dilluns, 31 de desembre de 2018

DARRERA EIXIDA DE L'ANY

Darrera eixida de l'any per desitjar-vos allò que veieu
Un riu ben clar que us convide a caminar
Un vaixell carregat de desitjos prest a partir
Una mar, la mar de gran, per fer de cada cosa menuda un sol
I un cel per pintar, amb el vol de les aus, allò que voleu.
I ja prou, que l'any que ve acaba en nou! 
Bon any!

divendres, 28 de desembre de 2018

INNOCENTS NADALETES I ALGUNES NADALES

 L'any passat, les nadaletes van tardar d'allò més perquè, ho recordeu, va estar un any ben eixut i la terra no tenia la saó que demanava. Enguany, ben altrament, per Santa Llúcia ja s'obrien les primeres llances de pau, ben blanquetes elles. I és que les nadaletes ofereixen el verd per fer-nos un dictat de la natura amb un full ben blanc que reclama pau i al bell mig, en groc, la llibertat dels presos polítics. 

I aprofite per afegir dos nadales valencianes que Urbàlia Rurana va interpretar en un dels patis de la Beneficència de la Diputació de València. Per la meua ignorància i la poca tradició almassorina desconeixia la quantitat de nadales que tenim i la riquesa musical d'aquest gènere a les comarques del Xúquer i de més avall... I també una d'Hortells, ben amunt! Toni Torregrossa, amic i músic del grup, em va facilitar les lletres d'aquestes dues, de les quals us oferisc un fragment enregistrat amb el mòbil.
Amb tot, si al senyor Google li demaneu per nadales valencianes us n'eixiran centenars.
Ja déiem que ens havíem jubilat de l'ensenyament, però no de l'aprenentatge.
El Jesús de les monges
(Lletra: seguidilles populars a Parcent. 
Melodia: inspirada en les seguidilles de Nules)
El Jesús de les monges
no té dentetes
i la mare abadessa
li fa sopetes.
El Jesús de les monges

està en el pessebre
amb la careta roja
i els ulls alegres.
El Jesús de les monges
porta carota
de les randes més fines
que hi ha a Mallorca.
Jesuset de les monges,
calla i no plores,
que anirem a la fira
i et durem coses.




Albades de Nadal d'Hortells

(Popular, excepte la 4a estrofa)

A la pobra Maria Helena

li han pillat les botifarres
de la finestra de l'horta
que les tenia penjades.
A la pobra Maria Helena
li van tindre compassió.
Si no li arriben a tindre,
li pillen tot el bacó.
La xica sempre li ho deia,
sempre li ho estava dient,
de guardar les botifarres
que no s'entere la gent.
Si deixeu les botifarres
a assecar-se en el corral.
Acudixen les moscardes,
tots els gats i algun pardal.


Per si voleu més nadaletes florides d'altres anys
i

dimecres, 26 de desembre de 2018

UNA LLUNA ENTRE LLEDONERS

 Aquesta vegada no li vaig fer cas a la lluna quan, ben plena, eixia per allà on brama la tonyina. Diràs que no s'ho va prendre massa bé, orgullosa del seu riu d'argent i de saber-se la més retratada.  
La cosa és que l'endemà, en pujar ben dematí cap a la muntanya, em va fer l'ullet darrere el brancam d'uns lledoners, ombrívols veïns d'una alqueria. 
No em va costar recordar que enguany, tot celebrant el Nadal, en som 7 a casa... I a Lledoners també en són 7 que no són a casa.

divendres, 21 de desembre de 2018

DARRER CAPVESPRE D'UNA PRIMAVERA D'HIVERN

Aquesta nit, a les 23.22 vindrà l'hivern i amb ell, tard o d'hora, el fred. La tardor ha estat primavera d'hivern, perquè ens ha reverdit el paisatge amb pluges abundants. La saó bé que ha fet moure i florir les nadaletes, amigues que l'any passat no van gosar traure la seus bellesa tricolor fins el febrer.
Fa dos anys van ser puntuals amb el Nadal i vam poder felicitar-vos amb un seguit de mots que encara avui podríem repetir. 
 I ves per on, des de Torrenostra, si cap al sud copsava el capvespre per damunt els tossals d'Orpesa, les Agulles i el Desert de les Palmes, cap al nord i damunt la punta de Capicorb ja pintava la lluna (que demà serà plena... i tot seguit vella).
"Divendres, 21 de desembre, serà el dia més curt del 2018, el del solstici d’hivern. Concretament, canviarem d’estació a les 23.22 hores i tindrem, només, nou hores i 11 minuts de llum solar" Així ho deien a betevé
A horabaixa els avions seguiran escrivint records pel cel i el capvespre, com les nadaletes, guardarà un trosset en groc per reivindicar la llibertat dels presos polítics.

dilluns, 17 de desembre de 2018

1:50.000 COMARCAL DE L'ICV

Un dels claustres de l'antiga Presó Model de València, avui Complex Administratiu  9 d'Octubre, va ser l'espai escollit per presentar el mapa comarcal 1:50.000 de l'Institut Cartogràfic Valencià. Xavier Navarro, director de l'ICV i Maria José Salvador, consellera de Cultura van fer-ne la presentació. Sembla que, ben aviat, els podrem trobar en paper. De moment, podem descarregar-los en PDF des de  http://www.icv.gva.es/cv50
Un procés de Normalització també inclou, com no, la correcta fixació dels noms de lloc. Com en tot procés, això sí, cal seguir treballant per millorar-ne els resultats.
Encara resta pendent la inclusió d'Atzeneta del Maestrat, Benafigos i Vistabella del Maestrat a la seua comarca històrica. Resulta paradoxal l'aparició, moltes vegades, de fotografies d'Atzeneta del Maestrat o Vistabella del Maestrat als informatius amb el parèntesi (l'Alcalatén). Mentrestant, us n'oferisc alguns fragments d'aquest pobles i de Xodos (fotografies de l'exposició), que podreu trobar més nítids a l'enllaç esmentat.







La fotografia de dalt correspon al fragment del mapa que aplega la Plana Baixa i un trosset de l'Alta, on encara és Almassora. 

Carlos Embuena de l'ICV i Maite Mollà de l'AVL, coordinadors de la cartografia i de la toponímia que tants col·laboradors han aplegat. 

dijous, 13 de desembre de 2018

CARRERS (29) D'OFICI (5) 'CAB a CAN'


Estimats lectors imatginats, diguem que açò dels oficis dona per a molt. La nostra intenció és mostrar la gran riquesa lingüística i etnogràfica que aboquen les retolacions dels nostres carrers, també en aquest apartat. Cal dir que són ja centenars els carrers que tenim per anar ensenyant els oficis que hi apareixen retolats, ara al nucli antic de les poblacions (de vegades recordant els gremis) ara als polígons industrials que han tingut a bé recordar oficis actuals o d'antics ja perduts. Antoni Garcia Osuna pot considerar-se coautor de ple dret per les trameses que ens ha fet des de sempre. Són tants els carrers i la informació que ens aporta que, per no cansar-li el nom, subratllarem les seues fotografies. També, des del nord, Ventura Castellvell ens segueix aportant nombrosos exemples.
Auca d'oficis catalans, guardat per Joanjo Pavon

El recull durant tres anys de carrers dels nostres lingüistes (feina compartida amb Àngela Buj Alfara http://imatgies.blogspot.com/2016/05/linguistes-pel-carrer-un-projecte-i-una.html ) i la dèria col·leccionista m'ha portat a fotografiar mostres d'arreu del domini lingüístic de la nostra toponímia urbana. Pel que fa als oficis, si bé ja havia trobat exemples per l'Horta i d'altres comarques centrals del País Valencià, l'amic Antoni s'ho ha repassat d'allò més bé i ens ha fet l'obsequi de moltes fotografies i anotacions sobre aquests carrers. 
No pretenem fer un estudi exhaustiu dels oficis sinó mostrar la riquesa dels carrers també en aquest aspecte. És per això que no ens detindrem massa en l'explicació de l'ofici i sí que il·lustrarem la seua representació geogràfica, sovint amb variants dialectals.
D'altra banda, tot i que a la xarxa trobem molts exemples acolorits com aquest, pretenc posar en valor l'obra mallorquina Els nostres arts i oficis d'antany de Joan Llabrés i Jordi Vallespir (1980-86), 7 volums que recullen un grapat d'oficis i moltes il·lustracions que reproduïm.
Encetem, avui, la lletra C, que de ben segur ens portarà diverses entrades. Els carrers sobre oficis corresponents a la lletra A i B els trobareu a 
https://imatgies.blogspot.com/2017/05/carrers-doficis-carrers-22-oficis-3.html i
https://imatgies.blogspot.com/2017/09/carrers-doficis-b-carrers-23-oficis-4.html

CABILLERS

Hem de relacionar aquest 'cabillers' amb 'cabellers', tal i com apareix al DCVB
CABELLER m. || 1. Fabricant de perruques (en el segle XVI, segons E. Toda). 
"En tiempos se denominó “de Jacme Escribá” y “de cabelleres”. El motivo de la actual rotulación se debe al asentamiento de aquellos que rizaban o aderezaban cabellos o fabricaban las pelucas de los que procesionaban en Semana Santa y que caían por la espalda de forma solemne. El uso de las pelucas postizas se origina a principios del S.XVI y poco después ya se encontraba muy generalizado. De entre las casonas señoriales que hubo en este entorno destaca la que fue residencia del gran poeta Ausias March y en la que habitó hasta su fallecimiento." Salvador Raga   http://calleshistoricasdevalencia.blogspot.com/

CAÇADORS
Avui afició, ans també ofici. El llibre esmentat, d'on treiem el dibuix, dedica diversos apartats a la caça: 'caça major', 'caça menor', 'campanyes d'extermini i protecció oficial' i 'arts de caça'. Aquest darrer apartat anota 12 modalitats: 'de lloses', 'de garbellet', 'de braó', 'amb visc', 'de filats', 'amb pala', 'amb gàbia enganadora', 'amb garbell i cossiol amb una espeuma', 'amb escopeta', 'amb senderes i llaços', 'amb fures' i 'amb cans'. Molts caçadors de terres valencianes podrien esmentar una altra dotzena; unes, amb coincidències lèxiques, d'altres, tècniques. El parany, el garrot...
L'alar és un art de caça (foto) que recorda algunes interpretacions toponímiques de pobles castellans. Als termes de Culla, Vistabella i Benafigos trobem diferents 'alars' en la toponímia que, a hores d'ara, encara no hem sabut interpretar.
La presència del porc senglar en llocs abans inimaginables (urbanitzacions, l'horta, carrers urbans...) fa pensar a més d'una persona en la cacera com a ofici. 
També a l'Albufera o al delta de l'Ebre hi haurà modalitats específiques. En aquest darrer espai trobem Sant Jaume d'Enveja i el carrer dels Caçadors.

CADIRERS
CADIRER, -ERA m. i f.
Qui fa, corda o ven cadires; cast. sillero.
Fon.: kaðiɾé (Ribera d'Ebre, Maestr.); сəðiɾé (Palma, Manacor, Pollença, Felanitx); kəðiɾé (Men., Eiv.); kaiɾéɾ (Val.).

Aquesta breu definició on, potser, caldria afegir la boga i el vímet, ens porta a algun dels comerços que encara s'hi dediquen, com aquella Mimbreria Vidal de Palma que trobàvem a https://imatgies.blogspot.com/2017/04/carrers-20-doficis-i-gremis-1.html.  

Ens en fa una descripció Salvador Raga al seu blog:
"La larga “Calle de Cadirers” es una de las que destacan en el entorno de la Iglesia de San Nicolás y conecta la “Calle Purísima” con la “Plaza del Horno de San Nicolás”. Antiguamente se la conoció como “Forn dels Cadirers” e ,incluso antes ,“Calle de en Ripoll” en honor a Berenguer de Ripoll que fue Jurado y uno de los padrinos de San Vicente Ferrer. También se la llamó “Calle de Francesc de Montpalau”, también Jurado y que debió asentarse en esta calle.
Aquí debieron establecerse ejercientes del oficio de silleros y posee la gran mansión de los Juliá, de gran monumentalidad y artístico pasado con bellos patios arcuados. Este palacio se incautó en tiempos de la Guerra Civil y hoy alberga la sede de la Dirección de Deportes de la Generalitat Valenciana. En su esquina con la “Calle Calatrava” también existe un palacio que se habilitó para la Casa Profesa de los Jesuitas y que posteriormente se destinó al Colegio de San Nicolás." http://calleshistoricasdevalencia.blogspot.com/

