diumenge, 18 de novembre de 2018

"LINGÜISTES PEL CARRER A LES COMARQUES LLEIDATANES" I EL DARRER FABRA

Aquest dissabte hem pogut participar en les Sisenes Jornades d'Estudis del Segrià amb la comunicació "Lingüistes pel carrer a les comarques lleidatanes". Un dels aspectes que ens aporta l'estudi complet de la presència dels nostres lingüistes als carrers és l'anàlisi parcial de les dades recollides; en aquest cas, la presència a terres de Lleida de Pompeu Fabra, Ramon Llull, Rovira i Virgili, Joan Coromines i els exclusius Joan B. Xuriguera i Samuel Gili Gaya.
La sala de plens de l'ajuntament d'Alcoletge acollia les diverses comunicacions amb participants i públic d'aquelles terres. Nosaltres veníem del sud, però aviat ens vam sentir com a casa. Encara, abans del cafenet, vam poder sentir una comunicació sobre els inicis Col·legi de Metges i una altra (amb abundant cartografia i avions de guerra) sobre el bombardeig que va patir una població propera. 
Abans de la nostra intervenció, Esteve Valls ens va il·lustrar amb una comunicació lingüística: "El lleidatà, un parlar en recessió (aspectes morfològics)". Mentre un repartia la "sopa de lletres", que (actualitzada) ja inclou els 57 lingüistes localitzats arreu del domini, l'altre va poder encetar la breu presentació del projecte sencer que, entre alguns somriures del públic i assentiments, vam copsar de l'interès general. I tot, sota l'atenta mirada del president Puigdemont. 

Algunes il·lustracions dels plafons de l'exposició ens van servir per recordar els objectius del treball i la feliç trobada de lingüistes que no comptàvem en un inici, com ara Joana Raspall Juanola, Enric Guiter o Joan Creixell. El company de la Societat d'Onomàstica Santi Arbós, a qui no havíem pogut escoltar, ens va fer les fotografies. 
Vam repassar, després, les circumstàncies concretes que es donen a les comarques lleidatanes, algunes sense cap carrer dedicat a un lingüista, com ara: la Vall d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà i l'Alt Urgell, comarques amb escassa població. En comparar la distribució espacial dels carrers dedicats a lingüistes dins els municipis, sí que vam fer notar l'escassa presència d'urbanitzacions aïllades o disseminades, la qual cosa contrasta amb la realitat d'altres comarques més costaneres. 
També vam mostrar diverses gràfiques on constatàvem la majoritària presència dels carrers dedicats a Pompeu Fabra (36), vora un 65% del total. Ramon Llull, amb 14 carrers, Joan Coromines (2), Rovira i Virgili (2) i Xuriguera i Gili Gaya (1). Justament, aquests dos darrers autors, nascuts a Menàrguens i Lleida, són exclusius d'aquestes comarques i, si de Samuel Gili Gaya recordem més els seus estudis de Sintaxi i Fonètica General, també al català es va dedicar. Joan B. Xuriguera és l'autor des dos diccionaris, un general i l'altre terminològic, i un manual Els verbs catalans conjugats que també molts valencians hem consultat abans de La flexió verbal d'Enric Valor.
I ja només vam tindre temps per acomiadar-nos i poder buscar el darrer carrer de Pompeu Fabra que ens quedava per fotografiar, el de Tremp.
En passar la serra de Montsec (foto portada) deixem la Noguera i trobem el Pallars Jussà. L'embassament de Terradets ens recorda que aquesta tardor les pluges són abundants.
I a Tremp, dins l'eixample més recent, trobem un passeig dedicat a Pompeu Fabra. Només ens quedava aquest i ho celebrem com un homenatge a l'any Fabra (2018). 

Són 267 els carrers, avingudes, places, passatges, passejos, rambles... que podem trobar del gran lingüista al Principat, a Andorra, el Rosselló o les Illes.
També han estat molts els col·laboradors que ens han ajudat. Esperem poder tindre aviat els plafons (3) que complementen l'exposició general dels "Lingüistes pel carrer" amb unes notes i gràfiques específiques de qui va ser president de l'IEC. 

