dimarts, 31 de juliol de 2018

LA MAR QUE TENIA MARGES (3) ESCULLS INVISIBLES

En les anteriors entrades sobre la mar ja denunciàvem que un dels perjudicis dels darrers anys de les obres realitzades per Costes ha estat l'eliminació de les antigues esculleres. Justament en alguns d'eixos punts (davant del carrer Venècia i als Carabineros) es produeixen les eixides de la mar a l'hivern. Veieu: 
i us adonareu que només cal esperar la tardor i l'hivern per tornar-ho a comprovar. Hi ha, a més, un greuge en l'apropiació (encara no sabem si indeguda) de les roques de les antigues esculleres; el fet que hi han deixat moltes roques sense llevar. Aquestes restes (esculls sotaiguats) suposen un perill clar per als banyistes. 
Així, doncs, als perjudicis de les marors de l'hivern s'afegeix aquesta incovenient a l'estiu. Alguns veïns ens han comentat que alguna vegada s'han ferit en topar amb les roques. Els pescadors que no ho coneixen hi troben un lloc on perdre hams i ploms que, més tard, sembraran la platja i, si hom pensa que podria ser un lloc adient al buceig s'enganya: la qualitat de la sorra-saorra, més que arena, ha anat omplint el fons amb argila i no s'hi veu ni un peixet, ni un musclo, ni una lapa, ni un cargol..., aquell petit ecositema que propiciaven les antigues esculleres.
Si algun banyista que no coneix el lloc s'hi escapbussa amb força en entrar a la mar potser reba al cap el cop. Mala cosa seria i ens lamentaríem de la falta d'aquell Institut de Previsió que res preveia.
Potser, mentre es resol el robatori, convindria posar-hi unes boietes que assenyaleren la zona de perill.
Refer aquestes dos esculleres esmentades milloraria l'estat de la nostra costa i evitaria el perill actual.

dijous, 19 de juliol de 2018

LINGÜISTES PEL CARRER, A ULLDECONA




Les comarques centrals del nostre domini lingüístic, aquelles que estan a cavall del País Valencià, Aragó i el Principat, aquelles que recull el Centre d'Estudis Lingüístics  que, juntament amb la Societat d'Onomàstica, porta endavant aquesta realitat que és "Lingüistes pel carrer", acullen per sisena vegada l'exposició. 
Abans, Tortosa, Rossell, Vinaròs, Benassal i Alcanar havien aixoplugat aquests ja 56 lingüistes que amb 870 carrers s'escampen des de l'Alguer (carrer de Josep Sanna) a Vilafranca (carrer de Carles Salvador) i des de Perpinyà (carrer de Ramon Llull) a Guardamar (carrer de Manuel Sanchis Guarner).

Paradoxalment, i com veiem al mapa adjunt, en aquestes comarques centrals no trobem la densitat de carrers de lingüistes que es produeix una mica més al nord (el Tarragonès) o al sud (la Plana Alta i Plana Baixa).  
Ulldecona, gairebé en el centre geogràfic del nostre estudi, a 384 quilòmetres de Perpinyà i 368 de Guardamar, ens ha acullit en un espai magnífic, la casa de la Cultura, antiga església del Roser, davant mateix de l'antic Convent de Sant Domènec,  actualment la casa de la Vila.

 "la Casa de la Cultura, edifici modern que s'ha restaurat respectant l'antiga església del Roser de planta rectangular de cinc trams i absis quadrat, amb capelles laterals entre contraforts a la nau; el tram de la nau que toca a l'absis vol simular un creuer. Sobre l'antic cor i estenent-se cap al centre de l'església s'hi ha situat la biblioteca. La coberta és de creueria i s'ha rematat el pseudocreuer amb una interessant cúpula esfèrica de metall. La porta és dovellada d'arc de mig punt i el campanar és poc alt i de secció quadrada. L'exterior s'ha completat amb pilars i llindes a manera de falsos contraforts i un petit jardí." (Wikipèdia)

