dijous, 8 de novembre de 2018

VOLTA A PEU TOPONÍMICA PER BENICARLÓ. . . . . . . . . . . . . UNA INICIATIVA BEN LLOABLE


La invitació de l'Agència de Promoció del Valencià de Benicarló prometia d'allò més: una volta a peu pel terme amb comentaris toponímics i paisatgístics d'Anna Calvo Bermejo i Romà Senar Lluch, autors del llibret de Benicarló dins la col·lecció de Toponímia dels Pobles Valencians.

Vam encetar la volta des de l'ermita de Sant Gregori i, pel camí de Don Julio, vam creuar la nova variant de la N-340 fins arribar a la bassa del Marqués. A més d'aquest recurs hídric de la partida i els seus carxofars, vam poder vore (foto) una caseta de volta de tamany considerable que, a més de la frescor que prometia, replegava aigua per a una cisterna adjunta.

Després, i tot creuant los Clotals, partida relacionada amb l'antic conreu de la vinya, i el Bovalar, tan repetit arreu dels pobles del Maestrat, vam pujar fins la Tossa
La panoràmica que se'ns oferia des de la Tossa no cap en la foto. Si a ponent descobríem Cervera i Càlig, a llevant hom podia albirar Montsià i fragments del Delta, Vinaròs, Benicarló i Peníscola, Irta...i escolumbrar l'Illa, les Columbretes. 


També des d'ací vam poder comprendre l'extensa plana i com la malea (la garriga) cobria la costera fins la terra de conreu.
I en baixar de la Tossa vam trobar la taula parada, amb ruetes, fruita i pastissos; tot un regal d'una excel·lent organització que incloïa l'acompanyament, per seguretat vial, d'un cotxe de la policia local.
Vam seguir caminant per la ratlla del terme, entre mollons.

I Romà, expert coneixedor del paisatge i dels seus elements, ens explicà la fabricació de la calç vora mateix d'un d'aquells forns que, amb un mes de feina, aconseguia la calç. Amb l'aigua reviscolava i, ja viva, es feia servir per a la construcció i per a emblanquinar cases i aljubs.


I vam arribar a la basseta del Bovalar, que es trobava ocupada per la boga / bova, tot fent un joc entre el topònim referit a la pastura dels ramats 'bovalar' i  el fitonímic 'bovar'. I per seguir jugant amb la toponímia, no lluny, al terme de Traiguera recordem una partida, lo Boveral, amb una solució semblant a l'almassorina: el Boverot.

A la vora d'aquella bassa hi ha les restes d'un antic forn de ceràmica, d'època musulmana. Hi vam reflexionar sobre si l'extracció d'argila continuada havia estat l'origen de la basseta o si la basseta havia nodrit d'aigua les necessitats ceràmiques.

Sense deixar l'aigua, tan necessària en una terra seca com la nostra, vam visitar l'aljub de la Sotada /sotá/ que també plantejava algun dubte toponímic (la Sotada/ el Sotar). Anna ens ho va explicar d'allò més bé, tot fent referència a antics documents. 


A més, com sovint passa a la toponímia, hi ha casos amb una doble denominació; l'aljub en qüestió també es coneixia com l'aljub de la Pistola, tot fent referència a una anècdota-contalla.
I contents vam tornar cap a Sant Gregori. Se'ns havia fet curtet i ho vam trobar ben profitós. Una activitat que caldria fer per tots els termes per millor conéixer el nostre país i els noms que bategen i expliquen cada racó.

Al següent vídeo podeu xalar amb "Noms amb olor de terra i mar. La toponímia de Benicarló".  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada