dijous, 1 de juny de 2017

CARRERS (21) D'OFICIS (2) DE GREMIS, SON CASTELLÓ S'ENDÚ LA PALMA.

Santa Quitèria m'ha deixat uns dies per Palma. I heus ací que he trobat tanta gent a finals de maig d'enguany com fa dos anys a l'estiu. M'han dit que l'abril era igual. No és d'estranyar que els mallorquins se'n queixen. Altrament, Omar, Làzaro, Rogiero, Pablo, David i la teclista potser facen l'agost; la seua música bé s'ho mereix.
Hi ha aquesta Palma turística, plena de guiris i bars plens, restaurants farcits de clients i pisos caríssims... i un carrer Sindicat sense un pam d'espai. Fins i tot, pel carril-bici de vora mar pedaleges esglaiat! El trosset de Mallorca que ara us mostre, però,  és tot un altre món que s'assembla, això sí, a tots els polígons industrials que uniformen els afores dels nostres pobles i ciutats.  

En veure el títol i el trosset del maps ja entendreu que us vull parlar d'oficis. Diverses vegades, en alguna de les 20 entrades sobre carrers, hem comentat la utilització de camps semàntics per a batejar urbanitzacions o polígons. També hem dit que, per tal de preservar el paper de notari que tenen els topònims, cal recórrer, abans que res, a fixar la toponímia antiga que tapen l'asfalt, els carrers, les construccions i tot allò que suposa una nova urbanització. 
Gran Via Asima amb la torre Asima, a la dreta

Així doncs, a banda de la idoneïtat del camp 'gremis' per a un polígon farcit d'oficis, altrament diferents d'aquells medievals, ens ha agradat que hom matinga eixe camí Vell de Bunyola i Camí dels Reis, Son Castelló o Son Fuster Vell per a les parades de metro. Gran Via Asima respon a l'acrònim Associació d'Industrials de Mallorca, en certa manera el gremi del segle XX i XXI.


El maps, com veieu, no acaba de decidir-se en l'apostrofació o no de la / sa Indioteria. Indiot és el nostre tito o gall d'indi i, com ens conta Bibiloni (2012), "El topònim, sorgit en el segle XIX, prové d'alguna d'aquestes cases, on venien indiots".
Ben dematinet vam baixar a la parada de metro més amuntera, Camí dels Reis, i vam eixir a la Gran Via Asima, on són les firmes més conegudes. Ben aviat vam trobar el carrer del Gremi dels Forners, ben paregut a les noves "associacions provincials de panaders i pastissers de...". Potser siga un dels gremis que encara es manté, si fa no fa, amb el mateix ofici.


En voltar per aquest carrer cap a l'extrem de llevant vam trobar el carrer del Gremi de Tintorers, dels quals Llabrés / Vallespir (1981) ens diu:
"Aquests Artesans, valent-se de variades matèries de propietats tintòries, exercien l'art de tenyir una matèria fibrosa, per donar-li color, o per canviar-li el que ja tenia. Aquesta operació, més o manco complicada, consisteix en fixar un colorant a una fibra d'una manera persistent i íntima, de tal manera que no el perdi al ser rentada o a l'estar en contacte amb els agents naturals"
Com veiem en la retolació no van tindre un bon tintorer.


Encara pitjor era el tintorer del carrer següent; veieu sinó el cartell. A l'extrem nord del polígon hi ha el carrer del Gremi dels Sucrers i Candelers, tot un record de dolçor de les antigues pastisseries d'Almassora, que tots coneixíem com a 'sucreries', i on també venien ciris (candeles) per a les processons. Mireu què ens conta el DCVB


CANDELER m. 
|| 1. Festa de la Purificació (Ordino, Bagà, Artà, Vilafr. de B.); cast. Candelaria. La uespra de nostra dona sancta Maria Candaler, Jaume I, Cròn. 5. La festa del Candeler, Penya Poes. 189. «La Mare de Déu de Candeler» (Bagà, Artà, Vilafr. de B.). «La Mare del Candeler, és a dos de febrer; endevina a quants del mes é» (endevinalla humorística, Ordino). «La Mare de Déu de candeler, segon dia de febrer, i Sant Blai el tercer; endevinau quin mes é» (endevinalla humorística, Bagà). 
|| 2. Qui fabrica o ven candeles; cast. cerero. N'Anthoni Roca candeler de sèu,doc. a. 1405 (Anuari IEC, v, 570). Raphael Puig candeler de cera, doc. a. 1438 (Ardits, i, 372).
I recordem allò de "Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera riu, l'hivern és viu".
Ja per la Gran Via Asima davallem fins al carrer del Gremi dels Saboners retallat amb un 'Gremi Saboners'. 
I encara més al sud, mentre observem que les diferents marques d'automòbils omplen moltes parcel·les d'aquest vial central, el tràfec de camionets i furgonetes s'adiu amb l'activitat del polígon... ja són vora les nou!
Els de Vila-real no estan només a la Champions! Ja som a la cruïlla del carrer del Gremi dels Boters, Gremio de Toneleros al 1967, quan es va inaugurar el polígon.
I una mica després, carrer del Gremi dels Fusters. Llabrés / Vallespir (1984) dedica uns mots a la classificació popular dels fusters:
"El poble distingia perfectament entre FUSTERS PRIMATERS o D'OBRA FINA i FUSTERS GROSSERS o D'OBRA COMUNA. Els primers elaboraven els mobiliaris d'una casa: llits i cantaranos, taules i caixes, arquetes i cadires, i tota casta de portam. Els segons en canvi es dedicaven a fer arades i carros, barreres i escales de peu, basts i jous i mànecs de tota casta d'eines del camp, i diferents maquinàries del camp com són les sínies, els enginys per a moldre el pebre, i altres".

