dilluns, 27 d’agost de 2018

MALLORCA I EL DICTAT DELS CARRERS

Arrimar-se a Palma en vaixell és acostar-se? 
Paga la pena, després d'una nit de viatge per mar, descobrir Ciutat amb la serra de Tramuntana badallant mentre el sol comença a pintar de taronja la mar, la Seu  es desperta i emergeixen de la foscor els campanars de Santa Eulàlia, Sant Francesc, Socors... 
És veritat que no solc arribar-hi en el ferry. Més sovint m'hi aprope en avió i l'espectacle paisatgístic és un altre:
"En aterrar a l'aeroport de Son Santjoan o al des Codolar, hi haurà hagut ben pocs viatgers externs que no s'hagin interessat per la presència de les grans rodes giratòries armades d'una coa de fletxa sobre una torre de maçoneria o marès. Ara, els molins aiguaders són una relíquia etnològica, però arribaren a aser prop de 2500!". Ja ho veieu a la imatge, el text és del professor Vicenç Rosselló i pertany al seu opuscle dedicat als molins aiguaders, una delícia de lectura on podeu descobrir també un 'inventor' d'aquest artifici, el Capellà de ses Idees
El motiu d'aquesta visita a l'illa ha estat familiar, però no em puc estar d'escapar-me pels pobles allunyats de la costa i fotografiar aquells carrers que encara ens falten per completar el recull dels "Lingüistes pel carrer". Així doncs, aprofite l'escapada per trobar Llulls i Alcovers, Molls i Aguilons. Aquesta tasca ens convida sovint a retratar d'altres plaques que no corresponen als lingüistes, 870 carrers, carrerons, rondes, passejos, places, avingudes... que podeu localitzar al mapa https://goo.gl/HGm4mc i que és una part del treball que, juntament amb l'Àngela Buj Alfara, hem portat endavant des de 2016.
Si bé sabem que la toponímia és notari del paisatge que bateja, la toponímia urbana no n'és una excepció i, tot i que un percentatge ben alt correspon -sobretot en ciutats i pobles grans- al criteri arbitrari i no al referent físic, sovint trobem denominacions lligades a l'indret d'una manera directa. Podeu veure-ho en les diferents entrades (25) dedicades als carrers
La cosa és que, dijous per la vesprada, vaig acudir a S'Arenal, terme de Llucmajor, per fotografiar la placa i carrer de Marian Aguiló; ben prop hi havia una carrer del Cedre i un altre del Baladre, tots dos portadors didàctics de la flora que podríem afegir a entrades anteriors sobre 'fitonímia' 
Més tard, ja al terme de Santanyí, en la urbanització de la cala homònima i a la vora d'un carrer sense placa, que creia d'Aguiló, hi havia el carrer de l'Estepa Blanca (fitònim) i un carrer del Segadors que guardaré per als oficis. En acudir al carrer d'en Ramon Llull de S'Alqueria Blanca vaig topar amb la placeta de ses Rocasses i vaig recordar que a tot el domini podem trobar especificatius marcats per algun sufix, en aquest cas un augmentatiu que sembla haver-ne perdut l'ús: -as, -assa, com els exemples que ja hem recollit d'Alginet (carrer Trullàs), de Culla (carrer de la Badiassa), de Palma (carrer de les Corralasses) i de Quatretonda (carrer de la Poassa). Veiem afegit, doncs, el valor filològic d'alguns mots o d'alguns trets en desús.
El mateix exemple, la placeta de les Rocasses, l'hauríem d'incloure també en aquella entrada dedicada als carrers i l'oronímia   http://imatgies.blogspot.com/2014/03/carrers-3-oronimia-als-carrers.html , com ara el carrer des Puget de santa Eugènia, que vaig visitar l'endemà en recollir un carrer d'en Ramon Llull. I heus ací que aquell puig menut, aquell tossalet, era, a més de portador d'un sufix diminutiu habitual, un indret magnífic des d'on observar un bon tros del Pla de Mallorca (per cert, la primera proposta de comarcalització de l'illa, segons el que hem vist a la xarxa, és del professor Vicenç Rosselló, del 1964)  
I de Santa Eugènia vaig viatjar a Algaida. Mitger a la carretera de Manacor hi ha el barri de Sa Tanqueta, on trobàrem el carrer de Ramon Llull. Vaig preguntar a uns veïns sobre el sentit del topònim, tot recordant els 'tancats' del Maestrat, voltats de paret de pedra seca, o les 'tanques' d'Almassora, bardisses vegetals, sovint de xiprers. 
No ens van saber donar raó sinó aquella tantes voltes sentida "Sempre ho hem dit així". I, com que suposava que hi havia un carrer de Mossèn Alcover que no trobàvem, em vaig arrimar a l'ajuntament i vaig visitar el nucli del poble. El carrer dels Cavallers, que hem trobat a tantes poblacions, ens porta a la qüestió dels oficis i dels estaments... On l'encabim?  De moment, el cavaller anava en bicicleta i es dirigia cap a sa Plaça, com la resta del grup que sabia que hi feien mercat. 
I és que 'plaça' i 'mercat' sovint volen dir el mateix i també nosaltres diem que 'comprem a la plaça', 'dimarts i divendres són dies de plaça, a Almassora'... I heus ací que divendres també és dia de mercat, a Algaida, i les paradetes són a sa Plaça. I aquesta no és cap plaça del Mercat, ni plaça de la Vila, ni plaça Major... És sa Plaça, amb el genèric tot sol, perquè hi ha una altra, però és sa Placeta, i el diminutiu ja és distintiu. La gent del Baix Aragó diuen Mora a un poble i Rubielos al veí. 
Els que hi anem alguna vegada, com que hi ha una altra Móra per l'Ebre i un Rubielos de la Cérida, ens emboliquem amb els noms oficials de Rubielos de Mora i Mora de Rubielos, sense saber ben bé quin és cadascun. L'especificatiu hi cal quan actua com a diferenciador; l'àmbit d'ús, ací espai, determina si el genèric tot sol és prou. 
I capficats amb la troballa vam caminar cap a l'església per vore si hi havia cap plaça o placeta de l'Església. Res, un seguit de carrers s'hi apleguen. D'una banda el carrer del Rei i el carrer del Bisbe ens recorden, amb el carrer dels Cavallers, els estaments de què parlàvem. Potser també els afegim als oficis? Ens sobta, però, un carrer de la Victòria
El bar-restaurant és Es Repic, potser pel campanar de la vora o per raons més gastronòmiques, ves a saber. 
La cosa és que cal averiguar bé el significat d'aquesta 'victòria', que no creiem de l'Algaida C.F. Cal anar en compte, però, i no fer interpretacions de guerres passades, la més recent o aquella dels Agermanats; qui sap si hi ha una mare de Déu de la Victòria o es tracta d'algun personatge popular! Els noms dels carrers, ja ho déiem, estan carregats d'història.(nota final)

Encara vam ser a temps de visitar un altre poblet del mateix municipi d'Algaida, un dels llocs més emblemàtics de Ramon Llull, Randa. Aquest indret, com l'ermita de Cura, que trobem dalt del tossal veí, mereixen un capítol a part. Ja en vam parlar una mica en l'entrada sobre Miramar 
Sí que volem, però, esmentar uns detalls del lloc lligats als noms. D'una banda el carrer de la Iglésia, com ho diuen i ho diem nosaltres. La retolació dels molts carrers de l'Església l'hem trobada amb accent greu i agut, sense accent, sense apostrofar... Ens faltava aquesta mostra oral. I per a oralitat, i mostra dialectal fonètica, el veí hotel i restaurant Es Recó de Randa.  
Altrament, sí que ens dol l'accent de Ramón en aquest lloc tan significatiu per al Boig Il·luminat.
Tanquem aquesta entrada amb l'aigua, que tot ho renta. Ben prop d'aquest carrer d'en Ramón Llull hi ha uns llavadors preciosos, amb abeurador i dues basses. Com recordareu, vam dedicar una entrada a les variants d'aquest serveis públics.
Hi havia unes dones al carrer, ornant-lo amb gallardets festius, i, encuriosits per si en deien llavador, safareig, rentador o llavaner, ens hi vam acostar i els ho vam preguntar: 'els llavadossos' en deien, com aquells 'corredossos', que eren 'corredors', a Caldes de Montbui... 
Com els nostres dijoussos, un plural analògic en diuen.
I bé, no em direu que les plaques dels carrers no són tota una lliçó d'història, d'etnografia, de lingüística... Una aula oberta que trobem a cada cantó, un dictat dels carrers.
I si heu arribat fins ací ben bé us mereixeu una imatge de la badia de Palma  dijous al matí.

