divendres, 22 de maig de 2020

CANVI DE SERVIDOR

Les noves entrades (des d'aquest maig) i totes les que des de 2010 han conformat aquest blog les podeu trobar a
imatgies.com
Amb tot, tindrem obert aquest imatgies.blogspot.com.es
Gràcies. Sort i salut!
Publicat per a Cap comentari:

dimecres, 13 de maig de 2020

PRÒXIMES OBRES? La mar que tenia marges (9)

Seguim aportant materials de les aventures i desventures d'aquesta mar nostra. Si l'escollera del Maso es va construir el 1971, quasi vint anys després (1990) es tornava a refer (foto adjunta); no recordem ara si passant aquells 100 metres inicials o retallant-ne la llargària.
Reivindiquem, ara, la urgència de les obres que mereix l'estat actual del mur i el perill que suposa per a un futur massa pròxim. El document de Costes de 2015 preveia les que veieu a l'esquema adjunt. En groc trobem aquelles que consideraven més urgents, en verd la prioritat mitjana. Qualsevol veí de Benafelí ja ha conegut les conseqüències del punt 3 "Retirada del dique exento". 
Si els tècnics han vist que la solució per a la zona del Pla de la Torre (actuacions en verd) és la prolongació en L de les esculleres de les Palmeretes i del Maso, només podem demanar urgència, per no fer tard!
Com sempre ha passat amb les actuacions de l'administració i les promeses dels polítics, la pega grossa està en el calendari. Quan estarà fet?
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: ,

diumenge, 10 de maig de 2020

BORREGUETS... i la LLUNA

La primera vegada que Maria veu la mar el seu rostre s'il·lumina i, solemne, exclama: "Redéu! Quin bassot per a les meues ovelles!". Tal li sembla la immensitat blavosa a una dona vinguda de la muntanya.

Així comença "Maremar", el primer relat del llibre 
EL CAMÍ I LA MAR I ALTRES CONTES EN PAPER.

Guaite per la terrassa i m'adone que, en justa correspondència amb aquella visió, també nosaltres veiem colls en les onades i sempre, en referir-nos a la blancor salada de les ones quan naveguen, parlem de 'borreguets'.

 -I la lluna que hi fa?
-Bonic, hi fa bonic!
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: ,

dijous, 7 de maig de 2020

DISCRIMINACIÓ POSITIVA. La mar que tenia marges (8)


La primera fotografia és de l'any 2000, la segona és actual, com podeu comprovar amb el creixement bestial del port o la desaparició de la T de Benafelí. (per veure-les en detall i contrastar-les amb altres anys mireu al visor cartogràfic de l'ICV

El creixement del port és, sens dubte, la causa directa de tots els nostres mals  i les conseqüències que hem conegut any rere any. 
DISCRIMINACIÓ POSITIVA és un concepte sociològic que ben bé ens haurien d'aplicar, perquè els almassorins de vora mar patim situacions de marginats. Som uns perjudicats seculars; que sabem que tenim la primera línia de costa dins la mar; que hem patit inundacions i marors perquè el fons marí, sense els sediments que venen del nord i es queden al Pinar, té el toll cada vegada major... i allargueu-ho fins on cregueu!
Una discriminació positiva suposa que una Llei de Costes, feta des de Madrid per a tota Espanya, no pot considerar de la mateixa manera aquells que han ocupat cales verges o espais protegits i aquells que patim la misèria de ser veïns dels poderosos.  Discriminació positiva i necessària és deixar, almenys, que hom puga restaurar el mal que li ha fet la maror sense haver d'escoltar "el artículo... prohibe la restitución de..". En compte d'ajudar-nos, l'estat ens colpeja més per veure si ens avorrim i deixem que el port arribe al riu...
Discriminació positiva, un valor que l'ajuntament hauria de reivindicar amb molta força per rebaixar una miqueta la injustícia que patim des de fa tants anys!
Veritat és, el regidor Joan Antoni Trenco hi havia insistit, que han tornat camions i pales per refer la platja; Benvinguts!

Seguim reclamant, però, la urgència per refer els trams de mur caiguts i el retorn d'aquelles petites esculleres que mantenien les caixes d'àrids més estables i no, com ara, amb trams de muntanyes de grava (vora riu, nord de les Palmeretes...) i racons pelats amb el perill d'eixir-se'n la mar (sud de les Palmeretes o camí de la Mar)
Mireu el detall d'aquesta imatge del 2000 on les esculleres dels anys setanta, de només 100 metres, mantenien els materials millor. Cal reivindicar la reconstrucció d'algunes que ara ens són urgents o, en tot cas, millors solucions que ens aporten els tècnics adients, a ser possible sense fer provatures que empitjoren la situació.
En entrades anteriors hem pogut comprovar com les propostes del projecte del 81, que incloïa diverses esculleres paral·leles, encara no s'ha assolit.
Repasseu les anteriors entrades
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: ,

dilluns, 4 de maig de 2020

BRULLA, REFOLLAR I RESSOLLAR. Lèxic desconfinat





Amb el famós desconfinament hem pogut tastar la mel d’algun dictat de la natura. Ha estat ran de mar, caminant per la voreta, on hem tornat a veure l’espectacle de la brulla saltant o el refoll d’una molada de llobarrets. I heus ací que hem desconfinat un seguit de mots que teníem guardats al si del record.
Foto del xanguet. Stefano Guerrieri
De la brulla us diré que, a Almassora, serveix per a donar nom al peix més menudet, potser el xanguet (Aphia minuta) o els més caganius de l’aladroc i la sardina (els alevins). “El xanguet és un peix marí molt petit que habita en el mar Mediterrani en l'oceà Atlàntic. És quasi transparent i d'aspecte delicat, amb una longitud màxima de 6 cm en els mascles i de 5 cm en les femelles. Viu prop de la costa i sol formar bancs de molts individus. La reproducció d'aquests peixos té lloc durant l'estiu” (Viquipèdia). Carmelo ros, jonqueti, jonquillo, llengüeta, llengüeta rossa i rosetí són els sinònims que trobem a Ictionímia. Els noms dels peixos del mar català (D.Lloris, 2003). No hi surt, però, el nom de brulla. Tampoc apareix, en aquest sentit, al DCVB; sí que ho fa amb altres accepcions, com ara la de ‘brot tendre’. Tampoc Coromines ens aporta cap accepció del peix, però sí que ens fa entendre possibles analogies. D’una banda, en recordar-nos Ramon Llull “es loc on ix e brulla l’aigua clara e dolsa”; o el de ‘brull’ com a ‘murmuri’. Martí Gadea, al seu diccionari anota ‘brullar’, com ‘brollar’, Saltar el agua naturalmente ó sin artificio alguno. Potser d’aquests salts, d’aquest brullar, que fan els nostres peixets en vinga el sentit. 

El nom de brulla es fa servir quan són dins la mar i també a la pescateria. Actualment n’està prohibida la venda amb allò de “Pequeñines no, gracias!”. No l’hem de confondre amb morralla, peix de grapat, paraula polisèmica que es fa servir també per a la moneda petita i per als caganius de casa, quan en són molts. Hem preguntat per brulla a Borriana i ens parlen de morulla, mot que apareix al DCVB com a sinònim de morralla. Sí que ens aporta una nova interpretació de la nostra brulla com a possible evolució d’aquesta morulla > borulla > brulla. Amb tot, cal deixar clar que diferenciem morralla i brulla com a dos referents distints. 

La brulla la vam poder observar, però ens va ser impossible traure’n una imatge. Sí que vam fotografiar i enregistrar el refoll d’una molada de llobarrets que s’arrimaven per la falcada, el toll de més a la vora.