L'exemple de Godella aporta un aspecte que trobarem en molts dels exemples d'aquest projecte: la presència de carrers d'antics oficis a polígons industrials. Ja en parlàvem a https://imatgies.blogspot.com/2017/06/de-gremis-son-castello-sendu-la-palma.html 
L'altre exemple l'incloem, excepcionalment, per l'interés que aporta dins el món dels malnoms. No cataloguem aquells carrers referits a un personatge amb l'afegit de l'ofici, com ara "aviador Franco" o "ceramista Godofredo Buenosaires". El cas que ens aporta Xàtiva, però, és diferent perquè manifesta l'ofici com a generador del malnom o renom de Teresa, la Cadirera.
CALCINERS

2. CALCINER m. || 1. Qui fa o ven calç (Ross., Empordà, Vall d'Àneu, Urgell, Tortosa, Maestr., Cast., Val., Xàtiva, Alcoi, Mall., Men.); cast. calero. Foren logats per en bernat lo calsiner sinc homens per fer la olla del dit forn, doc. a. 1460 (arx. Col·legi de Lluc).
|| 2. Forn de calç; cast. calera. Neguna persona no gos gitar... besties mortes... dins los murs ni uals de Solsona, ans aquells agen a lançar en los calciners,doc. a. 1434 (BABL, xi, 328).
|| 3. Depòsit gran on els adobadors posen pells en calç fusa per assaonar-les (Cat., Bal.); cast. encalador.
Fon.: kəɫsiné (Empordà); kaɫsiné (Esterri, Pla d'Urgell); kaɫziné (Morella); kalzinéɾ (Castelló); kaɫsinéɾ (Val.); kəɫziné (Mall., Men.).
Etim.: derivat de calcina.

A banda de la definició aportada pel DCVB ens ve a la memòria el patrimoni de forns de calç escampats per les nostres muntanyes calcàries i una gran obra literària, Les ratlles de la vida.
Si no fa massa, en parlar de la toponímia de Benicarló, ens deteníem davant un forn de calç amb les explicacions de Romà Senar, https://imatgies.blogspot.com/2018/11/volta-peu-toponimica-per-benicarlo-una.html, ja fa uns anys vam dedicar diverses entrades a l'obra de Raquel Ricart https://imatgies.blogspot.com/2013/04/raquel-ricart-leal-linstitut.html i https://imatgies.blogspot.com/2013/04/les-ratlles-de-la-vida-2-capitols-1-7.html, per exemple.
A més de Meliana, sabem de l'existència de carrers dedicats als calciners a Carcaixent i Castelló d'Empúries. 
CALDERERS
CALDERER m.
|| 1. Qui fa o adoba calderes; cast. calderero. Den Bn. Janer, calderer quondam,doc. a. 1397 (BSAL, ix, 147). Delliberaren que en Jacme Asbert caldarer e tabaler sie tabaler de la ciutat, Ardits, i, 346 (a. 1436). 

