dimarts, 8 de maig de 2018

LES MIRANDES DE LA JORNADA D'ONOMÀSTICA (1) LA ROCA DEL SOL


Vistabella està en un alto
                        Atzeneta, en un planet
                                               Xodos, damunt la Roca
                                                                       Benafigos, al collet.
Volem dedicar aquesta entrada als inscrits en la Jornada d'onomàstica de les terres de Penyagolosa. Gent d'Alcoi i Pedreguer, lleidatans i barcelonins, menorquins i valencians, mallorquins i gent de la Plana, bons veïns del Maestrat i de Montsià, de Santa Magdalena i Benassal, d'Andorra i Tarragona, de Cardó i Montserrat, del Puerto i de Tortosa... A tots us desitgem que els noms del paisatge us ajuden a mantindre el record d'aquests tres dies bastits amb germanor, bona conversa i un paisatge farcit de noms.

Òscar Begur, amic i company de feines a la Jornada, ens ha tramés una extensa panoràmica de la primera parada que vam fer des de la roca del Sol, dalt del coll de la Bassa. 
Com veieu en la imatge de l'esquerra un punt molt comunicatiu des d'on poder cantar l'alfabet fosforescent de pedra del pla d'Atzeneta i les roques, llomes, serres  i tossals que acompanyen, per ponent, Penyagolosa. 
El regal de l'Òscar l'hem batejat i tripartit perquè en pugueu recordar els topònims. 
Amb les tres imatges següents podeu completar la panoràmica:

En aquest primer tall trobem un espai on els diversos orònims es dibuixen d'allò més bé, un tall didàctic: la serra com una carena de tossals amb un mateix eix; la lloma, allargada i extensa, amb un suau perfil; la penya, de roca tallada en la cara de migdia; el tossal (del Marinet) rematat al capdamunt per una moleta de roca encinglada...

Potser us ajude aquesta imatge, d'un altre moment més fresc... 
En aquest segon tall volem destacar la hidronímia. El riu de Montlleó davalla serpentejant cap a llevant entre els cingles del terme de Culla, marge dret, i els de Benafigos. En arribar al pla divideix els d'Atzeneta i Meanes (antigament, pertanyent a Culla) i, un poc més avant, se li engraven les rambles d'Atzeneta (que ja ha recollit els escorrims de la de Benafigos) i la de Meanes.
Aquesta confluència dels tres corrents s'ubica en el paratge conegut com el Forcall del Riu, que ens en recorda un altre més amunter en la confluència del Rivet, a Vistabella, amb el riu de Montlleó, en el trifini de Culla, Benafigos i Vistabella. Encara un altre, els Forcallets,  al nord del Planàs,  on la rambla de Sant Joan conflueix amb el barranc de l'Avellanar i ho fa, de vegades, en diversos punts d'engravament. També us recordarà el Forcall, poble dels Ports on s'apleguen el riu de Bergantes, el Calders i el riu de Cantavella. Ben lluny i al nord, Koblenz, confluència del Mossel i el Rin en aquell Deutsches Eck, també ens ho recorda.
El mític riu de Montlleó, però, mereix aquest enllaç aigualós on trobareu el recorregut des de l'Aragó, els diversos noms que rep i les raons de 'la muntanya de les fonts'.
De l'altra banda, a llevant, quedaven pobles com Vilafamés, Cabanes, les Useres i Costur (poble de bons amics, on temps fa temps hi anava a costura Josep Miquel Ribés) i polígons industrials , serres paral·leles, corredors entre les serres... i un aeroport. De tot açò en parlarem en la propera entrada.
Vam acabar la primera eixida contents i amb ganeta. Ens esperaven a Casa Ramon per dinar. Després emprendríem el passeig pel poble i, més tard, ponències i comunicacions d'arreu del domini, exposicions i converses... 
Encetàvem divendres amb la protecció d'uns núvols que no ens van mullar, tampoc dissabte. I diumenge, després de dinar, el cel rematava aigualós i agraït amb una pluja de comiat que, de ben segur, haurà estat ben rebuda per la terra que ens ha acollit... i també per aquella savineta que sempre ens acompanya.

3 comentaris:

  1. Enhorabona per l'entrada i per la Jornada. Tota la toponímia que veiem i que vam veure és amb els ulls, però la millor és la que ens regalen els relleus del cor. Gràcies Jesús per ser com ets.

    ResponElimina
  2. Per puigs i serres s’acaramulla
    frondós boscatge de verd etern,
    que eixa floresta de vària fulla
    la tardor trista mai la despulla,
    ni el fred hivern...
    Oh, Paradís que apar al món extern!

    "Cala gentil"
    Miquel Costa i Llobera

    ResponElimina