Refollar ho havíem sentit dins la mar en anar amb els pescadors del bou o quan encara xorràvem algun palangre o tresmall. Parlàvem de refollar quan es veien tonyines que sorollaven l’aigua o algun altre peix grandet. Des de la platja, però, els ralladors en diuen ressollar per a aquest mateix moviment del peix, sovint en grup o molada. De refollar només en parla un dels diccionaris consultats. No ho fa el DNV ni el DIEC2. Tampoc Martí Gadea. Sí que en parla el Decat (refolls) i el DCVB que ens aporta una definició.

REFOLL 3. Moviment d'agitació que es produeix dins l'aigua en tirar-hi un objecte o moure-s'hi els peixos. Un ramat de dufins... me plaïa veure'ls jugar pegant bots ací i allà... fent espantosos refolls, Ruyra Pinya, ii, 42. 
REFOLLAR v. intr. Fer refolls, moure's agitadament dins l'aigua. Als peixos, que et refollen al voltant, | els projectes enlaire, Sagarra Equador 128.
Resulta interessant, a més, veure la variant ressollar dels nostres ralladors i pescadors que ja comentàvem com a sinònim de refollar. Sobre aquest mot el DCVB ens parla de castellanisme:
RESSOLLAR v. (escrit resollar) que porten alguns diccionaris valencians, és una còpia servil del cast. resollar.

Al Martí Gadea resulta curiós que en buscar Resollar ens diu V. Rosollar i en arribar a Rosollar ens torna V. Resollar, un espill perfecte. Sí que ho defineix en arribar a Resoll com el castella Resuello, que fa referència al respirar sorollós.
Ens trobem, doncs, amb un possible encreuament semàntic de refollar i del sentit castellà de resuello, també pel soroll dels grans peixos en moure’s. Una altra explicació ens tornaria a ‘refollar’ i el possible pas de f>s.
Amb tot, com en el nostre llongo de l’altre dia 
brulla només l’hem trobada a Almassora, de moment, i ens sembla una aportació lèxica ben interessant; també ho és la parella refollar i ressollar.
Ara esperem correccions i aportacions.
Lluís Gimeno ens en fa una primera aportació sobre el verb. Tot i que no hi apareix el substantiu, és interessant:
BRULLAR:
1.- "peix el qual agrada la carn, que s'agafa fàcilment a l'esquer escat amb carn de peix."
2.- "Obrir i tancar la boca la sardina que va per sobre la mar"
Ferran Canyameres, Diccionari de marina, ed. Pòrtic, Barcelona, 1983.
Antoni Garcia Osuna ens parla de 'morulla'
Bon dia, Jesús,

De ben menudet i a Tavernes Blanques (l'Horta Nord) encara coneguí un bon grapat de venedores i venedors ambulats: la donota de les valencianes solia passar totes les setmanes, "Vivito" pregonava les virtuts del peix que portava, els herbassers d'Almàssera -encara, en quasi totes les cases es criaven conills-, els aiguaders de Nàquera i Serra i un de Xóvar, el llimonero; però, de quan en quan el poble es veia invadit per tres o quadre dones amb pulcres devantals i màniguetes blancs que contrastaven amb una mena de dol rigorós.Venien del Cabanyal i pregonaven amb una gràcia especial, "Aladroc i morulla!, xiques, aladroc i morulla!!!

Aquell dia era festa perquè la meua iaia Roseta n'era l'encarregada de comprar i fregir-me'n amb una miqueta de farina! No debades era el seu ullet, llàstima que durà poc l'encanteri.
Encara voldria afegir que mai em confòs la morulla amb la morralla. La morralla és el peix que va sobrant de la venda i, finalment, s'ofereix amb un preu més rebaixat per tal de fer un fumet. En el meu calaix de malnoms hi apareix Morulla d'Alboraia.
Roberto Rosselló des de Borriana, i a través del facebook de l'amic Manolo Monsonís, ens mostra l'equivalència de la nostra brulla amb la morulla de Borriana, diferent de la morralla, que també utilitzen.
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: , ,

diumenge, 3 de maig de 2020

I ARA, ELS MARGES! LA MAR QUE TENIA MARGES (7)

 Deixar de reivindicar la nostra mar cada dia, és el perill més gran per quedar-nos sense marges.
Sí, ja ho sé que la mar és gran. Quan parlem de la 'nostra mar', però, no sols hi ha l'aigua i la platja; també el litoral i les cases, ara a segona línia perquè la primera ja fa dècades que se la va engolir el Port mentre regalava platges cap al Pinar.


 I la darrera urgència que ens ensenyat el Muro és que hi ha dos trams que s'ensorren, una solsida en diríem: vora les Palmeretes i pel camí de la Mar.

També Glòria ha posat en evidència el ISO de qualitat d'algunes esculleres de les grans. Només cal comparar les fetes en la primera fase, la de Vora Riu i la del Maso, i aquesta de les Palmeretes (foto1), ben encaixada en els primers treballs (foto2) i mal rematada al cap de dins (foto 3) o les de més al nord (la nova del Benafelí i la de la Mitgera), també amb els remats desfets.
Si veieu la silueta de les dos de més al sud, es mantenen ben encaixades.
És urgent la reparació del mur costaner i  de les desfetes de les grans. Tan urgent com retornar  les menudes que ens van llevar!
Dins aquest mateix blog hi ha diverses entrades que us amplien aquesta informació. 
https://imatgies.blogspot.com/2020/04/la-mar-farem-tard.html 

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

dilluns, 27 d’abril de 2020

LA MAR... FAREM TARD!. LA MAR QUE TENIA MARGES (6)

A hores d'ara, 27 d'abril, ja és preocupant que encara no hi haja hagut cap reacció de l'administració davant les maleses que hem patit a vora mar (una maror forta, dues de menudes i dues inundacions, en poc més de tres mesos).  Ja fa setmanes que ha tornat l'obra pública, però sembla que aquesta es pot realitzar amb tele-treball.
Damunt la fotografia he tractat (perdoneu-me la poca destresa) d'assenyalar aquells elements que són referents per als comentaris posteriors. Poc després de l'episodi del Glòria vaig improvisar un escrit amb el títol de RESUM D'URGÈNCIA que vull compartir amb tothom.
RESUM D’URGÈNCIA  (25-02-2020) 
1-      Qüestions generals que afecten la costa
La construcció d’embassaments als llits del rius ha comportat un fre a les aportacions d’àrids i sediments en general que eren l’aliment necessari per al manteniment de l’equilibri costaner. Un riu mai ‘tira’ aigua a la mar sinó que l’alimenta. L’Ebre ha estat durant mil·lennis el proveïdor natural de les nostres platges. També el Millars, amb les construccions d’Arenós, Sitjar o Maria Cristina, ha perdut part de les seues funcions. El retrocés, des dels anys seixanta, del Delta de l’Ebre ho palesa.
Els corrents costaners marins mouen aquests escassos materials de nord  a sud i solen arrecerar-se, com ho podem comprovar en qualsevol de les nostres esculleres, a la part nord. Els ports, enormes esculls, frenen el riu de les aportacions d’àrids i deixen l’arena al nord del port. Sovint hem sentit com l’aigua de la mar arribava al Pinar (el Grau de Castelló), que avui es troba a centenars de metres de la línia de costa. La banda sud, doncs, pateix una regressió constant perquè, en haver trencat el pas de sediments, no rep cap aportació i sí que pateix les marors hivernals. Als exemples del port de Castelló podríem afegir Borriana (l’Arenal al nord i la Serratella al sud) Sagunt o, tema d’actualitat, el port de València i les afeccions sobre el Saler.
2-      Almassora
2.1 El port de Castelló
Dels elements comentats és el port de Castelló el factor més immediat i proper que ens afecta. Algunes fotografies dels anys cinquanta, realitzades per Rodolfo Agut, ja ens mostraven la malesa que aquell port, encara sense ampliar, havia causat als habitatges de vora mar. Sovint parlem de ‘primera línia’ en referir-nos a les vil·les actuals, però cal recordar que davant d’aquestes hi havia encara franges de terreny fins a arribar a la mar.
Sembla que el Port tenia, des del 1960, un compromís d’aportacions d’eixos materials que no deixava passar. Mai, però, els ha complit. Si alguna vegada ha dragat el port, les arenes han tingut Benicàssim i la zona nord com a destinataris.
L’impacte dels continus creixements ens han provocat destrosses i pèrdues del llit marí. El toll, el fons batimètric, és el dany major que tenim perquè les onades trenquen amb més força cada vegada i més prop del Muro.
Evidentment, l’autoritat portuària hauria de fer-se càrrec de les maleses que provoca i dedicar anualment un % dels seus beneficis (vora 10 milions d’euros en el darrer exercici) a la nostra costa; sense oblidar l’acord del 1960.

2.2 Direcció General de Costes
Des de principis de la dècada dels setanta hem tingut diverses actuacions per part de Costes, algunes molt desencertades i sense responsables que ho assumisquen. Sembla que hem estat un banc de proves, perquè cadascun dels projectes que hem conegut (sense massa precisió, cal dir-ho) no s’han culminat mai. Ja als anys vuitanta hi havia una previsió de 9 esculleres paral·leles, de les quals només se’n van fer dos. Després, hem vist, sorpresos, com per a la construcció de noves esculleres ens llevaven (amb el perill que han suposat les restes afonades) les antigues. Darrerament, ha estat la retallada d’una de les T i l’extracció de l’altra una acció que els ha omplit de Glòria i ha posat en perill una altra zona de la platja.
Les aportacions successives d’àrids mai han rebaixat el toll marí (problema principal) i han deixat muntanyes de grava i arena amanides perquè la mar les pose dins les cases. Sembla, doncs, que tampoc ha estat una bona mesura.

3-      L’Ajuntament d’Almassora
Encara que no siga el punt fonamental d’aquesta exposició, hi ha un seguit d’actuacions municipals que no milloren la situació que ja patim a vora mar. Sobretot, trobem encara la necessitat d’un vial paral·lel al Muro. 
 L’avinguda Mediterrània, projectada el 1979, a banda de la desfeta continuada de la idea primera (una ampla recta des del riu a la Mitgera), segueix sent una necessitat, de vegades com eixida d’urgència i com a única via de trànsit els dies de maror. A hores d’ara (quaranta anys després) ja hauria d’estar acabada.

4-      Conclusions
-          No podem esperar cap passeig Marítim ornat amb mobiliari ni platges amanides per a rebre el turisme; ens cal, això sí, la seguretat de contenir la força de les marors que, hom suposa, seran més freqüents d’ara endavant. El canvi climàtic és una realitat, però mai ha de ser una excusa per no millorar la vida dels humans. Esculleres de protecció, ben endins on trenquen la força de les onades, i millora del fons batimètric (el toll creixent). Refer aquelles esculleres menudes que aconseguirien caixes més menudes de materials sense les desfetes i els desplaçaments actuals.
-          Per tal de fer-ne una reivindicació raonada, ens cal un dossier que contemple el nostre passat i mostre els diversos projectes que s’han previst i aquells que no s’han realitzat. 
o   Transparència de l’administració central en allò que ens ha afectat i ens afecta.
o   Dossier cartogràfic (ICV) FOTOTECA
o   D.Fotogràfic
o   Documental: projectes i estudis (Ajuntament, Costes), articles (la Vila-roja, Mediterràneo, blocs…Imatgies)
o   Legislatiu

Hem observat, després de les darreres inundacions, una preocupació creixent pel tema i, malauradament, creiem que els esforços, una vegada més, aniran dividits. Caldria que l'ajuntament reunira els representants de les associacions de vora mar i férem un front comú; que fora el mateix ajuntament qui encapçalara les justes reivindicacions d'uns i uns altres. 

Dins aquest mateix blog hi ha diverses entrades que us amplien aquesta informació.  

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)