I ja us déiem que calia anar en compte amb les interpretacions dels carrers. L'amic i professor Vicenç Rosselló va tindre a bé averiguar la significació del carrer de la Victòria, i hem pogut saber que no és cap victòria franquista, perquè ja existia al 1863 (quan es posen les rajoletes) i potser ja hi fóra la 1835. L'estudiosa dels carrers d'Algaida, Catalina Mas, li suposa un origen eclesiàstic (sense necessitat de tractar-se de cap mare de Déu) com ara Amargura, Esperança... que també han batejat carrers.
Del carrer de l'Amargura ja en parlàvem fa temps, a la primera entrada sobre carrers
http://imatgies.blogspot.com/2013/12/carrers-1-del-call-la-pols-i-lamargura.html

dissabte, 25 d’agost de 2018

LINGÜISTES PEL CARRER A PRADA, UNA UNIVERSITAT D'ANIVERSARI



El dia que començava la Universitat Catalana d’Estiu, el 16 d’agost, vam ser a Prada, per a poder tastar l’esperit de Prada, com deia a l’editorial del Diari de Prada d’aquell dia. Avui, dia de cloenda de la universitat, mirem gairebé una setmana enrere i recordem aquells carrers que vam retratar i ja vam exposar http://imatgies.blogspot.com/2018/08/els-carrers-de-la-catalunya-nord-lxc.html, recorrent el Vallespir i el Rosselló. En unes poques de les poblacions visitades s’hi podia aplicar la frase de Pedrolo que era a la capçalera del Diari de Prada del 16 d’agost: «Conviure és viure els uns amb els altres i no pas els uns sota els altres». 
Veiem aquesta combinació convivencial en les plaques dels carrers trobats, a Perpinyà podia haver un carrer a una banda i una rue a l’altra; a Prada una rue-carrer i a la gran majoria diríem que els uns eren sota els altres ja que només hi havia rues. I és que, tal com teníem sentida i llegíem a l’espai que compartia l’exposició Lingüistes pel carrer: «Cal no abandonar mai la tasca ni l’esperança en un futur millor» i com malgrat tot i «tanmateix, la remor persisteix». 
L’exposició va ser al gimnàs de l’institut Charles Renouvier, filòsof que basà gran part de la seua obra filosofant sobre l’horror de l’home a allò que desconeix, i nosaltres ens preguntem: augmentaria el desassossec humà en saber, a més, que s’amaga intencionadament una cultura i tot el món que l’envolta? El filòsof, de Montpeller, va morir a Prada i té aquesta institució amb el seu nom. Altres grans noms tenen lligat el seu nom a Prada, Fabra hi té la tomba i una ruta i Casals un festival de música. Tornant al Renouvier, ara sí, al lycée, veiem que s’hi pot estudiar com a langue vivante 3 le catalan, no sabem si això vol dir que és una llengua viva de tercera, les que porten la numeració 1 i 2 són l’allemand, l’anglais i l’espagnol i encara l’anglès té també l’estatus de langue vivante renforcée
En la langue vivante 3, és a dir, en català, ens vam dirigir a un cambrer a Ceret, preguntant-li “parleu català?” i l’home amablement va respondre “una miqueta”. A Ceret, també, la recepcionista del Museu d’Art Modern ens va correspondre el bon dia i tota la conversa. I en anterioritat també a l’oficina de turisme d’Elna, per a informar-nos sobre la Maternitat de l’Elizabeth Eindenbenz. 
I en alguna altra ocasió també ens vam fer entendre, però llevat de l’oasi lingüístic que representa la Universitat Catalana d’Estiu, els nostres cabets es capbussaven per les teories i praxis sociolingüístiques de tots conegudes. I la dialectologia ens oferia un article ben plural a Los Masos i a Sant Joan Pla de Corts ens n’anàvem cap a l’obra de L’anell del Papa Luna, de l’autor castellonenc. I, en fi, tota la casuística coneguda du pays catalan i el burret o ruquet i la somereta i el groc de les carpetes, i els 50 anys amb ombres, sí, però les nostres, i llum que ha passat la universitat. I llegim l’article de Miquel Mayol i Raynal «El meu maig del 68» i, sí, se veu que la llavoreta de la universitat va començar ja fa 50 anys i que l’espurna va ser presa per aquella revolució capitalina i uns i altres, diguem-ne alguns van agafar consciència d’on eren i d’on venien i van pensar on volien anar i vet aquí que la UCE va quallar. 
I ara ens ho mirem amb una certa perspectiva i diuen que hi ha uns gendarmes que a un pont no-sé-què-fan, uns altres interessats de sobte per la toponímia busquen un Puig-al-cap-damunt-del-món (i us adoneu que entre el puig i el mont no sortim de la terra…) que parla i tot plegat ens ho rumiem i ens ho mirem i ens preguntem per la perspectiva amb què miraran aquestes muntanyes, aquestes estades els qui ens seguiran… 
I de cop aterrem novament a l’espai on és l’exposició Lingüistes pel carrer. Som amb altres exposicions com la del Servei de Llengües de la Universitat d’Alacant, amb el fotoreclam, en què tu agafes un vers, que ells ja porten convenientment emmarcat, i t’hi fas la foto assenyalant una ciutat del panell. Pots col·locar el ditet a Berlín, a París, a Londres, a Alacant, a Barcelona, a València… I hi ha versos del poeta de Burjassot i molts més. Una idea engrescadora i enjogassada ara que som en temps de photocalls i encara hem d’idear divertimentos per a fer de la normalitat l’excepcionalitat. I també som amb La revolució de les urnes, que tots sabeu de què parlem, amb la Cartografia dels Països Catalans i amb els 50 cartells de totes les edicions universitàries a Prada. I ens fa gràcia que al programa som col·locats juntament amb la missa, hi diu: Exposicions i missa; què voldrà dir, és que encara ens hem d’exposar molt i fugir, és que encara ens queda pregar molt per a exposar-nos?, és que… (completeu-ho vosaltres amb el que…). 
I fem i desfem i amb quatre paraules de Miquel Mayol Raynal ens quedem: militància de cada instant. Si voleu, ja ho sabeu, militem cada instant amb la tendresa i amb els ideals dels qui encara somiem…       
Alcanar 23-08-2018

dilluns, 20 d’agost de 2018

ELS CARRERS DE LA CATALUNYA NORD. LxC

 
Del més amunt ens quedaven alguns carrers. Ja fa temps que teníem Pompeu Fabra, a Prada, Ramon Llull, a Perpinyà, i un Charles Grandó, a Elna. En restaven 7 per fotografiar i heus ací que, tot aprofitant que portàvem l'exposició de "Lingüistes pel carrer" a la Universitat Catalana d'Estiu, hem completat el recull de les comarques situades a l'estat francès. A més de Prada, Elna i Perpinyà, hem localitzat Ramon Llull a Cabestany, Ceret, Salelles i Sant Cebrià del Rosselló; un inèdit, fins ara, Enric Guiter a Argelers, i un altre Carles Grandó a Sant Cebrià.
Hi volem destacar algunes cosetes. D'una banda, el fet que Pompeu Fabra troba reconeixement al poble que el va acollir en el seu exili i on és soterrat. També la circumstància que en diversos pobles Ramon Llull apareix acompanyat d'altres personatges de la nostra cultura, com ara Jacint Verdaguer, Joan Maragall (foto del carrer amb les dues plaques), l'escultor Arístides Maillol o Ramon Berenguer. Sobre Ramon Llull, que apareix grafiat Lull a Cabestany, Salelles i Sant Cebrià, volem destacar el fet que també a Ceret es troba (com tantes vegades ho hem comprovat en urbanitzacions d'arreu del domini) al capdamunt de la urbanització, acompanyat de Jacint Verdaguer. 
Les Terrases Ceretanes és el nom d'aquella barriada muntanyenca que ens recorda el poble ibèric relacionat amb Cerdanya. Alguns volen trobar la mateixa etimologia per a Ceret; en el cas d'aquest poble, però, sembla més transparent relacionar-lo amb un col·lectiu botànic (com Canet i Poblet), en aquest cas el cirerer, encara present a la zona.
Hi ha dos lingüistes que només trobem ací: Carles Grandó i Enric Guiter. El primer, que ja incloíem en llistat dels 54 lingüistes als quals hom havia dedicat algun carrer, a més de la seua activitat literària és autor d'una monografia sobre El Català al Rosselló, de l'estudi Elements d'ortografia catalana i d'un Vocabulari rossellonès.

Enric Guiter no apareixia al primer llistat i, juntament amb Joana Raspall (http://imatgies.blogspot.com/2018/06/joana-raspall-una-linguista-pel-carrer.html), ens fa arribar als 56. Enric Guiter, del qual només hem localitzat un carrer a Argelers, és autor de l'Atlas Linguistique des Pyrénées-Orientales i d'una tesi sobre el menorquí. Henri Guiter, en francès, és de Ceret, on hi ha un Museu d'Art Modern que vam poder visitar. Creat, entre d'altres, per Picasso, mostrava també l'exposició d'una gran artista, Najia Mehadji, que convidava els visitants a deixar un traç damunt un tauler d'arena. Lingüistes pel carrer, com no, va aprofitar per deixar-hi una efímera petja LxC. 

dimecres, 15 d’agost de 2018

FRANCESC FERRER PASTOR AL MAPA DE "LINGÜISTES PEL CARRER"

A banda de l'any Fabra, també al País Valencià celebrem el centenari de Francesc Ferrer Pastor, al qual Josep Daniel Climent ha dedicat diverses entrades. Per això al mapa dels "Lingüistes pel carrer" hem incorporat les fotografies dels carrers dedicats al lexicògraf d'aquell diccionari i del best-seller dels vocabularis valencià-castellà, Francesc Ferrer Pastor. Podeu prémer l'enllaç que ja us oferíem en l'entrada anterior i localitzar-lo a l'Alcúdia, Aldaia, Bellreguard, Catarroja, la Font d'en Carròs, Manises, Montserrat, Oliva, Onda, Palmera i Sagra.

dissabte, 11 d’agost de 2018

MAPA DELS "LINGÜISTES PEL CARRER"



Ja podeu prémer sobre l'enllaç i vore la ubicació de tots els carrers (870) dels nostres lingüistes (56). Cada quadret (nats abans del segle XX) o punt (nascuts al s.XX) prenen diversos colors per diferenciar cada lingüista (resten uns sols i estels no definitius). De moment, només Pompeu Fabra (quadret blau fosc) inclou fotografies de les plaques i el carrer; les fotografies de la resta d'autors, encara que ja estan pràcticament tots retratats, els incorporarem ben aviat.
A hores d'ara ens en queden 59 per fotografiar, gairebé tots de l'illa de Mallorca. 
Dels 810 recollits fins avui, 550, després de milers de quilòmetres, els hem pogut fotografiar els autors del projecte. 260, però, han estat el resultat de la col·laboració de molta gent (57), que, tret de les noves aportacions de Carme Pinyana o Anna Tur, ja havíem esmentat a 
Amb tot, volem destacar la feinada de Pepa Sardanyes, Mariona Ràfols, Joan Mut o Antoni Garcia Osuna, que s'han passejat comarques senceres perquè en puguérem tindre els carrers fotografiats i la col·laboració de Ximo Bernat. 
Gràcies als 57 col·laboradors!!

diumenge, 5 d’agost de 2018

ADOBERIES A VIC. Suplement de "carrers d'oficis (A)"

  En aparèixer a Imatgies l'entrada dels carrers d'oficis que començaven per la lletra 'a'
l'amic Ventura Castellvell ens va remetre una preciosa i antiga fotografia del pont de les Adoberies de Vic. Fa poc hi vam ser i, a més del pont, en recórrer el barri vam trobar restes d'aquelles adoberies que, pel que ens van dir, encara funcionaven fa una trentena d'anys.


La quantitat d'aigua i l'espai on estendre les pells (tanyades de les cases adjacents) se'n mostren en aquestes fotografies del riu Mèder. Al fons, el pont modern que ens du al carrer dels Aluders i una de les construccions amb l'estructura per penjar-hi les pells, 'en venda'.



El procés d'adobar les pells el podeu trobar ben explicat al següent enllaç, que també inclou un preciós vídeo  https://ca.wikipedia.org/wiki/Adoberia

El nostre projecte, però, se centra, ho recordeu, en el recull de carrers batejats amb noms d'oficis. Així doncs preteníem trobar més carrers a Vic. I heus ací que sí que hi ha un carrer de les Adoberies i un passatge de les Adoberies. Els afegim als que ja vam trobar a Palma, Tremp, Castelló i València. 
També l'esmentat carrer del Aluders, dins el mateix barri de les Adoberies (fotos de baix). L'aluda feia referència a la millora del tractat de la pell emprada per a fer guants, bosses, forradures de llibres...   http://imatgies.blogspot.com/2017/05/carrers-doficis-carrers-22-oficis-3.html




Ben prop, al poble de Ripoll, vam localitzar aquest carrer dels Pellaires que, pel que ens diu el DIEC2, inclou, a més del tractament de la pell, el seu comerç: "Persona que adoba i ven pells".