diumenge, 28 d’octubre de 2018

AFEGITS TOPONÍMICS (1)

Dins els variats camps semàntics que hem anat incorporant a l'apartat CARRERS del blog Imatgies, sovint incorporem noves aportacions que trobem en llocs que encara no havíem visitat. 
A l'apartat de genèrics afegim aquest CLOT DE LES MONGES que hem trobat a Lleida i així ja podeu trobar a les tres entrades que vam dedicar als genèrics urbans: ATZUCAC, AVINGUDA, BAIXADA, CALÇADA, CARRER, CARRERA, CARRERÓ, CLOT, COBERT, CORREDOR, COSTA, COSTERETA, DAVALLADA, ESCALES, GLORIETA, MUNTADA, PAS, PASSADÍS, PASSATGE, PASSEIG, PASSEJADA, PATI, PLAÇA, PUJADA, RACER, RACÓ, RAMBLA, RAVAL, REPLAÇA, RIERA, RONDA, SENDA, TORRENT, TRAVESSERA, TRAVESSIA, VIA i VOLTA.
També haurem d'afegir un CARRER BLANQUERS de Lleida a l'entrada que vam dedicar als OFICIS que començaven amb B.
I, a l'entrada dedicada als carrers amb un ÒRÒNIM per especificatiu, anotarem aquest CARRER DE LA DAVALLADA de Sitges. https://imatgies.blogspot.com/2014/03/carrers-3-oronimia-als-carrers.html
Als enllaços podeu trobar les diferents entrades que hem esmentat

dissabte, 27 d’octubre de 2018

SÒL DEL RIU. ENCARA LES RETOLACIONS

Fa uns dies el riu de les Coves anava de gom a gom i, en abocar a la mar, ha deixat la punta de Capicorb i la platja del Serradal ornades amb feixos de canyes. La molsà damunt els baladres ens fan saber l'altura de l'aigua en arribar a la mar. També ha desfet la carretera que creuava el sòl del riu, tot recordant-nos que és ell, el riu, qui té l'escriptura més antiga.
Amb el serradal obert, riu i mar s'abracen.

Sòl encara el trobem al lèxic almassorí en parlar del sòl de la séquia o del sòl de la fogassa... i també, més general, la sola. Qui no coneix qualque cognom Soldevila o Capdevila? Recordeu pobles on hi ha el cap de la Vila i el sòl de la Vila? No fa massa, a Sitges, vam trobar aquest exemple: plaça del Cap de la Vila. No hi vaig trobar el Sòl de la Vila tot i que hi havia el Vall. Després he vist al Maps que sí que existeix un carrer del Sol. Recordem que són molts els carrers del sol que haurien de ser del sòl perquè són situacionals i ben sovint situats a l'ombria, que no a la solanaDues entrades del blog il·lustraven aquest elements de situació (al capdamunt i al capdavall) a molts pobles. 
A la toponímia rural també són molts els exemples que empren 'cap' i 'sòl'. Només per mostrar-ne alguns recordem el Cap de Terme, a Atzeneta del Maestrat, i el Sòl de Terme, a Castellfort; un Cap de la Vall amb el complementari Sòl de la Vall, a Morella; Cap de la Costa i Sòl de la Costa, a Culla; el Cap del Pla, a Vistabella del Maestrat.

De sòl de riu només coneixem 3 exemples. Un és aquest, el Sòl del Riu (Alcalà de Xivert), referit al riu de les Coves, també conegut com riu de Sant Miquel. L'altre ens apareix a la toponímia de Castelló, camí del Sòl de Riu, vora el riu Sec, ben prop de la costa. Per últim, lo Sòl de Riu correspon al riu de la Sénia, marge mitger i frontissa (que no frontera) dels pobles de Vinaròs i Alcanar (fotografia adjunta). Sovint es perden articles i preposicions i la gent en diu Sòl de Riu
I, com hi ha caps de barrancs, també trobem a Morella Cap de Riu.

La preciosa sonoritat i la polisèmia suggestiva de Sòl de Riu són elements que, creiem, ja justifiquen l'entrada. Volem, però, denunciar, una vegada més, les mancances de criteri i de rigurositat  que pateixen moltes retolacions:
Que 'el bilingüismo bien entendido' siga la desaparició de la llengua pròpia del territori ens sembla un esperpent, més quan ho subvenciona la nostra Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria de Turisme (no passa el mateix amb el cartell de Vinaròs, també bilingüe).
El tractament toponímic d'aquest cartell, en la introducció , també tradueix el riu de les Coves o de Sant Miquel en río San Miguel i River San Miguel. Sort encara que no se'ls ha ocorregut un Saint Michael.
Dins el mapa es barregen els criteris lingüístics. 
- Al requadre podreu trobar un SNT ANTONI amb una innecessària abreviatura. 
- Tot són camins, tret d'un punxent Camino Argelagar (un illot lingüístic?) 
- Capicorb esdevé Cap i Corb en ser l'especificatiu d'un camí.
- Camí del Campas ha perdut l'accent, que fa de Campàs un augmentatiu de camp. Hi vaig poder trobar una nova i recent retolació -en castellà- que diu Calle Camino del Campas. Indiscutiblement, anem a millor!
- Si bé hi ha diverses platges ben retolades, amb algun neotopònim informatiu com Platja Canina, trobem que la trinitat només pot ser en espanyol: Tres Playas.
- I un roquer esdevé 'roquedal'
En resum, un seguit de despropòsits que, al nostre parer, malmeten un costós punt informatiu d'un preciós paisatge.
Podeu trobar més exemples i enllaços sobre el tema de les retolacions en aquest blog a 

divendres, 19 d’octubre de 2018

ATRAPAT PER LA PLUJA

El títol és polisèmic, com gairebé cada mot. En aquest cas té un sentit real, perquè la pluja no em permetia abandonar el cotxe, i un de figurat... Tan real com l'altre, però lligat al món estètic. Atrapat i captivat per la bellesa de la pluja.
La fotografia, a través dels vidres del cotxe, era una aplicació de photoshop directa. 
Per tal de desconèixer els personatges i fer-los anònims ja no calia emprar eixes ferramentes que avui també tenen els mòbils. 
Alguna vegada hem distorsionat una imatge amb aplicacions d'aquarel·la, textures variades o filtres màgics. El sedàs, ara, era la mateixa pluja que davallava pel vidre i també el baf que recordava aquell David Hamilton de nus amb subtil gasa.
I de sobte, una fulla caiguda que l'aigua ha tingut a bé ferrar al vidre d'una finestra. 
I ara el baf, gasa subtil, desdibuixa i embelleix mare i filla apressades per l'aiguat.
Netege el vidre de la dreta perquè la fulla del plataner orne el pas ferm d'una improvisada guàrdia de Sintagma.
Bicicletes rabentes, que només deixen esteles informals de color; ciclistes que acompanyen a peu el cavallet; turistes que creuen haver perdut companys de colla...
Tot un món, com aquell que mostràvem a "El vici de la bici"
https://imatgies.blogspot.com/2015/05/pedalant-amb-la-imaginacio-alumnes-de.html
 Hi ha vianants que no deixen de córrer, alguns per esport, d'altres perquè no fan cas d'aquella frase "Tranquils! Allà davant també plou!"
El camí compartit no demana presses i sembla que la conversa s'acompasse amb la pluja. I a la paleta de colors dels paraigües i les robes s'afegeix l'escorça del plataner, ben integrat al mosaic del mur.

La fulla resta com a testimoni de la tardor mentre l'aigua ens pinta, davant la Facultat de Filogia, una etimològica aquarel·la.
Potser aquest siga el sentit d'aquell sempre lloat carpe diem:
 Si ens fa captius la pluja... gaudim, doncs, tot atrapant-la.

