de la vila) origen també d'un cognom.



Si dels exemples anteriors tenim mostres diverses en aquesta i l'anterior entrada sobre 'situació i orientació', el carrer del Soto ens parla d'un punt més avaller, potser també lligat a 'soterrani', 'fonament' o 'baixos d'una casa'. Coromines recollia un carrer del Soto a Peníscola, on hi havia la presó. El DCVB recull un sentit més precís com a "depressió excavada en la terra per bastir-hi la carbonera"; també recull la partida de Los Sotos a Benissanet (la Ribera d'Ebre). A la Plana, hom coneix 'el soto' com la part més avallera d'un carro, aquella que penjava.  


Val a dir que la preocupació per la retolació dels seus carrers és ben pobra a Paüls. L'aprofitament dels antics rètols ens portava a la confusió i desconeixement del lloc. 
Repintat damunt l'anterior, sembla, 'plaza de José Antonio' trobem un interessantíssim carrer de la Remulla. 


La Remulla, tal i com ens contà una dona, de labiodental sonora memorable, deu el seu nom al fet que replegava les aigües de tots els carrers de dalt per abocar-les, després, al carrer de la Canal. Carrers, tots dos, que incloem dins aquesta entrada sobre la situació, però que també caldria incloure'ls dins la hidronímia
 http://imatgies.blogspot.com.es/2014/04/carrers-5-hidronimia-als-carrers.html


Sens dubte, aquest petit nucli de la Torre d'en Besora ens mostra ben clarament una tipologia esglaonada.
 




 També Vilar de Canes, el Vilar (l'Alt Maestrat), com veiem al plànol, conté aquesta gradació de carrer de 'Dalt / Enmig / Baix' i afig un situacional "carrer Detràs la Vila". 
 
En la fotografia de l'esquerra observem també l'adscripció a la província de Castelló i  partit judicial d'Albocàsser, rètols que trobem en molts pobles i desapareguts en d'altres.



Detràs, que créiem castellanisme antic, és també ben nostre i s'alterna a la toponímia urbana amb darrere (el Darremur, a Almassora), rera (carrer Rera Sant Domènec, a Tarragona) i un tras (Tras Església, a Albocàsser, o carrer de Trascases, a Xert), tot exemples ja vists a l'anterior entrada.
Joan Coromines, al Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana, ens aporta diversos exemples d'aquests elements, entre ells el d'Albocàsser:
"Sobretot hi constatem el mot en designacions topogràfiques: una barriada del poble de Soses, p.ex., es diu "lo detràs-dels-Corrals" (1964). En efecte està molt estesa la supervivència de (de)tràs per designar una part de la població, i llavors, sobretot en el País Val., sovint no se sap si hi ha aglutinació (o, al contrari, deglutinació del prefix de-) D'un barri d'Albocàsser tan aviat sentiu el nom com Detràs la iglézia o bé traz la igl-; a Vilafranca del Maestrat exisiteix el Carrer de traz-la-bíla (1-61)"

A Sant Sebastià dels Gorgs (el Penedès) només tobem tres carrers: carrer dels Gorgs, carrer de Dalt (els taulellets s'endevinen a la façana asolellada) i carrer de Baix, tot mostrant-nos la importància bàsica dels situacionals a la toponímia urbana.  

Falset (el Priorat) ens regala un seguit de carrers situacionals. En aquesta cantonada hi ha el carrer de la Quartera, que deixarem per a l'agricultura, i un carrer de Baix que ja ens sol·licitava buscar el seu antitètic complementari. I mentre el buscàvem vam trobar aquest altre 'dalt', que funciona com a especificatiu d'un forn que en tindria un altre més avall, carrer del Forn de Dalt
El carrer de Dalt no vam tardar a trobar-lo una mica més amunt
I heus ací que, en tornar cap al centre, vam trobar aquest carrer de Davall, que s'ajunta amb el de Baix. I ho considerem tot una troballa perquè hi ha a d'altres indrets carrer d'Avall (Vilanova d'Alcolea, mateix, i també Balaguer, com ens ha fet saber l'amic Rafel Molina, i Botarell, comveurem més avall) i són diversos els carrers d'Amunt, però ens resta el dubte si no es tracta del carrer de Damunt que ha perdut la preposició i ha acabat per ser d'Amunt, com el d'Almassora (damunt del carrer Major), Castelló (damunt del carrer d'Enmig) o Vilanova d'Alcolea. Considerem 'avall' i 'amunt' direccionals, no situacionals. 
A Vistabella hi ha un pla Amunt i un pla Avall, sense preposició, i es comprèn la seua direccionalitat tot partint del poble, situat en un punt intermedi. Altrament, trobem carrer de la Damunt, en femení, a Folgueroles i Sant Julià de Vilatorta. 
Juny de 2016, visita de Tandemor a Botarell. El poble ens regala un seguit de situacionals Raval de Dalt i Raval de Baixperò ens segueix deixant el dubte. 

 Una mica després trobem un carrer d'Amunt i un carrer d'Avall... 
Sempre ha estat així o, com el de Falset, es tracta d'un carrer de Davall que ha perdut la preposició?
Carrer d'Amunt o de Damunt?



A més dels exemples de 'dalt' vists a la Torre d'en Besora, Vilar de Canes, Sant Sebastià dels Gorgs, Falset o els ja anotats a  l'entrada anterior (carrers 7) com  Almenara, Benassal, Cinctorres, la Pobla Tornesa, Ulldecona o Vilafamés, n'afegim els següents:

Tot emblanquinant la façana, a Alfara de la Baronia (Camp de Morvedre), carrer de Dalt. A l'esquerra, ben enlairat i damunt unes parets repintades diverses vegades, el carrer de Dalt, en un altre Alfara, aquest de Carles (el Baix Ebre).
Batiste, des de Cullera, va tindre a bé informar-nos sobre l'existència també al seu poble dels dos carrers, a una banda i l'altra de l'església: carrer de Baix
i carrer de Dalt, que convergeix amb l'anterior. L'amic Ernest ens ha tramés les fotografies.


A Gratallops (el Priorat) trobem, en un taulellet-làpida gairebé invisible, el carrer de Dalt (a la dreta i baix. Fieu-vos-en, però costa de llegir). A l'esquera, amb blau sobre fons blanc, ben clar, clàssic i popular, la plaça de Dalt (i les roses baix).









L'Alforja, al Baix Camp, també ens ofereix una plaça de Dalt, segurament per distingir la seua situació respecte a la veïna plaça del Mercadal.
I no són carrers de dalt, sinó alts, aquests dos d'ací: carrer Alt de Sant Francesc, a Morella (els Ports), que ens va trametre l'Àngela Buj, i carrer Alt, al Pinell de Brai (la Terra Alta), que no s'oposa a cap carrer de Baix sinó que és el més alt d'un poble costerut. Recordem, com ja vèiem a   http://imatgies.blogspot.com.es/2014/11/carrers-14-la-qualitat.html que la qualitat es mostra amb un especificatiu sense preposició.
Ens resta, però, el dubte sobre alguns carrers en què la retolació en castellà durant dècades ha influït sobre la recent retolació. Ens referim a casos com aquest carrer Baix situat vora un rètol calle Baja. Potser fóra un carrer de Baix (situacional) o bé es tracta d'un carrer Baix (qualitatiu) on l'especificatiu ens aporta la situació. L'exemple correspon a Horta de Sant Joan (la Terra Alta).


I entre dalt i baix hi ha el bell mig, carrer d'Enmig com hem vist amb la Torre d'en Besora i Vilar de Canes, o com ja vam veure a  Xodos i la Pobla Tornesa.  http://imatgies.blogspot.com.es/2014/05/carrers-7-situacio-i-orientacio.html  Altres pobles preferien carrer del Mig, com Almenara o la Jana. 



Ara, hem pogut localitzar aquesta variant vora l'Ebre (rètol supra), carrer del Mig a Miravet (la Ribera d'Ebre), una altra a l'Ampolla (el Baix Ebre). I encara una altra a la Sénia (el Montsià).




Amb una denominació més moderna, centre, trobem alguns exemples, com aquest passeig del Centre de l'Ampolla (el Baix Ebre) o l'il·legible carrer del Centre de Porrera (el Priorat).
També, a Alfara de la Baronia (el Camp de Morvedre), hi ha aquest carrer Central.

En moure'ns cap als extrems del poble trobem els/les ravals i els afores, i també Cap de Vila i Sòl de Vila. La variant 'afores' no la recollíem en l'anterior entrada (carrers 7). A Ulldecona, al barri Castell, trobem aquest carrer Afores, sense preposició ni article. La dialectòloga Àngela Buj Alfara, integrant de Tandemoor, ens fa saber que entre la gent gran es manté la forma genuïna 'els afores', però ja és majoritària  'les afores'.


Als ja apareguts (carrers 7) el Raval d'Almassora i Culla, el Ravalet d'Atzeneta, Raval de Baix a Ares i els femenins, la Raval, d'Alcanar i Xert afegim aquest masculí carrer del Raval, d'Algímia d'Alfara, i un femení carrer de la Raval de Càlig (el Baix Maestrat).



A l'entrada anterior sobre carrers i situació esmentàvem diversos exemples de Cap de Vila com Cinctorres, Sitges, Tremp i Xert; afegim aquest Cap de la Vila, a Miravet (la Ribera d'Ebre) o un il·legible i castellanitzat calle Capdevilla de Vallibona (els Ports).

I a Mallorca, a Ciutat trobem una mostra de 'cap' com extrem, no de la vila sinó d'un indret concret. El carrer Jovellanos afig aquest taulellet que ens recorda el nom antic: carrer d'es Cap d'es Born. Al 1863, segons que ens diu Gabriel Bibiloni a Els carrers de Palma, es proposà calle de la Cabeza.





A Canet lo Roig (el Baix Maestrat) trobem un carrer de Soldevila que, com la resta dels retolats al poble, se'ns mostra en castellà i sense l'article, la qual cosa el fa semblar un cognom. També hi és el carrer del Sol (com a Culla i Sant Rafel) que ens assegura ser una solana i no tractar-se del sòl de la Vila, que ja té carrer.


La castellanització d'aquest poble, que tan bé parla la nostra llengua (amb uns trets dialectals bellíssims), es mostra també a l'entrada del nucli, on veiem la Cenia i Rosell per a la Sénia i Rossell. Ja vam veure (carrers 7) un carrer de Trascases a Xert, amb una retolació preciosa, ben lluny de l'abandonament estètic i lingüístic que en fa Canet lo Roig.
http://imatgies.blogspot.com.es/2014/05/carrers-7-situacio-i-orientacio.html

Per últim, la Raval (en femení com a Alcanar i Xert)  canvia de gènere en haver-se castellanitzat.
Fóra bo que l'administració destinara ajuts a la correcta retolació dels carrers, elements que, sens dubte, millorarien l'estètica del nucli urbà. Veieu, si no, l'exemple del veí Xert. També Paüls, poble bellíssim, patia del mateix mal.


A més dels situacionals topogràfics que hem vist fins ara: dalt, baix, damunt, davall, enmig, del mig, mitger, del centre, central, afores, raval, cap de vila, sòl de vila, tras cases... hi ha un seguit de carrers lligats als punts cardinals o a l'orientació respecte al sol. Obviem, ara, el camp dels vents que apareixen sovint com un camp semàntic més, sense tindre en compte l'orientació del carrer. 

Ens valen els exemples del carrer del Nord que trobem a Algímia d'Alfara (el Camp de Morvedre) o el, una vegada més borrós, carrer de Migdia de Gratallops.
També el carrer d'Orient que trobem als dos pobles esmentats: Algímia d'Alfara i Gratallops.

Si a Eus (el Conflent) trobàvem un carrer del Sol Ixent, ara, a Móra d'Ebre (la Ribera d'Ebre) tenim aquest carrer de l'Alba.


foto d'Àngela Buj Alfara
A la Sénia (el Montsià) es localitza un carrer Vial de la Solana que ens recorda les tautologies, per allò de 'carrer-vial', i també un seguit de carrers del Sol (Xert, Culla i Sant Rafel) que potser es troben relacionats amb l'orientació cap al migdia o, vés a a saber, amb la seua situació al sòl de la Vila. Caldria, però, revisar-ne cada cas. 

Fixem-nos, si no, en aquest exemple de Morella que ens ha tramés Manel.
Recorde que, ja fa uns quants anys, hi trobava l'explicació en algunes hores del dia en què li pegara el sol... No era, però, massa convincent.
La mala traducció al castellà n'era la responsable.



La nova retolació, amb l'accent diacrític, ha tornat el seu sentit situacional al sòl de la vila, carrer del Sòl. Així, doncs, són molts els carrers que creiem orientats al migdia i que potser expressen la fonda situació en què es troben.
Per reblar el clau, l'exemple veí i més avaller d'aquest carrer Baix del Sòl.



I, tot seguint amb més exemples trobats a partir d'abril, us mostrem aquest carrer del Sol que, possiblement, tinga més a veure amb el sòl de la Vila que no amb la solana.
També, a la mateixa Vilafranca (els Ports), hi ha un carrer de Baix de la Plaça, baix de la plaça de l'Església, que la retolació castellana fixa com 'calle Bajo Plaza', segurament traducció de la forma més popular carrer Baix Plaça, que ja trobem al directori de l'avinguda del Llosar.







Els Ivarsos (la Serra d'en Galceran, la Plana Alta) afig un carrer de Dalt amb un erroni d'Alt 









Sobre els genèrics i les tautologies http://imatgies.blogspot.com.es/2014/06/carrers-10-els-generics-3-i-tautologies.html
i

Si sabeu d'alguns altres exemples 'aclaridors' o 'embolicadors' ens ho podeu trametre a  jbsensegel@gmail.com

I ara:
Oh pou, digueu-me on sou!
Mireu què en sabeu d'aquest, que té certa gràcia.