I, en tornar, ens quedava més paisatge, com el curs vital de la Noguera Pallaresa o el perfil de poblets tan bonics com Àger. 

dimecres, 14 de novembre de 2018

CARRERS (28) SUFIXOS (2) ELS DIMINUTIUS -et /-eta


Si qualque vegada algú ha tingut dubtes sobre el caràcter afectiu dels diminutius, aquest passatge de l'Amoroset, trobat al poble de Ripoll, li confirmarà allò que sempre havia sentit. És més, al mateix poble veiem un altre carrer amb un diminutiu que, si hom creu relacionat amb les eines agrícoles, també pot pensar que, amb vacil·lació vocàlica, es tracta d'aquell personatge d'amorós tracte que prova de lligar amb formosa muller. I aquest, cavaller del segle XXI, ho fa amb bicicleta!


Bo, a banda d'afectivitats, en aquesta entrada anotem la presència del diminutiu als nostres carrers, tot recordant que la llengua també es manifesta als taulellets ceràmics, lloses pètries i plaques metàl·liques que hom té a bé per retolar el carreram. Fixem-nos ara en exemples amb el sufix -et / -eta que, ho sabeu, no és l'únic per formar diminutius en català. El carrer l'Aljubet de Bocairent
El diminutiu d'aljub, aljubet, explica també allò de les sonoritzacions (llop/ llobet - groc/groguet i prat/pradet).

Sovint hem sentit a dir que dins la llengua catalana el parlar valencià sol emprar més diminutius; fins i tot diminutius de diminutius, com ara xic-xicotet-xicotinyo-xicotirrinyo... Veritat és, però, que en les retolacions de carrer el seu ús es troba per tot el domini.  A l'illa de Mallorca, a Binissalem, on hi ha la casa de l'escriptor de Bearn, trobem aquest carrer de sa Porteta. I és porta, com vorem en properes entrades, un substantiu que s'acompanya d'altres sufixos diminutius. 
De la porta al portal i el seu diminutiu 'portalet', tan abundant perquè eren moltes les 'viles planificades' (recordeu el llibre del professor Rosselló) que, voltades de murs, disposaven de portals d'eixida  (tots batejats i als quals dedicarem alguna entrada). Entre tants portals havien d'haver 'portalets'. Carrer del Portalet és un exemple que trobaríem, a més de les Coves de Vinromà (preciós, el lloc), Granollers, Besalú, Vistabella del Maestrat i Vilafamés, en molts altres pobles i ciutats (Tavernes, València, Tarragona,...). És significatiu, i reconfortant, que a Granollers la castellanització antiga només la va patir el genèric 'calle'.
Fora murs solen trobar-se molts 'ravals' i, en aquest cas, un ravalet, que sovint es mostra com un genèric que no demana 'carrer'. El carrer del Ravalet el localitzem a Atzeneta del Maestrat
Porxos, parxes, perxis, perxes... són exemples que trobem a molts indrets, espais coberts adossats a un mur, limitat lateralment per columnes. En aquests casos diminutius, però, ens trobem amb l'absència i el record del passat, plaça dels Porxets a València, o com un cobert o cobertís, carrer del Porxet a Eslida. Recordeu aquells genèrics a 
https://imatgies.blogspot.com/2014/06/carrers-8-els-generics-1.html
Com veieu, dins el món hídric hi ha molts diminutius, com ja vam comprovar en una entrada de 2014 referida als carrers amb hidrònims:
https://imatgies.blogspot.com/2014/04/carrers-5-hidronimia-als-carrers.html
Noteu el paral·lelisme entre el carrer de Borriana i el de Barcelona. Els tres exemples centrals destaquen el diminutiu en el món del reg, exemples d'Almassora on hi ha braç/bracet i fila /fileta. La vareta respon a l'instrument de fusta que atorgava la tanda de reg de cada usuari. I aquesta 'filloleta' de la fotografia, també d'Almassora, ens mostra un cas de diminutiu sobre el diminutiu 'fillola'
https://imatgies.blogspot.com/2014/05/carrers-6-el-reg-als-carrers.html

En aquest mosaic fotogràfic trobem diminutius sobre aspectes fitonímics i agrícoles. Tots dos móns van ésser tractats a
https://imatgies.blogspot.com/2014/09/carrers-12-fitonims-1.html
https://imatgies.blogspot.com/2014/09/carrers-13-fitonims-2.html i
https://imatgies.blogspot.com/2015/05/carrers-15-lagricultura.html
L'exemple de Càligcarrer del Canyeret, ens serveix per afegir una altra informació als mots acabats en -et -eta, i és el fet que molts topònims que coneixeu, com ara Poblet, barranc del Carraixet, Canet... no tenen l'explicació en cap diminutiu provinent d'-ittus sinó en el sufix col·lectiu -etum que explica el poble del monestir com un xopar, bosc de pollancres; el Carraixet com un carrascal i Canet (no tots) com un canyar. En aquest cas sembla més aviat un diminutiu de canyar, que ja és col·lectiu de canya. L'exemple, a més, explica el tancament Canyaret>canyeret (pel veïnatge de la palatal, ny, com bé ens ha fet saber la dialectòloga i amiga Àngela Buj).
Del carrer dels Viverets de Xàtiva en diu alguna cosa Agustí Ventura al seu llibre Els carrers i les partides de Xàtiva, tot fent referència un testament de l'any 1751 "...que antiguamente era calle de San José a la calle dicha de la Fuente alta, vulgarmente dels Viverets". No ens aclareix, però, el significat d'aquests 'viverets'.
D'elements lligats a murs i valls ja en vam parlar a 
https://imatgies.blogspot.com/2013/12/carrers-2-de-murs-i-valls.html
Afegim d'altres elements lligats a la defensa de les viles amb el sufix diminutiu.
El carrer del castellet pertany a Alcúdia, a l'illa de Mallorca. Tant el carrer Torreta, de Vilafamés, com el carrer Muret, de Bocairent i el carrer Tapieta, el Forcall, prescindeixen de la preposició. Aquesta absència només es justifica en aquells carrers en què l'especificatiu ens explica alguna qualitat del carrer (estret, llarg, fosc, blanc...). Recordeu l'entrada   https://imatgies.blogspot.com/2014/11/carrers-14-la-qualitat.html
Un altre exemple de diminutiu sobre diminutiu el trobem a Campos, Antic carrer des Vallet Petit. Aquest cas ens serveix també per reivindicar la retolació d'alguns indrets que, tot i no correspondre a la denominació oficial, mereixen aquest requadret que retorna l'existència de qualque element històric o que n'explica l'urbanisme. En trobem molts casos a Palma amb unes petites rajoletes que ens retornen el call jueu.
https://imatgies.blogspot.com/2013/12/carrers-1-del-call-la-pols-i-lamargura.html
Incloem, ara, altres elements urbanístics com la Glorieta, a Vilar de Canes. Són diverses les definicions que trobaríem de 'glorieta', diminutiu lexicalitzat (volem dir que pren un significat propi que pot no tindre relació amb el mot primitiu). Placeta pública ajardinada, coberta o no... que també trobareu com a genèric a l'entrada 
https://imatgies.blogspot.com/2014/06/carrers-8-els-generics-1.html
A Vallibona hi ha aquest element arquitectònic que bateja un espai veí del Planet, la Llotgeta. 
En aquest mosaic trobem diminutius relacionats amb orònims i un 'punyalet' que s'ha clavat pel mig. Alguns casos ja estaven explicats a 
Hi volem destacar la relativitat del qualificatiu 'planet' en el cas de Vallibona on predominen les costeres. 
Mereix un comentari lingüístic l'exemple de Santa Eugènia (Mallorca). A la "Normativa oficial toponímica i antroponímica" de la UIB, que n'és l'organisme competent a les Illes, podem llegir: 
Han de ser sempre amb la forma normativa i estàndard. Tractant-se d'usos formals no té la més mínima justificació la utilització de l'article salat, propi del parlar col·loquial. Així retolarem i escriurem en qualsevol text formal Carrer dels Frares, Plaça del Mercat, Costa de les Verdures, Carrer de l'Aigua, Carretera de l'Arenal, Camí de l'Arxiduc, etc.
Si ens fixem en el rètol Plaça d'es Puget, amb el diminutiu de puig, observem la presència de l'article salat, ben present en molts dels carrers de Mallorca. Succeïx, però, que la contracció no l'encerten, com sí que ho feien amb l'Antic carrer des Vallet Petit. Aquesta variació, o simple falta ortogràfica, apareix sovint als casos de can a molts establiments de Ciutat.

Hem deixat per acabar l'entrada aquest exemple de Vilafamés que compta amb una doble denominació: Carrer Isleta (denominació popular) i Antic Carrer Illeta (denominació apareguda en la documentació antiga). Sobre el seu significat, illa de cases al DCVB, s'afegeix la possibilitat (tal i com ens comentava Xavier Allepuz) que hom ho atribueix al fet que hi vivia molt poca gent; tret de dues o tres cases, la resta són portes falses. Al llibre esmentat més amunt d'Agustí Ventura també se'ns parla de la Illeta de Sant Miquel, a Xàtiva
Penjar aquest enllaç al facebook i, més encara, fer-ho amb grups interessats per la llengua, possibilita que puga rebre suggerències i col·laboracions. Rosa Guinot Bernat, cosina i padrina, em va recordar que al meu poble, Almassora, hi ha el jardinet de l'Estacioneta, tot un regal de diminutius que ens parlen d'una plaça del poble que va ser glorieta musical i jardí de la infantesa i que, vés per on, tenia l'estació de la Panderola, aquell tren que vola, a la voreta. 

Fa uns dies, a Torreblanca, vaig trobar aquest carrer del Ribet. Suposem que l'hauríem de retolar com a 'rivet', 'riuet', diminutiu de riu.

ÍNDEX DELS DIMINUTIUS APAREGUTS
Aljubet, amoroset, arbrets, barranquet, basseta, bracet, campet, canaleta, canyeret, castellet, ereta, estacioneta, fileta, filloleta, glorieta, isleta-illeta, jardinet, llegonet, llotgeta, muret, olmets, penyetes, planet, portalet, porteta, porxet, puget, punyalet, raset, ravalet, ribet, riereta, senieta, tapieta, timonet, torreta, tossalet, vallet, vareta, viverets.
Dels 40 exemples podem considerar-ne 3 (els marcats amb negreta) com a lexicalitzats, que prenen una significació específica que no respon al mot primitiu.

Recordeu que ja hem dedicat una entrada als augmentatius i despectius   https://imatgies.blogspot.com/2018/10/carrers-27-els-sufixos-1-augmentatius-i.html




dijous, 8 de novembre de 2018

VOLTA A PEU TOPONÍMICA PER BENICARLÓ. . . . . . . . . . . . . UNA INICIATIVA BEN LLOABLE


La invitació de l'Agència de Promoció del Valencià de Benicarló prometia d'allò més: una volta a peu pel terme amb comentaris toponímics i paisatgístics d'Anna Calvo Bermejo i Romà Senar Lluch, autors del llibret de Benicarló dins la col·lecció de Toponímia dels Pobles Valencians.

Vam encetar la volta des de l'ermita de Sant Gregori i, pel camí de Don Julio, vam creuar la nova variant de la N-340 fins arribar a la bassa del Marqués. A més d'aquest recurs hídric de la partida i els seus carxofars, vam poder vore (foto) una caseta de volta de tamany considerable que, a més de la frescor que prometia, replegava aigua per a una cisterna adjunta.

Després, i tot creuant los Clotals, partida relacionada amb l'antic conreu de la vinya, i el Bovalar, tan repetit arreu dels pobles del Maestrat, vam pujar fins la Tossa
La panoràmica que se'ns oferia des de la Tossa no cap en la foto. Si a ponent descobríem Cervera i Càlig, a llevant hom podia albirar Montsià i fragments del Delta, Vinaròs, Benicarló i Peníscola, Irta...i escolumbrar l'Illa, les Columbretes. 


També des d'ací vam poder comprendre l'extensa plana i com la malea (la garriga) cobria la costera fins la terra de conreu.
I en baixar de la Tossa vam trobar la taula parada, amb ruetes, fruita i pastissos; tot un regal d'una excel·lent organització que incloïa l'acompanyament, per seguretat vial, d'un cotxe de la policia local.
Vam seguir caminant per la ratlla del terme, entre mollons.

I Romà, expert coneixedor del paisatge i dels seus elements, ens explicà la fabricació de la calç vora mateix d'un d'aquells forns que, amb un mes de feina, aconseguia la calç. Amb l'aigua reviscolava i, ja viva, es feia servir per a la construcció i per a emblanquinar cases i aljubs.


I vam arribar a la basseta del Bovalar, que es trobava ocupada per la boga / bova, tot fent un joc entre el topònim referit a la pastura dels ramats 'bovalar' i  el fitonímic 'bovar'. I per seguir jugant amb la toponímia, no lluny, al terme de Traiguera recordem una partida, lo Boveral, amb una solució semblant a l'almassorina: el Boverot.

A la vora d'aquella bassa hi ha les restes d'un antic forn de ceràmica, d'època musulmana. Hi vam reflexionar sobre si l'extracció d'argila continuada havia estat l'origen de la basseta o si la basseta havia nodrit d'aigua les necessitats ceràmiques.

Sense deixar l'aigua, tan necessària en una terra seca com la nostra, vam visitar l'aljub de la Sotada /sotá/ que també plantejava algun dubte toponímic (la Sotada/ el Sotar). Anna ens ho va explicar d'allò més bé, tot fent referència a antics documents. 


A més, com sovint passa a la toponímia, hi ha casos amb una doble denominació; l'aljub en qüestió també es coneixia com l'aljub de la Pistola, tot fent referència a una anècdota-contalla.
I contents vam tornar cap a Sant Gregori. Se'ns havia fet curtet i ho vam trobar ben profitós. Una activitat que caldria fer per tots els termes per millor conéixer el nostre país i els noms que bategen i expliquen cada racó.

Al següent vídeo podeu xalar amb "Noms amb olor de terra i mar. La toponímia de Benicarló".  

diumenge, 28 d’octubre de 2018

AFEGITS TOPONÍMICS (1)

Dins els variats camps semàntics que hem anat incorporant a l'apartat CARRERS del blog Imatgies, sovint incorporem noves aportacions que trobem en llocs que encara no havíem visitat. 
A l'apartat de genèrics afegim aquest CLOT DE LES MONGES que hem trobat a Lleida i així ja podeu trobar a les tres entrades que vam dedicar als genèrics urbans: ATZUCAC, AVINGUDA, BAIXADA, CALÇADA, CARRER, CARRERA, CARRERÓ, CLOT, COBERT, CORREDOR, COSTA, COSTERETA, DAVALLADA, ESCALES, GLORIETA, MUNTADA, PAS, PASSADÍS, PASSATGE, PASSEIG, PASSEJADA, PATI, PLAÇA, PUJADA, RACER, RACÓ, RAMBLA, RAVAL, REPLAÇA, RIERA, RONDA, SENDA, TORRENT, TRAVESSERA, TRAVESSIA, VIA i VOLTA.
També haurem d'afegir un CARRER BLANQUERS de Lleida a l'entrada que vam dedicar als OFICIS que començaven amb B.
I, a l'entrada dedicada als carrers amb un ÒRÒNIM per especificatiu, anotarem aquest CARRER DE LA DAVALLADA de Sitges. https://imatgies.blogspot.com/2014/03/carrers-3-oronimia-als-carrers.html
Als enllaços podeu trobar les diferents entrades que hem esmentat

dissabte, 27 d’octubre de 2018

SÒL DEL RIU. ENCARA LES RETOLACIONS

Fa uns dies el riu de les Coves anava de gom a gom i, en abocar a la mar, ha deixat la punta de Capicorb i la platja del Serradal ornades amb feixos de canyes. La molsà damunt els baladres ens fan saber l'altura de l'aigua en arribar a la mar. També ha desfet la carretera que creuava el sòl del riu, tot recordant-nos que és ell, el riu, qui té l'escriptura més antiga.
Amb el serradal obert, riu i mar s'abracen.

Sòl encara el trobem al lèxic almassorí en parlar del sòl de la séquia o del sòl de la fogassa... i també, més general, la sola. Qui no coneix qualque cognom Soldevila o Capdevila? Recordeu pobles on hi ha el cap de la Vila i el sòl de la Vila? No fa massa, a Sitges, vam trobar aquest exemple: plaça del Cap de la Vila. No hi vaig trobar el Sòl de la Vila tot i que hi havia el Vall. Després he vist al Maps que sí que existeix un carrer del Sol. Recordem que són molts els carrers del sol que haurien de ser del sòl perquè són situacionals i ben sovint situats a l'ombria, que no a la solanaDues entrades del blog il·lustraven aquest elements de situació (al capdamunt i al capdavall) a molts pobles. 
A la toponímia rural també són molts els exemples que empren 'cap' i 'sòl'. Només per mostrar-ne alguns recordem el Cap de Terme, a Atzeneta del Maestrat, i el Sòl de Terme, a Castellfort; un Cap de la Vall amb el complementari Sòl de la Vall, a Morella; Cap de la Costa i Sòl de la Costa, a Culla; el Cap del Pla, a Vistabella del Maestrat.

De sòl de riu només coneixem 3 exemples. Un és aquest, el Sòl del Riu (Alcalà de Xivert), referit al riu de les Coves, també conegut com riu de Sant Miquel. L'altre ens apareix a la toponímia de Castelló, camí del Sòl de Riu, vora el riu Sec, ben prop de la costa. Per últim, lo Sòl de Riu correspon al riu de la Sénia, marge mitger i frontissa (que no frontera) dels pobles de Vinaròs i Alcanar (fotografia adjunta). Sovint es perden articles i preposicions i la gent en diu Sòl de Riu
I, com hi ha caps de barrancs, també trobem a Morella Cap de Riu.

La preciosa sonoritat i la polisèmia suggestiva de Sòl de Riu són elements que, creiem, ja justifiquen l'entrada. Volem, però, denunciar, una vegada més, les mancances de criteri i de rigurositat  que pateixen moltes retolacions:
Que 'el bilingüismo bien entendido' siga la desaparició de la llengua pròpia del territori ens sembla un esperpent, més quan ho subvenciona la nostra Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria de Turisme (no passa el mateix amb el cartell de Vinaròs, també bilingüe).
El tractament toponímic d'aquest cartell, en la introducció , també tradueix el riu de les Coves o de Sant Miquel en río San Miguel i River San Miguel. Sort encara que no se'ls ha ocorregut un Saint Michael.
Dins el mapa es barregen els criteris lingüístics. 
- Al requadre podreu trobar un SNT ANTONI amb una innecessària abreviatura. 
- Tot són camins, tret d'un punxent Camino Argelagar (un illot lingüístic?) 
- Capicorb esdevé Cap i Corb en ser l'especificatiu d'un camí.
- Camí del Campas ha perdut l'accent, que fa de Campàs un augmentatiu de camp. Hi vaig poder trobar una nova i recent retolació -en castellà- que diu Calle Camino del Campas. Indiscutiblement, anem a millor!
- Si bé hi ha diverses platges ben retolades, amb algun neotopònim informatiu com Platja Canina, trobem que la trinitat només pot ser en espanyol: Tres Playas.
- I un roquer esdevé 'roquedal'
En resum, un seguit de despropòsits que, al nostre parer, malmeten un costós punt informatiu d'un preciós paisatge.
Podeu trobar més exemples i enllaços sobre el tema de les retolacions en aquest blog a 

divendres, 19 d’octubre de 2018

ATRAPAT PER LA PLUJA

El títol és polisèmic, com gairebé cada mot. En aquest cas té un sentit real, perquè la pluja no em permetia abandonar el cotxe, i un de figurat... Tan real com l'altre, però lligat al món estètic. Atrapat i captivat per la bellesa de la pluja.
La fotografia, a través dels vidres del cotxe, era una aplicació de photoshop directa. 
Per tal de desconèixer els personatges i fer-los anònims ja no calia emprar eixes ferramentes que avui també tenen els mòbils. 
Alguna vegada hem distorsionat una imatge amb aplicacions d'aquarel·la, textures variades o filtres màgics. El sedàs, ara, era la mateixa pluja que davallava pel vidre i també el baf que recordava aquell David Hamilton de nus amb subtil gasa.
I de sobte, una fulla caiguda que l'aigua ha tingut a bé ferrar al vidre d'una finestra. 
I ara el baf, gasa subtil, desdibuixa i embelleix mare i filla apressades per l'aiguat.
Netege el vidre de la dreta perquè la fulla del plataner orne el pas ferm d'una improvisada guàrdia de Sintagma.
Bicicletes rabentes, que només deixen esteles informals de color; ciclistes que acompanyen a peu el cavallet; turistes que creuen haver perdut companys de colla...
Tot un món, com aquell que mostràvem a "El vici de la bici"
https://imatgies.blogspot.com/2015/05/pedalant-amb-la-imaginacio-alumnes-de.html
 Hi ha vianants que no deixen de córrer, alguns per esport, d'altres perquè no fan cas d'aquella frase "Tranquils! Allà davant també plou!"
El camí compartit no demana presses i sembla que la conversa s'acompasse amb la pluja. I a la paleta de colors dels paraigües i les robes s'afegeix l'escorça del plataner, ben integrat al mosaic del mur.

La fulla resta com a testimoni de la tardor mentre l'aigua ens pinta, davant la Facultat de Filogia, una etimològica aquarel·la.
Potser aquest siga el sentit d'aquell sempre lloat carpe diem:
 Si ens fa captius la pluja... gaudim, doncs, tot atrapant-la.