diumenge, 30 de setembre de 2018

LES DISTÀNCIES. V O NECESSÀRIA

Les distàncies és el darrer film d'Elena Trapé. El resum que sembla oficial diu:

"L’Olivia, l’Eloi, el Guille i l’Anna viatgen a Berlín per visitar per sorpresa al seu amic Comas que fa 35 anys. Aquest no els rep com ells esperaven i durant el cap de setmana les seves contradicciones afloren i l’amistat es posa a prova. Junts descobriran que el temps i la distància poden canviar-ho tot."

La polisèmia d'aquest film parteix ja del mateix títol. Les distàncies són d'espai (Barcelona-Berlín) i són de temps (han passat dos anys), però també personals. L'espai i el temps, elements tan literaris, marquen les distàncies d'ací i allà, d'abans i ara... i són factors que també fan canviar les persones. Més riquesa significativa veurem a l'hora d'interpretar les accions dels personatges principals; qualsevol espectador trobarà 'distàncies' amb el seu veí de butaca; entre d'altres coses perquè aquests personatges, tan ben construïts i interpretats, no són transparents i guarden fets i relacions que cadascú de nosaltres interpretem.
Versió Original. Hi ha un aspecte que ens interessa ben especialment des d'un punt de vista sociològic, sociolingüísticament diríem (ja teniu un altre exemple amb les cinc vocals... i de vuit síl·labes!). Diverses vegades hem parlat dels avantatges de les versions originals i d'alguns films en què el doblatge suposa un retall cultural, com ara L'auberge espagnol ("Una casa de locos" era el títol de distribució ací). En aquest mateix blog n'hem dedicat algunes entrades en què denunciàvem el doblatge de films on la pluralitat lingüística era un valor afegit i significatiu per a la comprensió de la trama (vegeu els enllaços finals). 
 A Les distàncies els personatges són plurilingües (alguns trilingües: català, alemany i espanyol) i les converses mantenen la naturalitat que trobarien lluny de la ficció. Sembla que tots cinc són barcelonins, quatre catalano-parlants (bilingües actius) i un dels personatges femenins parla castellà i comprén el català (bilingüe passiu). Mentre la conversa entre els amics es fa en català, en dirigir-se a ella cadascú li parla com ho veiem en la realitat d'uns amics barcelonins: hi ha qui li parla en castellà i torna al català en parlar amb els altres, i hi ha qui manté el català de la conversa, sabedor que és ben comprés. Aquest matís, tan enriquidor de la realitat que ens conta el film (amb fragments en alemany subtitolats) desapareix, dissortadament, en el film doblat a l'espanyol, tal i com podem vore al tràiler oficial, on tothom esdevé monolingüe. 

dimarts, 25 de setembre de 2018

dissabte, 15 de setembre de 2018

BERENAR

L'altre dia, la meua neta m'ho va dir:
"Quan vaig a Almassora esmorze i berene, a Mallorca berene dos vegades". Ja fa uns anys, el 2012, vam trobar aquest rètol a Manacor. Per l'ordre dels mots, i per l'ús que en fan mallorquins i menorquins, sabem que aquest berenar equival a l'esmorzaret nostre. Per als valencians el 'berenar' és de capvespre i horabaixa. Hi ha, però, uns detallets que ens ho fan repensar. "Ja t'has posat el berenar al saquet?" (ara motxilla) o, més antiga, una preciosa frase feta de subsistència al camp: "La manta i la berena mai no fan nosa a l'esquena". En ambdues frases la berena, el berenar, té un sentit més ampli, referit a la rua, a l'entrepà, al llonguet, sense marcar-ne el temps.  
El DNV dona unes definicions restringides a l'ús dels valencians. El DIEC2 també és restrictiu. Possibilita, això sí, un enllaç a 'esmorzar' però no en fa cap aclariment.
Altrament el DCVB ens parla de les dues accepcions:
BERENAR || 1. a) v. int. Menjar a mitjan capvespre (Cat., Val., Mall.); cast. merendar. L'hora de brená [sic] | hi va Santa Pauleta | Ab un cistellet, cançó pop. cat. (Milà Rom. 2).—b) m. Menjada relativament lleugera que es fa a mitjan capvespre (Cat., Val., Mall.); cast. merienda. Ab almorsàs | e berenàs, | ... | li feu guastar | la bona let, Spill 5234. Del passeig dels “Enamorats” y de brenàs al Bogatell,Pons Auca 156.
|| 2. a) v. intr. Menjar el matí per primera vegada en el dia (Mall., Men.); cast. almorzar, desayunar. ¿I de què barenaría? deia sa pella.—Fé'm un ou estrellat, deia N'Elienoreta, Alcover Rond. vii, 3. «Cada pic que es sol sortia | i no us veia, bona amor, | berenava de tristor | i de llàgrimes bevia» (cançó pop. Mall.).—b) m. La primera menjada del matí (Mall., Men.); cast. almuerzo, desayuno. Es capitá passá per orde que donassen berenar a sa mare, Alcover Rond. ii, 276. 

Per a més aclariments, com sempre, cal acudir a Coromines. El gran filòleg ja ens diu que es tracta d'un mot que trobem a les diverses llengües romàniques, provinent del llatí 'MERENDA'. També comenta el fet, ben antic en la nostra llengua, de la concurrència del verb substantivat berenar amb berena. I moltes coses més que podeu trobar  DECat vol I, p.768

Amb les coses del menjar, ja ho sabem, no es juga, però les variants que enriqueixen la nostra llengua sempre són benvingudes. 
Recordeu l'entrada sobre les 'llesqueries'.

dilluns, 10 de setembre de 2018

FOTÒGRAFS FOTOGRAFIATS A AMSTERDAM (2006)


Sí, ja fa uns quants anys que tinc la dèria de fotografiar fotògrafs i en aquesta ocasió, en tornar dotze anys enrere, trobem que hi ha una gran diferència: cap ni un empra el mòbil. Hi ha càmeres reflex i compactes, digitals més o menys automatitzades...; encara, però, no s'havia universalitzat l'ús del mòbil per a captar imatges, i només han passat dotze anys! I clar, la quantitat de fotògrafs tampoc és la mateixa, tot i que ja en vam trobar molts.
 





Sí que hi ha, però, algun fet que es manté i que hem pogut vore en alguna entrada com
http://imatgies.blogspot.com/2018/06/fotografs-fotografiats-ronda-i-una.html
Ja hi vam trobar molts orientals amb el desig de perpetuar la seua estada en aquestos indrets tan allunyats de Japó, la Xina, Vietnam...
Aquesta foto de la vora ens serveix per recordar l'avantpassat del selfie, al temps que ens retorna una exposició que vam fer rodar un temps "El vici de la bici".
https://imatgies.blogspot.com/2015/05/pedalant-amb-la-imaginacio-alumnes-de.html


A més de retratar tot un món lligat a les dues rodes, com els tipus de bicicleta, els aspectes més variats i humaníssims dels ciclistes o la mateixa bellesa del pedaleig, també els canals acompanyaven aquest món redó. 
Vam trobar, a més, una sessió fotogràfica al carrer amb una imatge clàssica i 'obscura' del fotògraf.

 Podeu trobar la resta d'entrades sobre els 'fotògrafs fotografiats' a 

dimecres, 5 de setembre de 2018

DIA I NIT, DALT I BAIX

Ja es feia de nit i l'illa i algun vaixell d'eixos que dormen ancorats per ací davant ja tenien els llums encesos. El núvol, però, ha crescut tan amunt que ha pogut saludar el sol de ponent i rebre'n la calidesa del capvespre. Un bes del cel. Nit i dia, dia i nit... dalt i baix

Després, llamps minúsculs al capdamunt i pluja sobre el mar. Una mica de dolcet per als peixos!

diumenge, 2 de setembre de 2018

FOTÒGRAFS FOTOGRAFIATS PER LA NATURA.......... A Ximo Garcia

Un dels aspectes que caracteritza la humanitat és el fet de compartimentar la realitat, "l'home és una animal classificador". I heus ací que aquesta dèria d'aplegar temàticament les fotografies fa que prenguen un cert sentit. Val a dir que la taxonomia va d'allò més bé per reordenar el caos fotogràfic dels milers d'imatges amuntonades amb els anys.
 Aquesta és, a banda de les entrades al facebook, la cinquena que dediquem als fotògrafs fotografiats; imatges en què destaquem el fotògraf; una mena de redundància. Les quatre anteriors prenien una ciutat o espai com a justificant: Barcelona, el Retiro, Zahara de la Sierra i Ronda. 
En aquesta ocasió no és l'espai sinó l'ofici i l'afició lligats a la natura, un motiu ben estimat per l'amic Ximo Garcia, feliçment jubilat.

Maria Agut és, sens dubte, una de les millors coneixedores de bolets d'aquest país. L'afició, lligada a la preparació gastronòmica al seu restaurant, Casa Ramon (Atzeneta del Maestrat), la porta tots els dimecres a voltar prats allunyats i boscos propers. D'ací i d'allà recull els bolets comestibles a més de fotografiar, minuciosament,  els exemplars que són del seu interès i, també, objecte de la seua anàlisi, classificació  i estudi.
Cal aprofitar les eixides i, a més de rovellons, potetes de perdiu, els Boletus edulis.., també coneix el món de les orquídies.


Maria Agut i Ximo Garcia, càmera en mà. Prat veí de Penyagolosa



Vicent Vicent ha dedicat gran part de la seua vida laboral, i estones de la jubilació, a la didàctica de les Ciències Naturals, ben especialment al medi ambient. 






Toni Torregrossa, de Cànem a Urbàlia Rurana, no sols canta i toca i dinamitza el grup folk més festiu del país, també es deleix per les Marines i les seus costes, per la toponímia i la natura que bateja. Aquella vegada s'encatava amb les oliveres centenàries de Vilafamés.







També la nevera de Penyagolosa, la de la Cambreta o del Comte, és ben rebuda per l'objectiu de qualsevol excursionista que es plau de saber d'aquells anys amb traginers de neu des de les serres a la costa o, vés a saber, per l'interès tècnic de la seua volta i arcs.



Jesús Monterde Puig és, a hores d'ara, un fotògraf benassalenc amb una trajectòria farcida de bones imatges i exposicions. 







Tatiana Pina és, si no vaig errat, entomòloga. La seua fixació sobre els insectes en justificava la portada d'aquesta entrada. Cal moure's, ajupir-se i contorsionar-se per retratar eixos animalets tan menuts. 
Martí Domínguez, que trobem davant Tatiana,  també sol fotografiar la natura. Sovint, però, deixa la imatge i busca les mil paraules... Ho recordeu?