Ulldecona és una vila de saó de lingüistes. De lingüistes que van contribuir a la tasca del diccionari Alcover-Moll. Ans de seguir per este caminet de paraules, volem anomenar dos carrers més de la població que indirectament també ens porten a la llengua, a l’ús literari, periodístic, assagístic i a l’específic apartat de la literatura oral. Ens referim en un cas a Montserrat Roig Fransitorra, escriptora, com sabem, d’una gran rellevància i compromís. 
L’origen familiar de la qual prové d’Ulldecona i a la població se li ha dedicat un carrer.  El segon a anomenar, cronològicament anterior a Montserrat Roig és Joan Moreira Ramos, d’una minuciosa obra de recopilació del folclore tortosí. Una obra ben coneguda en estes terres com Del folklore tortosí. Costums, ballets, pregàries, parèmies, jocs i cançons del camp i de la ciutat de Tortosa (Impremta Querol, Tortosa, 1934), és de Moreira, el qual compaginà esta tasca amb la seua dedicació a la música, i a Tortosa fundà l’Orfeó Tortosí, l’any 1905, a Roquetes la Unión Coral Roquetense (1917) i a Ulldecona l’Orfeó Montsià (1922). L’Orfeó és a la vila una entitat cultural de primer orde, amb una gran tradició i continuïtat en la vida cultural d’Ulldecona. 
La tasca musical del Mestre Moreira es veu recordada amb un carrer també dedicat amb el mateix nom. I si alguna qüestió més cal recordar de les lletres ulldeconines és la fundació de la Biblioteca Popular, una d’aquelles primerenques que creà la Mancomunitat. I com dèiem al principi, no només cal parlar de la saó lingüística en parlar d’Ulldecona sinó de la llavor cultural que ha representat des de sempre la població. Entroncant amb el Moreira folclorista, Ulldecona compta també amb reculls de literatura oral fets per la mestra Maria Joana Minguet Itarte, la qual ha compilat i editat per iniciativa pròpia obres com Allà baix a l’era o Hi havia una vegada. Tresors de literatura oral que caldria amanir ben bé a tots els pobles, com ella diu «Són nostres però se’n van al record». I el record també volem marcar-lo nosaltres tornant a l’inici referent dels lingüistes, fill d’adopció ho fou Mn. Tomàs Bellpuig O’Callaghan, format al Seminari Diocesà de Tortosa, participà en la crida de la Lletra de Convit que feu Mn. Alcover i recollí paraules de la veïna vila de Freginals, relatives sobretot a l’agricultura. La raó fou que la família tenia un mas allà i Bellpuig hi passava temporades meravellant-se escoltant el raig lingüístic dels masovers. Juntament amb el gandesà Mn. Joan Bta. Manyà Alcoverro, el benassalenc Mn. Joaquim Garcia Girona i Francesc Mestre i Noé formaven un elenc d’intel·lectuals, la majoria eclesiàstics, compromesos amb la llengua. Mn. Tomàs Bellpuig també elaborà un llibret difonent les Normes de l’Institut d’Estudis Catalans, anomenat L’art d’escriure bé.  

Una d’estes paraules incorporades al DCVB a través de Bellpuig és picaport que en l’accepció 3 en què es recull
“3. Trena de cabells caragolada en forma de 8, plegada i lligada en posició vertical damunt la coroneta (Plana de Vic, Tortosa, Freginals).”
En llegir-ho, no podem sinó pensar en Ulldecona i en el pentinat de l’abillament de les dones quan ballen la Jota Vella, el Xim Xim, a Ulldecona a les Festes Majors.
I no volem acabar sense donar algunes referències d’estudis que han servit per a enxamplar l’interès i divulgació dels personatges anomenats. Estudis que han contribuït a fer més present i evidenciar la tasca cultural també feta des d’estes terres centrals de la llengua:

Aragonés Salvat, Albert (2008) «El parlar de Freginals al Diccionari català-valencià-balear. Una aportació de Tomàs Bellpuig», beCEroLes III, CEL: Alcanar, p. 13-32.

Massip i Bonet, M. Àngels (1989) Aproximació descriptiva al parlar tortosí, Tarragona: Diputació de Tarragona.
[l’autora basa part de l’estudi en l’anàlisi dialectal de textos inèdits de Joan Moreira]
Joan F. Vidal Arasa i Albert Aragonés Salvat (2015) Quan lo pare no té pa: Recull de cançons i tocades populars de la ciutat de Tortosa, 1908 Joan Moreira ), Tarragona: Universitat Rovira i Virgili https://issuu.com/publicacions-urv/docs/9788484244028


dimarts, 17 de juliol de 2018

CARRERS (24) DIALECTALS (1) UN EXEMPLE

PEIXONERIA, a Perpinyà
PESCATERIA, a Palma
Els noms dels carrers, com tots els topònims, ens parlen d'una manera directa o indirecta de la nostra cultura, de la història, de les característiques físiques del lloc, de les dèries del poble, de qui mana o ha manat... Ens diu tant de cada poble que, en certa manera, és un llibre obert que no sempre llegim. Sovint passem sense adonar-nos del sentit del nom d'un carrer. Amb ja més de vint entrades (al final de l'article podeu retrobar les 23 entrades anteriors) dedicades als noms dels nostres carrers, hem pogut conèixer noms dels peixos i de moltes plantes, alguns oficis que avui desconeixem i jocs que voldríem recuperar, els genèrics que emprem en les vies urbanes, carrers que ens parlen de la situació, d'altres d'una qualitat del mateix carrer... Hem revisat alguns aspectes curiosos com les murades, els forns, la hidronímia i el reg, l'oronímia... 
PEIXETERIA, a la Galera
Voldríem, ara, mostrar-vos un aspecte lingüístic que també hem trobat en les plaques dels carrers: els trets dialectals. Al facebook hi ha un fum de participants al grup DIALECTES. En aquest espai cadascú sol comentar com diuen al seu poble aquesta paraula o aquell mot. Efectivament, hi troben un fotimer de variants, un feix de propostes, un grapat de formes... 
PEIXCATERIA, a Sagunt
Avui encetem aquest apartat amb un exemple lèxic del qual hem trobat cinc variants en retolacions de carrers. A Almassora, com a Sagunt,  trobaríem la variant "peixcateria". Fixeu-vos que la mostra és de cinc llocs ben distants: Perpinyà, Reus, la Galera, Sagunt i Palma.
PEIXATERIA, a Reus

Cal dir, però, que les retolacions no sempre són fidels al parlar del lloc, ja que hom pot optar per una variant formal que no sempre admet totes les pronunciacions locals.
A les entrades relacionades amb peixos, que trobareu més avall, hi ha moltes variants dialectals d'un mateix peix.
Com sempre, si coneixeu d'altres exemples podeu fer-nos-els arribar a jbsensegel@gmail.com