dissabte, 28 d’abril de 2018

JORNADA D'ONOMÀSTICA DE LES TERRES DE PENYAGOLOSA. Programació definitiva

 Ja queda poc. Divendres vinent encetem la Jornada d'Onomàstica de les terres de Penyagolosa i ho fem amb molta il·lusió i amb més de 80 inscrits. 
Desitgem que ens acompanye el temps (el meteorològic) perquè volem gaudir del paisatge que prometen aquelles terres. Amb tot, ho sabem, el temps només té una constant: la seua variabilitat. Amb la demanda d'aigua de tantes rogatives en aquesta època no és difícil que assaonem la jornada. Voldríem, això sí, un cel net per tal de traure partit als diversos miradors toponímics que incloem en la Jornada. La roca del Sol (divendres), el Castell i el Pinet (dissabte) i el collado del Boi o el pla de la Creu (diumenge) guanyen molt si no hi ha calitja o núvols baixos.
Recordeu els que hi acudireu portar calcer adient i algun barret, capell o gorreta. 
Tot i que hem parlat d'un programa definitiu ens cal afegir un detall. La concentració a la Pelejaneta, per seguretat d'accés a la roca del Sol, l'hem passada a Atzeneta (al restaurant Casa Ramon), a les 12,00. La resta del programa es manté, si ens ho permet el temps, tal i com apareix a continuació.







dissabte, 21 d’abril de 2018

ENDEVINALLA DICTADA PER NATURA

Núvia, a l'abril
              Per sant Joan,
                                     promesa de robins
S'orna amb citrons o ravanell, margarides de llibertat i roselles amagades
I algunes classes més primerenques ja mostren el fruit, encara verd

Per saber-ne més i vore'n els robins: 
i

dimecres, 11 d’abril de 2018

LINGÜISTES AL RECERCAT 2018 (Manresa)













Els propers dies 13, 14 i 15 d'abril, Manresa celebra el Recercat, Jornada de Cultura i Recerca Local dels Territoris de Parla Catalana que, organitzat per l’Institut Ramon Muntaner, es realitza anualment en el marc dels actes de la capital de la cultura catalana i té com a principals objectius:











- Donar a conèixer a la resta de la societat civil l’activitat dels centres, instituts d’estudis i altres entitats culturals. 
- Facilitar l’accés a les publicacions dels centres.
-Fomentar la comunicació i el contacte entre els centres dels diferents territoris de parla catalana.
-Reconèixer la important tasca que realitzen aquestes entitats per a la recerca i la seva posterior divulgació en els territoris de Parla Catalana i també reconèixer la trajectòria d’una persona vinculada al món dels centres d’estudis a través d’uns premis.



Amb les seues consecutives edicions, el RECERCAT s’ha convertit en el lloc de referència on trobar tota la recerca que s’està realitzant dins l’àmbit local i comarcal, en una diada per a la comunicació entre els centres dels diferents espais territorials de parla catalana i pel reconeixement a la important tasca que des de fa molts anys aquest teixit associatiu ha fet com a dinamitzador del territori.

En aquest enllaç podeu trobar tota la programació repartida en diversos espais de la ciutat del Bages.
Jornada de cultura i recerca local. Institut Ramon Muntaner

"Lingüistes pel carrer" ja té el seu espai a la Biblioteca del Casino, l'edifici que veieu a la portada i que destaquem en algunes d'aquestes fotografies. Conté una moderníssima i concorreguda biblioteca.
Afegim les anterior edicions:
I Recercat (Esparreguera, 21/05/2005)
II Recercat (Amposta, 6/05/2006)
III Recercat (Lleida, 21/04/2007)
IV Recercat (Perpinyà, 17/05/2008)
V Recercat (Figueres, 16-17/05/2009)
VI Recercat (Badalona, 22-23/05/2010)
VII Recercat (Escaldes-Engordany, 14-15 maig 2011)
VIII Recercat (Tarragona, 12-13/05/2012)
IX Recercat (Ripoll, 27-28/04/2013)
X Recercat (Barcelona, 10-11/05/2014)
XI Recercat (Vilafranca del Penedès, 9 i 10 de maig de 2015)
XII Recercat (Vic, 29, 30 d'abril i 1 de maig de 2016)
XIII Recercat (Reus, 28, 29 i 30 d'abril de 2017)
XIV Edició- Manresa 13, 14 i 15 d'abril 

ELS CARRERS DELS NOSTRES LINGÜISTES AL BAGES

Avinyó: carrer de Pompeu Fabra
Callús: carrer de Pompeu Fabra
Cardona: passatge de Joan Coromines i carrer de Pompeu Fabra
Manresa: carrer de Pompeu Fabra i carrer de Ramon Llull
Navarcles: carrer de Pompeu Fabra
Sallent: avinguda de Pompeu Fabra i carrer de Milà i Fontanals
Sant Fruitós de Bages: carrer Pompeu Fabra i carrer d'en Ramon Llull
Sant Joan de Vilatorrada: carrer Pompeu Fabra
Sant Vicenç de Castellet: carrer de Pompeu Fabra
Santpedor: carrer Pompeu Fabra i carrer de Ramon Llull
Súria: passatge de Pompeu Fabra i carrer de Pompeu Fabra





Aquest cop els nostres lingüistes han viatjat fins a la capital del Bages (i el nostre col·lega no s’està de dir “vages on vages”, tot emulant el present, subjuntiu, viatger) i no per a administrar cops en un poble de bona gent com Callús o Sant Joan de Vilatorrada, sinó per a mostrar la veu suau i acollidora de la llengua en l’obra dels lingüistes. 
Passejar pels carrers d’Avinyó, Sant Fruitós, Sallent, Sant Vicenç, Santpedor, Cardona o Súria ens ompli de noms com Pompeu Fabra Poch, Manuel Milà i Fontanals, Ramon Llull o Joan Coromines Vigneaux. 
En els paisatges que ens guien fins allí, els ulls s’ameren de groc. En els camps, els citrons destaquen sobre un verd tendre de pluja que vol, amb el clam dels camps, oferir una primavera d’entesa i fertilitat. 
L’última vegada que vam ser a Manresa hi calava un gèlid fred, amb rosada i punts de gel a la carretera, ara hem vist una Manresa estesa de canvi primaveral i ens han acompanyat també les flors arquitectòniques de l’edifici que acull l’exposició. 
Hem descobert una Manresa artística i llegidora en les diverses sales de la Biblioteca del Casino i la seua gent ens ha obert les portes per a poder, entre tots, divulgar i eixamplar les llegidores obres sobre la llengua, sobre el català. Quan retratàvem els carrers de Súria, curiosament, més d’una travessia que al carrer hi confluïa, també el nom de Fabra hi tornàvem a trobar. 
També pensàvem, anant cap allà, en la història d’aquell pescador de Súria, que un dia en una classe d’adults vam treballar. En un dels barris de la ciutat imperial, de Tarraco ens toca parlar, hi havia un llibre que explicava aquell pescador que, sense mar, pescava i era una història que va arribar a engrescar a més d’un que s’hi va trobar. 
Alumnes d’Astúries, d’Andalusia que sabedors que en una altra llengua podien pensar, sense dubtar, a classes de llengua es van apuntar. I a la mestra sempre li havia restat el nom al cap, «Súria, on deu estar?». I, vet aquí, que amb Fabra la vam descobrir.

I, en tornar, el cel ens ho va contar:
"Montserrat emboirada 
a l'endemà eixuta o banyada"