A més de calderes i perols, forjava diversos atifells d'aram. Què seria de la festa major d'Almassora, dedicada a Santa Quitèria, sense calderes? L'arròs seria un altre!
Hem trobat sis poblacions amb l'ofici als seus carrers. A més de les ciutats de València, Girona, Xàtiva o Lleida, també polígons industrials d'Alboraia i Torrent aporten sengles exmples. Fixem-nos en les variants calderers-caldereria-caldereries que, com en altres casos, es fixa ara en l'ofici (carrer dels Argenters), ara en l'espai (carrer de l'Argenteria) o, de vegades, en la matèria (carrer de la Plata). 
Pel que fa al carrer de València, veí del carrer de l'Espart (una altre exemple metonímic per a l'ofici) vora la plaça del Tossal, Salvador Raga en dóna ampla informació. Hi destaquem el fet de la seua ubicació 'fora murs', pel soroll evident de la seua elaboració. Recordem que també passava una cosa semblant amb les adoberies, tant per la necessitat d'aigua com per l'olor https://imatgies.blogspot.com/2018/08/adoberies-vic-suplement-de-carrers.html.
"La “Calle de los Caldereros” une dos típicas plazas de nuestra ciudad como son la del Tossal y la del Esparto. Su antigüedad data del año 1381 y fue la casa de los que ejercían el oficio de la calderería al obligarse a que estuvieran extramuros de la muralla árabe pero en la zona aledaña a la morería. Esta circunstancia se debía a que era grande el ruido que producían sus artes y se intentaba evitar las molestias a la vecindad. También fue conocida como “de los Tejedores”.

CAMPANERS


1. CAMPANER m.
|| 1. Fabricant de campanes; cast. campanero. El segell particular del campaner alterna amb el segell municipal, Est Univ. x, 190.
|| 2. Qui té per ofici tocar les campanes; cast. campanero. Semblava que el campaner fos un artista, Víct. Cat., Ombr. 9.
|| 6. Llin. existent a Alaró, Alcúdia, Binissalem, Costitx. Inca, Llubí, Sencelles, etc.
3. CAMPANER, -ERA m. i f.
Nadiu o propi del poble de Campos (Mall.) o del barri del Campanar (Val.).

Caldria saber, evidentment, la significació dels casos de Benicarló i València (proper al polígon Vara de Quart), que suposem lligada a l'ofici de fabricant de campanes o al del toc 1.1 i 1.2. El cas de Palma, en vore la retolació de Can Campaner, ja ens acosta a algun antropònim i, per tant, no l'hauríem d'incloure en aquesta entrada. Tot i això, creiem d'interès incloure-la pel fet que molts cognoms i renoms tenen el seu origen en qualque ofici (Pastor, Ferrer, Fuster,... Campaner). En ser un carrer de Palma comptem, a més, amb l'estudi de Gabriel Bibiloni que esmentem sovint, Els carrers de Palma (2012). 

"Pren el nom de la casa de la família Campaner, de ciutadans militars, a la qual pertany l'historiador Àlvar Campaner" 

CANDELERS
CANDELER 
| 2. Qui fabrica o ven candeles; cast. cerero. N'Anthoni Roca candeler de sèu,doc. a. 1405 (Anuari IEC, v, 570). Raphael Puig candeler de cera, doc. a. 1438 (Ardits, i, 372).
Ben interessant, i personalment sentit, aquest carrer del Gremi de Sucrers i Candelers, sobretot per la realitat analògica que recordem d'Almassora (suposem que també es dona a molts pobles) on a "la sucreria" podíem comprar els ciris per a la processó (per exemple). Sucreria era el nom popular de les actuals pastisseries.
Pel que fa a 'candela', de ben segur us vindrà al cap la Marededéu, la Candelera, el foc, alguna cançó flamenca o aquella d'Elthon John, Candle in the wind.
Aquest carrer i uns altres dedicats a gremis es troben al polígon industrial de Son Castelló, a Palma. Ja hi vam dedicar una entrada.


CANONGE

CANONGE m.
|| 1. Membre del capítol d'una església catedral o col·legiata; cast. canónigo. Tingatz totz los canonges en pau, doc. a. 1251 (Pujol Doc. 26). Ell encontrà en la via un canonge qui era molt noblement vestit, Llull Felix, pt. v, c. 3
.
El carrer des Canonge el vam trobar a Valldemossa (Mallorca). Són tantes les variants d'oficis al si de l'església que en dedicarem una entrada exclusiva (amb carrers de monges, frares, capellans...); de fet, a l'entrada dels oficis de la A, havíem oblidat un carrer de l'Ardiaca que ens havia tramès Toni Garcia Osuna.

