dijous, 29 de març de 2018

JORNADA D'ONOMÀSTICA DE LES TERRES DE PENYAGOLOSA. PROGRAMA I INSCRIPCIÓ


Ja tenim la programació, la fitxa d'inscripció i el reconeixement del CEFIRE i de la UJI.
Podeu fer-ne una ullada, però millor ho veureu al web de la Societat d'Onomàstica
 
 
 Ja podeu inscriure-vos-hi fins el 20 d'abril
 







divendres, 23 de març de 2018

LA RUTA FABRA DE BARCELONA

El propassat dimecres, 21 de març, vam ser convidats per David Paloma i Mònica Motserrat per realitzar la Ruta Fabra a Barcelona, iniciativa de la UPF i l'IEC. Enguany celebrem el 150è aniversari del naixement del lingüista i el centenari de la seua gramàtica.
També, com veurem en properes entrades, "Lingüistes pel carrer" s'afegeix a la commemoració fabriana.
La ruta recorre diversos espais de Barcelona, com ara  el carrer de les Moles on va viure uns anys o la seu de l'antic Institut d'Estudis Catalans, indrets relacionats amb aquell enginyer carregat de seny i artífex de l'ortografia moderna de la nostra llengua.



Mònica Motserrat ens va anar explicant fragments de la biografia de Pompeu Fabra alhora que recorríem espais ben significatius per a l'obra fabriana, com el Centre Excursionista de Catalunya o aquest recer silenciós de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres, situada al Palau Requesens, que també observem a la fotografia de la portada. 




Després de dues parades més i ramblejar un poc, el carrer de l'Hospital ens va dur a la seu actual de l'Institut d'Estudis Catalans, cor del quefer lingüístic de tants estudiosos de la seua Secció Filològica com el professor Brauli Montoya, l'amic Vicent Pitarch  o el nostre company de la Societat d'Onomàstica Albert Turull. 




A l'enllaç
, amb la seua presidenta M.Teresa Cabré al bell mig, trobareu cares ben conegudes que segueixen fidels a una de les màximes del gran filòleg que vam llegir a l'Espai Fabra: "Cal no abandonar mai ni la tasca ni l'esperança". 







I aplegats que foren els dos grups de la Ruta Fabra, ben guiats per Mònica Montserrat i David Paloma, van poder gaudir d'un antic audiovisual de l'enyorada TV3 que reunia els néts més nets d'aquell lingüista que va haver de partir un dia crític i morir a Prada de Conflent. 

Amb la facilitat que atorguen les noves tecnologies dels mòbils, els alumnes dels grups vinguts de Sant Fruitós del Bages, després de fer un homenatge a la creativitat onomàstica,  vam poder respondre deu qüestions extretes de l'atenta observació del documental "El meu avi". 

Més amunt, a Gràcia, on va nàixer Pompeu Fabra, hi ha una avinguda dedicada al 'gramàtic i lexicògraf', les dues tasques esperançades que guien el projecte "Lingüistes pel carrer".





També a Sant Fruitós de Bages i ben prop de l'institut d'aquests alumnes, com a més de 250 pobles del Principat, de les Illes, Andorra i la Catalunya francesa, trobem carrers, places, avingudes, passatges, parcs... dedicats al filòleg.


Nosaltres hi vam ser i en donem testimoni. I al Bages, com veiem en els punts blaus al mapa de "Lingüistes pel carrer" , trobem carrers de Pompeu Fabra a molts pobles; també al de Josep Guardiola (Santpedor).

divendres, 16 de març de 2018

LINGÜISTES PER L'ASSEGADOR A ALACANT, UA


Convidats pels professors Brauli Montoya i Maribel Guardiola vam acudir a la Universitat d'Alacant. A l'antic edifici d'Educació, amb l'ajut de Javier Paricio, vam instal·lar l'exposició que romandrà fins el proper dia 28. 
Abans de la inauguració encara vam tindre temps de voltar per un Campus preciós, d'espais oberts acomboiats per arbres, amb edificacions de poca alçada i el record del pas d'un assegador, ample camí per als futurs lingüistes. Temps fa temps hi havia un quarter militar i aeròdrom que encara manté diversos pavellons i l'antiga torre de control. 
Alumnes de Filologia Catalana ens van escoltar interessats per una temàtica que els resultava ben propera.

Els lingüistes a les comarques del sud
Al Campello. També hi trobem Sanchis i  Fenollar
En el total de 141 pobles de les comarques d’Alacant, localitzem només 30 poblacions amb carrers dedicats a lingüistes, quantitat que representa el 21,2% del total de tots els pobles d’Alacant. Els autors representats en són 9 més una institució. Aquest nomenclàtor apareix en 48 carrers i un parc.  
A Benimarfull, poble natal de Lluís Fullana
Els nou autors reconeguts són: Bernat Fenollar, Francesc Ferrer Pastor, Lluís Fullana, Ramon Llull, Gregori Maians i Císcar, Joaquim Martí Gadea, Carles Salvador Gimeno, Manuel Sanchis Guarner i Enric Valor i Vives. Quatre d’aquests lingüistes són originaris de pobles alacantins i troben reconeixement en les seues poblacions: Bernat Fenollar té un carrer a Penàguila (l'Alcoià), Lluís Fullana té carrer i parc a Benimarfull (el Comtat), Joaquim Martí Gadea té una plaça a Balones (el Comtat) i Enric Valor i Vives té una glorieta a Castalla (l’Alcoià). 
A Castalla, l'únic Llull d'aquestes comarques
Altrament, també apareix la casuística de carrers muts, en el sentit que no es localitza la placa que els determina. Aquesta casuística l’hem trobada al Campello, amb el cèntric carrer de Bernat Fenollar; a Crevillent, amb el carrer Manuel Sanchis Guarner; a Dénia, a la plaça Enric Valor; a Mutxamel, amb tota una avinguda Enric Valor projectada però encara o urbanitzada o també a la Romana amb el carrer Enric Valor. 
A Sagra, a més de Sanchis i Valor, Ferrer Pastor 
Per tot això, també podríem dir que si bé, en els nomenclàtors estudiats hi són aquestes vies, la inexistència de les plaques corresponents fa que dels 48 inicials, en realitat, se’n visibilitzen 43. Les poblacions que tenen més carrers amb aquesta presència d’estudiosos de la llengua són: Muro d’Alcoi (el Comtat), amb 4 i amb 3 Mutxamel (l’Alacantí), el Campello (l’Alacantí) i Sagra (la Marina Alta). D’aquestes tres, el Campello té dos carrers de lingüistes i un dedicat a les Normes de Castelló, fet que comparteix amb  l’Alcúdia de Crespins (la Costera) i la plaça a Castelló de la Plana (la Plana Alta). 
A Petrer, "filòleg" Sanchis Guarner
En altres ocasions, però, els nostres lingüistes s’acompanyen d’altres personatges rellevants en el mon de les lletres i apareixen en tot un camp semàntic d’escriptors, per exemple. La ubicació, com queda reflectida en l’exposició, se situa des d’un merescut nucli urbà a una perifèria o polígon industrial més extern. La informació complementària de les plaques és ben escassa, només un Bernat Fenollar, a Alcoi, porta el complement de “Poeta 1435-1527”, informació que només trobem en una de les dos plaques del carrer. També, a Balones se’ns informa que Martí Gadea fou escriptor i poeta, això sí, escrit en castellà. 
A Penàguila, poble natal de Bernat Fenollar
Manuel Sanchis Guarner, apareix com a lingüista i historiador i les dates biogràfiques 1911-1981. Petrer aporta la dedicació a la llengua de Sanchis Guarner amb “Filòleg”, a la placa,  i també com a “Professor” es recull a Muro d’Alcoi. També, Enric Valor i Vives compta amb “Escriptor” a Castalla i a Monòver.
 I, finalment, Penàguila ens fa sabedors en una placa la següent dedicatòria al Poeta Mossen Bernat Fenollar (sic) “PENÁGUILA A LINSIGNE FILL EN EL V CENTENARI DEL PRIMER LLIBRE IMPRÉS 1474-1974”. Una altra curiositat que podem afegir és la denominació de Ramon Llull, com Raimon Llull, a Castalla, alhora que podem dir que és l’únic poble que arreplega el savi de Miramar en els seus carrers.
A Pedreguer, a més de Valor, Carles Salvador
Els lingüistes recollits representen la tònica observada al País Valencià de l’aparició predominant de lingüistes valencians, amb un excepcional Joan Coromines, en dos altres punts del país (Ontinyent i Bellreguard), i el clàssic Ramon Llull. Hi són, per tant, en general, absents noms catalans o balears emblemàtics com Pompeu Fabra o Mn. Antoni M. Alcover.  
Alacant recull només un carrer, en una zona perifèrica, dedicat a Enric Valor i Vives. Pensem que l’adverbi no és gratuït i ens situa, comparativament, la ciutat respecte les altres grans poblacions del domini lingüístic (València, Palma, Barcelona) en un punt molt allunyat de representació cultural dels estudiosos de la llengua. 
A Mutxamel, en una de les urbanitzacions
La interpretació sociolingüística que se’n deriva reflecteix la consideració social que la llengua rep en aquestes terres meridionals. Amb tot, la representació dels 48 lingüistes es reparteix entre totes les comarques alacantines, ja que totes en tenen algun. L’Alacantí en recull 7; la Marina Alta, 6; l’Alcoià, el Comtat i el Vinalopó Mitjà, 4; la Marina Baixa, 3; el Baix Vinalopó, 2 i el Baix Segura, 1.
A Balones, poble natal de Martí Gadea
Les poblacions que representen els Lingüistes pel carrer en aquest territori són:  Alacant (Valor), Alcoi (Fenollar), Alfàs del Pi (Valor); Balones (Martí Gadea), Banyeres de Mariola (Valor), Benimarfull (Fullana), Benissa (Sanchis, Valor); el Campello (Normes de Castelló, Fenollar, Sanchis), Callosa d’en Sarrià (Valor), Castalla (Llull, Valor), Cocentaina (Fullana, Valor), Crevillent (Sanchis); Dénia (Sanchis Guarner); Elx (Valor);  Finestrat (Valor); Guardamar del Segura (Sanchis); Monòver (Valor),  Muro d’Alcoi (Fenollar, Fullana, Sanchis, Valor), Mutxamel (Fenollar, Maians, Valor); Ondara (Sanchis, Valor); Pedreguer (Salvador, Valor), Penàguila (Fenollar), Petrer (Sanchis Guarner, Valor), el Pinós (Sanchis); la Romana (Valor); Sagra (Ferrer, Sanchis, Valor), Sant Joan d’Alacant (Sanchis, Valor), Sant Vicent del Raspeig (Valor); Xàbia (Sanchis, Valor), Xixona (Valor).  
A Castalla, poble natal d'Enric Valor

Enric Valor i Vives és l’autor més present a les vies urbanes de les comarques d’Alacant, amb 22 carrers, possiblement, la seua presència no siga estrictament filològica, sinó també literària. Seguidament hi és Manuel Sanchis Guarner amb 12 registres. Bernat Fenollar apareix en 5 carrers. Lluís Fullana apareix en 4 ocasions, incloent-hi un parc. La resta: Llull, Ferrer Pastor, Maians, Martí Gadea, Salvador i les Normes de Castelló es resignen a un únic lloc en totes les comarques més meridionals. 

En la inauguració, a més del nostre amfitrió Brauli Montoya, vam comptar amb d'altres professors de la Facultat de Filologia, com ara els també acadèmics Maribel Guardiola i Josep Martines o el doctor Hèctor Càmara.
Sens dubte, però, allò que més ens va agradar va ser l'interès mostrat pels alumnes en preguntar-nos sobre qüestions de l'exposició o d'altres aspectes toponímics més generals. També, el fet que algú, com David Garcia (membre de l'associació cultural Tastaolletes, de Sella), s'interessara per la possibilitat de portar l'exposició al seu poble.
Sobre una de les qüestions, la presència-absència de la preposició en molts cartells i els aclariments que en va fer el professor Martines, afegim un enllaç il·lustratiu.

I l'exposició, ens ho ha comentat l'amic Brauli Montoya, segueix rebent visites, alguna ben il·lustre, com la de Maria Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l'IEC, que es va interessar, com no, per l'absència de dones lingüistes, qüestió que va estar aclarida pel professor Montoya en mostrar-li la placa de Rosalina Poch. 

divendres, 2 de març de 2018

LA MAR. UN ALTRE AVÍS


Ja ho havíem denunciat en diverses entrades d'Imatgies. 
Les actuacions de Costes sobre la mar d'Almassora són proves continuades, amb canvis de criteri cada cert temps. 
Una vegada més, la mar se n'ix per on abans hi havia les esculleres que van aprofitar per no haver de portar la pedra. 
On era l'escullera de les Palmeretes no queda un bri d'arena. I del port de Castelló, que no deixa de crèixer, sabem que ha augmentat els seus beneficis (com la banca que entre tots hem pagat), però ja seria hora que en dedicara part a la reparació del mal que de fa dècades ens produeix. 
Val a dir que, aquesta vegada, la resposta en la neteja del Muro ha estat exemplar per la seua rapidesa, però caldria donar solució als punts que, despullats de les seues antigues esculleres pateixen ja cada petita maror.