dimecres, 2 de novembre de 2016

JOAN CARLES SIMÓ PORTA LLULL A ALMASSORA

Joan Carles Simó encantà el públic i l'entusiasta presentador de l'acte, Jaime Clemente Martínez


Havia sentit a dir que Ramon Llull, en certa manera, havia estat un predecessor de la informàtica; potser per la combinatòria de la seua Ars Magna. Heus ací que un bri de veritat hi deu haver perquè, mentre al carrer la joventut almassorina s'implicava en l'ancestral tradició del Halloween, al Saló dels Llauradors  el Boig Il·luminat no acabava de veure's projectat a la pantalla tot impedint que hi hagués connexió entre l'ordinador i el projector. Així començava la Tertúlia del Portal del proppassat dilluns, 31 d'octubre. 
Joan Carles Simó, però, va suplir les deficiències tècniques amb la veu, la il·lusió i la passió que mereix qualsevol estudi estimat. Amb el didactisme de qui sap ensenyar distraient va repassar l'aventura de Ramon Llull a través de les miniatures d'aquell Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum, llibre escrit per Tomàs le Myésier, un seguidor del beat vinculat a la cort de França que es va encarregar de recopilar la vida del mallorquí universal. 
I, si bé és veritat que no vam poder gaudir en la pantalla d'aquelles petitíssimes meravelles, amb l'ajut d'un atentíssim Jaime,   la descripció acurada i la passió del ponent van fer entenedora la magna tasca del beat de Randa.
I, en acabar, encara van haver ganes de saber més de Llull i, tot aprofitant els coneixements del filòleg, va haver-hi un seguit de qüestions en què va participar el públic.
L'almassorí i solleric Joan Carles Simó és un veritable especialista en l'obra lul·liana. Col·labora amb el Raimundus Lullus Institut de Freiburg en l'edició de l'obra llatina de Ramon Llull i, en l’actualitat, prepara l’edició de l’Art de fer e solre questions del savi medieval.


dimarts, 1 de novembre de 2016

VICENT PITARCH, EL COMPROMÍS CÍVIC.

Fotografia de Tica Adell
El Forn de Dalt, a Benassal,  fou el marc idoni per acollir, el proppassat dissabte, la presentació del llibre Pere-Enric Barreda i Edo, l'humanista fidel. I si bé cal parlar del llibre, que recull articles d'un seguit de gent que homenatja Pere-Enric, no he pogut estar-me de dedicar aquesta entrada al seu editor, Vicent Pitarch i Almela. 
Encara no feia tres setmanes que al veí Catí presentava un altre llibre, del qual n'havia fet la introducció. 
A Fortanete, abans d'emprendre un tram del camí de Jaume I
I, de sempre, l'hem sentit destacar el paper d'aquells que assumeixen la veu del seu poble, d'aquells que mostren un compromís vital amb la llengua i el país. I ell mai no ha deixat de fer-ho. Infatigable, ens demostra, dia a dia, el seu compromís ferm amb el seu poble, siga de la Plana o del Maestrat, de la Ribera o l'Empordà. 
No descobrirem ara l'amistat personal que unia Pere-Enric i Vicent, ni el compromís assolit per l'amic el dia que el de Benassal va faltar. Era qüestió de temps que Vicent Pitarch poguera replegar i revisar un seguit d'escrits que es feren ressò de la personalitat i de l'immens treball de l'humanista. I, per suposat, n'havia de destacar el compromís, la fidelitat... 


I l'obra ja és al carrer. En l'índex que us oferim destaquem el gran treball de Rafael Monferrer, que ha recollit la seua extensíssima i variada bibliografia. 
A més d'aquest primer apartat, L'home i l'obra, se'ns ofereix un segon bloc, En homenatge, que recull diversos articles d'agraïment i enaltiment de la seua persona, alguns immediats al seu traspàs. Un tercer apartat, Dos textos significatius, mostren el primer i darrer article de Pere-Enric. 

I és a partir de la seua extensa obra, publicada entre 1981 i el 2013, i dels seus projectes inacabats que cal considerar aquesta llibre, no com una feina conclosa sinó com una invitació a seguir treballant per aquella flama inextingible.