CANTERERS
CANTERER o CANTIRER m.
|| 1. Terrisser, que fa cànters i altres atuells de terrissa (Balaguer, Artesa, Tamarit, Tarr., Val.); cast. alfarero.
Fon.: kanteɾέ̞ (Tamarit); kanteɾé (Balaguer, Priorat, Ribera d'Ebre, Maestrat); kəntəɾé (Tarr.); kanteɾéɾ (Cast., Val., Al.); kantiɾé (Artesa).

GERRER m.
|| 1. Qui fabrica o ven gerres i atuells semblants (Conflent, Barc., Vendrell, Val., Bal.); cast. alfarero. Nós veem que los gerrers e'ls ollers que fan de la terra qual forma 's volen, Llull Cont. 122, 16.
El dibuix ens mostra que el gerrer també fa cànters i, en vore les definicions del DCVB, comprovem que es tracta de variants dialectals. Les transcripcions fonètiques de 'canterer' totes pertanyen a variants peninsulars. El nostre canterer, pensem, és el gerrer mallorquí. 
Tret de l'exemple de Miravet, tots els hem localitzat al País Valencià.

Una de les fotografies del carrer de la Cantereria de Bocairent  ens mostra una imatge amb carabasses i coentets penjats a la finestra i també la inscripció "el Tou" i unes manisetes dedicades a un sant; en l'altra fotografia de Bocairent també apareix "Cova la Premsa" i la retolació en castellà "calle de la Cantereria".
 A Llíria hi ha el carrer dels Canterers i el carrer de la Cantereria, als peus de la muntanyeta de Santa Bàrbera. El carrer de Torrent, dissortadament, encara sense normalitzar.
A Benimàmet, no hi ha carrer però és significativa la retolació d'una de les parades de metro.
Per últim, a Miravet hi ha un barri lligat a la cantereria  i hi trobem la retolació del raval dels Canterers.

ÍNDEX D'OFICIS (fins ara)
A
Abaixadors 
Adoberies, Adoberia
Adreçadors
Advocat 
Agullers
Aladrers, Arada
Alfareria
Algeps, Algepsar, Algepser, Algepsers, Algepseria
Aluders
Antiquaris
Apuntadors
Arengaders
Argenter, Argenters, Argenteria, Plata
Arquers
Arts i Oficis
Artesà Gelador, Artesans, Artesania
Assaonadors


B
Ballester
Barquer, Barques
Blanquers, Blanqueria
Bombers
Boneters
Bosseria
Boters, Boteria
Botiguers
Botons
Brocaters
Brodadors

C
Cabillers
Caçadors 
Cadirers
Calciners
Calderers, Caldereria
Campaners
Candelers
Canonge 
Canterers, Cantereria  


En properes entrades veurem aquells carrers d'oficis que comencen per la lletra C2. Us adjunte el llistat dels que he pogut recollir fins ara, amb el poble o ciutat on han estat trobats, per si hi voleu col·laborar amb les vostres fotografies i comentaris. Capellans (Tortosa), Capelleria (Val.), Capellers (Palma), Capsers (Val.) Caputxes (Bar.), Cardaire (Terrassa), Carnisseria (Alginet, Juneda, Palma, Reus, Valldemossa) Cavallers (l'Alcora, Benafigos, Castelló, Cocentaina, Lleida, Llucena, Rossell, Sagunt, Sant Llorenç de Morunys, Sant Sadurní, València), Cerers (Balaguer), Clergues (Xàtiva), Comare (Oliva), Consellers (Vilafranca del Penedès), Contramestre (Sentmenat), Cordellats (Val.), Corders (Bar., Palma), Corderia (Palma), Corretger (Bar.), Corretgeria (Albaida, Val.), Correu Vell (Val.), Cuirateries (Tarragona), Curtidors (Torreblanca).

diumenge, 2 de desembre de 2018

ENTRE ACORDES DE GUITARRA LUCÍA UNA LUNA LORQUIANA

Ja fa dies, ho sabem, que la lluna és vella i mou esquifida ben tardet. Hi ha dies, però, que ben plena es reflecteix al fons d'un antic Aljub, fet de gent que s'estima els mots d'aquell poeta i dramaturg, andalús universal del color de l'olivera.
Susana Claramonte, Evélia Ramos, Joan Carles Simó i Lucía Martínez, amb l'acompanyament musical de la gran guitarrista Ana Archilés, després de la il·lusionant experiència d'Almassora, ens han regalat un altre recital poètic a Sot de Ferrer. 
No cal que us parle de les taules d'actor i de la maragalliana 'veu atronadora' del poeta i folklorista Joan Carles Simó, que també s'estima Llull.
Tampoc de les ganes que posen Susana i Evelia en allò que diuen. Deixeu-me, això sí, proclamar l'amor que Lucía ha sentit, des de sempre, per Federico García Lorca. I com ens ho transmet i ens fa sentir, per una estona, alumnes seus bocabadats amb les ensenyances que ens fa del poeta. Es mou a l'escenari, com fàcilment ho fa per l'aula, moguda per l'estima de la poesia, pel convenciment que els versos ens acomboien i ens guareixen de qualsevol mal. 
Lucía veu la lluna allà dalt, al sostre de qualsevol saló de plens,  i ens fa sentir l'olor de la sang, filla de navalles lorquianes o de bous dramatitzats. 
I tot amb la fressa de l'aigua que corre pels dits d'Ana Archilés, amb el rerafons sonor d'una guitarra que s'avança en l'escenari, poquet a poquet, per esdevindre concert vora el Millars o al marge esquerre d'aquest riu de Sogorb.
I el públic, actors d'emoció continguda, esclaten amb els merescuts i 'reprimits' aplaudiments.

dissabte, 24 de novembre de 2018

TOT ESTÀ BATEJAT. VISTABELLA I EL BOI


La casualitat ha volgut que Vistabella tinga el privilegi d'aparèixer tres dies seguits a la televisió valenciana À Punt. Una vegada amb les coses de la pataca de Vistabella, a Terra Viva (dijous 22); l'altra, amb el títol 'Tot està batejat', a docs. (divendres 23, foto portada) i encara una darrera a GR-7 (que no és Gristiano Ronaldo, sinó un camí ben llarg) amb l'aparició del Boi i la seua ermita (dissabte 24). Us adjunte, ara, els enllaços dels vídeos relacionats amb la toponímia:
https://apuntmedia.es/va/noticies/punt-docs/23-11-2018-tot-esta-batejat?fbclid=IwAR2wVWs-jf1l3zNZbqYjW3Zie8I59i9NsGIS74eFGgxwpNXYISaX9zrvWZ0
Com un ermità, vora el peiró, tot esperant el senyal de... Acció! (fotografies del programa) 
Fragment toponímic del programa GR-7 del tram Culla-Sant Bertomeu
https://drive.google.com/open?id=1aM63rapOF3xA_ZVzTaBwgLKj6NsGfuQR
i
Programa sencer de GR-7 amb els trams Culla-Sant Bertomeu del Boi, amb la presència de Mònica Garcia, Trini Blanch i  Paco Bellés, i el tram sud fins Bocairent.

divendres, 23 de novembre de 2018

MÚSICS FOTOGRAFIATS PEL CARRER (2) DIADA MUNDIAL DE LA MÚSICA

 Entre les dèries fotogràfiques que conree des de fa uns quants anys hi ha aquesta de fotografiar 'músics pel carrer'. L'any passat, per tal de celebrar Santa Cecília i la Diada Mundial de la Música vam realitzar una entradeta a Imatgies on vam pretendre, sense massa èxit, que endivinareu els instruments que hi apareixien. Encara esteu a temps de jugar:
Enguany, com que els instruments mostrats són ben fàcils, us proposem que endevineu la ciutat. No hi ha cap de repetida. La de la portada, com que no té cap referència, us diré que es tracta d'una imatge agafada a Amsterdam. 
Envieu-nos, si ho sabeu, la solució a aquestes:

Atzeneta del Maestrat (Mercé Bernat)


Bilbao (Mercé Bernat)


Madrid (Mercé Bernat)

Palma de Mallorca (Mercé Bernat)

Sóller (Mercé Bernat)


Vilafranca del Penedès (Mercé Bernat)
Hi ha una supercasualitat que us farà més fàcil de trobar les poblacions... Des d'Amsterdam a Vilafranca, estan totes ordenades alfabèticament.