LxC A L'INSTITUT MANUEL SALES I FERRÉ (ULLDECONA)

En el 50 aniversari de l’institut Manuel Sales i Ferré d’Ulldecona, Lingüistes pel carrer també hi ha volgut ser present i s’ha sumat als 50 actes que durant aquest curs escolar organitza la comunitat educativa del centre educatiu. Alguns d’aquests són viatges, conferències i concursos, entre d’altres. El major nombre d’activitats està previst que es realitze la setmana del 18 al 22 de març, convertint aquesta setmana en uns dies de jornades culturals i lúdiques.
Els alumnes de tots els nivells educatius de l’institut visiten l’exposició, amb la realització també d’activitats relacionades amb aquesta.



S’ha volgut aprofitar aquesta celebració per a unir-la a una altra també de reconeixement social en l’Any Fabra, aquest 2018. Per això en el 150 aniversari del lingüista Pompeu Fabra i Poch s’uneix el 50 aniversari del sociòleg Manuel Sales i Ferré. 
El sociòleg que dona nom a l’institut és fill d’Ulldecona i hi té un bust i una plaça a la localitat, coneguda popularment com La Mera. 
Aquest nasqué a Ulldecona el 24 d’agost de 1843 i morí a Vinaròs el 10 de desembre de 1910.

Podeu llegir un documentat i interessant article, sobre Sales i Ferré, dels professors Gregori Siles Molina i Ramón Flecha García, de la Universitat de Barcelona, a la publicació del Centre d’Estudis d’Ulldecona raïls
https://www.raco.cat/index.php/Rails/article/viewFile/244054/364770
“Aquest mes de desembre de 2010 és el centenari de la mort de Manuel Sales i Ferré (Ulldecona, 1843-Vinaròs, 1910), un dels intel·lectuals més destacats de l’Estat espanyol de l’últim terç àmplia i eclèctica obra intel·lectual com a historiador, arqueòleg, antropòleg i sociòleg. Va ser el primer catedràtic d’aquesta darrera disciplina a l’Estat espanyol. Encara així és una figura que resta bastant oblidada, atès que hi ha un gran desconeixement de la seva obra i trajectòria. El 1985, l’Ajuntament d’Ulldecona, la seva població natal, li va retre un homenatge celebrant diferents actes i conferències, així com també es va editar una publicació en un intent de recuperar la seva personalitat (Ulldecona i Tarragona, 1985), a la vegada que s’anomenava l’institut de secundària de la població amb el seu nom. A final dels anys setanta i començament dels vuitanta del segle XX, també apareixen dos llibres, que són fins al dia d’avui les millors aproximacions que hi ha al seu pensament: de Manuel Núñez (1976), Manuel Sales i Ferré: Los orígenes de la Sociología en España, i de Rafael Jerez (1980), La introducción de la sociología en España, Manuel Sales y Ferré: Una experiencia frustrada
. Llibres en els quals en bona part ens hem basat per redactar aquest article. Des de llavors, poc més s’ha escrit sobre Sales i Ferré, més que citacions i algun article puntual"


Tot i que els periples vitals del sociòleg i el filòleg no coincidiren, sí que tingueren una aportació important i destacable en el vessant social. El primer en la naturalesa mateixa dels seues estudis i aportacions i el segon en dotar una societat d’una normativa lingüística indispensable per a l’ús social de la llengua. 

dimecres, 17 d’octubre de 2018

CARRERS (27) ELS SUFIXOS (1) AUGMENTATIUS I DESPECTIUS

Després de 27 entrades dedicades als carrers i la seua tipologia no és la primera vegada que insistim en el valor didàctic que ens aporten les retolacions, ni és balder afirmar que es tracta d'una aula oberta que només demana alçar la vista de quan en quan.
En aquest cas volem fixar-nos en un tret lingüístic: la sufixació (1). Com vorem, alguns sufixos són veritables fóssils lingüístics que encara es mostren vius damunt alguna maniseta, tot i que ja no els emprem en la parla habitual i, fins i tot, ens siguen opacs. 
-ús / -ussa Digueu-me si no és una preciositat aquesta troballa de Gelida, carrer de la Rierussa. El sufix -ussa, amb un sentit pejoratiu, que encara hem sentit a 'gentussa malaltussa', però que no té massa vitalitat. Es tractava, en aquest cas, d'una minsa ramblella que abocava a l'Anoia.

-às / -assa Més vitalitat, però reduïda en la parla a algunes comarques, té aquest sufix augmentatiu. A la toponímia rural trobaríem molts exemples. Recorde, ara, l'Hortàs (Atzeneta del Maestrat) o el Campàs (Cabanes). Més curiosa, i escassa, resulta la seua presència dins la toponímia urbana; veiem-ne alguns exemples:
A Alginet (la Ribera Alta) vam trobar aquest carrer Trullàs, que imaginem 'del Trullàs', potser un trull (molí d'oli o de vi) de grans dimensions.   




Per no deixar el vi, anem a la vinya i a aquest carrer de Palma, carrer de la Vinyassa, que Gabriel Bibiloni (2012) n'explica l'origen en un rafal dit 'la Vinyassa'. Curiosament, al terme de Vistabella, dalt del molí de Geroni hi ha també 'les Vinayasses'; i a Benafigos un 'barranc de la Vinyassa' que recull els escorrims dels Albis. 



Al terme del costat, Culla (Alt Maestrat), trobem aquest carrer de la Badiassa que, si bé ha guanyat l'augmentatiu, ha perdut una vocal, potser per la presència de l'article la badiassa per l'abadiassa, fusió que ja sol donar-se en la casa abadia > casa badia. Com bé ens ha fet saber Paco Bellés es troba vora el carrer de l'Abadia.








A Palma trobem el carrer de les Corralasses, que ens feia de portada. Algunes parets encara ens recorden que hi havia 'corralasses'. Hi ha un altre carrer de les Corralasses de la Mercè, a Ciutat. Si bé 'corralàs' apareix al DCVB com un augmentatiu de corral, corralassa, femení, es troba lexicalitzada amb una significació específica:
1. Paratge descobert i tancat que hi ha darrera el corral en les cases de camp i en els llogarets (Mall., ap. Amengual Dicc.); cast. trascorral. Satisfet de veure... les gallines cloquetjant dins la corralassa, Rosselló Many. 129. || 2. Magatzem on es guarda i es ven la llenya (Mall., ap. Un Mall. Dicc.).

Ses Corralasses: nom d'una partida de terra del terme de la Ciutat de Mallorca.

Fon.: korəlásə (Mallorca).
Etim.: derivat augm. de corral, amb canvi de gènere tal vegada per influència de portassa.

El carrer de ses Portasses, relacionat, com hem vist, amb el canvi de gènere de corralassa, l'hem localitzat a Petra, també a Mallorca.

Evidentment, la porta està més lligada al corral que no la roca. Veiem, però, que també es presenta amb aquest sufix la placeta de ses Rocasses, que vam trobar en buscar un carrer de Ramon Llull a s'Alqueria Blanca, poble del terme de Santanyí, país d'un dels grans toponimistes de la nostra llengua, Cosme Aguiló.
Ell mateix, després d'haver llegit aquesta entrada, ens ha fet arribar el nom de dos carrers illencs més amb aquest sufix: un carrer de sa Puntassa a sa Colònia de Sant Jordi (ses Salines) i un carrer de sa Pedrassa a Cala Santanyí que bateja una gran roca a l'entrada de la cala. En propers viatges tractarem de fer les fotografies dels rètols.



I a la Vall d'Albaida, a Quatretonda, trobem un carrer Poassa, que relacionem, fins que trobem una altra explicació, amb un augmentatiu de pou-pouàs amb un canvi de gènere, que ja hem vist amb 'corralassa'. Poassa per 'pouassa' és ben usual amb el derivats de pou; poar i poal.



-ot / -ota  Tot i els diversos exemples trobats sobre els sufixos augmentatius -às / -assa, el seu ús en la parla diària és escàs a la Plana mentre encara és viu al Maestrat i als Ports. Els sufixos -ot/-ota han pres sovint aquest to augmentatiu, tot i que manté el pejoratiu. De fet, al Diccionari de la formació dels mots (J.Bruguera, 2006), se'ls defineix com augmentatius i despectius. 
El passatge Corralot, de Sant Joan de Mediona (l'Alt Penedès), ens recorda el Corralot, carrer d'Almassora de semblant amplària. 
Tornem a ses Illes per dir que a Alcúdia, homònim del poble de la Ribera privat d'article, hi ha aquest carrer del Molinot. Si bé podem pensar amb un despectiu de molí, també hi cap l'augmentatiu que apareix com 'molinàs' en alguns termes. Molinot és, a més, un municipi francès i també una urbanització situada entre Terrassa i Viladecavalls,  al Vallès Occidental.



Una de les portes d'eixida de la murada de Montblanc (la Conca de Barberà) és coneguda com el Foradot. Potser en aquest cas, per ser un portal menut, manifeste el caràcter pejoratiu d'aquest sufix. 
Tot i que dóna nom a una revista local no hem pogut saber la significació precisa del topònim.
Acabem amb un exemple del sufix -ot que manifesta, potser, la proximitat dels diminutius (no afectius) amb els despectius. 
L'amic Ventura Castellvell, que sempre ens recorda en els seus viatges, ens ha tramès aquesta mostra de Serrallonga, ja al Vallespir. Le Plaçot, com a genèric, és una plaça ben petita i masculina. Aquest diminutiu queda palès en altres exemples com el plaçot de Dalt, el plaçot del Mig o aquest plaçot de Baix de Costoja (Vallespir) equivalents al francès placette. 
Un aspecte ben interessant dels exemples apareguts en aquesta entrada és el canvi de gènere de molts mots... Hi tornarem.

divendres, 12 d’octubre de 2018

FRANCESC FERRER PASTOR, HOMENATGE EN CURS

Tot aprofitant el magnífic curs sobre lexicografia que tindrà lloc a València aquesta setmana vinent, ELS DICCIONARIS ARA I DEMÀ,  homentage a Francesc Ferrer Pastor, també LxC vol afegir-se a la merescuda celebració del centenari de l'autor del diccionari best-seller dels valencians. No fa massa, ja li vam dedicar una entrada, https://imatgies.blogspot.com/2018/08/francesc-ferrer-pastor-al-mapa-de.html, amb el mapa on podeu localitzar tots els carrers dels nostres lingüistes https://goo.gl/HGm4mc.   També, ho veiem a l'esquerra, és ben present a l'exposició "Lingüistes pel carrer", amb la seua retolació a 11 pobles. Una curiositat de la seua presència urbana és que, en 4 ocasions, forma part d'un camp semàntic dels nostres lingüistes: a l'Alcúdia, Aldaia, i Onda s'acompanya de Carles Salvador, Enric Valor i Manuel Sanchis Guarner; a Bellreguard, Sanchis i Joan Coromines. Un altre aspecte a comentar és que és ben present a la comarca de la Safor: Bellreguard, Palmera, Oliva i, per suposat, la Font d'en Carròs, poble natal. Veieu-ho:



Ans que acabe aquest 2018, centenari de Francesc Ferrer Pastor, bé que ens agradaria portar l'exposició a algun dels pobles que ja li va retre homenatge en retolar un dels seus carrers. 
Podeu posar-vos en contacte amb nosaltres a jbsensegel@gmail.com