dijous, 19 de juliol de 2018

LINGÜISTES PEL CARRER, A ULLDECONA




Les comarques centrals del nostre domini lingüístic, aquelles que estan a cavall del País Valencià, Aragó i el Principat, aquelles que recull el Centre d'Estudis Lingüístics  que, juntament amb la Societat d'Onomàstica, porta endavant aquesta realitat que és "Lingüistes pel carrer", acullen per sisena vegada l'exposició. 
Abans, Tortosa, Rossell, Vinaròs, Benassal i Alcanar havien aixoplugat aquests ja 56 lingüistes que amb 870 carrers s'escampen des de l'Alguer (carrer de Josep Sanna) a Vilafranca (carrer de Carles Salvador) i des de Perpinyà (carrer de Ramon Llull) a Guardamar (carrer de Manuel Sanchis Guarner).

Paradoxalment, i com veiem al mapa adjunt, en aquestes comarques centrals no trobem la densitat de carrers de lingüistes que es produeix una mica més al nord (el Tarragonès) o al sud (la Plana Alta i Plana Baixa).  
Ulldecona, gairebé en el centre geogràfic del nostre estudi, a 384 quilòmetres de Perpinyà i 368 de Guardamar, ens ha acullit en un espai magnífic, la casa de la Cultura, antiga església del Roser, davant mateix de l'antic Convent de Sant Domènec,  actualment la casa de la Vila.

 "la Casa de la Cultura, edifici modern que s'ha restaurat respectant l'antiga església del Roser de planta rectangular de cinc trams i absis quadrat, amb capelles laterals entre contraforts a la nau; el tram de la nau que toca a l'absis vol simular un creuer. Sobre l'antic cor i estenent-se cap al centre de l'església s'hi ha situat la biblioteca. La coberta és de creueria i s'ha rematat el pseudocreuer amb una interessant cúpula esfèrica de metall. La porta és dovellada d'arc de mig punt i el campanar és poc alt i de secció quadrada. L'exterior s'ha completat amb pilars i llindes a manera de falsos contraforts i un petit jardí." (Wikipèdia)

Ulldecona és una vila de saó de lingüistes. De lingüistes que van contribuir a la tasca del diccionari Alcover-Moll. Ans de seguir per este caminet de paraules, volem anomenar dos carrers més de la població que indirectament també ens porten a la llengua, a l’ús literari, periodístic, assagístic i a l’específic apartat de la literatura oral. Ens referim en un cas a Montserrat Roig Fransitorra, escriptora, com sabem, d’una gran rellevància i compromís. 
L’origen familiar de la qual prové d’Ulldecona i a la població se li ha dedicat un carrer.  El segon a anomenar, cronològicament anterior a Montserrat Roig és Joan Moreira Ramos, d’una minuciosa obra de recopilació del folclore tortosí. Una obra ben coneguda en estes terres com Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa (Impremta Querol, Tortosa, 1934), és de Moreira, el qual compaginà esta tasca amb la seua dedicació a la música, i a Tortosa fundà l’Orfeó Tortosí, l’any 1905, a Roquetes la Unión Coral Roquetense (1917) i a Ulldecona l’Orfeó Montsià (1922). L’Orfeó és a la vila una entitat cultural de primer orde, amb una gran tradició i continuïtat en la vida cultural d’Ulldecona. 
La tasca musical del Mestre Moreira es veu recordada amb un carrer també dedicat amb el mateix nom. I si alguna qüestió més cal recordar de les lletres ulldeconines és la fundació de la Biblioteca Popular, una d’aquelles primerenques que creà la Mancomunitat. I com dèiem al principi, no només cal parlar de la saó lingüística en parlar d’Ulldecona sinó de la llavor cultural que ha representat des de sempre la població. Entroncant amb el Moreira folclorista, Ulldecona compta també amb reculls de literatura oral fets per la mestra Maria Joana Minguet Itarte, la qual ha compilat i editat per iniciativa pròpia obres com Allà baix a l’era o Hi havia una vegada. Tresors de literatura oral que caldria amanir ben bé a tots els pobles, com ella diu «Són nostres però se’n van al record». I el record també volem marcar-lo nosaltres tornant a l’inici referent dels lingüistes, fill d’adopció ho fou Mn. Tomàs Bellpuig O’Callaghan, format al Seminari Diocesà de Tortosa, participà en la crida de la Lletra de Convit que feu Mn. Alcover i recollí paraules de la veïna vila de Freginals, relatives sobretot a l’agricultura. La raó fou que la família tenia un mas allà i Bellpuig hi passava temporades meravellant-se escoltant el raig lingüístic dels masovers. Juntament amb el gandesà Mn. Joan Bta. Manyà Alcoverro, el benassalenc Mn. Joaquim Garcia Girona i Francesc Mestre i Noé formaven un elenc d’intel·lectuals, la majoria eclesiàstics, compromesos amb la llengua. Mn. Tomàs Bellpuig també elaborà un llibret difonent les Normes de l’Institut d’Estudis Catalans, anomenat L’art d’escriure bé.  

Una d’estes paraules incorporades al DCVB a través de Bellpuig és picaport que en l’accepció 3 en què es recull
“3. Trena de cabells caragolada en forma de 8, plegada i lligada en posició vertical damunt la coroneta (Plana de Vic, Tortosa, Freginals).”
En llegir-ho, no podem sinó pensar en Ulldecona i en el pentinat de l’abillament de les dones quan ballen la Jota Vella, el Xim Xim, a Ulldecona a les Festes Majors.
I no volem acabar sense donar algunes referències d’estudis que han servit per a enxamplar l’interès i divulgació dels personatges anomenats. Estudis que han contribuït a fer més present i evidenciar la tasca cultural també feta des d’estes terres centrals de la llengua:

Aragonés Salvat, Albert (2008) «El parlar de Freginals al Diccionari català-valencià-balear. Una aportació de Tomàs Bellpuig», beCEroLes III, CEL: Alcanar, p. 13-32.

Massip i Bonet, M. Àngels (1989) Aproximació descriptiva al parlar tortosí, Tarragona: Diputació de Tarragona.
[l’autora basa part de l’estudi en l’anàlisi dialectal de textos inèdits de Joan Moreira]
Joan F. Vidal Arasa i Albert Aragonés Salvat (2015) Quan lo pare no té pa: Recull de cançons i tocades populars de la ciutat de Tortosa, 1908 Joan Moreira ), Tarragona: Universitat Rovira i Virgili https://issuu.com/publicacions-urv/docs/9788484244028


dimarts, 17 de juliol de 2018

CARRERS (24) DIALECTALS (1) UN EXEMPLE

PEIXONERIA, a Perpinyà
PESCATERIA, a Palma
Els noms dels carrers, com tots els topònims, ens parlen d'una manera directa o indirecta de la nostra cultura, de la història, de les característiques físiques del lloc, de les dèries del poble, de qui mana o ha manat... Ens diu tant de cada poble que, en certa manera, és un llibre obert que no sempre llegim. Sovint passem sense adonar-nos del sentit del nom d'un carrer. Amb ja més de vint entrades (al final de l'article podeu retrobar les 23 entrades anteriors) dedicades als noms dels nostres carrers, hem pogut conèixer noms dels peixos i de moltes plantes, alguns oficis que avui desconeixem i jocs que voldríem recuperar, els genèrics que emprem en les vies urbanes, carrers que ens parlen de la situació, d'altres d'una qualitat del mateix carrer... Hem revisat alguns aspectes curiosos com les murades, els forns, la hidronímia i el reg, l'oronímia... 
PEIXETERIA, a la Galera
Voldríem, ara, mostrar-vos un aspecte lingüístic que també hem trobat en les plaques dels carrers: els trets dialectals. Al facebook hi ha un fum de participants al grup DIALECTES. En aquest espai cadascú sol comentar com diuen al seu poble aquesta paraula o aquell mot. Efectivament, hi troben un fotimer de variants, un feix de propostes, un grapat de formes... 
PEIXCATERIA, a Sagunt
Avui encetem aquest apartat amb un exemple lèxic del qual hem trobat cinc variants en retolacions de carrers. A Almassora, com a Sagunt,  trobaríem la variant "peixcateria". Fixeu-vos que la mostra és de cinc llocs ben distants: Perpinyà, Reus, la Galera, Sagunt i Palma.
PEIXATERIA, a Reus

Cal dir, però, que les retolacions no sempre són fidels al parlar del lloc, ja que hom pot optar per una variant formal que no sempre admet totes les pronunciacions locals.
A les entrades relacionades amb peixos, que trobareu més avall, hi ha moltes variants dialectals d'un mateix peix.
Com sempre, si coneixeu d'altres exemples podeu fer-nos-els arribar a jbsensegel@gmail.com





























divendres, 22 de juny de 2018

JOANA RASPALL. LINGÜISTA I POETESSA PEL CARRER.

 
Hi ha uns arbres que ensafranen, ves per on, moltes places i carrers dels pobles del nord. 

A l'eixample, ja perifèric, de Sant Feliu de Llobregat aquest posat groguenc, dissortadament de moda, festeja amb el lila de la xicranda, de tradició salvatiana i femenina. Potser siga per celebrar que una dona, lingüista i poetessa, mereix un carrer ben ample i amb voreres que conviden a passejar. 

Ho vam saber gràcies a Josep Daniel Climent que s'estranyava que només Rosalina Poch tinguera un carrer i que cap altra lingüista en tingués. L'altre dia, quan vam assistir a la presentació del seu magnífic treball sobre "L'interés per la llengua dels valencians" ens va insinuar que potser la Joana Raspall, autora entre d'altres, d'un diccionari de sinònims, tinguera algun carrer. 
En la primera recerca, encetada ja fa dos anys, no vam trobar cap carrer d'aquesta lingüista.  I sembla que, no fa massa temps, a Sant Feliu de Llobregat -poble on ha viscut- van tindre a bé posar-li un carrer, també amb lletres morades.  
I aquest carrer, ben ample i amb arbreda, va d'una era a una altra, d'una redona a una altra. I en la de llevant hi ha un indret ben estimat pels aficionats al Barça: la nova Masia i la Ciutat Esportiva Joan Gamper.  

fotografia www.escriptors.cat
Encara vam tindre més sort en la recerca i, en un diari local vam saber que a Sant Cugat del Vallès, fa ben poc, havien decidit batejar un seguit de carrers, 3 amb noms de dona: Isabel de Villena, Caterina Albert i Joana Raspall. 
http://www.totsantcugat.cat/actualitat/ciutat/urbanisme/copia-de-sant-cugat-posa-nom-a-carrers-i-places-sense-batejar-75732102.html  
Amb aquesta lexicògrafa, doncs, ja en són 56 els lingüistes nostres que tenen algun carrer 





I vam visitar també la placeta de Joana Raspall, encara sense placa, de Sant Cugat del Vallès. Es troba en el nucli urbà, vora el carrer de les Escoles i el centre escolar Joan Maragall. 
Creiem que la lexicògrafa s'hi trobarà la mar de bé, amb banquets on qualsevol puga seure i, sota els til·lers que l'ornen, llegir algun poema seu. 



 Com aquest que ens canta Gemma Humet i que també podem vore, més avall, com a 'poema dibuixat', tan actual amb la vinguda de l'Aquarius al port de València.


Si haguessis nascut  /  en una altra terra, / podries ser blanc, / podries ser negre... 
Un altre país  / fóra casa teva, / i diries "sí" / en una altra llengua.
T'hauries criat / d'una altra manera. / Més bona, potser. / Potser més dolenta. 

Tindries més sort / o potser més pega... / Tindries amics / i jocs d'altra mena; 

duries vestits /  de sac o de seda, / sabates de pell / o tosca espardenya, / o aniries nu / perdut per la selva. 

Podries llegir / contes i poemes, / o no tenir llibres /ni saber de lletra. 

Podries menjar /coses llamineres / o només crostons / secs de pa negre. 
Podries... podries... 
Per tot això pensa / que importa tenir / les mans ben obertes
 i ajudar qui ve / fugint de la guerra / fugint del dolor / i de la pobresa. 
Si tu fossis nat / a la seva terra / la tristesa d'ell /podria ser teva.

I sota els til·lers,  que vam fotografiar a la placeta, a l'ombra suau d'un tell (com deia el poeta J.V.Foix), podeu llegir també la biografia de Joana Raspall 

dimarts, 19 de juny de 2018

FOTÒGRAFS FOTOGRAFIATS A RONDA (i una altra història)

En l'anterior entrada de "Fotògrafs fotografiats" https://imatgies.blogspot.com/search/label/FOT%C3%92GRAFS%20FOTOGRAFIATS
ens referíem a dues anècdotes visuals que van tindre Zahara de la Sierra com a espai escènic. 
Ara creuem la serra i ens trobem a Ronda, als voltants del Guadalevin (si en férem etimologia popular parlaríem de 'riu menut, infantil') i el seu Tajo (enorme cingle) tot mirant de retratar el puente Nuevo. I són tants els que en volen traure una imatge que no costa trobar fotògrafs. Fins i tot, alguns damunt roques prohibides per a tal quefer, com els de la imatge de portada. Ja se sap, hi ha senyals que conviden a la transgressió...

La presència d'orientals, xinesos, japonesos..., coreans com el de la darrera entrada, són els més habituals per les sendes que volten els cingles. La frondositat d'aquesta ombria ens recordava més d'un film de Kim-Ki-Duk. I també aquesta dèria d'apilonar pedretes (mireu baix a l'esquerra els fotògrafs fotografiats).





Abans ja havíem estat sobre aquest puente Nuevo, després d'haver  visitat el puente Viejo. I dalt del pont, amb un fons de boira i Narayama, havíem trobat més orientals fent-se fotos. 



De vegades, amb coreografia sardanesca i perspectives variades. 

I heus ací la història que us prometia:


En vore que també la proximitat del Corpus propiciava els fotògrafs de xiquets i xiquetes de comunió, mentre caminàvem cap al puente Viejo vam amanir la càmera. 

I, sobre un pont encara més avaller, vam creure que hi havia una altra sessió fotogràfica amb xiqueta de comunió. 




Ens vam adonar una mica tard. Sí que es tractava d'una sessió fotogràfica, tot i que ja feia anys d'allò de la comunió. Amb tot, la distància i la perspectiva de les imatges ens va permetre, sense destorbar, poder retratar una sessió fotogràfica. 




La nostra sorpresa fou trobar, més tard, la model de la comunió del puente Viejo en una nova sessió fotogràfica, ara davant la roca prohibida amb un canvi de color, del rosa al roig. (foto aquarel·litzada)




dimarts, 12 de juny de 2018

LINGÜISTES PEL CARRER, TASTAOLLETES DE SELLA

Quan vam arribar a Sella, a més del sentit orogràfic que ens recordava moltes selles i selletes del Maestrat i de Montsià, vam pensar en el sell d'aigua que ens venia.  Sort que ens protegia Santa Bàrbara, que era al capdamunt del poble, com a l’Alcora. 
A les comarques de més amunt, però, trobem els sants dalt (Sant Cristòfol a Culla, Xodos, Benassal, Sant Mateu…) i les santes baix (Mare de Déu dels Àngels, a Sant Mateu; Santa Bàrbera, a la Salzadella... i tants Loretos a l'eixida del poble). Cal dir, això sí, que Santa Llúcia i Sant Benet comparteixen tossal a Alcalà. 























Dins la XXIII Fira de Mostres de Productes i Cultura Mediterrània, celebrada aquest cap de setmana a Sella (la Marina Baixa), i convidats per l'agrupació cultural Tastaolletes, Lingüistes pel carrer va trobar una autèntica casa de vila, l'Estacat, des d'on compartia la festa amb una programació ben diversa i interessant. Maria Asensi i David Garcia ens van rebre per fer-nos sentir, des del primer moment, al nostre poble. 


L'alcaldessa, Mila Llinares (de mare, Fenollar com el de Penàguila), un diputat d'Alacant i Aitana Garcia,  representant de la Comissió de Festes, obrien pas amb la banda al darrere.

Trombons i trompetes, tabals i tabalets, clarinets i oboès, dolçaines (on era David) i una dolça flauta travessera tancaven el pas musical previ a la inauguració de la Fira. 

Després van voltar el poble, tot visitant cadascuna de les exposicions A 'la Casa Antiga' vam saber que , "l'engolfa" d'Alcanar , "el més amunt" o "la cambra" que diem a Almassora, rep ací el nom de "porxi", i en veure els arcs ho vam comprendre.

Ja a l'Estacat vam contar una miqueta de la faena feta i el sentit de l'exposició.
També va merèixer algun comentari el nom de la casa que acollia els lingüistes, com dèiem "t'has estacat" en alguna intervenció desafortunada i com aquest sentit que coneixíem es quedava xafat sota el pes de la pota. Xarràvem sobre si el "posar la pota" era una traducció simultània de "meter la pata" i si cada vegada que la posàvem ens estacàvem. 


A la Marina Baixa, Enric Valor té carrers a Callosa, l'Alfàs i Finestrat. I amunt, ben prop de Sella,  ja en el Comtat, els nostres lingüistes tenen carrers a Penàguila (Bernat Fenollar), Balones (Martí Gadea), Benimarfull (Lluís Fullana), Cocentaina (Enric Valor i Lluís Fullana) i Muro d'Alcoi (Bernat Fenollar, Lluís Fullana, Sanchis Guarner i Enric Valor). 
L'auditori es va mostrar molt interessat i agraït, adonant-se i comentant el capdavanter Pompeu Fabra en el rànquing de carrers dedicats, en la presència important de lingüistes valencians, en la conveniència de la difusió i vindicació d'uns i altres i en la importància d'aproximar mostres culturals en pobles menuts, perquè per a fer grans coses no tot ha de passar necessàriament per les grans ciutats. Vam veure de l'entusiasme dels organitzadors i com des d'aquest coneixement local (carboneres, ametles, danses, música) s'eixampla l'universal. 
Promoure les particularitats no és un acte de mirar-se el melic sinó de valoració i reconeixement als habitants que han donat vida al poble. Pobles menuts inventen propostes que els fan grans, que els mantenen vius i que projecten les raïls amb una diversitat de gustos culturals que trobem ací i allà, i com uns tastaolletes ens inviten a tastar.
Pel poble, com heu vist al plànol, hi havia diverses exposicions i vam recórrer el nucli des de la plaça cap amunt. Hi vam trobar alguns carrers amb retolacions ben interessants, com aquest "carrer del Trinquet" amb el desig de recuperació de la pilota a tot el país. https://imatgies.blogspot.com/2014/07/carrers-11-els-jocs.html

Ja havíem vist un "carrer de Més Avall" que ens recordava tants carrers de Dalt, de Baix, del Mig, d'Amunt... i que ben bé hauríem d'incloure a l'entrada http://imatgies.blogspot.com/2016/03/carrers-19-situacio-i-orientacio-ii.html
I també un "carrer les Voltes" que té un homònim a Bocairent. 




I, des de Santa Bàrbera, vam trobar un bell mirador amb retolacions dels tossals veïns. I el Puig Campana ens xiulava pel badall.

Ja diumenge, mentre recollíem l'exposició i enrotllàvem els cartells, creieu-nos si us diem que vam sentir dialogar Sanchis Guarner i Francesc Ferrer Pastor sobre l'encert del lloc de l'exposició i els elements que penjaven dels cabirons... Si la "dacsa" també era "panís" i "blat de moro". Va ser quan vam sentir Alcover recordar "blat d'indi" i "moresc". Enric Valor es va fixar en les variants d'aquell "canteret", "canterella", "petxerull", "marraixa"... 

Ací trobareu un munt de fotografies de totes les activitats de Sella
https://www.facebook.com/pg/Ajuntament-Sella-1377176592589782/photos/?tab=album&album_id=1531864617120978