I avall avall arribem al carrer del Gremi dels Boneters i em ve al cap aquell Bonet de san Pedro i un quintet que, a més de Raska yú, Carita de ángel, Bajo el cielo de Palma i Carpintero -tan adient al gremi de fusters- tenia una cançoneta, Club Trèvol, que semblava tot un homenatge al jazz de Grapelli i Django Reinhardt. Tornem, però, als 'boneters'
BONETER, -ERA m. i f. 
Qui té per ofici fer bonets; cast. bonetero. Que ningun boneter no puga parar botigua si donchs no haurá practicat lo dit offici per espay de quatre anys,doc. a. 1483 (Boll. Lul. vii, 237).
2. Barret baix, de base rodona i damunt quadradenc amb quatre becs, propi dels clergues; cast. bonete.
Hi ha molts oficis pels carrer de Palma, com ara Capelleria, més genèric que el bonet. Creiem que en aquest polígon reconeixen aquells gremis que no trobem al nucli antic.
A hores d'ara ja us haureu adonat que molts cognoms provenen d'oficis, veieu sinó aquest altre carrer del Gremi dels Ferrers. Fuster, Ferrer, Forner, Tintorer... o les variants Fusté, Forné, Ferré, Tintoré... 

En aquesta cruïlla hi ha la parada de metro de Son Castelló, i la fotografia ens serveix per trobar una publicitat en català. N'hi ha alguna més, però, com haureu observat predomina el castellà en el sector comercial.
Ja hem comentat que una gran diferència entre aquells carrers de gremis dels nuclis antics de grans poblacions, com ara València, Palma o Barcelona, i els que ens ofereixen els polígons és que en aquests no hi ha correspondència entre el bateig del carrer i el seu contingut; hi ha una clara arbitrarietat perquè no cal que hi haja cap ferrer al carrer del Gremi dels Ferrers ni cap fuster en l'altre. En certa manera ens serveix per entendre allò de l'arbitrarietat del signe lingüístic; cap relació entre la forma i el contingut, entre el significant i el significat. A la Gran Via Asimal vam trobar una cistelleria, un ofici artesanal amb el vímen i l'espart que encara es manté, sobretot gràcies al turisme, i ens recordava l'anterior entrada d'oficis on encara trobàvem algun carrer que contenia allò que predicava  http://imatgies.blogspot.com.es/2017/04/carrers-20-doficis-i-gremis-1.html
I arribem al carrer del Gremi dels Teixidors. Llabrés /Vallespir (1981) hi distingeixen: teixidors de llana, de lli, de seda, de vellut (els velluters), d'estopa i teixidors de veles, a més del flassader o manter i del tapisser.
A Palma, segons que ens conta Bibiloni (2012) "hi havia dos col·legis de teixidors: el de Teixidors de llana i el de Teixidors de lli, els primers van estar units als flassaders fins a 1693".
Si bé hem observat que no hi ha cap negoci lligat al nom del seu vial, al carrer del Gremi dels Sabaters s'esdevé que, majorment, ens trobem amb magatzems de xinesos, sovint tèxtils i de moda en general, que també inclou la sabata. 
Com que arreu veuen això de pàrking, amb gràfica lògica escriuen aparke. Un altre tret lingüístic és que transcriuen el seu carrer en castellà, tot i que no hi ha placa que ho diga; tots els rètols oficials són en català.
Fixem-nos en la retolació de la furgoneta c. Gremi Sabaters i la de l'anunci de la tenda oriental C/ Gremio Zapateros.

Un ofici que no comprenia era el del carrer del gremi de Porgadors, Gremio de Cribadores des de 1967 fins la seua normalització. Heus ací que 'porgador' es refereix a aquella mena de garbell o sedàs per a triar llegums; allò que alguna vegada hem fet amb les llentilles o l'arròs, per llevar-los algun animalet o gra roí. A Llabrés / Vallespir (1981) s'esmenta sedassers i garbellers que creiem del mateix camp semàntic. Hi ha, però, la possibilitat que es tracte de la feina de porgar els capolls dels cucs de seda. 

La parada de metro que ens convidava a entrar portava el nom d'una possessió amb un cognom, provinent de nom d'ofici: Son Fuster Vell.
Vam donar la faena per feta perquè desconeixíem que també al polígon de Son Castelló hi havia un carrer del Gremi de Pagesos, un carrer del Gremi de Selleters i Basters i un carrer del Gremi de Traginers d'Oli. Hi tornarem, sempre aprenem alguna cosa. Els noms dels carrers ens traslladen també a una altra Ciutat, quan no hi havia creuers ni turisme excessiu.
- Bibiloni (2012) Els carrers de Palma. Toponímia i patrimoni de la ciutat
- Llabrés / Vallespir (1981 a 1986) Els nostres arts i oficis d'antany (7 vol.) 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada