divendres, 19 d’octubre de 2018

ATRAPAT PER LA PLUJA

El títol és polisèmic, com gairebé cada mot. En aquest cas té un sentit real, perquè la pluja no em permetia abandonar el cotxe, i un de figurat... Tan real com l'altre, però lligat al món estètic. Atrapat i captivat per la bellesa de la pluja.
La fotografia, a través dels vidres del cotxe, era una aplicació de photoshop directa. 
Per tal de desconèixer els personatges i fer-los anònims ja no calia emprar eixes ferramentes que avui també tenen els mòbils. 
Alguna vegada hem distorsionat una imatge amb aplicacions d'aquarel·la, textures variades o filtres màgics. El sedàs, ara, era la mateixa pluja que davallava pel vidre i també el baf que recordava aquell David Hamilton de nus amb subtil gasa.
I de sobte, una fulla caiguda que l'aigua ha tingut a bé ferrar al vidre d'una finestra. 
I ara el baf, gasa subtil, desdibuixa i embelleix mare i filla apressades per l'aiguat.
Netege el vidre de la dreta perquè la fulla del plataner orne el pas ferm d'una improvisada guàrdia de Sintagma.
Bicicletes rabentes, que només deixen esteles informals de color; ciclistes que acompanyen a peu el cavallet; turistes que creuen haver perdut companys de colla...
Tot un món, com aquell que mostràvem a "El vici de la bici"
https://imatgies.blogspot.com/2015/05/pedalant-amb-la-imaginacio-alumnes-de.html
 Hi ha vianants que no deixen de córrer, alguns per esport, d'altres perquè no fan cas d'aquella frase "Tranquils! Allà davant també plou!"
El camí compartit no demana presses i sembla que la conversa s'acompasse amb la pluja. I a la paleta de colors dels paraigües i les robes s'afegeix l'escorça del plataner, ben integrat al mosaic del mur.

La fulla resta com a testimoni de la tardor mentre l'aigua ens pinta, davant la Facultat de Filogia, una etimològica aquarel·la.
Potser aquest siga el sentit d'aquell sempre lloat carpe diem:
 Si ens fa captius la pluja... gaudim, doncs, tot atrapant-la.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada