dijous, 22 de febrer de 2018

LES RETOLACIONS DE CARRERS, UNA EXPOSICIÓ PERMANENT. L'EXEMPLE DE MATADEPERA

Arribem a Matadepera amb la il·lusió de trobar els dos carrers que ens porten als 700, set-cents carrers fotografiats en el projecte "Lingüistes pel carrer". I heus aquí que no sols hem trobat els carrers de Pompeu Fabra i de Ramon Llull.





Tot aprofitant les retolacions dels carrers, l'ajuntament ha tingut a bé mostrar-nos la riquesa de la FLORA  DEL MASSÍS DE SANT LLORENÇ. Només en les manisetes del carrer de Pompeu Fabra hem trobat el boix (tot un homenatge a À. Buj), l'arítjol, la malva, l'heura i la falguera; cinc espècies que s'acompanyen del nom científic i d'un preciós dibuix.


I, fixeu-vos-hi, no minva gens la claretat i informació del carrer on ens trobem. 
La zona s'adiu força perquè es tracta d'urbanitzacions perifèriques veïnes del mateix parc. Però, en qualsevol cas, volem destacar l'encert en fer del carrer una aula d'aprenetatge permanent.








També amb Ramon Llull hem descobert l'herba donzella, el guant de la Mare de Déu i la gatosa, tres plantes més que els veïns poden identificar.

Fóra desitjable que en les retolacions dels carrers hom tinguera en compte aquesta possibilitat didàctica que ofereix la mateixa permanència. No cal, com en aquesta lloable idea del poble de Matadepera, una informació paral·lela; seria suficient que acompanyàrem alguns noms de carrers amb un breu aclariment del seu significat (cas dels molts carrers d'oficis antics) o, per exemple, com veurem en properes entrades, anotacions (sempre curtes)  dels nostres lingüistes.

El cas de Matadepera, això sí, és preciós. I no solament l'hem trobat en tots els carrers d'aquella zona, també, com veiem en la fotografia, es fa servir per a la toponímia rural... 
I la farigola feia olor de timonet!

dilluns, 19 de febrer de 2018

LA BOSSA CONSTITUCIONAL

 No és la primera vegada que en parlem, però cada volta la cosa està pitjor i, potser, convé recordar-ho. Convé recordar que la Constitució, que tan branden alguns, ens parla de la diversitat lingüística com un patrimoni cultural. 

Article 3, punt 3 "La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció."

I resulta que en aquesta qüestió, com en altres aspectes i en tantes llibertats democràtiques, estem aixant arrere.  
 Si en la darrera entrada parlàvem, entre d'altres qüestions, de l'amenaça de Consum de deixar-nos sense l'etiquetatge en la nostra llengua, aquesta bossa d'Eroski ens mostra, a les cares i al cul, que podem disfrutar d'eixe patrimoni comú que ens ofereix l'euskera, el gallec, l'espanyol i el català.




I els mots no fan mal, i cadascú tria llegir-los tots, alguns o no cap, però tothom té l'opció de conèixer eixa diversitat que la Constitució considera patrimoni cultural.








I, potser, hauríem de mostrar més sovint aquelles coses ben fetes; les accions que sumen, que no retallen, ni tanquen, ni prohibeixen... 







I per això afegim aquest exemple de Borriol, on veiem que no costa donar la benvinguda amb la riquesa de la diversitat que tothom proclama d'Europa... Welcome, Bienvenue, Willkommen, Benvenuti





I que, ben sovint, oblida aquest estat: Benvinguts! Bienvenidos! Ongi etorri! Benvido!


L'amic Ventura Castellvell ens ha tramés aquesta mostra de respecte per l'occità de la Val d'Aran.
I les nadaletes? Com la magreta de l'altre dia. 
Veritat és que enguany han ajornat l'eixida més d'un mes; la falta de saó ens ha privat de felicitar el nadal com en altres anys
 Amb tot, encara que enguany han estat tardanes, ens parlen d'una certa esperança perquè puguem seguir sumant. 

dimecres, 14 de febrer de 2018

AL FEBRER SOM A L'OCTUBRE

Aquesta afirmació que sembla una mentida no ho és, és veritat. Si bé cal entendre 'febrer' com un espai temporal, l'Octubre és el Centre de Cultura Contemporània on exposem "Lingüistes pel carrer". Acció Cultural ha tingut a bé rebre'ns a la planta baixa d'aquell "El Siglo", reconvertit, des de 2006, en un espai amb 'una aposta ferma pel revifament de la cultura i la societat de tot el nostre país'.
 
 I, mentre explicàvem a uns amics algunes dades sobre el recull, el fotògraf Prats i Camps va tindre a bé copsar diverses imatges de l'exposició, que romandrà a l'OCCC fins el dimecres 28 d'aquest mes. 
No és la primera vegada que Lingüistes pel carrer és a València. Per celebrar el 40 aniversari del Departament de Català de la Facultat de Filologia ja hi vam ser al setembre 
 L'Octubre rep sovint grups de molts centres d'arreu del nostre país. Hi hem deixat uns fullets de material didàctic que poden ser d'interès per als ensenyants i alumnes que hi vagen.
 Àngela Buj va aprofitar per recordar que enguany és el 150 aniversari del naixement de Pompeu Fabra i el treball de recollida que hem realitzat, també de tots els carrers de l'autor de la gramàtica i diccionari, serà ben profitós per a aquest Any Fabra
 També enguany celebrem el 100 anys del naixement d'un altre lexicògraf, Francesc Ferrer Pastor, a qui dedicarem més d'una entrada.
I, recordeu, si voleu rebre més informació, materials didàctics o teniu interès a portar l'exposició a algun lloc poseu-vos en contacte a través del correu jbsensegel@gmail.com
I si voleu fer el seguiment d'on serem: 

dissabte, 10 de febrer de 2018

TEMPS DIFÍCILS... I ETIQUETATS

Entre Sueca i el Perelló. Al fons, la muntanya de Cullera i la serra de Corbera 
Ja fa prou de temps, uns quants mesos, que la premsa de l'estat és de l'estat i les ràdios s'assemblen cada vegada més; hi ha una certa uniformització del pensament que cal escampar, un veritable afer d'estat. 
Ja fa molt de temps que no podem vore aquell Canal-9 ni la TV3 i, per tant, ens resulta difícil saber si és veritat que la catalana és tan parcial com diuen i que haurien d'aprendre de la imparcialitat que gaudim amb la resta de televisions. I també, del llistat d'adjectius amb què hom acompanya qualsevol cosa que faça olor de català.
No fa massa, Francino ens ha sorprés amb el desencant que li causa no haver sentit, en la cerimònia dels Goya, cap referència al fet que hi haja polítics a la presó més de cent dies. I, pel que sembla, són presos polítics, perquè els diuen que si abandonen la ideologia igual els amollen.
Encara fa menys dies que han multat un xicot per canviar la cara d'una imatge i un altre per fer 'rap' sense suquet. 
Una miqueta més fa que a uns companys de Benicàssim els han cridat l'atenció per tindre mapes de cartografia sospitosa. 
I ahir m'entere que Consum deixarà d'etiquetar en valencià els seus productes. A Mercadona ja només li quedava el nom, tan emblemàtic que no saps si és merca-mujer o merca-da. 
Ja fa més de dos anys que vam dedicar una entrada a les dificultats de poder 'viure en valencià'
i una altra més específica sobre els retolacions
No ho sé, tot plegat, i juntet, em fa la impressió que això del 155 ha passat el riu de la Sénia.
I la foto? Bo, era per posar una mica de color entre tanta tristesa. Igual la magreta s'escampa, ni que només siga pel marge.

dimarts, 6 de febrer de 2018

MIRA-T'HO! RÈTOLS CONATIUS

Botiga de Girona que, amb aquesta retolació, combina la funció exhortativa amb una icona ben coneguda i amorosa. 
Temps fa temps encara explicàvem allò de la publicitat i com la funció exhortativa del llenguatge solia ser present d'una manera implícita o, algunes vegades, declaradament explícita. 
Amb la dèria de fotografiar les retolacions dels carrers -de vegades amb un objectiu concret, com ara la mateixa toponímia, els carrers amb oficis o "Lingüistes pel carrer", treball compartit amb Àngela Buj- hem tingut ocasió també de retratar cartells de botigues que mostren algun aspecte lingüístic curiós. L'amic Albert Turull, company de la Societat d'Onomàstica i de la revista Noms, ens parlava no fa massa d'una activitat de l'Instagram, masterofnaming, que ens ha fet traure la pols de la carpeta "cartells curiosos".
En aquesta entrada ens fixem en aquelles retolacions que exhorten i ordenen al client, tot un repte d'una de les funcions del llenguatge de Karl Bühler i Roman Jakobson, la conativa.

A Atzeneta del Maestrat trobem aquest rètol que respon a una ordre ben casolana "Ves, Ves pentina't!"
A Bocairent localitzem un crit de consum. No cal esperar que et regalen res, compra't el que vulgues. 
Ben encertada aquesta exhortació que obre la fam i convida a entrar-hi. Trobada a Reus.
 
A Vilanova i la Geltrú vam fotografiar aquesta tenda de roba amb una exhortació que ha restringit el seu significat

També a Vilanova aquest exemple semblant al "regala't". No és el cotxe del rector, és l'autocura 
Fa uns anys, amb l'alumnat vam dedicar algunes entrades a la publicitat. Per si és del vostre interès

dissabte, 3 de febrer de 2018

NO TÉ LLUNA PLENA EL FEBRER?

Sembla que no, que només val quan surt i no quan es pon darrere del Marinet, a no ser que s'amague abans de mitjanit. Si veiem els calendaris lunars ens mostren un gener amb dos llunes (un blue moon d'eixos) i enguany, en alguns llocs, rogenca i sanguinosa com la del recent film d'Álex de la Iglesia. 

 La cosa és que dijous, ja 1 de febrer i després de vore una lluna ben plena la nit anterior, vaig pujar cap a Atzeneta, tot sabent que estava seguint aquella mateixa lluna plena. El dia estava núvol, però, i la lluna jugava a conillet amagadet. 
Fins que, en baixar el coll de la Bassa, es va despenjar d'un núvol.

 Vaig fer mitja volta i vaig pujar fins la roca del Sol, dalt del coll de la Bassa, porta del Maestrat.
I si, entre savines i ginebres, Atzeneta encara estava posant els carrers, el pla, la lloma Bernat, Penyagolosa, el Marinet i el tossal de l'Albagés ja badallaven.

 A llevant la boira, matinera, s'ajuntava amb el fum de les manisetes.

  I a migdia blavejava la serra Espadà. El poble de Rosa i les Useres, fetes de vi de flors, encara no anaven a costura i mostraven una filera de cirets.

Les vuit tocades i ja clarejava el dia per darrere del Desert.

Dalt del Marinet la lluna, encara plena, m'abocava el dubte. Gener ha tingut dos llunes, però té dret a lluna plena aquest febrer?
La primera de gener: