Amb el famós
desconfinament hem pogut tastar la mel d’algun dictat de la natura. Ha estat ran
de mar, caminant per la voreta, on hem tornat a veure l’espectacle de la brulla saltant o el refoll d’una molada de llobarrets. I
heus ací que hem desconfinat un seguit de mots que teníem guardats al si del
record.
![]() |
Foto del xanguet. Stefano Guerrieri |
El nom de brulla es fa servir quan són dins la mar i també a la pescateria. Actualment n’està prohibida la venda amb allò de “Pequeñines no, gracias!”. No l’hem de confondre amb morralla, peix de grapat, paraula polisèmica que es fa servir també per a la moneda petita i per als caganius de casa, quan en són molts. Hem preguntat per brulla a Borriana i ens parlen de morulla, mot que apareix al DCVB com a sinònim de morralla. Sí que ens aporta una nova interpretació de la nostra brulla com a possible evolució d’aquesta morulla > borulla > brulla. Amb tot, cal deixar clar que diferenciem morralla i brulla com a dos referents distints.
Refollar ho havíem sentit dins la mar en anar amb els pescadors del bou o quan encara xorràvem algun palangre o tresmall. Parlàvem de refollar quan es veien tonyines que sorollaven l’aigua o algun altre peix grandet. Des de la platja, però, els ralladors en diuen ressollar per a aquest mateix moviment del peix, sovint en grup o molada. De refollar només en parla un dels diccionaris consultats. No ho fa el DNV ni el DIEC2. Tampoc Martí Gadea. Sí que en parla el Decat (refolls) i el DCVB que ens aporta una definició.
REFOLL 3. Moviment d'agitació que es produeix dins l'aigua en tirar-hi un objecte o moure-s'hi els peixos. Un ramat de dufins... me plaïa veure'ls jugar pegant bots ací i allà... fent espantosos refolls, Ruyra Pinya, ii, 42.
REFOLLAR v. intr. Fer refolls, moure's agitadament dins l'aigua. Als peixos, que et refollen al voltant, | els projectes enlaire, Sagarra Equador 128.
Resulta interessant, a més, veure la variant ressollar dels nostres ralladors i pescadors que ja comentàvem com a sinònim de refollar. Sobre aquest mot el DCVB ens parla de castellanisme:
REFOLLAR v. intr. Fer refolls, moure's agitadament dins l'aigua. Als peixos, que et refollen al voltant, | els projectes enlaire, Sagarra Equador 128.
Resulta interessant, a més, veure la variant ressollar dels nostres ralladors i pescadors que ja comentàvem com a sinònim de refollar. Sobre aquest mot el DCVB ens parla de castellanisme:
RESSOLLAR v. (escrit resollar) que porten alguns diccionaris valencians, és una còpia servil del cast. resollar.
Al Martí Gadea resulta curiós que en buscar Resollar ens diu V. Rosollar i en
arribar a Rosollar ens torna V. Resollar, un espill perfecte. Sí que ho
defineix en arribar a Resoll com el
castella Resuello, que fa referència
al respirar sorollós.
Ens trobem,
doncs, amb un possible encreuament semàntic de refollar i del sentit castellà de
resuello, també pel soroll dels grans peixos en moure’s. Una altra explicació
ens tornaria a ‘refollar’ i el possible pas de f>s.
Amb tot, com en el nostre llongo
de l’altre dia
brulla només l’hem
trobada a Almassora, de moment, i ens sembla una aportació lèxica ben
interessant; també ho és la parella refollar
i ressollar.
Ara esperem correccions i aportacions.
Ara esperem correccions i aportacions.
Lluís Gimeno ens en fa una primera aportació sobre el verb. Tot i que no hi apareix el substantiu, és interessant:
BRULLAR: 1.- "peix el qual agrada la carn, que s'agafa fàcilment a l'esquer escat amb carn de peix."
2.- "Obrir i tancar la boca la sardina que va per sobre la mar"
Ferran Canyameres, Diccionari de marina, ed. Pòrtic, Barcelona, 1983.
Antoni Garcia Osuna ens parla de 'morulla'
Bon dia, Jesús,
De ben menudet i a Tavernes Blanques (l'Horta Nord) encara coneguí un bon grapat de venedores i venedors ambulats: la donota de les valencianes solia passar totes les setmanes, "Vivito" pregonava les virtuts del peix que portava, els herbassers d'Almàssera -encara, en quasi totes les cases es criaven conills-, els aiguaders de Nàquera i Serra i un de Xóvar, el llimonero; però, de quan en quan el poble es veia invadit per tres o quadre dones amb pulcres devantals i màniguetes blancs que contrastaven amb una mena de dol rigorós.Venien del Cabanyal i pregonaven amb una gràcia especial, "Aladroc i morulla!, xiques, aladroc i morulla!!!
Aquell dia era festa perquè la meua iaia Roseta n'era l'encarregada de comprar i fregir-me'n amb una miqueta de farina! No debades era el seu ullet, llàstima que durà poc l'encanteri.
Encara voldria afegir que mai em confòs la morulla amb la morralla. La morralla és el peix que va sobrant de la venda i, finalment, s'ofereix amb un preu més rebaixat per tal de fer un fumet. En el meu calaix de malnoms hi apareix Morulla d'Alboraia.
Roberto Rosselló des de Borriana, i a través del facebook de l'amic Manolo Monsonís, ens mostra l'equivalència de la nostra brulla amb la morulla de Borriana, diferent de la morralla, que també utilitzen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada