divendres, 19 d’octubre de 2018

LxC A L'INSTITUT MANUEL SALES I FERRÉ (ULLDECONA)

En el 50 aniversari de l’institut Manuel Sales i Ferré d’Ulldecona, Lingüistes pel carrer també hi ha volgut ser present i s’ha sumat als 50 actes que durant aquest curs escolar organitza la comunitat educativa del centre educatiu. Alguns d’aquests són viatges, conferències i concursos, entre d’altres. El major nombre d’activitats està previst que es realitze la setmana del 18 al 22 de març, convertint aquesta setmana en uns dies de jornades culturals i lúdiques.
Els alumnes de tots els nivells educatius de l’institut visiten l’exposició, amb la realització també d’activitats relacionades amb aquesta.



S’ha volgut aprofitar aquesta celebració per a unir-la a una altra també de reconeixement social en l’Any Fabra, aquest 2018. Per això en el 150 aniversari del lingüista Pompeu Fabra i Poch s’uneix el 50 aniversari del sociòleg Manuel Sales i Ferré. 
El sociòleg que dona nom a l’institut és fill d’Ulldecona i hi té un bust i una plaça a la localitat, coneguda popularment com La Mera. 
Aquest nasqué a Ulldecona el 24 d’agost de 1843 i morí a Vinaròs el 10 de desembre de 1910.

Podeu llegir un documentat i interessant article, sobre Sales i Ferré, dels professors Gregori Siles Molina i Ramón Flecha García, de la Universitat de Barcelona, a la publicació del Centre d’Estudis d’Ulldecona raïls
https://www.raco.cat/index.php/Rails/article/viewFile/244054/364770
“Aquest mes de desembre de 2010 és el centenari de la mort de Manuel Sales i Ferré (Ulldecona, 1843-Vinaròs, 1910), un dels intel·lectuals més destacats de l’Estat espanyol de l’últim terç àmplia i eclèctica obra intel·lectual com a historiador, arqueòleg, antropòleg i sociòleg. Va ser el primer catedràtic d’aquesta darrera disciplina a l’Estat espanyol. Encara així és una figura que resta bastant oblidada, atès que hi ha un gran desconeixement de la seva obra i trajectòria. El 1985, l’Ajuntament d’Ulldecona, la seva població natal, li va retre un homenatge celebrant diferents actes i conferències, així com també es va editar una publicació en un intent de recuperar la seva personalitat (Ulldecona i Tarragona, 1985), a la vegada que s’anomenava l’institut de secundària de la població amb el seu nom. A final dels anys setanta i començament dels vuitanta del segle XX, també apareixen dos llibres, que són fins al dia d’avui les millors aproximacions que hi ha al seu pensament: de Manuel Núñez (1976), Manuel Sales i Ferré: Los orígenes de la Sociología en España, i de Rafael Jerez (1980), La introducción de la sociología en España, Manuel Sales y Ferré: Una experiencia frustrada
. Llibres en els quals en bona part ens hem basat per redactar aquest article. Des de llavors, poc més s’ha escrit sobre Sales i Ferré, més que citacions i algun article puntual"


Tot i que els periples vitals del sociòleg i el filòleg no coincidiren, sí que tingueren una aportació important i destacable en el vessant social. El primer en la naturalesa mateixa dels seues estudis i aportacions i el segon en dotar una societat d’una normativa lingüística indispensable per a l’ús social de la llengua. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada