divendres, 14 d’abril de 2017

LLESCA, LLESQUETES, LLESCADA I LLESQUERIA


Són ben interessants les iniciatives lexicogràfiques que trobem a la xarxa, RodaMots n'és un clàssic http://rodamots.cat/ o les aportacions d'Eugeni S. Reig a través de l'Infomigjorn http://www.migjorn.cat/. També alguns blocs, com "Agafada al vol" de Teresa Tort http://blocs.mesvilaweb.cat/ttort/  o "País de Paraules" de La Veu
http://www.diarilaveu.com/apunts/opinador/pais-de-paraules
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua http://www.avl.gva.es/ hi participa diàriament amb "La paraula del dia". I heus ací que una de les darreres entrades ha estat llesca:

AVL. Bon dia! La paraula del matí: llesca
Grangeta "la llesca" a Alcanar. Foto À.Buj
La paraula «llesca», d'origen preromà, probablement provinent de l'alt alemany «laska», fa referència a una porció prima que es trau d'alguna cosa, especialment de pa, tallant-la de banda a banda. Per extensió, també es pot aplicar a tallades o rodanxes d'altres aliments, o fins i tot a la corfa de la surera.
Amb esta mateixa paraula també s'ha creat la locució «llesca en ou» per a designar un dolç d'origen molt antic, que en alguns llocs es consumix tradicionalment durant estes festes de Setmana Santa i Pasqua. Segurament, va nàixer amb la idea d'aprofitar el pa dur. Per a fer-lo mengívol es remulla en llet i s'arrebossa després en ou i es frig en una paella amb oli abundant. S'endolcix amb sucre o mel, i a vegades s'aromatitza també amb canella. També s'anomena «rosqueta en ou» o «coqueta de Santa Teresa». En castellà este dolç és conegut amb el nom de «torrija».

L'entrada 'llesca', a més del pa, als almassorins ens porta al meló, 'tallada' en altres parlars. En un primer tast no reconeixia, però, això de 'llesques en ou' i, ves per on, es tractava de l'absència del diminutiu, tan afectiu d'una banda i lligat a la cuina quasi sempre, on no hi ha mica sinó miqueta i miquinya... i pessiguet. 
Es tractava, doncs, de les "llesquetes en ou", que també troben el diminutiu en el castellà, "torrijas".
Fa uns anys, amb l'alumnat, Imatgies conreava una secció on podem trobar una trentena de plats d'ací i d'arreu del món, el Rebost. 
 Sara Kedar ens va explicar com es feien les "llesquetes en ou" 


Tornem a la llesca i els seus significats. Un altra accepció, prou oïda a la Plana i que no apareix al DNV ni al DIEC2, és la de llesca o llescada, patada o segada amb la cama que s'esdevé en algunes entrades de futbol: "li va aventar una llesca", "li va fotre una llesca(d)a"

Tampoc apareix, a cap dels dos diccionaris ni al DCVB, el mot "llesqueria", motiu de la fotografia de portada i raó bàsica d'aquesta petita entrada. En moltes cartes de restaurants del Principat trobem un apartat on se'ns parla de "llesques amb... fuet, sobrassada, pernil...". Hi ha, altrament, establiments especialitzats a fer entrepans i llesques. I el mot resulta ben adient si no volem caure, com tantes vegades, en els barbarismes forans com ara "bocateria". Potser, doncs, convinga donar entrada a aquest mot que es troba ben escampat pel Principat i troba més d'un exemple al País Valencià (la Llesqueria, a Aldaia). Mallorca ja té la seua 'pamboleria', de 'pa amb oli', geosinònim d'aquesta llesqueria. Que no ens guanye el bocata! Entrepans, llesques, rues i llonguets poden trobar en llesqueria un mot adient. Bon profit! 
L'amic Rafel Molina ens ha tramés aquesta mostra de Balaguer

3 comentaris:

  1. Jesús, per la Marina Alta (i a Benassal?), si més no, a les "llesquetes en ou" en diem 'rosques'.
    El DCVB ho explica així, encara que les nostres no tenen forma d'anell sinó que són rodanxes (que no llesques) de pa. Fixa't en la 'torrica' del DCVB ;-)
    ROSCA f.
    || 1. Tortell o massa de pasta de farina a la qual s'ha donat forma d'anell; cast. rosca. Les rosques es fan per Pasqua; les rosques són a Benassal el que les mones són a la ciutat de València, Salvador FB 42. Rosques en ous: llesques de pa abeurades d'aigua o de llet, rebossades amb ous debatuts i fregides en saïm o en oli (val.); cast. torrica.

    ResponElimina
  2. Crec que llescar procedeix d'una forma de laxar, d'afluixar tallant

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies.
      Sobre l'etimologia no deia res, no en sé, ho deia l'AVL. Coromines al DECat, V, hi dedica 5 pàgines. Tanca tot dient "i inútil dir que el verb 'llescar', pot. 'lascar' ni en fonètica ni en cap sentit no podrien sortir de LAXARE"

      Elimina