dissabte, 10 de febrer de 2018

TEMPS DIFÍCILS... I ETIQUETATS

Entre Sueca i el Perelló. Al fons, la muntanya de Cullera i la serra de Corbera 
Ja fa prou de temps, uns quants mesos, que la premsa de l'estat és de l'estat i les ràdios s'assemblen cada vegada més; hi ha una certa uniformització del pensament que cal escampar, un veritable afer d'estat. 
Ja fa molt de temps que no podem vore aquell Canal-9 ni la TV3 i, per tant, ens resulta difícil saber si és veritat que la catalana és tan parcial com diuen i que haurien d'aprendre de la imparcialitat que gaudim amb la resta de televisions. I també, del llistat d'adjectius amb què hom acompanya qualsevol cosa que faça olor de català.
No fa massa, Francino ens ha sorprés amb el desencant que li causa no haver sentit, en la cerimònia dels Goya, cap referència al fet que hi haja polítics a la presó més de cent dies. I, pel que sembla, són presos polítics, perquè els diuen que si abandonen la ideologia igual els amollen.
Encara fa menys dies que han multat un xicot per canviar la cara d'una imatge i un altre per fer 'rap' sense suquet. 
Una miqueta més fa que a uns companys de Benicàssim els han cridat l'atenció per tindre mapes de cartografia sospitosa. 
I ahir m'entere que Consum deixarà d'etiquetar en valencià els seus productes. A Mercadona ja només li quedava el nom, tan emblemàtic que no saps si és merca-mujer o merca-da. 
Ja fa més de dos anys que vam dedicar una entrada a les dificultats de poder 'viure en valencià'
i una altra més específica sobre els retolacions
No ho sé, tot plegat, i juntet, em fa la impressió que això del 155 ha passat el riu de la Sénia.
I la foto? Bo, era per posar una mica de color entre tanta tristesa. Igual la magreta s'escampa, ni que només siga pel marge.

8 comentaris:

  1. Ara la fidelitat lingüística és, continua sent, un acte d'insubordinació envers l'amo.

    ResponElimina
  2. Tens molta raó, molta, Jesús.
    Una abraçada.
    I seguirem endavant.

    ResponElimina
  3. Una constant històrica

    ResponElimina
  4. Cada volta ens posen més difícil viure en valencià. O ens enspavilem o açò s'acaba.

    ResponElimina
  5. Sempre ha sigut difícil: vivim rellogats a la nostra pròpia casa. Però som resistents, i ja ho va dir algú que en sabia d'això: resistir és una manera de vèncer. Per cert: TV3 es veu en directe per internet.

    ResponElimina
  6. Mira Jesús, la dreta, de sempre, quan se veuen acorralats q perden, se tiren a mossegà com un gos rabiós, on els pareix que poden fer més mal, a la memoria històrica, a la llengua, a l’enssenyament...Ara e que haviem de fer, com ells, a consum no comprar res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha una campanya de recollida de signatures per demanar que continue la retolació en valencià. Potser acabe tot bé..., almenys açò de Consum

      Elimina
  7. Cal estar més actius que mai en defensa d'allò tan obvi i elemental com és el respecte a una llengua, una cultura , una rotulació i etiquetatge en la nostra llengua i uns mitjans de comunicació en la nostra llengua. Des d'Espanya s'estan posant tots d'acord (extremadreta-dreta-esquerra ) en considerar-nos ilegals a tots aquells que defensem la nostra llengua i culatura...JA ESTÀ BE

    ResponElimina