dimecres, 17 d’octubre de 2018

CARRERS (27) ELS SUFIXOS (1) AUGMENTATIUS I DESPECTIUS

Després de 27 entrades dedicades als carrers i la seua tipologia no és la primera vegada que insistim en el valor didàctic que ens aporten les retolacions, ni és balder afirmar que es tracta d'una aula oberta que només demana alçar la vista de quan en quan.
En aquest cas volem fixar-nos en un tret lingüístic: la sufixació (1). Com vorem, alguns sufixos són veritables fóssils lingüístics que encara es mostren vius damunt alguna maniseta, tot i que ja no els emprem en la parla habitual i, fins i tot, ens siguen opacs. 
-ús / -ussa Digueu-me si no és una preciositat aquesta troballa de Gelida, carrer de la Rierussa. El sufix -ussa, amb un sentit pejoratiu, que encara hem sentit a 'gentussa malaltussa', però que no té massa vitalitat. Es tractava, en aquest cas, d'una minsa ramblella que abocava a l'Anoia.

-às / -assa Més vitalitat, però reduïda en la parla a algunes comarques, té aquest sufix augmentatiu. A la toponímia rural trobaríem molts exemples. Recorde, ara, l'Hortàs (Atzeneta del Maestrat) o el Campàs (Cabanes). Més curiosa, i escassa, resulta la seua presència dins la toponímia urbana; veiem-ne alguns exemples:
A Alginet (la Ribera Alta) vam trobar aquest carrer Trullàs, que imaginem 'del Trullàs', potser un trull (molí d'oli o de vi) de grans dimensions.   




Per no deixar el vi, anem a la vinya i a aquest carrer de Palma, carrer de la Vinyassa, que Gabriel Bibiloni (2012) n'explica l'origen en un rafal dit 'la Vinyassa'. Curiosament, al terme de Vistabella, dalt del molí de Geroni hi ha també 'les Vinayasses'; i a Benafigos un 'barranc de la Vinyassa' que recull els escorrims dels Albis. 



Al terme del costat, Culla (Alt Maestrat), trobem aquest carrer de la Badiassa que, si bé ha guanyat l'augmentatiu, ha perdut una vocal, potser per la presència de l'article la badiassa per l'abadiassa, fusió que ja sol donar-se en la casa abadia > casa badia. Com bé ens ha fet saber Paco Bellés es troba vora el carrer de l'Abadia.








A Palma trobem el carrer de les Corralasses, que ens feia de portada. Algunes parets encara ens recorden que hi havia 'corralasses'. Hi ha un altre carrer de les Corralasses de la Mercè, a Ciutat. Si bé 'corralàs' apareix al DCVB com un augmentatiu de corral, corralassa, femení, es troba lexicalitzada amb una significació específica:
1. Paratge descobert i tancat que hi ha darrera el corral en les cases de camp i en els llogarets (Mall., ap. Amengual Dicc.); cast. trascorral. Satisfet de veure... les gallines cloquetjant dins la corralassa, Rosselló Many. 129. || 2. Magatzem on es guarda i es ven la llenya (Mall., ap. Un Mall. Dicc.).

Ses Corralasses: nom d'una partida de terra del terme de la Ciutat de Mallorca.

Fon.: korəlásə (Mallorca).
Etim.: derivat augm. de corral, amb canvi de gènere tal vegada per influència de portassa.

El carrer de ses Portasses, relacionat, com hem vist, amb el canvi de gènere de corralassa, l'hem localitzat a Petra, també a Mallorca.

Evidentment, la porta està més lligada al corral que no la roca. Veiem, però, que també es presenta amb aquest sufix la placeta de ses Rocasses, que vam trobar en buscar un carrer de Ramon Llull a s'Alqueria Blanca, poble del terme de Santanyí, país d'un dels grans toponimistes de la nostra llengua, Cosme Aguiló.
Ell mateix, després d'haver llegit aquesta entrada, ens ha fet arribar el nom de dos carrers illencs més amb aquest sufix: un carrer de sa Puntassa a sa Colònia de Sant Jordi (ses Salines) i un carrer de sa Pedrassa a Cala Santanyí que bateja una gran roca a l'entrada de la cala. En propers viatges tractarem de fer les fotografies dels rètols.



I a la Vall d'Albaida, a Quatretonda, trobem un carrer Poassa, que relacionem, fins que trobem una altra explicació, amb un augmentatiu de pou-pouàs amb un canvi de gènere, que ja hem vist amb 'corralassa'. Poassa per 'pouassa' és ben usual amb el derivats de pou; poar i poal.



-ot / -ota  Tot i els diversos exemples trobats sobre els sufixos augmentatius -às / -assa, el seu ús en la parla diària és escàs a la Plana mentre encara és viu al Maestrat i als Ports. Els sufixos -ot/-ota han pres sovint aquest to augmentatiu, tot i que manté el pejoratiu. De fet, al Diccionari de la formació dels mots (J.Bruguera, 2006), se'ls defineix com augmentatius i despectius. 
El passatge Corralot, de Sant Joan de Mediona (l'Alt Penedès), ens recorda el Corralot, carrer d'Almassora de semblant amplària. 
Tornem a ses Illes per dir que a Alcúdia, homònim del poble de la Ribera privat d'article, hi ha aquest carrer del Molinot. Si bé podem pensar amb un despectiu de molí, també hi cap l'augmentatiu que apareix com 'molinàs' en alguns termes. Molinot és, a més, un municipi francès i també una urbanització situada entre Terrassa i Viladecavalls,  al Vallès Occidental.



Una de les portes d'eixida de la murada de Montblanc (la Conca de Barberà) és coneguda com el Foradot. Potser en aquest cas, per ser un portal menut, manifeste el caràcter pejoratiu d'aquest sufix. 
Tot i que dóna nom a una revista local no hem pogut saber la significació precisa del topònim.
Acabem amb un exemple del sufix -ot que manifesta, potser, la proximitat dels diminutius (no afectius) amb els despectius. 
L'amic Ventura Castellvell, que sempre ens recorda en els seus viatges, ens ha tramès aquesta mostra de Serrallonga, ja al Vallespir. Le Plaçot, com a genèric, és una plaça ben petita i masculina. Aquest diminutiu queda palès en altres exemples com el plaçot de Dalt, el plaçot del Mig o aquest plaçot de Baix de Costoja (Vallespir) equivalents al francès placette. 
Un aspecte ben interessant dels exemples apareguts en aquesta entrada és el canvi de gènere de molts mots... Hi tornarem.

7 comentaris:

  1. De sa Talaiassa, a Eivissa o Formentera, que en dius?

    ResponElimina
  2. Gràcies per l'apotrtació, però com voràs al títol em referia a toponímia urbana, carrers

    ResponElimina
  3. Al meu poble de naixement, Almenar (el Segrià), existeix el nom popular de carrer de la Cornassa, al nucli antic, que es va modificar fa molts anys pel de carrer Balmes. Podries donar la teua opinió sobre l'etimologia de Cornassa?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cornasses apareix a l'Onomasticon Cataloniae de Coromines, amb la qual cosa podem apuntar el que diu "És el mot local pallarès 'cornàs', espècie de balma, generalment petita" Fa referència, per tant, almenys en el cas del Pallars, a una cova petita. Fora curiós que el nom nou de Balmes es referira a les coves o abrics i no a cap antropònim.

      Elimina
    2. Gràcies Jesús per la teua opinió i l'aportació de la cita de Coromines, i la possible identificació amb balma. La coneixia però em semblava que una balma, com a aixopluc natural en la roca o en el terreny (a la zona es coneix com 'sopalma'), en un lloc urbanitzat des de l'època medieval la veia poc probable. La meua hipòtesi anava més en direcció a pensar en una etimologia derivada de 'corn' o cantonada reforçada entre dos carrers. La substitució de carrer de la Cornassa per Balmes, és relativament recent, segurament dels anys 1920, i diria que es devia posar en honor del pensador Jaume Balmes. Ben cordialment: Josep Forns i Bardají.

      Elimina
    3. Efectivament, Josep. No sóc etimologista, no en sé, i ben sovint em decante més per l'etiologia, per la descripció del lloc i la possible significació. Desconec el carrer i no sabia si prop o al mateix carrer hi hagues cap balma (ja té... que ara es diga Balmes). Potser s'adiga a allò que tu dius, semblant a 'puntassa' com a forcall de dos carrers... En aquest sentit hi ha al DCVB 'cornaló', angles o extrems d'una cosa. A Almenar, pel que veig al maps, s'hi produeix a la confluència amb el carrer Berenguer IV... Pot ser?

      Elimina
    4. A tot açò, vaig ser a Almenar per fotografiar el carrer de Pompeu Fabra, per al projecte de Lingüistes pel carrer. Ho pots comprovar a https://imatgies.blogspot.com/2018/08/mapa-dels-linguistes-pel-carrer.html

      Elimina